dilluns, 22 de desembre de 2008

acord de mínims

quan li dius amor
jo li dic sexe
i a la inversa.

mentre coincidim
en el fons
i no en les formes,
mirarem de no posar-nos
mai d'acord...

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

diumenge, 21 de desembre de 2008

patates al forn

De cuina de supervivència
Diumenge és el dia en el que, en principi, tenim més temps per a cuinar, però en el que certa mandra dolça sol apoderar-se del nostre cos partint de les extremitats inferiors, no és així? Malgrat tot, no deixa de ser un dia culinari, en el que si més no tenim temps per a gaudir menjant. Quin millor que un dia com avui, doncs, per a estrenar la nova secció: cuina de supervivència!
Segons el meu diccionari particular, cuinar per a sobreviure significa no renunciar a la bona gastronomia malgrat no tenir gaires diners per a invertir en matèria prima. I és sorprenent, inclús sembla màgic a vegades, lo bé que es pot arribar a menjar amb ingredients d'allò més humils i assequibles.
Per a menjar bé, l'únic ingredient imprescindible és el temps.
llegir més...

En aquest cas, parlem de quelcom tan senzill com unes patates al forn. Aquest instrument, el forn, ens permet cuinar i fer altres coses a la vegada (estendre la roba, rentar els plats...) i per això em sembla una eina genial. Estalviem temps i gaudim de la seva màgia processant les viandes. M'encanta això de no haver de fer res: deixem a dins els ingredients, i el foc s'encarrega de fer la resta. Només ens queda doncs gaudir de la transmutació dels aliments.
Per a fer aquestes patates, primer en seleccionem 5 o 6 de ben maques. Un cop rentades, però sense pelar-les, les tallem en 4 les grans, com si fossin grills d'una taronja, i per la meitat les petites, però mirant de que la mida sigui més o menys la mateixa en tots els casos. Disposem aquests talls de patata damunt de la safata del forn untada amb oli, i hi afegim grills d'all amb la seva pell, “perdigons” o grans de pebre, herbes o una mica de llorer, pebre vermell, un rajolí de vi blanc... També hi podem afegir gírgoles, xampinyons... això ja va a gustos i a dies. Finalment ho ruixem bé amb un bon oli d'oliva i només ens falta un polsim de sal, cobrir-ho tot amb paper de plata i cap al forn! El forn el deixem a foc mitjà-alt, i a partir del 30 minuts ja podem començar a mirar com ho tenim, en el meu cas en 40/45 minuts està tot perfecte.
Que aprofiti!!




dilluns, 15 de desembre de 2008

el primer obstacle

m'avergonyeix
passar per caixa
amb aquest manual
per a vèncer la timidesa

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

divendres, 12 de desembre de 2008

Per fi tenim data!!

Gener ha estat el mes escollit per a la publicació de “SIMBOLOS, pictogramas y siluetas”, coordinat per Marta Aymerich ("Eating & Designing"), editat per la prestigiosa editorial de disseny gràfic Index Book i en el que he participat!
llegir més...

Es tracta d'un compendi de treballs de comunicació visual d'alguns dels creatius i estudis internacionals més destacats de l'actualitat. El seu objectiu és mostrar una selecció de gràfics en el que s'emprin exclusivament icones, siluetes i pictogrames per a transmetre el missatge, sense cap mena de text. I entre tots aquests monstres, apareixeran tres dels meus dibuixos vectorials, suficients com per a arrodonir el dia i per extensió tot el cap de setmana!!

Ara toca esperar a descobrir el resguard de correus a la bústia, i un cop amb el llibre entre mans el millor de tot: obrir-lo i olorar-lo!

dijous, 11 de desembre de 2008

La meva vida és un quadre en blanc, i tinc ganes de pintar

De Mercado da Abastos
No depenc de ningú, i ningú no depèn de mi. No tinc, doncs, cap mena de compromís amb res excepte amb l'amistat que m'han concedit i amb la llibertat que encara no m'han pres. Sóc pres al meu torn d'aquesta llibertat que em resta, ja que tot el que faci a partir d'ara conformarà directament el meu propi futur.

