diumenge, 30 de novembre de 2008

recerca d'imatges per colors

Multicolr Search lab flickr Set és un espectacular cercador d'imatges per color, que ens ofereix els resultats de la recerca entre els 10 milions d'imatges catalogades com a les més interessants del flickr. El funcionament és molt senzill: podem escollir fins a deu colors diferents, però si volem que un color tingui més pes en la recerca, el seleccionem més d'una vegada. Una eina per a tenir molt en compte. http://labs.ideeinc.com/multicolr/

dissabte, 29 de novembre de 2008

pensar ràpid no és precipitar-se

No és el mateix pensar ràpid que precipitar-te pensant, que al final no és sinó no pensar... pensar és avorrit i porta problemes, això ja ho sabem; és més còmode deixar de meditar i exposar fulgurantment, com un cap de llumí esclata i no serveix per a escalfar res (més que per a cremar-te el dit, això si).
llegir més...
És molt més fàcil, i més divertit, vèncer el pensament per la velocitat imperiosa, pel ser el primer en dir alguna cosa, encara que aquesta no tingui cap fonament... els fonaments per les plantes (de les obres aturades); els arguments ja no valen res, ningú hi perd el temps; és més còmode enraonar sense el seu tram final, el raonar, que al capdavall hauria de ser el tram intermedi: informar-se, raonar i opinar; inclús escrit fa riure quan una tònica actual és acusar sense saber, i després, només després i al final, informar-se i demanar. I sobretot, per damunt de tot el més important és opinar i dir el que és dit que es té de dir... no fos cas que ens prenguessin per "diferents": llavors si que ho tindríem malament.

divendres, 28 de novembre de 2008

sense intencions

si dediques
a qui estimes
un llibre de botànica,
no li estàs dient
que sigui una planta.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dijous, 27 de novembre de 2008

bla bla bla

Bla bla bla bla bla bla . Bla bla bla bla bla, bla bla bla, bla bla bla bla bla bla. Bla, bla bla bla bla.
bla...
Bla bla bla, bla bla bla; Bla bla? bla bla bla, bla bla bla, bla bla bla: bla bla, bla bla. Bla bla, bla, bla bla bla...
Bla bla? bla, bla, bla... BLA!

capicua: un cavall de sentit reversible

De zona volcànica de la garrotxa

dimarts, 25 de novembre de 2008

tèrmicament incomprès

Quan tothom va amb anorac duc màniga curta i llavors, si no calcen guants, em freguen amb la mà la pell nua i em diuen: no tens fred? llavors faig un bot seguit d'un esgarip, ja que tenen les mans glaçades, a temperatura ambient, i al contacte amb el meu cos calent em penetra una fiblada de corrent endocrina que recorre el meu interior a gran velocitat. Aquestes sensacions no són del tot desagradables, a vegades penso que en realitat m'agrada el fred... sé del cert que m'agrada el vent tallant i nu a la cara... la brisa congelada... em desperta, m'anima, potser és que la calor em socarrima el cos i em fon l'anima. El gel me l'escalfa...

dilluns, 24 de novembre de 2008

el buit

quan et deixa qui estimes
és com si extirpessin
una part de tu,
que per sort es regenera.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2007

divendres, 21 de novembre de 2008

amaga de les mirades indiscretes... les claus de casa!

A dia d'avui, ja existeix la tecnologia necessària per a fer una còpia de les nostres claus de casa (o del cotxe, de la moto, del candau de l'armari de les llaminadures...) partint tan sols d'una fotografia: How a camera can 'steal' your keys

Bé, de fet la tecnologia pròpiament dita ja existia de fa temps, el que a ningú se li deuria haver acudit aquesta aplicació, si més no en el camp civil.
llegir més...

Tal com comenten en l'article, igual que no publicariem mai una foto en la que apareguessin els números llegibles de la nostra tarja de crèdit, també hem d'anar amb compte amb les nostres claus. I no només això: actualment n'hi ha prou amb una foto de mòbil per a fer una rèplica prou exacta com perquè funcioni correctament en el nostre pany.

