diumenge, 31 d’agost de 2008

esclaus de la moda

abans compràvem la roba
i la destrossàvem usant-la;
ara ens l'ofereixen
ja bruta i estripada,
per a estalviar-nos la feina
cobrant-nos el treball

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dijous, 28 d’agost de 2008

"3 Spectacular Cities Mounted on Cliffs"

A Hotelclub.com tenen un article en el que es parla de tres pobles espectaculars d'arreu que comparteixen la particularitat d'estar constrüits damunt de plans elevats.
Un d'aquests pobles és Castellfollit de la Roca, i dues de les fotos que empren per a il.lustrar-lo les han tret del meu compte flickr, amb la corresponent citació de crèdit (gràcies a la cual he trobat l'article). Els altres pobles que mencionen són Bonifacio, a Còrsega, realment espectacular, amb les seves muralles i torres de defensa, i Ronda, a Málaga que també mereix una visita, especialment pel seu pont nou.

dimecres, 27 d’agost de 2008

supersticions oficialment reconegudes

Que jo sàpiga o que en sigui conscient ara mateix, tinc dues supersticions, o dit directament, manies:

- La primera és que no puc ratllar mai un dia al calendari fins que no s'ha acabat del tot definitivament, és a dir, fins que no passen de les dotze de la nit (encara que no cal que superin les dotze tots els rellotges de la casa, que posats a ser supersticiosos també podria ser). El motiu és que em sembla que si els ratllo mentre encara els estic vivint, és com si els estigués donant inconscientment per acabats, com si ja no poguessin donar més de si, i d'aquesta manera em condemno a mi mateix a no treure'n res més de profit del que n'hagi tret fins al moment. I per quatre dies que vivim, no està la cosa com per anar-los regalant perquè si. Bé, aquest és el raonament il.lògic; de lògic, òbviament no n'hi ha ja que sinó no seria una superstició.

- La segona és que no puc menjar amb poca llum. I no és que tingui por de ficar-me la forquilla a l'ull, és que vull disfrutar del que estic menjant al 100%, el que implica degustar-ho visualment. Això no inclou sopar a la llum de la lluna, ja que en aquest cas la màgia astral s'imposa de manera natural.

Bé, segurament en tinc més, però ara mateix no m'en recordo. A mesura que les vagi descobrint les aniré recopilant, i aquest post servirà de punt de partida.

dilluns, 25 d’agost de 2008

allò que es diu

allò que diu tothom,
ho diu sense pensar-hi gaire

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

diumenge, 24 d’agost de 2008

RAKIA, connecting people

rakia connecting pepople FCSAquesta Rakia no és per a mi, era per regalar i ja forma part de la vida d'altres persones. La vaig dur en antiestètiques ampolles de plàstic. Un cop aqui vaig aconseguir aquestes de vidre, molt bé de preu (i també una garrafeta més adequada pels viatges, la receptora de la qual ja m'entén). En tornar a casa amb les noves ampolles, les vaig netejar una mica i les vaig deixar damunt de la taula. Vaig procedir a omplir-les amb l'ajuda d'un embut. Així, els elements necessaris es varen disposar gairebé sols: el sol, la persiana, les ampolles de rakia un cop plenes... només calia fer clic, com se sol dir (obviant les dificultats intrinseques de qualsevol fotografia, per senzill que pugui semblar-nos el resultat final...).
Per a qui no hagi tastat la Rakia, només dir-vos que és un licor destilat com ara l'orujo, que sol estar fet o bé de prunes o bé de de raïm, entre altres ingredients menys extesos. La Rakia d'aquestes ampolles està extreta de pells d'uva, i es nota per l'olor inconfusible de pansa que desprèn (força mitigada per l'olor a alcohol, tot s'ha de dir). Però el que fa especial la Rakia, més que la matèria prima de la que s'obté, és el caràcter sorprenentment social de la beguda... És cert, l'alcohol en general sol afavorir les relacions socials (o més aviat el contacte social, que un cop establert pot derivar en el millor o en el pitjor amb tota la gama intermitja de derivats que vulgueu), però la Rakia et dona un caràcter més afable, com si et predisposés a establir contacte amb els demès de manera més íntima i propera; A més, et manté despert, talment dugués cafeïna (o alguna altra xantina ;-) ).
En fi, qui l'hagi probada ja sabrà del que parlo, i qui no, quan viatgeu pels balcans trasteu-la i m'entendreu. Segurament us n'oferiran en alguna casa aleatòria a la que us dugui el vostre viatge. Llavors, no la rebutjeu. Tampoc us deixaran marxar sense acabar-vos-la, però valdrà la pena.

dissabte, 23 d’agost de 2008

contra el que es diu

tots aquests mites infundats
es transmeten de boca en boca,
igual que altres enfermetats
infeccioses.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dijous, 21 d’agost de 2008

caravana de noces a Sarajevo



El panning no és perfecte, però observant les dues persones "amagades" es veu la "velocitat angular" a la que està tirada... realment era difícil, i el resultat és correcte.

