dijous, 31 de juliol de 2008

ja sóc al nivell 4!!

I no estic parlant d'un joc de rol.... avui m'han arribat els comentaris del professor del curs Nikon de fotografia digital.Entre les recomanacions, m'ha aconsellat: disparar molt en blanc i negre, per a centrar-me en la composició; i, tenint en compte les meves fotos, estudiar l'obra de Jacques-Henri Lartigue.

Ara estic doncs al quart i últim nivell. Un cop assimilats els conceptes d'aquest, ja només restarà el treball de final de curs, a escollir entre:
  • Fotografía de paisaje natural.
  • Fotografía de paisaje urbano (debe incluir alguna toma nocturna)
  • Retrato (debe combinar luz natural, flash, interiores y exteriores)
  • Reportaje (puedes escoger el tema que prefieras, pero las fotografías deben contar una pequeña historia)
  • Fotografía experimental (puedes realizar y aplicar diferentes técnicas, pero no repetir la misma fotografía)
Últimamament tot és escollir entre diferents opcions, igual que la vida mateixa... jeje
Paisatge urbà i natural han estat els dos primers que he eliminat (Ara mateix necessito acció, però que no consisteixi en córrer perseguit per una vaca...). De retrats n'he fet molts aquestes setmanes de postgrau, i vull fer fotos noves per aquest treball.
Estava doncs entre reportatge i experimental, però ja que vaig a bósnia a fer fotoperiodisme, segurament em decidiré a aprofitar un dels reportatges, tot i que, com sempre, tot depèn de les ganes que tingui de complicar-me la vida... De moment, a disfrutar-la!

dimarts, 29 de juliol de 2008

Que divertit és dir NO, NO i NO


Feia temps que no disfrutava tant dient NO. Avui m'ha arribat una carta de telefònica en la que se'm demanava si consentia que fessin ús de les meves dades personals per a enviar-me propaganda, tan de seva pròpia com d'altres empreses. En el cas que no fos així, em convidaven a afirmar una, dues, tres o cap de les frases següents, segons el major o menor grau d'intimitat que em vingués de gust de tenir en el futur:

  • No deseo que se trate mi dato de teléfono móvil de contacto para promocionar productos y servicios de Telefónica de España.
  • No deseo que se trate mi dato de teléfono móvil de contacto para que Telefónica de España promocione productos y servicios de empresas distintas a ella.
  • Me opongo a que se trate mi dato de teléfono móvil de contacto para enviar , a través de mensajes sms, publicidad sobre productos y servicios de Telefónica de España similares a los que inicialmente fueron contratados.

Tenia tres opcions, fer-ho per carta, per telèfon (gratuït) o bé en aquesta pàgina web:

www.telefonicaonline.com/consentimientomovil. He escollit aquesta útima opció perquè era la més ràpidament em permetia fer ús de la meva capacitat innata de dir NO (que tothom té però sembla que força atrofiada, pel que ens anem empassant sobretot aquests últims anys)

Per això només tenia de clicar a tres caselles, cadascuna al costat d'una d'aquestes afirmacions,
i alliberar-me, així, de rebre unes quantes dotzenes de missatges publicitaris al mòvil, d'aquests que em fan tanta gràcia.

Per cert, si teniu el fixe a telefònica i encara no us ha arrivat la carta, només necessiteu entrar el número fixe i el núm del mòbil que veu donar de contacte en el seu moment, i podreu dir que NO tres vegades d'un sol cop. Bé, en realitat és NO, NO i ME OPONGO, però ja està bé, no?

La veritat, tot un plaer.

dilluns, 28 de juliol de 2008

Pocket Mod: l'agenda de butxaca reciclable

Entre altres coses que me'nduré a bòsnia, estic preparant la que serà la meva primera Hipster PDA, i tot cercant informació sobre PDAs en paper, em vaig topar amb aquesta meravella del DIY: Pocket Mod.

En aquest lloc, fent servir una petita aplicació web 2.0, podeu confeccionar el vostre propi organitzador de butxaca en questió de segons, imprimir-lo en un full A4, i, tot seguint les instruccions, després d'un tall de tisora i uns blecs ja tindreu el vostre organitzador personal reciclable, de butxaca i gratis!