I una altra cosa que em balla pel cap, encara que això ja és de collita pròpia: ara encara no tenen prou resolució, però d'aqui a relativament pocs anys, això es podrà fer amb imatges de satèl.lit... així que ja ens podem anar acostumant a no deixar les claus sobre la taula de la terrassa...

dijous, 20 de novembre de 2008

memòria selectiva

perquè primer sempre negues
el que després acabes afirmant
com si mai t'hagués dit jo abans?

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dimecres, 19 de novembre de 2008

un llibre x un retrat = tres somriures

De Mieres 2008

El llibre ("El cant de la Sibyla", de Cremades i Arlandis), m'havia atret moltíssim, primer per la portada i després pels fragments que en vaig fullejar... elles ja plegaven i me'l van donar: "quedate'l", així de senzill i fascinant, acostumats com estem a haver de pagar per tot (hi ha qui ofereix abraçades de franc, com si ja fos normal que es tinguéssin de cobrar,i de segur que algun dia així serà). Per la meva banda, els vaig oferir un retrat, que és aquest. A Mieres no tant sols s'intercanvien objectes, sinó també, i principalment, alegria i felicitat. Gràcies!

dimarts, 18 de novembre de 2008

Cada dia aprenc de la meva gossa

Ahir vaig aprendre, de nou, que jutgem fets iguals (o equivalents), de diferent manera en relació al benefici que n'obtenim... Per exemple: a casa em molesta que l'alai, la meva gossa, agafi les monedes que cauen al terra; però en canvi a fora, com ahir a la nit mentre passejàvem (perquè jo també passejo, no només “la passejo”), em vaig alegrar de que tingués aquesta costum. No és per la moneda que va trobar, i que ara jeu al fons de la guardiola, sinó per fer-me adonar d'aquesta realitat. Hi ha lliçons que tardes mitja vida en aprendre; n'hi ha que les aprens cada dia de nou i mai no és suficient: a la propera ocasió et tornaran a sorprendre.
Doncs no cada dia em fa adonar de coses noves, però si que a diari n'aprenc una, que és la mateixa i que no em be de nou, però que sempre m'alegro de redescobrir amb ella. Així com la màxima del Dalai Lama diu “Desitja el millor, però estigues preparat pel pitjor”, la versió de l'alai, que en consonància amb el seu nom fa festa de qualsevol cosa, vindria a ser: Desitja el millor i no et conformis, però no deixis de gaudir al màxim del que tens ara.

diumenge, 16 de novembre de 2008

un tupè de mantega

Hi ha moments de la setmana en els que tenim tantes possibilitats, tantes activitats apetitoses de fer, que ens costa molt de decidir. Per a no caure en el risc de quedar-nos al sofà escollint entre totes elles, us recomano la pel·lícula d'animació "Hair Hight" ("tupè"), pel proper d'aquests moments incerts.
llegir més...

Se sol dir que el que compta no és la història sinó com te l'expliquen, màxima amb la que no estic gaire d'acord, però en aquest cas, el film d'animació sembla haver estat concebut per a fer-la bona, com si fos un argument al seu favor. Realment la història és una més, res de nou, però està molt ben narrada, amb alguns moments genials. Un exemple: el protagonista masculí entra al serveis de dones tot fent un bot, i quan és a l'aire, molt abans de tocar a terra, ja està momificat per capes i capes de laca que l'hi han llançat les usuàries ruixant-lo amb els seus esprais.

Projectada avui a l'espai Placidoscope, dins del fecinema 08, ha estat font de rialles entre el públic assistent, juntament amb alguna ganyota davant de les escenes més xocants: la barreja d'humor amb continguts explícits força gore pot no ser del gust de tothom. Malgrat tot, el fet de que siguin dibuixos amorteix l'efecte revulsiu d'algunes parts internes humanes, que tampoc són tan presents.

