diumenge, 30 de desembre de 2007

navegant cap a tu


Navego amb alegria serena, conscient de que el viatge es llarg pero tambe de que al final del trajecte m'esperes tu. T'enyoro.

la bellesa de les petites coses


Moltes vegades cerquem la bellesa en les grans manifestacions de la naturalesa, quan aquesta ens envolta en senzills detalls que no podem passar per alt... la fotografia macro m'encanta precisament perque ens acosta tot allo que ens envolta, ens permet entrar en aquest mon que espera, redimentsionant-lo i redimensinonant tambe el nostre, ja que gaudint del mes petit i senzill ens adonem de la poca cosa que som.

cascades gelades


Gracies Elisa per a insistir en que anes als llacs de Plitvice, ja que d'altra manera no hagues gaudit d'aquest espectacle

divendres, 28 de desembre de 2007

aixo promet...



El paisatge que m'oferia Šibenic el primer dia era prometedor... despres va complir amb les expectatives creades.

dijous, 27 de desembre de 2007

passejant de bon matí

si no dius res...

Si no dius res, aqui a Croàcia et serveixen les cerveses en ampolla de 50 cl, a catalunya de 33 cl i a Euskadi de 25 cl... en tots aquests casos el preu aprox. mitjà vindria a ser d'uns 1,5 €... el que canvia, doncs, es la mida de l'ampolla...

bancs comunicants



A Zagreb es fomenta la comunicació entre les persones ;-)

taronjes, olives, oli i formatge

Passem a altres temes importants, per exemple, la gastronomia.
A Zagreb vaig tastar unes de les millors taronjes de la meva vuida, a 4 Kunes el kilo! (una mica mes de mig euro), molt oloroses i gustoses, no tant aparents com les d'aqui, pero de que serveixen les taronjes resplendents si no tenen gust de res? no dic que nosaltres no en tinguem de bones, pero com les taronjes del mercat de Zagreb n'he tastat molt poques...
Contradint-me a mi mateix (vaig fer-me vegetarià tant sols per a transgredir inclús les meves creençes quan menjo carn o altres aliments "prohibits"), he tastat alguns dels plats ràpids que tenen per aqui (m'alegro moltissim de que tinguin la seva pròpia tradició en menjar ràpid, tot i que aquesta conviu evidentment amb McDonald's i altres). El burek es una mena de massa de pa fregit que pot estar farçit de carn, formatge, espinacs, poma... Encara no he provat el de carn (burek sa mesom), aixi que en aquest cas de moment no m'he contradit, però el de formatge m'ha agradat, he repetit diverses vegades. Em falten també encara el de poma i el d'espinacs.
Les Cevapi i les Kovasice son salsitxes tradicionals que se serveixen dins d'una mena de panet de viena gran passat per la planxa, i acompanyades de ceba crua. Les Cevapi son petites, ben rostides, mentre que les Kovasice son unes salsitxes primissimes que s'enrotllen sobre si mateixes i es punxen amb un pal, quedant com una piruleta de salsitxa, per mirar d'entendren's. Les he trovat molt interessants, tot i que les meves llicències a la dieta vegetariana tant sols em permeten tastar els plats tradicionals a base de carn o peix una vegada, aixi que no hi tornare... M'ha encantat pero la ceba crua de guarnicio, aqui mai ens la posarien crua si no fos per una amanida.
A Zagreb vaig tastar també una piroska, que es una mena de canya, en aquest cas de formatge.
Ja fora de Zagreb, i continuant amb el viatge, a Zadar vaig menjar un "rissotto nero" molt bo, amb un parmesà ratllat deliciós per damunt.
Una cosa que em sembla molt curiosa i que primer em va desconcertar, es que aqui no et demanen primers o segons ni res d'aixo, tu entres, demanes una cosa, i el cambrer s'en va i te la porta. Si vols un altre plat, el crides i li demanes, pero si li demanes diverses coses te les duu totes de cop. Bé, almenys això és el que m'he trobat fins ara, no se si és habitual o bé ha estat casualitat.
I finalment només volia destacar el formatge de Pag, una illa a la que finalment em sembla que no tindré temps d'anar-hi, en la que des de fa segles es produeix sal, i d'aqui la importància que tenia antigament... Aquesta sal, es va dispositant al damunt de la vegetació, que inclou les pastures de les ovelles la llet de les quals servirà per a fer el famós formatge de Pag. Agir el vaig tastar i, sense tenir el paladar d'un tastador, si que es nota aquesta peculiaritat. Es una mena de formatge parmesà, evidentment un punt mes salat però subtilment, és molt saborós i intens, més que el parmesà, però no és fort en boca (encara que si un cop a l'estomac). És dur però fràgil, gens maleable, i s'estella molt longitudinalment, de manera que es pot anar tallant en trossos allargats, més còmodes, sense necessitat de cap ganivet.
El vaig tastar ahir acompanzat d'unes magnifiques olives i una mena de chiles. les olives son bonissimes, molt saboroses, i ens permeten d'entendre com poden tenir aquests olis tant extraordinaris... uns olis que nomes olorar-los produeixen salivera, ben bé suc d'oliva de màxima qualitat, la veritat em sembla que mai he tastat un oli com el que vaig tastar dissabte a cala Tanja... impressionant.

