diumenge, 26 d’abril de 2009

el que opina l'alai dels meus llibres artesans

mentre preparava els llibres d'aquest Sant Jordi, l'alai em mostrava molt gràficament el gran interès que desperta en ella la meva afició als llibres artesans... quina paciència!

De el que opina l'alai dels llibres artesans

dissabte, 25 d’abril de 2009

insomnia


des de que sé
que un ou bullit
és en realitat un
"oeuf poché"
dormo molt més tranquil

si pica, cura  • Ferran Cerdans Serra • 04/2009

divendres, 24 d’abril de 2009

insolació

De LLIBRES

una flor va caure damunt un llibre i en cremà la portada;
avui en dia les coses massa pures ens fan mal.

dedicat a l'Elena

dimarts, 21 d’abril de 2009

llibres-artesans a la ràdio: "El món de RAC1"

Ahir, 4 dies abans de la diada de Sant Jordi, van parlar de llibres artesans a RAC1: Miquel Iceta “CiU i Carretero volen fer-li la pinça a ERC”… i Llibres artesans. Poques notícies han tingut la capacitat d'alegrar-me el dia com aquesta. A banda del reconeixement en si mateix, el nombre de visites ha augmentat espectacularment. La capacitat de difusió que continuen tenint els grans mitjans tradicionals, inclús dins de la mateixa xarxa que a vegades sen's presenta com a un món apart, és enorme.
Gràcies Dani per donarme la bona nova, i per les felicitacions rebudes!

diumenge, 19 d’abril de 2009

"petjades obagues", recull de poemes

Sessió de fotos amb els manuscrits de "petjades obagues", recull del 2005 que estic reescrivint. Podeu llegir-lo al complert en aquest àlbum: picasaweb.google.com/llibres.artesans/PetjadesObagues

divendres, 17 d’abril de 2009

si tinc tinta a les venes és perquè escric amb el cor

De llibres artesans
submergit en un mar de paper amb els dits bruts de tinta (però no he llegit cap llibre prohibit, ja m'agradaria!)
dies de bogeries com els altres, però amb olors ben especials...
i si tinc tinta a les venes és perquè escric amb el cor...
preparant sant jordi un any més...

dimecres, 15 d’abril de 2009

mai no ho faria en públic

amagat rere uns esbarzers
m'estiro panxa amunt
sobre una pedra i allí,
on no em veu ningú,
penso

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

dilluns, 13 d’abril de 2009

existeixen regles de lectura en els e-books actuals?

ahir vaig ser victima d'un atac sobtat de nostàlgia i em vaig capbussar una estona per les carpetes de la web autoeditor.net, que vaig dur durant uns anys. Per allí dins vaig retrobar el meu projecte de llibre electrònic de codi obert "@book", que va arribar a la seva versió 2.0.

A banda de decidir-me a tornar-lo a engegar, em pregunto si existeix quelcom similar a la regla de lectura que incorporava (veure captura), en algun dels formats de llibre electrònic actuals. Espero que si, ja que facilita moltíssim la lectura, i també perquè l'ebook és del 2001! Amb vuit anys els fabricants i programadors de llibres electrònics ja haurien d'haver-se posat les piles, valgui la redundància...

diumenge, 12 d’abril de 2009

l'última retransmissió - relat breu

La primera carta me la va tornar estripada, dintre d’un sobre, sense res més a l’interior. La segona em va arribar cremada, igualment com a única resposta. He rebut la tercera sense obrir i ho he deixat córrer.

En part em sap greu, però és millor així. L’últim cop que el Chusqui va vindre a casa, ara farà tres mesos, ja no anàvem gaire bé. Va entrar sense saludar, fumant, i de seguida va anar a lo seu, tot just m’havia assentat altre cop per acabar d’esmorzar.

llegir més...

Es que ets un passiu, ets més tranquil que una alzina surera, tio.

Mentre parlava, vaig fer un cercle dins de l’última llesca amb la melmelada de maduixa, adornant la seva frase. Després vaig omplir les vores, el que quedava de pa, amb la de préssec, i vaig contestar abans de la queixalada,

- Seré molt tranquil, però no passiu.

- Però si ets un encantat, tens orxata a les venes!