L'estil dels dibuixos no m'ha entusiasmat, però això ja és, com tot el demès, qüestió de gustos personals... el tupè, amb laca o amb mantega?

dissabte, 15 de novembre de 2008

reivindicant el mastermind

Coneixeu el mastermind? en aquest vell joc, també conegut com a 'codebreaker', l'objectiu és desxifar el codi que amaga l'oponent abans d'esgotar les jugades de les que disposem. En principi s'hi juga amb sis colors, que poden ocupar quatre posicions diferents en línia, i es disposa d'un màxim de deu intents, però a partir d'aquesta configuració original hi ha multitud de versions: amb més colors, emprant números o lletres... fins i tot existeix una edició per a cecs en les que el codi es forma amb figures geomètriques.
llegir més...

Aquest interessant joc fou una invenció d'en Mordecai Meirowitz, que el creà el 1971, però no fou publicat fins el 1972 per Invicta Plastics Ltd. La petita companyia anglesa comprà tots els drets de l'invent, en el qual cap de les grans no havia cregut, el pulí una mica i el llançà al mercat, aconseguint un gran èxit immediat (fins ara se n'han venut uns 55 millions de còpies en 80 paisos).

Volia reivindicar-lo, doncs, com a joc de trencaclosques, no tan profund estratègicament com els escacs, però divertit i amè. De fet, em sembla una molt bona opció pels viatges llargs. En la seva contra, podriem dir que la persona que estableix el codi resta passiva durant la partida, però no tant com sembla: a més de que compta amb el seu enginy per a inventar codis sorprenents de sortida, també té força emoció seguir la progressió del rival, com es va apropant a la combinació correcta i els canvis inesperats de rumb que sol donar la partida. Precisament, l'emoció està en que no es pot fer res sinó esperar una errada, i confiar en la robustesa del nostre codi secret, per a evitar la victoria de l'oponent.

Això si, de la mateixa manera que amb els escacs, sol ésser difícil trobar col.legues als que els agradi jugar-hi, però per sort existeixen les versions en java que podeu emprar en molts mòbils. Fins i tot, si us atrau tot allò "retro", encara podeu trobar alguna unitat de la versió electrònica de viatge original en algunes pàgines de subhastes.

També podem jugar al mastermind en multitud de llocs online, com per exemple a javaonthebrain.com, així com baixar-nos nombrosos executables, alguns d'ells amb el codi font, com el fltkmm. Cal mencionar també l'Ou de Pasqua programat i amagat dins del "Macromedia Dreamweaver MX" que permet jugar al mastermind. Respecte el joc físic, de plàstic, a www.bullseyesgames.com n'hi ha força de diferents, inclòs el "Advanced Mastermind", una versió amb 8 colors i 5 posicions (59,000 possibles solucions!).

Finament, i per si voleu aprofundir una mica en la història i l'estratègia del joc, us recomano la pàgina d'en Toby Nelson. En la seva galeria d'imatges, hi podreu contemplar nombroses fotos de les dotzenes de versions diferents que es varen llançar al mercat.

dijous, 13 de novembre de 2008

Gomorra sense Sodoma

Després dels inevitables discursets, que per sort (tota una mostra de consideració cap al públic congregat) no es van estendre massa, ahir començava el fecinema 2008 amb “Gomorra”, una adaptació de Matteo Garrone de la novel·la homònima que tants mal de caps l'hi està donant a Roberto Saviano, el seu autor (algun preu té de tenir fer-se famós, vull dir que suposo que ja sabia de sobres el que estava fent i amb el que es trobaria...)
llegir més...

A banda del que per a mi és un lleuger excés de metratge, es tracta d'una bona película a mode de documental, que il.lustra molt bé la vida de cada dia dels mafiosos (alguns, de naixement, altres suposo que inevitablement empesos per les circumstàncies) que habiten la ciutat de Nàpols.