dissabte, 22 de desembre de 2007

crocant



M'encanta com la neu s'ha anat desfent formant capes talment un gelat de crocant, em recorda una "Comtessa", per entendren's.
Tirada el segon dia a Zagreb, aprofitant unes poques hores en les que va sortir el sol, gracies al qual el fum de la xemeneia s'il.lumina i pren protagonisme sobre la resta de la foto. Des de llavors les condicions per a la fotografia son molt dolentes, hi ha molt poca llum... si almenys neves!

pocs bancs per a seure



A Zagreb he trobat tants pocs bancs publics per a seure que els he considerat un motiu fotografic de primer ordre ;-)

Sempre he trobat vergonyosos, i continuo trovant-los, els horribles seients verds de prepagament del Passeig de Manresa, que a mes de ser un atemptat estetic em semblen un simple punt de suport per a la xafarderia de mes baix nivell... pero comparada amb Zagreb, a Manresa encara hi ha forca places per a descansar per capita... Suposo que el clima deu influir, pero excepte en els parcs, hi ha gran escassetat de bancs per a seure. Aixo sempre m'ha semblat una estrategia municipal per a obligar a tothom a passar per un seient de consumacio minima, es a dir, una terrassa, bar, taberna o qualsevol altre establiment privat, per a garantir aixi la maxima recol.leccio d'euros per turista (i per habitant local). I en aquest cas, m'ho continua semblant.
Potser si que hi ha forca mesos a l'hivern en els que ningu no te cap mena d'intencio de seure en un banc glacat, pero a l'estiu be que hi fa bon temps i aquest, i aqui volia anar a parar, atrau a multitud de turistes, especialment italians i alemanys. Es a dir, multitud d'euros.
Pero si fos de veritat el temps, proposaria que creesin una mena de bancs climatitzats a l'interior d'unes cabines de vidre, similars a les parades de bus, pero tancades, potser no amb calefaccio pero potser si amb TV per satel.lit, per a poder veure "els matins de TV3" mentre descanses una mica dels costosos carrers de la part alts de la ciutat... Be, us tinc de dir una cosa: quan despres d'una serie de divagacions arribo a disbarats com aquest (em refereixo a veure "els matins de TV3" en un banc climatitzat a Zagreb, quan ni tant sols miro la tele a Manresa), penso que el millor que puc fer es tornar a comencar de zero amb tot el proces de raonament. Aixo si, despres d'haver-ne deixat el corresponent testimoni en el blog...
Com anava dient, a Zagreb hi ha molts pocs bancs per capita, sense que a hores d'ara se m'ocurreixi que podriem fer per a solucionar-ho...

divendres, 21 de desembre de 2007

foto dedicada



porto dies dedican-te tot el que faig; aquesta foto en BN, tal i com t'agraden, l'he tirada per a tu, Xantina.