Vaig empassar-me la mossegada amb parsimònia. Un parell més com aquella i hauria enllestit.

- Ja. Sóc culpable de passivitat perquè, quan no curro, llegeixo, cuino o toco la guitarra, però no vaig al gimnàs ni em passo el dia mirant la tele com tu, oi?

- Veus? Això és el què et deia ahir: no respectes les opinions dels altres. Ser tranquil no és ser passiu, per mi és més actiu preparar un nou article pel fanzin, per exemple, que agafar el carro i anar donant voltes pel poble.

- És que em poses histèric, histèric! No acceptes la meva opinió, no vols reconèixer que ets un passiu!

- Dóna’m algun argument, vinga.

- És el que jo penso. – Em va dir, assenyalant-se a ell mateix com si aquell fos l’argument definitiu.

- O sigui, que el què tu penses és veritat, només perquè tu ho pensis, i per respectar la teva opinió tinc d’estar d’acord amb tu: és això, oi?

Va estirar-se dels cabells amb les dues mans, intentant expressar la paciència que li feia falta per aguantar-me. Després va encendre’s una cigarreta amb la que havia entrat fumant-se, abans de masegar aquesta al cendrer.

Vaig començar a recollir la taula, impacient.

- Recull la taula, que després et farà mandra. – Va ordenar-me.

- M’obligues?

Preguntant-me quin mèrit voldria atribuir-se, al manar-me que fes el què jo ja estava fent, em vaig endur el plat i els dos pots cap a la cuina.

A la nevera hi quedaven dos iogurts. Els vaig obrir tal com venien, enganxats entre ells, i en un vaig tirar-hi sucre. Mentre el barrejava, recolzat a la pica, i fins que vaig tornar al menjador, va estar parlant.

Vaig seure al sofà a pols. En vaig agafar d’ensucrat amb la cullera i la vaig acabar d’omplir de l’altre. L’àcid semblava més fred en contrast amb el dolç pastós.

- Barreja els dos iogurts, queda molt bo.

- Això estic fent.

Vaig acabar ràpidament amb els dos, mentre ell fumava, mirant fixament cap a algun lloc. Vaig anar a llençar-los a les escombraries, i tot just acabava d’asseure’m quan van trucar a la porta.

Tan bon punt em vaig aixecar, recolzant-me a la tauleta, em va sortir amb “S’ha d’anar a obrir, han trucat”.

- Estàs retransmetent alguna cosa? No sé, a lo millor treballes a la ràdio.

Era la llogatera, que volia saber si pagaria el mes l’endemà o més tard.

- Demà mateix, ja tindré els diners.

- Si no em trobes, ho deixes a la bústia.

- Ja aniré trucant, millor; no?

- D’acord, doncs, que vagi bé.

- Vinga.

Al tornar pel passadís ja el sentia de nou. Continuava salivejant, buscant, entre el que havia dit, les millors frases per repetir-les i mantenir l’absurd. Fins que es va adonar de que no l’escoltava.

- Et passa alguna cosa?

- Em passes tu.

- Bueno, això ja és massa, no he vingut aquí a aguantar-te.

Va aixafar un nou cigarret que acabava de començar al cendrer. Se n’anava.

- Te’n vas. – Vaig dir-li.

Em va mirar bastant malament.

Quan ja era fora, al replà, va sonar el telèfon. Vaig tancar la porta ràpidament per anar a agafar-lo, però abans del segon “ring” encara em va arribar: “Agafa el telèfon, estan trucant!”.


Ferran Cerdans Serra, 2000
Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001
Il.lustració de TASIO, per a la versió en castellà de l'autor ("la última retransmisión") publicada al diari Gara el 19 d'Abril del 2000

dimecres, 8 d’abril de 2009

viu la pel.lícula

a voltes, en èpoques concretes i llocs determinats, et sembla estar visionant una pel·lícula que viuen els demès. Un film en el que sembla que no hi apareguis, tot i formar-ne part, potser, com a figurant sense frase o bé com a estàtua... doncs dóna el pas i camina... ningú no ha vist mai una estàtua caminant, però si ningú se'n sorprèn, pot ser perquè no en siguis cap, d'estàtua. Realment vius, no hi ha cap pel·lícula... només tens d'entrar-hi i ho comprovaràs...

intentant escriure el guió de la meva vida

dilluns, 6 d’abril de 2009

La guerra continua

La Guerra Continua, 2003

l'infant
embolcallat en flames
s'acotxa
amb la flassada
de la mort.