El més interessant és que descobrim els seus negocis actuals, alguns del quals sorprenents, com el que fa referència a la gestió dels residus ecològics. Si penseu que l'ecologia i les energies netes són el futur, que sapigueu que la màfia té les seves pròpies propostes per acabar amb el problema de la gestió de residus tòxics, tot i que en aquest cas associen “net” amb “invisible”. Bé, tampoc són els únics que ho fan, n'hi ha que ens venen que les nuclears són molt netes, suposo que perquè quan es vegin els efectes dels residus que anem entaforant pel planeta i que, tard o d'hora, sortiran a la superfície, ells ja farà força generacions que l'hauran palmat. Així que, en els fons, els de la màfia tampoc són tan dolents segons amb qui els comparem...

En fi, un film recomanable, encara que si soleu marejar-vos amb les “xicanes” de les carreteres de la comarca, en alguna seqüència cercareu la biodramina per les butxaques...

Bé, i aqui acaba el que tenia de ser la crònica d'ahir: me'n vaig a per “Appaloosa”!! (gràcies Calderé!!)

dimecres, 12 de novembre de 2008

no he viscut

vivia de passats
perduts i dolorosos,
de promeses d'esperança,
i fins que no he après
que aquí i ara
estic vivint,
no he viscut

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dimarts, 11 de novembre de 2008

Joni Tramuntana i el blues del sofà (Mieres 08)

De Mieres 2008

Joni Tramuntana, guitarrista, ballarí de claqué, membre de la companyia d'animació "BrotGuai"... L'últim diumenge de cada mes el podem veure actuant, juntament amb la Sunset Band, al Sunset Jazz Club de Girona, en el que es una jam session oberta a qualsevol instrumentista.

dilluns, 10 de novembre de 2008

Avui, a "Segle XX", la matança de "Srebenica"

Per a totes les persones interessades en la història recent dels balcans, avui al 33, a les 23:30 i dins del programa "Segle XX", s'emet un documental sobre la matança ètnica a Srebenica. En aquesta atroç campanya militar sebobosnia hi participaren tan Karadzic, ja empresonat, com Mladic, al que les autoritats sèrbies estan intentant capturar: el seu empresonament ha estat exigit com a condició indispensable si Sèrbia vol entrar a formar part de la UE.
llegir més...

La caiguda d'aquesta ciutat és el paradigma tan de la neteja ètnica (en la que van caure tots els països enfrontats, per molt que especialment Sèrbia), com de la inoperativitat i vergonyosa nul.litat dels "cascs blaus" desplegats a la zona. En teoria tenien de defensar la població civil, però foren desarmats per l'exèrcit serbobosni i evacuats de la zona en autobusos, sense cap mena d'oposició. Srebenica era ciutat declarada segura i protegida per la ONU, i precisament per això havia estat punt de trobada de milers de desplaçats que fugien de l'exèrcit serbobosni... la pretesa seguretat de la "omnipotent" ONU els va dur a una mort segura en el cas dels varons.

Només uns centenars de musulmans aconseguiren escapar després d'un viatge per la vida fins a Tuzla, superant emboscades i bombardeigs. Per si el paper dels cascs blaus no havia estat prou vergonyós, els militars serbobosnis van aprofitar els seus uniformes per a muntar falsos controls de la ONU. Així doncs, els musulmans més desesperats que queien en aquest parany, eren executats a l'instant per soldats que lluïen els uniformes del "cascs blaus" que pretesament tenien d'haver-los protegit.

diumenge, 9 de novembre de 2008

"canvio meló per estufa"

De Mieres 2008

23è Mercat d'Intercanvi de Mieres, la Garrotxa. Increïble ambient posthippie punk casual flowers power & family & friends, per alguna cosa el mercat d'aquestes característiques més gran a nivell de Catalunya i de l'estat espanyol.

Aqui els objectes no tenen el seu valor equivalent monetari del món real. Ningú no tindrà en compte el valor pecunari del teu meló. Senzillament, es tracta del que tu tens per oferir, i si algú el necessita perquè li bé de gust, l'intercanvi és tan positiu com necessari, independentment del que desitgis tu d'aquesta persona.

