dijous, 30 de juliol de 2009

la imaginació pot ser una presó

El cap de setmana passat, que podriem qualificar de "torrefacte", vaig anotar diverses idees al "quadern del vent", el que duc arreu actualment.

Aquesta n'és una: Un rellotge de cucut que cada quart d'hora proporciona un quinto fresc.

A la pàgina esquerra, a la foto no es veu, hi ha escrit: "la imaginació pot ser una presó(?)". Ara hi escriuria "la imaginació pot ser una maledicció". De fet, em fa riure molt sovint, i també a qui m'acompanya, però a vegades m'agradaria tenir un botó i deixar-la en OFF.

Ara, si tinc de triar, ja està bé en ON permanent :D

dijous, 23 de juliol de 2009

propaganda violenta - relat breu

propaganda violenta

El pitjor que pots fer-li a un monstre de conte de terror és badallar-li a la cara, recolzat amb una mà a la paret, mentre amb l’altra fas el gest d’espantar mosques.

L’enorme rata que bloquejava el passadís, incrèdula, s’arrencà les orelles i se les va empassar d’un cop. Va recular i se’n va anar pel balcó, passant pel menjador.

llegir més...

Un cop sol, va pensar que li hagués agradat domesticar-la per escalfar-se els peus a l’hivern, tot gratant-li la panxa amb una forquilla.

Entrà al lavabo a mullar-se la cara amb aigua freda. La nit abans havia begut molt, i a cada moviment brusc semblava que se li esquincés el cervell. Sentia com milers de neurones morien en el seu interior, mentre d’altres agonitzaven entre líquids putrefactes.

Es va eixugar i penjà la tovallola. Anant cap al balcó, va agafar una botifarra de la nevera, i els rovellons que havia triat la nit abans. Un cop fora va separar-ne els de cama buida, estripà la botifarra amb les dents i els va farcir. Després va encendre la barbacoa, n’escampà uns quants damunt les graelles i els va amanir amb oli.

Esperà, oscil.lant, a que s’anessin coent. Es mantenia dret, però l’equilibri era forçat per continus canvis de posició. Els peus no es movien del terra, però tot el cos pendulava com un pernil empès pel vent, encara que cap per amunt.

Uns dies abans havien aixecat un cartell just davant del seu bloc, als límits de la ciutat. Una dona i dos nens, somrients tots, el convidaven a uns grans magatzems, suposadament per accedir a algun tipus de felicitat. Mentrestant, el pare i marit devia ser al menjador mirant la tele, o almenys no sortia a la foto.

Dos dies després va penjar el llençol a la barana. Hi havia escrit, amb pintura negra, “NO TINC FEINA”.

A la seva resposta la seguiren la del Said, “NO TINC DINERS”, un pis sobre el seu, i la de la Maria, de dues cases més amunt: “LLADRES!”.

Un cop de vent va arrancar-li la pancarta d’un extrem, que començà a fuetejar la barana, i es va girar per assegurar-la amb un tros de corda.

El cartell continuava al seu davant, insolent, molestant.

Llavors va veure el Morgan darrera d’un dels pilars, espolsant les últimes gotes d’una ampolla pel terra, i com va apartar-se i hi deixà caure, com qui deixa les claus en arribar a casa, un tros de cartró encès. Un buf apagat i el cartell s’inflamà.

Quan desaparegué per la cantonada els veïns, esvalotats, llançaren el què tenien a l’abast: rocs de les torretes, pinces de roba, fins i tot alguna bola de petanca i un diari, que després de revoloteiar una mica va caure al pati de sota.

El cartell estava lluny, ni tant sols varen encertar-lo, però la sensació de victòria valia la pena, i en el moment més inspirat de la foguera, quant cremava sencer cap al cel, tothom va aplaudir.


Ferran Cerdans Serra, 2000
Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001
Il.lustració de TASIO, per a la versió en castellà de l'autor ("propaganda violenta") publicada al diari Gara el 14 d'Abril del 2000

diumenge, 19 de juliol de 2009

postal de vacances desde casa

aprenent a observar podem copsar el que ens envolta a diari de milers de maneres diferents, sempre noves i fresques. Talment fóssim a l'estanger.

divendres, 17 de juliol de 2009

m'han dit que....


m'han dit que hi ha boscos
en els que no hi viuen fades,
i també que hi ha qui no somnia,
ni tan sols despert.
Si pica, curaFerran Cerdans Serra - 04/2009

dissabte, 11 de juliol de 2009

valors refugi


contrastar les pròpies veritats
amb persones que tan sols tenen
la nostra versió dels fets

si pica, cura - Ferran Cerdans Serra 04/2009

dijous, 9 de juliol de 2009

la prova del crim


diu que endevina
el tarannà de les persones:
al cap dels anys,
rellegeix l'etiqueta
que els penjà el primer dia
i continua dient-hi el mateix

si pica, cura - Ferran Cerdans Serra 04/2009

dilluns, 6 de juliol de 2009

una alegria que m'entristeix


Aquesta estampa la vaig captar al Kaptol de Zagreb. Uns instants després, en fer uns passos endavant seguint una de les màximes del Capa més conegudes ("If your pictures aren't good enough, you're not close enough"), el pare dels dos nens va entrar en quadre per la dreta, i els va dir en català que deixessin de jugar amb l'aigua. En aquell moment, escoltar el nostre idioma a la plaça de la catedral fou per a mi una sorpresa agradable, alegre.