sembla contradictori

Segons la guia que m'acompanya per aquestes terres, els tranquils i amables croates es transformen quan agafen un automovil, i condueixen de manera caotica i agressiva, sense tenir moltes vegades en compte les senyals vials o el codi de circulacio. Que es comporten com si fossin italians, vaja. D'altra banda pero, continuant amb les explicacions de la guia, sempre s'aturen als passos de vianants, i de fet "la gent travessa sense mirar".
No he agafat cap cotxe, i per tant no he comprovat la primera part de l'enunciat amb certesa (la circulacio no obstant, com a vianant, sembla forca fluida), pero si que he comprovat, astorat, com els cotxes s'aturen abans i tot de que facis el que a Manresa es l'imprescindible primer pas cap a l'interior de la via. Mentre a la capital del Bages cal avancar de manera decidida i valenta, esperant que el vehicle que s'acosta pari (ni que sigui per estalviar-se la molestia i la trencadissa de rutina que suposaria atropellar-nos), aqui no s'esperen a que et fiquis al mig per a obligar-los a parar, sino que s'aturen nomes de veure't al costat del pas de vianants. Ara be, suposo que ens dos o tres anys, el temps que fa que editaren la guia, les coses han canviat, perque avui en dia el que es diu sense mirar, jo no travessaria mai, almenys a Zagreb. Al segon dia vaig veure com atropellaven un pobre ancia pobre, que caminava molt lentament, just al mig d'un pas de vianants.
Precisament una de les caracterisitques que m'agraden mes d'aquesta ciutat es que t'obliga a circular ben despert (el fred hi ajuda, us ho asseguro), ja que entre els tranvies i els automovils, no podem deixar d'estar pendents de tot el que succeeix al nostre voltant.
Sembla contradictori tot plegat? Cal venir aqui a comprovar-ho.

dimarts, 18 de desembre de 2007

Linz es bona si la bossa ressona


Arrivo a Linz a les 4:30 pero ja gairebe es de nit; com que el tren nocturn em surt a les 23:15, me'n vaig a donar un volt per la ciutat; primera impressio: tothom menja dempeus, aixo em recorda euskadi, nomes que aqui hi ha molta gent al carrer, fora dels locals, i no sempre amb estufes d'exterior. Veuen tota mena de vegudes calentes, i tenen en compte que els vegetarians no mengem carn, inclus en els llocs d'entrepans (es el que tenen els paisos civilitzats)
Superficialment parlant m'ha semblat una mena de barreja culinaria entre italia i alemanya, sense haver aprofundit gens en el tema. No estic a Linz per a menjar-me una pizza napolitana, un kebab o per entrar en un xines immens (i encara sembla mes gran perque no hi ha comensals), pero al final acabo menjant una llesca de pa alemany (o molt similar) amb formatge fos per damunt (raclette) amb una tassa de "vino caldo" (vi negre calent molt especiat, en el que predomina la canyella... el trovo un pel massa fort, pero m'ajuda a oblidar el fred, que no a fer-lo passar...) despres prenc una apfel-gluhmost, una mena de sidra espessa calenta que pels seus efectes sembla que duu alcohol, es a dir, que aquest no s'evapora del tot en el moment de l'alaboracio, o potser es que ja estic tou del fred i el "vino caldo"... per molt que sigui un habitant de la manrussia siberiana, Linz es una altra cosa... Per cert, el McDonalds es ple a vessar, efectviament...
Molts tranvies en carrers sense voreres (fet que en un principi em fa sentir molt indefens quan s'acosta un tranvia a tota velocitat) ni cotxes; no es un consol que nosaltres almenys tinguem voreres.
Travessant un pont gairebe em quedo sense orelles del vent gelat que bufava, pero he aconseguit algunes fotos interessants; una dificultat que em trovo a l'hora de disparar es que tots els carrers son foscos, diria que, per a estalviar llum, quan encenen la decoracio nadalenca apaguen els fanals; ara mateix em sembla molt be.
Constato que els japonesos han extes els seus dominis des de la sagrada familia fins als territoris de l'antic imperi austro-hongares, a voltes em tinc de pessigar per no creure que soc en un bus de tokio.
De linz a Salzburg la calefaccio de la cabina sembla un dispensador de fongs, gairebe percebo com les espores superen les meves defenses capilars i s'endisen napia endins. Aixo em fa sentir molt mes europeu, o si mes no com si fos a casa, dalt d'un rodalies vull dir;
pel demes, no tinc problemes durant el trajecte fins a Salzburg; aquests comenčen al baixar del tren en aquesta estacio que em fara d'enllač cap a Zagreb... un fred continental sense miraments em fa sentir com si anes en calcotets... tot es nevat i per damunt de la neu glaćat, formant una crosta que fa pampallugues.. arribo a la diminuta sala d'espera atapeida de viatgers de mitjanit. Entro i la majoria em miren com mirarien a qualsevol altre supervivent postnuclear, que es la situacio en la que sembla que estem. Inclus a dins fa un fred impressionant que em recorda un dialeg de "titanic" que ja havia recordat a Linz, i que be a ser mes o menys aixi: "quan caus en aquesta aigua gelida, no penses, nomes sents dolor" (versio lliure).
L'idioma ha canviat, trobo el croat, si es que ho es, molt dolč, com dissenyat per a adormir la canalla a la nit... Les dues dones que el parlen es passen l'hora que jo em passo llegint, rient, i sospito que son les responsables de la fortor insoportable de morcilla de ceba o similar que s'escampa per tota la sala i que converteix la nostra aventura comuna en quelcom epic... surto en un moment per a superar-la i no defallir, preferint morir congelat que ofegat, si es donava el cas.
Finalment arriva el tren, que per sort no dipersa fongs: en aquest no hi ha ni tant sols calefaccio al comenčament. Despres descobreixo que una calefaccio pot estar alta, baixa, al punt i tambe pot ser timida; te tanta por de molestar que es mante en un segon pla i gairebe no es perceb.
malgrat tot el tren que ens du a Zagreb es molt mes comode que caminar al costat de la via, especailment perque esta tot nevat.
Sempre que em trobo en una d'aquestes situacions, recordo els soldats romans acabats d'estomacar per l'Aterix i l'Obelix, comentant "Apunta't a la legio, deien, que veuras mon...". El somriure que em provoca em serveix per a superar qualsevol cosa.
I aqui acaba l'aventura del primer dia, sembla mentida com en unes hores a linz han triturat part del meu pressupost deixant-ne unes escorrialles miserables, sembla que la moneda mes petita que facin servir sigui la de 50 cnts. tot i que no es aixi... es el que tenen els paisos civilitzats amb calefactors.

