dissabte, 31 de gener de 2009

posant dates al passat (però no de caducitat)

com a consequència d'un intent de posar dates al meu passat, he creat una galeria amb els relats breus que em van publicar al diari GARA l'Abril del 2000, amb il.lustracions de TASIO.
De RELATS BREUS GARA 04-2000

dijous, 29 de gener de 2009

transparències

si la cara
és reflex de l'ànima,
tu ets un dimoni
molt maco.

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

dimarts, 27 de gener de 2009

cua de vaca

De AEROPORT REUS

"si no ho veig no m'ho crec"?... a voltes ni el que veiem ens podem creure, i és millor que no mirem el que ens volen fer veure.

Comentari alternatiu: si tens ganes de riure, sempre trobaràs un bon motiu!

dilluns, 26 de gener de 2009

El llibre de la Maria

De LLIBRES

el més bonic de fer un llibre d'encàrrec és que en tot el procés, des de la selecció dels poemes fins a l'entrega de l'obra, estàs pensant en el destinatari d'aquest. El tipus d'enquadernació, el color i la textura del paper, el color de la tinta, el tipus de lletra... segons el que et suggereix la persona, vas creant l'obra a la seva imatge.

A més, i a banda dels aspectes externs, també hi dediques una especial atenció, un afecte còmplice que quan lliures l'obra sembla que es transmeti amb aquesta.

El llibre s'ha convertit llavors, en si mateix, en un poema dedicat.

divendres, 23 de gener de 2009

Tinc moltes colles i no tinc cap colla

quan vivia a euskadi, a cada canvi de parella canviaves també de colla... deixaves de veure els amics amb els que havies anat fins llavors, i passaves a una altra vida en cercle, tots en rotllana (potser foren els bascos els que inventaren la sardana?)

Ara tinc moltes colles, i això implica no tenir-ne cap. Sóc lliure, i això comporta haver-me de buscar la vida cada cap de setmana, si és que ningú no m'ha liat abans. No em fan els plans, igual que no em renten els plats ni em fan el dinar...
llegir més...

No cerco la seguretat d'una colla sinó una colla d'aventures, i no perquè sigui sagitari: quan vaig néixer no ho sabia, i ara no hi crec.

Tinc moltes colles que, si no és quelcom especial, no em tenen en compte per a les seves històries habituals... tinc al meu torn força colles en compte, tot i que n'hi ha que em descompten... a voltes em sumen, d'altres em resten... mentre no em divideixin (en dos)...

Vaig decidir-ho solet, i no per a cap raó en especial, sinó per a algunes de ben normals: no m'agrada que em facin el calendari, no m'agrada quedar si ni jo sé què tindré ganes de fer, i si ho sé potser canviaré (i llavors què?), no m'agrada agafar-me a un cordill per a seguir el fil. No és més bonic que cadascú vagi allí on li ve de gust, a que la meitat se sacrifiquin només pel mite ritual d'anar tots plegats? Això és l'amistat, dirà algú per allí al fons... doncs per a mi és que tu estiguis tan bé com jo, sense compliments ni absurdes pèrdues de temps (que de poc que en tenim, encara el malgastem)

Al proper concert, jo aniré a fugazi i tu a El canto del loco, i l'endemà ens ho expliquem, però a mi no em venguis la moto que tots no hi cabem, no hi ha prou places... jo mai t'ho faria... Quan em necessitis allí estaré, i certament ho saps, però no em barregis cols amb naps, perquè al final, quan més feliços siguem tots plegats millor;

Junts o separats.

dimecres, 21 de gener de 2009

la pròpia medicina

hi ha qui es llepa
les ferides
per a curar-les;
hi ha qui les troba
dolces.