Avui jeia en una plaça de Manresa i he escoltat tres nens jugant en català. M'he descobert també a mi mateix sorprenent-me, i alegrant-me de que el parlessin els tres. Però a l'instant, assumint el que això significava m'he entristit. Si em tinc d'alegrar i sorprendre'm en veure uns nens parlant en català és que la cosa està pitjor del que sembla.

Potser per això quan sento els lladrucs del Boadella, del Vidal-Quadras o del de Ciutadans que no recordo com es diu i no penso cercar-ho al google, proclamant que a Catalunya es persegueix el castellà, sempre em venen dues paraules al cap: “miserable” i “renegat”.

diumenge, 5 de juliol de 2009

"sorteig de quintos", relat breu

el bombo, tot rodolant, feia augmentar el nerviosisme, i els quintos tremolaven a cada moviment de la maneta. Aquella esfera de la sort els depassava, imponent, un calorós migdia Manresà, ciutat graella que a l’estiu et braseja en el teu propi greix.

Una hora abans, el conseller pertinent, casualment parlant sobre el tema, ho havia deixat molt clar a la ràdio: “No es treuen llocs de treball netejant els marges d’un riu”. Inapel.lable. Fins i tot em convencé a mi per uns moments. Després em vaig enrecordar de que en la meva sol.licitud, precisament, havia indicat preferència per les feines relacionades amb el medi ambient. No havia obtingut resposta. llegir més...

Van ignorar-me completament, però alguns de la colla s’havien fet objectors el mateix mes, i havien demanat altres destins. A ells els havia arribat l’hora de seguida. Es passaven la setmana cuidant el jardí del mossèn o traginant fitxers a l’ajuntament.

D’altres havien tingut més sort, i en aquests casos el senyor Conseller tenia tota la raó. Realment, ningú contractaria a cap persona per corroborar que les plaques amb el nom dels carrers no tinguessin faltes d’ortografia (I la societat no podria prescindir d’aquesta tasca impagable).

De sobte, l’esfera es va aturar. Llavors ja era massa tard per a mi, i no podia esperar-ne res, però tots els altres varen callar a l’aguait.

La mà innocent va aixecar una bola i la va acostar als ulls càndids.

- El 23!

El Manel, just al costat del qual m’havia assegut, a l’última fila, va aixecar-se esperitat. Al mateix temps va esclatar l’exagerat, tant en volum com en extensió, “Oooh!” de desencís entre tots els presents. Va córrer cap a l’escenari pel passadís central. Mentre tothom envejava la seva sort, les cadires xerricaven i els que podien tocar-lo li colpejaven l’espatlla. Els altres l’aplaudien tot picant de peus a terra.

Un cop al davant, junt amb els dos testimonis que controlaven la bona marxa del sorteig, van apartar el bombo del damunt de les caixes de cervesa.

La mà innocent va fer entrega a l’agraciat d’un quinto fresc, encara glaçat.

El Manel aixecà l’ampolla triomfant, amb les dues mans, i feu el giravolt de l’honor sobre si mateix, dedicant una especial atenció a les grades, on els guripes van abaixar el cap i es miraren la punta de les sabates sense oferir resistència. Ja s’havien cansat prou retirant pasquins que anunciaven el “Gran Sorteig de Quintos - Lleves 92”.

El bombo tornava a estar en marxa, i l’eixam d’insubmisos remirava les paperetes bulliciós. La gatzara es feu encara més dissonant al centre de la plaça de l’Ajuntament.



• Ferran Cerdans Serra
Publicat al recull "Revolta Alcalina", el Març del 2001

dijous, 2 de juliol de 2009

ens repatim

només l'ésser humà
repateix infinites vegades
l'instant en el que topà
amb la pedra

• Si pica, cura
Ferran Cerdans Serra - 04/2009

dimecres, 1 de juliol de 2009

la "llista robinson" ja és activa via web!

llista robinson

no sé vosaltres però un servidor feia molt temps que estava esperant que el decret del 2007 sobre la llista Robinson es fes efectiu d'una vegada! Per fi, ara mateix, estic introduint les meves dades per a mitigar les intromissions publicitàries en la meva vida, tan per via postal com telefònica, per SMS o per email!!

Evidentment trigarem força a que el sistema sigui efectiu (continuarà arribant spam de molts altres països, per exemple) però ja era hora que poguéssim establir almenys una primera línia de defensa mínimament efectiva per a contrarestar l'insofrible bombardeig constant de publicitat al que ens tenen sotmesos.

És clar que el millor seria una llista inversa en la que s'adherissin les persones que no poden viure sense xiclets publicitaris enganxats a la sola destorbant-los cada pas que fan, però almenys hem fet un saltiró endavant. Afegir-se a la llista Robinson és un tràmit molt fàcil, sense cues, i pel que no es necessita cap foto de carnet!! ;-P

www.listarobinson.es