De fet, el futur ja és aquí des de fa estona i m'espera: sóc jo el que estic quiet, com si la quietud pogués aturar el moviment. M'he de moure, doncs, allargar la mà i traçar amb el pinzell un dibuix que anirà canviant amb el temps, capa sobre capa, segons avanci o retrocedeixi per la vida.
Ara mateix aquesta meva vida és un quadre en blanc, que miro de cara amb un pinzell i tots els colors del foc a la mà: taronges, grocs, vermells... càlids, acollidors, salvatges, lliures i vius.
I tinc moltes ganes de pintar.

Dedicat al “astre solar” (ja saps qui ets), que com a tal emana la llum de la que surten tots els colors ;-)



dimecres, 10 de desembre de 2008

objectius de felicitat

"Fer una cosa només en benefici propi és superficial i es torna negatiu. Qualsevol cosa que feu, teniu de fer-la pel bé dels demès i per la posteritat". Yosho Yamamoto, HAGAKURE

Amb tantes reserves de felicitat acumulades del dia del meu aniversari, ara fa tot just una setmana, em trobo en una situació si més no curiosa: abans eres el principal dels meus objectius quan es tractava (i d'això es tracta), de fer feliços als amics, i a través teu donava sortida a gran part els meus excedents d'alegria, de manera més o menys reeixida i amb major o menor èxit.
llegir més...

Però el temps passa i remou la terra i el cel i tot plegat, i ara mateix tinc la majoria de les persones que estimo força lluny de mi, en diferents sentits i per diferents raons. Així, em trobo amb diverses tones de felicitat per a repartir que es tenen de transformar en objectes o fets o paraules; noves persones a les que fer felices amb les meves fotos, les meves hiperbòliques i enigmàtiques ruqueries i, especialment, els meus paranys que amaguen sorpreses en les que caus tot i sospitar (i en el fons saber) que aquí, per alguna banda i ben amagat, hi ha un gat.

No és una sensació nova per a mi, però la disfruto com a tal; la meva vida és ara mateix un quadre en blanc...

dilluns, 8 de desembre de 2008

un parc d'atraccions

De hereuet 07-12-2008

L'Alai, perfectament integrada en el paisatge, jugant a ser feliç com mai no ho havia fet... perquè també aprenem a ser feliços: és més una questió d'actitud que del que tenim, donem o rebem. Al final, es tracta de sentir el que ens envolta (inclús allò que ens sembla tan monòton i repetitiu, per habitual, que no mirem mai) com un parc d'atraccions amb milers de possibilitats.

dissabte, 6 de desembre de 2008

d'aniversari tot l'any

"ens hauríem d'acostumar a celebrar l'aniversari tots els dies de l'any, fins el dia que en sumem un i canviem de número"

Aquest any serà de celebracions del mateix aniversari (feliç), per això el 3 de desembre restarà impol.lut, sense cap creu que el dongui per acabat... Gràcies Laura!!!!!

dimecres, 3 de desembre de 2008

de la foscor a la llum

De Santiago de Compostela, 10/2008

Naixem de la foscor i vivint viatgem cap a la llum, encara que potser morirem en estellar-nos contra aquesta... és un viatge dels que no vols que s'acabin: no heu estat mai tan a gust en un tren que no voldríeu arribar mai a la seva destinació? que el viatge fos etern?... el nostre viatge dura tota la vida, i per arribar a la llum cal passar abans per les ombres... serem feliços tan com haurem arribat a patir, així que no ens queixem quan ho passem malament, estem acumulant energia de la que, algun dia, gaudirem... d'alguna manera concentrem motius i raons per a ser feliços posteriorment... igual que quan ens reservem tres orgasmes per a obtenir-ne més tard un de més intens i més llarg... mentrestant, podem continuar el nostre passeig... hi ha moltes ombres maques, ombres que caminen, ombres que es difuminen... ombres que en arribar la llum s'il.luminen i moren...

dilluns, 1 de desembre de 2008