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

dilluns, 19 de gener de 2009

la vida et somriu, literalment

De laia

se sol dir, quan tot va bé, que la vida et somriu... a vegades aquesta afirmació és literal, i és la teva pròpia vida la que et somriu.

divendres, 16 de gener de 2009

he rebut

allò que ha existit
entre el teu amor
i el teu odi
he estat jo;
però jo era real

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

dimecres, 14 de gener de 2009

"Nature pic of the day"!!!

la "Nature pic of the day" d'avui, una foto que vaig fer el Desembre del 2007 als llacs glaçats del Parc Natural de Plitvice, a Croàcia... petites satisfaccions com aquesta marquen la diferència entre l'anar tirant i la felicitat...

De Plitvice

diumenge, 11 de gener de 2009

divendres, 9 de gener de 2009

Conèixer més gent o conèixer millor la que ja (des)coneixes?

sempre s'ha donat molta importància al concepte “fer amics”, però per a mi, i malgrat que “fer amics” ens aporta evidentment mols beneficis, és més valuós conèixer millor i profunditzar en l'interior dels que ja tinc, així com deixar-me veure per dins per a facilitar que em coneguin. No et sentiràs menys sol per passar de 120 a 140 coneguts, però si que notaràs el canvi en passar de 2 a 4 amics de veritat.
llegir més...

Realment val la pena ampliar el radi del nostre cercle d'amistats, quan molts cops ni tan sols coneixem a la gent que tenim més aprop? Suposa tan patiment parlar amb una persona, escoltar-la, intentar comprendre-la, intentar entendre les seves postures i opinions? Potser el que passa és que fa mandra dedicar aquest temps, i aquest esforç, en conèixer millor a les persones més properes, i sembla més fàcil i divertit anar coneixent més i més gent superficialment.

D'aquesta manera, n'hi ha que tiren pel dret i es limiten a penjar-te dos parells d'etiquetes quan amb prou feines et coneixen, i es queden amb les conclusions que han extret a partir de dades tan objectives com la teva cara o el teu cotxe. I precisament, com que te les pengen quan no et coneixen de res, no solen ser gaire encertades. Malgrat tot, tens de dur-les penjant (i patir-ne les conseqüències) fins que la persona en concret és capaç de fer “tabula rasa” i intentar tornar-te a conèixer tal i com ets en realitat. Tota una heroicitat.

Això inclús faria gràcia si no fos perquè aquest simplista sistema d'etiquetatge sol tenir molts efectes secundaris, com per exemple (sé que és un extrem, però basat en fets reals) que les teves paraules siguin tergiversades per tal de que el que dius coincideixi amb el que algunes persones extremadament superficials pensen que hauries de dir, segons les etiquetes que elles mateixes t'han clavat.

“Fer amics” és important, i de fet m'encanta conèixer gent nova que m'aporti punts de vista i, sobretot, maneres de viure i de veure la vida diferents; però em sembla més important conèixer millor les 4 persones que més estimo, així com obrir-me perquè em coneguin. Només així les podré entendre i podré ajudar-les quan calgui; només així em podré comunicar directament, d'ànima a ànima, amb elles.

Per molt que a voltes pugui fer por, no hi ha més remei que obrir-se per a deixar que et coneguin de veritat, si del que es tracta és de comunicar-se; encara que amb això, a vegades, tampoc n'hi ha prou ni te'n salves.

diumenge, 4 de gener de 2009

cal anar sempre endavant

De corçà sant joan 08

m'encanten les petjades humides sobre la pedra calenta, el rastre que hem deixat però que el sol fa desaparèixer ràpidament. Em recorden que els passos que hem fet ja no compten, que el present és efimer i que l'instant ja fa estona que ha passat.

Cal anar sempre endavant.

dissabte, 3 de gener de 2009

cuac cuac cuac

Cuac cuac cuac cuac, cuac cuac, cuac cuac cuac cuac. Cuac cuac? cuac cuac cuac; cuac, cuac cuac!!
cuac?
Cuac cuac cuac cuac cuac, cuac cuac cuac. Cuac "CUAC CUAC CUAC"? Cuac. Cuac cuac cuac!!!

Cuac cuac... cuac cuac cuac.

divendres, 2 de gener de 2009

relacions superficials

amb llapis d'ulls
no descriuràs millor
el que vas veure,
ni amb pintallavis
el que sentires en besar-me

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009