Apareixeran o no a les notícies, però malauradament, sigui quin sigui el moment en el que llegim aquest llibre coincidirem amb més d'una guerra, i d'aquí el títol. Escrit precisament en motiu de la primera guerra del Golf, aquest va ser el primer llibre de la col.lecció "venjança infinita", formada fins el moment per “la guerra continua”, “noces reials, noses reals” i “mones de pasqua”. Aquesta col.lecció té les particularitats d'estar enquadernada a mà però amb els texts impresos, i de ser molt asssequible per a extendre al màxim la seva vocació de denúncia (i de desfogament de la ràbia).

Teniu una nova galeria amb imatges d'un exemplar escanejat del llibre a l'àlbum picasa "La Guerra continua".

diumenge, 5 d’abril de 2009

lairena (relat breu)

va despertar-se sola, molt trista. Anhelava l'escalfor d'algú i es va abraçar, però no en tenia prou. Va exprémer el coixí contra els pits i, mentre acariciava els cabells del seu amic amb una mà, amb l’altra li pessigà el cul.

Es va seguir masturbant, suaument, fins que va llençar-lo contra la paret. Portava massa temps amb aquest succedani, i va pensar que, si de veritat volia l’Albert, havia d’actuar com si ja el tingués. Podia portar-li un regal, per exemple.
llegir més...

Es va aixecar i va anar cap al rebost. Va agafar dos xuxos de crema i els va travessar amb un tros de pegadolsa, formant una creu. Amb una de sencera hi va fer un llaç, i per sobre va deixar-hi caure xocolata ratllada i cacau en pols. Li portaria aquest berenar.

Però no n’hi hauria prou. Feia falta dutxar-se, i escriure cartes a les amigues explicant-los que, finalment, i encara que costés de creure, ell l’havia correspost després de dur-li uns xuxos.

Si no s’atrevia a fer-ho era perquè mai el tindria, o encara no, però sabia que si les escrivia i les arribava a tirar seria seu.

Un cop a la cuina, però, mentre intentava embolicar el berenar, va trobar-ho tot massa fàcil i parà en sec.

Després, va començar a menjar pel xuxo més gran, rient per haver estat perdent el temps rera un tio que podia tindre quan volgués. Ella desitjava algú per qui hagués de lluitar, així que, quan va acabar amb el regal, va escollir un cogombre de la nevera i va tornar a l’habitació.


Ferran Cerdans Serra, 2000
Publicat al "Pèsol negre" n.1
Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001

dissabte, 4 d’abril de 2009

Novetats Sant Jordi 2009 en llibres artesans

petjades obagues

La novetat en llibres artesans per aquest Sant Jordi és el recull d'aforismes "si pica, cura", del que ja es poden llegir bona part dels escrits a la web www.llibres-artesans.com. També es publicarà una reedició especial del recull “Escrits en tinta invisible”, en tinta xinesa sobre paper sulfurat; Un llibre únic, esgotat de fa temps, al que en aquesta ocasió s'hi afegeix un nou poema inèdit.

Com cada any, aquest 2009 la parada de llibres artesans es muntarà a la Plaça Sant Domènec de Manresa, i s'hi podran llegir en paper, manuscrits i enquadernats a mà per l'autor, Ferran Cerdans Serra, els llibres que es es troben publicats a la web.

Llibres de poemes d'altres temporades escrits a mà, com ara "flascó d'essències curatives" o bé "petjades obagues", així com els anteriors dos reculls d'aforismes “màximes i mínimes” i “la dita a l'ull”, seran presents per a llegir, palpar i olorar, directament de les mans de l'autor a les de les persones que s'hi apropin.

[Ubicació parada llibres artesans a Manresa]

dimecres, 1 d’abril de 2009

la lluna no en té la culpa

cada vegada
com si fos la primera
mira la lluna,
que sempre serà nova,
i oblida't dels poetes

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009