(categoritzo aquest post amb la nova etiqueta "tecnologia" perquè, malgrat tot, no deixa de ser tecnologia del paper... ja vindràn gadgets electrònics més endavant!)

divendres, 25 de juliol de 2008

salari

import mitjançant el qual
les masses proletàries
lloguem la nostra vida
en còmodes mensualitats

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dijous, 24 de juliol de 2008

problema de lògica


Arrives al lloc on havies deixat el cotxe i et troves que han forçat la porta, blegant-la enfora per a poder-la obrir, i que en aquest procés han trencat també el vidre. El terra és ple de trossets d'aquest vidre laminat, que no es trenca en grans fragments com els d'abans. L'interior del cotxe és esquitxat de vidres també, la guantera és oberta i alguns papers que hi havia dins són per terra. Però no hi falta res. Ni la ràdio, ni algunes monedes sobreres, ni les guies que he comprat quan ja no em feien falta després de perdre'm per alguna comarca catalana (amb l'esperança de que a la propera em siguin útils). No només això, sinó que inclús hi ha objectes afegits, novetats que mai havien estat dins del cotxe: dues baretes de les de mesurar el nivell de l'oli. I la pregunta és, perquè dues?
Una, com ja se sap, la devien fer servir per a intentar obrir la porta, però és clar que no van saber-ho fer i van haver de tirar de força bruta... un cop a dins, per a què volien l'altra? la guantera no té pany, i per tant s'obre sense necessitat de forçar-la amb cap nivell d'oli, per molt que hom hagi agafat afició.
Exacte, per a engegar el cotxe. Si en duus una que, després de probar-la al pany, veus que no et funciona (o que no saps com fer-la anar), llavors que fas? Doncs molt senzill, obres el capó, agafes el nivell de l'oli directament del motor de la teva victima i ho proves amb aquest. Que divertit. I llavors intentes engegar el motor fins que el nivell queda talment un tirabuixó, doblegat en si mateix.
És que ja dic jo que en aquest país el que falta és formació, perquè ja em direu on podem anar a parar quan ni tan sols els lladres saben fer la seva feina amb eficiència... Al costat del meu, n'hi havia un altre amb el que havienseguit el mateix procediment: porta rebentada, vidres trencats, intent d'engegar-lo, i vinga cap a casa que no són capaços d'arrancar-lo.
I el que no els perdonaré mai és que deixessin el meu CD dels Ramones... que passa, que no els agraden o que?

dimarts, 22 de juliol de 2008

moneda de canvi

hipotequem la nostra vida,
no la nostra casa,
per a tenir aquesta
i el cotxe dels diumenges.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

diumenge, 20 de juliol de 2008

conquestes socials

la dona treballa
i duu la casa;
l'home treballa i

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dilluns, 14 de juliol de 2008

igualtat

es diu de la divisió
a parts iguals
i equivalents:
el 25% a elles
i la resta a ells

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dissabte, 12 de juliol de 2008

"qualsevol temps passat fou pitjor"

Quan veiem les coses negres o tèrboles, moltes vegades mirem enrera per a fixar-nos tan sols en el millor d'entre tot el que hem passat, i d'aquesta manera compadir-nos de lo malament que ens va tot en el present... Perquè no fem al revés i cerquem moments difícils per a adonar-nos de lo bé que estem en l'actualitat? Aquest és el propòsit d'una llista que fa més d'un any que penja d'un taulell de suro al menjador de casa. Quan les coses sembla que vagin malament, la rellegeixo i tot sembla aparèixer de cop en les seva dimensió autèntica, relativa al total d'experiències acumulades. És llegir-la i riure, enriure'm de mi pel que passava aquest dia i també de les raons que em fan estar malament en el present.
La llista, que així en petit no es veu gaire bé, és la següent (en cursiva els comentaris actuals):

COSES QUE NO FUNCIONEN (07-04-07)