No es tracta tan sols de que no hi hagi diners, es tracta de que ni tan sols hi ha el concepte del valor material, de guany o de pèrdua... tothom en surt beneficiat perquè es desempallega del que no utilitza, i torna a casa amb estris i aliments de tota mena que li faran un servei.

Només així es pot entendre que el meló amb el que he sortit de casa al matí, s'hagi transformat en tornar a la nit en una estufa per la Pili... l'any que bé hi tornem!! (segon diumenge de cada Novembre)

foto: "busquem un morter (de pedra) per picar cosetes... + telèfon d'aquells que roden"

dissabte, 8 de novembre de 2008

"els vertaders culpables de tot"

Deien els xinesos que hi ha dos tipus de savis: els que saben el que passarà abans de que passi, i els que ho saben quan ja ha passat. Els savis de classe B, que diríem, els que ho saben tot quan ja ha passat, són arreu i ens els trobarem contínuament al llarg de la nostra existència.
El seu primer error és no llegir els clàssics xinesos... el segon és donar-te tota una sèrie d'explicacions lògiques, i normalment òbvies, que expliquen perquè ha passat el que ha passat, però com si t'ho estiguessin explicant abans de que passés (i, generalment, com si fossis tonto perquè ells haguessin sabut com evitar-ho). Explicacions que no calen perquè, precisament, quan una cosa ha passat és molt fàcil trobar-ne les causes, més o menys encertadament. El difícil és predir-ho abans. Igual que la borsa, ves per on...
llegir més...


D'altra banda, perquè no ens digueren el que passaria, si tan clar ho tenien? Perquè no feren res per a evitar-ho, si ells ja n'eren conscients abans de que passés?
- “Jo ja sabia que passaria”
- Ah si? Doncs llavors la culpa de que passés és teva, que sabent-ho no has fet res per evitar-ho...

Perquè no ho deien abans i evitaven, així, el desastre? Doncs molt fàcil: perquè en realitat no tenien ni idea del que passaria, igual que qualsevol altre. Tampoc tenen la culpa, doncs, de que passés, però si d'augmentar els efectes perjudicials del desastre, en sumar-hi el desgast que pot suposar aguantar els seus advertiments a posteriori, és a dir, a esdeveniment passat.
“Els vertaders culpables de tot”, doncs, és una bona manera de definir els que diuen, quan ja ha passat, que ja sabien que passaria abans de que passés.




divendres, 7 de novembre de 2008

no viuré

no viuré tres dels dies condicionat
pel que pugui passar al quart;
perquè no ens deixem anar
tots plegats?
perquè deixem d'anar-nos-en
d'on ens han assignat?

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dimecres, 5 de novembre de 2008

l'amistat és per damunt de tot

A voltes és millor esperar, no fer res i concedir temps a l'amistat, que per molt malament que semblin anar les coses, sempre s'acaba imposant.

dimarts, 4 de novembre de 2008

immersió

De fotosubmarinisme a arousa

A l'aigua et sents tant lliure... saps que és una il.lusió, però la sensació de llibertat és real... immersió, des d'un medi hostil, la terra, a un medi agradable ple de secrets per a descobrir... la immersió és un dels moments màgics de l'aventura, igual que la penetració en relació al coit; tal i com quan començes a conèixer algú en relació amb la vida que compartireu junts...

dilluns, 3 de novembre de 2008

Mirades - La Alameda - Santiago

De Santiago de Compostela, 10/2008

La veritat és que està massa tallada per la dreta, però aquesta versió de la fotografia és la que m'ha semblat més espontànea i atractiva.
Em sembla que és pel tractament de les figures tal i com si fossin persones...

diumenge, 2 de novembre de 2008

el destí té doble sentit

si no corres rere el teu destí,
serà el teu destí el que et perseguirà

• Ferran Cerdans Serra