i per damunt de tot, continuo viatjant sense una part de mi

diumenge, 16 de desembre de 2007

euphoria


la flama no s'apagarà...

judici parcial

qui escriu
considera gasòfies
les seves obres
de borratxera;
qui pinta també,
però que ràpid
que ho oblida!

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 04/2007

dijous, 13 de desembre de 2007

malabars electrificants



moment de l'actuació a la Plaça Clavé de Manresa de Xabi Larrea amb el seu espectacle "Filamento el farolero" , dins de la 10ª Fira Mediterrània de Manresa www.xabilarrea.net/filamento

disparada intencionadament lenta per a captar el moviment

aclariment dels fets

tota font de llum
genera foscor
i ombres,
allí on no n'hi havia.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 04/2007

dimecres, 12 de desembre de 2007

agenda

hi apunto quefers,
que en realitat ja he fet,
només pel plaer
de ratllar-los després.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 04/2007

Manrussia mon amour

a manrússia capital
la versió original dels fets
es subtitula per a cecs,
es dobla per a sords,
i es subversiona
fins a fer-la encaixar,
exactament,
amb la difamació
que se'n deriva.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 04/2007

dissabte, 8 de desembre de 2007

per a compartir



hi ha tantes coses que és millor compartir...
en qui penses enmig de tant abraonadora bellesa? aquesta és la persona que estimes

desde el bar "Lo Torres" d'Àger

dimecres, 5 de desembre de 2007

si cerques el cor el trovaràs...



Si cerques el cor el trobaràs;
el meu el creia oblidat,
marsit, i sense alè perdut,
i bé l'has recobrat: és teu;

sé que tornaràs, sé que estaré esperante,
i malgrat tot el buit continua ampliant-se;

tu ets aquest forat que barrina el meu cos
quan deixes d'abraçar-me?

Si cerques el cor el trobaràs...

diumenge, 2 de desembre de 2007

novetats

se n'alegrà un munt
quan varen aclarir-li-ho:
la xocolata no s'obté
de la mina,
no hi ha perill
de que s'acabi.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007