- Cotxe, robat i avariat (per a robar-me'l em van espatllar el contacte, el tenia al mecànic. Val a dir que posteriorment em va arribar una multa per estacionament indegut, ja que qui fos que el robés el va deixar al mig del carrer... per sort en reclamar me la varen treure)
- Fluorescent cuina fos (Cap problema si tingués llum natural per a veure-m'hi o diners per a comprar un altre fluorescent)
- Mail feina no va (això ja és més habitual, però l'email de la feina no m'anava des de feia dies)
- TV fosa (La TV va dir prou i es va fondre, no és que la miri gaire, però per a les películes si que la trobava a faltar: encara que les pogués veure per l'ordinador, per a mi res com veure-les en pantalla gran)
- Llibreta bloquejada (Una d'aquelles ocasions en les que la llibreta queda bloquejada i tens d'esperar a veure quan podràs passar per l'oficina)
- Tarjeta caducada (La meva última esperança aquell dia, treure diners amb la tarjeta per a comprar un fluorescent, entre altres coses, es va frustrar quan em vaig adonar que la tarjeta acabava de caducar de feia molt poc)
- Labavo WC sense tub (El tub del WC va petar i encara sort que hi era i vaig tancar el pas d'aigua. En dies posteriors vaig aconseguir arreglar la tassa auxiliar de l'altra punta del pis i almenys no tenis de visitar els bars de la zona tan habitualment)

És a dir, era dissabte a la tarda, no tenia diners en efectiu (això no apareix a la llista), ni per a sortir ni per a comprar el fluorescent de la cuina, tenia la llibreta i la tarjeta inoperatives, no podia mirar la tele, tampoc anar al WC, i encara menys agafar el cotxe per allunyar-me d'aquest cúmul de micro desastres... Què podia fer? Doncs, el primer de tot, agafar un paper i un boli (que curiosament funcionava!) i fer una llista per a quan, més endavant, veiés les coses més negres del que són.

I és que en realitat qualsevol temps passat fou pitjor, o, dit d'una altra manera: qui no s'alegra de respirar és ben bé perquè no vol!!

divendres, 11 de juliol de 2008

adéus

on exiliar-se
quan expressar una opinió
s'equipara a no respectar
la dels altres?


N 'hi ha que s'ofenen perquè no només no els dones la raó al 100%, sinó que, si hi discrepes en part (o en la seva totalitat), a sobre ho manifestes en paraules, és a dir, t'atreveixes a donar la teva opinió. Això hi ha gent que no ho suporta, ja que, segons aquestes persones, si no els dones la raó incondicional al 100% els estàs faltant al respecte. I això inclou donar-los la raó però expresant un lleuger matís. "No respectes la meva opinió", diuen, quan en realitat els fot que tu pensis diferent... O, senzillament, et veuen a tu diferent, el que en aquest cas significa inferior? O potser, si se senten atacats, deu ser per una mena de complexe, perquè que jo sàpiga ningú s'ha mort per tenir una opinió diferent a la meva, i jo no m'he mort per fets inversos a aquest (avui estic complicat de llegir, jeje)

En definitiva, si algú ens recrimina que no respectem la seva opinió perquè no li estem donant la raó incondicional al 100%, sinó que estem expressant els nostres matisos, és raonablement factible que ens trobem davant d'un ésser dogmàtic intransigent que no accepta opinions que no siguin la seva. Però, un moment... això no és del que ens acusa aquesta persona? També n'hi ha, doncs, que es dediquen a acusar al altres del que ells fan, i aixó és exactament el que feien els nazis, amb el Goebbels al capdavant, amb els seus països veïns, als prolegòmens de la 2a guerra mundial... No crec que sigui, doncs, casualitat.

Un cop dit això, és tan fàcil parlar en 3a persona del plural! Si ho he escrit és perquè penso que aquesta és una actitud que tots hem sofert personalment envers els altres, en alguna etapa de la nostra vida, o en alguna hora d'aquest dia... Com deia un que no recordo, tothom és imbècil durant gran part del dia, es tracta d'intentar no superar la mitja... En aquest cas, de no caure en aquesta actitud per molt malament que estiguem. Potser per això va bé escriure el que pensem i sentim, per a compartir-ho i detectar-ho si ho patim.

Buf, si divendres ja estic així, no vull pensar en com estaré dilluns al matí!! XDXD Bon capde!!!!!

diumenge, 6 de juliol de 2008

després del vermut



Eva (que em mullo!), Olga (la follonera), alai (la que passava per allí) i Elisa (en posició de defensa), i el nen fent pràctiques de reporter. Quina setmana!! Genial!!

divendres, 4 de juliol de 2008

tan evident com fàcil d'oblidar

quan més rígid,
més fràgil és
el nostre
discurs lògic

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008