A part d'això, m'agrada.

dissabte, 16 d’agost de 2008

tornem

No ens queda gaire temps per a exprémer aqui a BiH, la vivències han estat moltes i el temps lliure molt poc, i a mes no ha coincidit gaires vegades amb una connexió a internet (i mai amb un teclat amb accents). Per tant tot el que hem passat aqui ho haurem d'anar escrivint i recordant un cop a casa, tranquilament, ajudats també pels imprescindibles apunts que ens serviran per a reconstruir el fets. Si no tingués ara mateix un calendari amb els pobles pels que hem passat, les entevistes que hem fet, i algunes de les situacions complicades en les que en hem trobat, no sabria ni el dia en el que estem, ni si ahir vaig fer el que em sembla recordar que va passar dilluns...

Tot just acabo de comencar a escriure i ja em comenten que tenim de marxar, 5 minuts per a dinar i tornem a la feina...

Doncs nomès dir això, que tornem amb tot el que hem après i viscut a les motxilles. Esperem que les furgonetes puguin amb tot aquest pes afegit, que per sort és molt...

saltadors al pont de Mostar




dimarts, 12 d’agost de 2008

relació de forces

quan més t'ho diuen
més t'ho repenses,
i ho fas a la inversa
per la insistència.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

diumenge, 10 d’agost de 2008

la meitat del viatge el duus a sobre amb tu

desbordat per les sensacions, després de tot el que he passat prefereixo no mirar endavant ni enrera... massa ocupat intentant treure el màxim de cada moment que passa, fraccionat en instants que ens deixen, multiplicat en dies que s'esbaeixen... intentant lluitar per a superar les pors i els impediments que ens posem a nosaltres mateixos...

punxem-nos la roda per a aprendre a canviar-la...

el cansament del cos ens diu que avui hem après, sinó estariem esgotats, pero nomès estem cansats, potser derruïts, pero tenim energies per a riure com mai, sense parar, sense voler-ho deixar... els paranys que anem trobant no son mes que reptes; tant si els podem vèncer com si no els convertim en acudits d'inici de festa (quan encara son frescos, inèdits i, sobretot, fan riure...) la meitat del que estem aprenent ja ho sabiem pero encara no n'erem conscients, l'altra metiat es el que encara no sabem malgrat creure tenir controlat...

la meitat del viatge el duiem amb nosaltres, al damunt, i l'anem sembrant als nostres peus a mesura que avancem...

divendres, 8 d’agost de 2008

qüestió d'imaginació

hi ha moltes maneres
de fer bé les coses
(i moltes més
de fer-les malament)

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dissabte, 2 d’agost de 2008

"timeline" de swurl, la nostra memòria visual

Fa dies vaig trobar un nova i, per a mi, fascinant aplicació web: swurl. En aquest lloc, després d'afegir les urls dels nostres comptes al flickr, youtube, digg... es genera una pàgina amb tots els posts, fotografies, videos, etc segons els anem publicant. Fins aqui no és res diferent al mugshot i altres webs, que ha ofereixen aquesta mena de recopilatoris, automatitzats, de bona part de les nostres aportacions a la xarxa. Però el que fa diferent a swurl és la pestanya "time line", una manera diferent de presentar tot aquest contingut segons l'anem generant.

A mode de "planning" anual, però orientant per a mirar enrera, amb una sola ullada recorres el teu passat visualment. A nivell pràctic això et pèrmet cercar en un instant quin cap de setmana, o bé quins dies exactes, vas compartir aquella meravellosa excursió a tuixén, per posar un exemple, més ràpidament que amb una agenda o amb un calendari de paret.

Però a més d'aquesta utilitat pràctica, el que trovo més fascinant és el seu funcionament com a "memòria històrica visual", una mena de diari visual anual, gràcies al qual en qualsevol moment podem mirar enrera i saber què estàvem fent fa 4 anys... amb una ullada veiem el nostre passat proper i el no tant recent, i a més en una aplicació del tot automatitzada, que no haurem de mantenir un cop configurada.

Llàstima de tenir tan temps la càmara amb la data equivocada. Tal i com vaig comprar-la, vaig deixar-hi la data que duia de fàbrica, primer perquè pensava que tampoc feia falta tenir aquesta informació al dia, i després més aviat per desidia, i això fins ben bé al juny d'aquest any. Les fotos em solen dur bons records, i ara em molesta no veure-les al dia real en el que vaig tirar-les: segons la meva "línia del temps", l'excursió a Tuixén va ser el 08 de Gener del 2007, quan en realitat vem difrutar-la el 3 de maig d'aquest any... (per sort, hi ha dues fotos d'Olympus E-3, que com que és de la Laia duia la data correcta, que així ho testimonien)

Però vaja, què fi farem, a veure si us feu un compte vosaltres, i almenys en els events que haguem compartit em podré orientar millor!

El meu timeline, que teniu en el bloc "personal" de la dreta, és doncs aquest: http://fcerdans.swurl.com/timeline