dimarts, 29 de setembre de 2009

caient cap al cel


Al contrari dels malsons en els que queia permanentment cap a la incertesa del futur pròxim amenaçador, estic caient permanentment cap el cel, amb alegria.

dilluns, 28 de setembre de 2009

i ara com reciclo les bosses del super?

Aviat ja no em donaran bosses de plàstic al supermercat, així que hauré de comprar bosses de plàstic per a recollir els excrements de l'Alai, la meva gossa. Segurament, les bosses noves que compri no seran biodegradables com si que ho són les del super on solo fer les compres. Hi ha més ramificacions a aquesta aparent contradicció, però el que sembla clar és que arriba un moment en el que, per molt que no vulguis, tens d'escollir entre dues opcions pernicioses.

L'ésser humà contamina, i no hi ha volta de full (full reciclat, és clar)

Nota informativa: per a realitzar aquesta entrada express no s'ha emprat ni un gram de paper, ja que ha estat escrita directament al blogger. Ara, l'electricitat que hem consumit en el procés és d'origen incert, desconegut i segurament nociu per l'ambient.

diumenge, 27 de setembre de 2009

teniu la meitat de la vostra biblioteca en préstec?

bé, en el meu cas "en préstec" és un eufemisme, malauradament, ja que la meitat dels meus llibres ni recordo a qui els vaig deixar, i pels que es veu els i les beneficàries tampoc es recorden de mi. Per això m'he emocionat al conèixer l'existència de www.returnmypants.com via lifehacker. Aquesta eina web 2.0 ens permet fer un seguiment de tot el que tenim deixat o que ens han deixat, i inclús envia emails recordatoris a les dues parts si així ho configurem. No sé com esteu de memòria, però a mi em feia falta una eina com aquesta, i pel que es veu al meu cercle d'amistats també. Llàstima que la majoria no naveguin per internet...

dissabte, 19 de setembre de 2009

TENSA ESPERANÇA

Tensa Esperança - Exposició Ferran Cerdans

Una mirada propera al poble de Bòsnia i Hercegovina, que encara el futur amb l'esperança d'una complicada entrada a la UE, vista com a taula de salvació, però que a la vegada afronta un clima social de gran tensió entre ètnies, que es complica per moments i obstaculitza aquesta possible sortida al conflicte.
continua...

El tancament en fals de la guerra a Bòsnia i Hercegovina (BiH) el 1995 va derivar en una “guerra sense bales” que avui en dia es manté encesa: la post-guerra ha enllaçat amb un ambient social de pre-conflicte. Els mateixos partits que atiaren la conflagració el 1992 continuen alimentant els odis entre ètnies per a treure'n el màxim rèdit polític. Les alarmes han saltat a nivell europeu, i diferents estaments alerten sobre la creixent tensió social a BiH.

Al mateix temps, han començat a La Haia els judicis d'alguns dels criminals de guerra més coneguts, que molts bosnians, croates i serbis consideren herois nacionals. Acusats de diferents atrocitats a BiH, entre tots ells destaca Karadzic, el procés del qual començarà el proper 19 d'Octubre. Aquest lider serbobosni està inculpat, entre altres crims, del setge de Sarajevo i de la matança de Srevenica.

Aquestes dues icones de la maldat Sèrbia reflecteixen l'etiquetatge mediàtic, per interessos internacionals, de les parts en conflicte amb dos rols ben diferenciats: mentre els serbis són els “dolents”; els croates i bosnians apareixen com a les úniques víctimes.

Però malgrat es pot afirmar, objectivament, que les més grans atrocitats van ser comeses per l'exèrcit serbobosni, també es pot dir que dotzenes de pobles habitats majoritàriament per serbis van ser arrasats.

Si això no fou notícia en el seu moment, quan els serbis estaven etiquetats mediàticament com a “dolents”, menys ho són ara els patiments dels supervivents actuals. Els romanents als poblets serbis, doncs, són víctimes de tercera categoria: varen néixer en el bàndol equivocat d'una guerra oblidada.

Les guerres no finalitzen quan desapareixen dels televisors. El poble les continua patint durant dècades: les ferides tenen de curar-se, les mutilacions perduren, les mines exploten i causen noves víctimes. El dolor continua latent.

El poble, víctima sempiterna, pateix mentre és ignorat per la comunitat internacional. El clima a BiH recorda a molts habitants el 1992, i llavors, poca gent pensava que esclataria una guerra.

A les escoles, bosnians, serbis i croates reben classes d'història i de religió per separat. També de llengua, malgrat parlen el mateix idioma. En aquest context de pressió política, familiar, mediàtica, social i educativa, el jovent té la paraula i el futur a les seves mans.

La població, en general, compta amb l'esperança d'entrar a la UE: creuen que Europa no permetria una nova guerra als Balcans. Però les condicions imposades pels organismes europeus són inconcebibles pels partits ètnics nacionalistes, que consideren una derrota qualsevol concessió a les altres dues ètnies.

D'aquesta manera, la situació sembla no tenir sortida: les condicions necessàries per a que venci la pau només s'assoliran si entren a EU, on només poden entrar si s'acaben les tensions ètniques.

El poble mira doncs al futur amb esperança i por a la vegada. Amb esperança de que les noves generacions, que no han viscut el conflicte, sabran dur-los a la pau, però amb por de que abans d'aconseguir-ho esclati una nova guerra.

La gran pregunta és: què succeirà abans? Aquesta tensa esperança marca la vida diària a BiH.

TENSA ESPERANÇA
Reportatge fotogràfic de Ferran Cerdans Serra sobre la situació actual a Bòsnia i Hercegovina.
Del 23 de Setembre al 14 d'Octubre a l'Escola d'Art de Manresa
[mapa ubicació]

Seguiment de l'actualitat sobre BiH: BOSNIA REPORTS

dimarts, 8 de setembre de 2009

el millor "souvenir"


Els últims anys, a aquestes alçades, ja m'estaria queixant de no recordar les vacances i de lo poc que en duren els efectes. Però aquesta vegada les recordo com si fossin ara amb un somriure que ningú no pot desdibuixar. Espero estar experimentant un canvi intern. Tant de bo.

dijous, 3 de setembre de 2009

qui crea el joc sol tirar primer

De calaix de sastre

qui crea el joc i les seves regles té massa avantatge, especialment si tira primer [joc dels "dos en ratlla", esbós que vaig crear amb el "White Board" per a iPod, provant aquest programa per primer cop.]

dimarts, 1 de setembre de 2009

PERQUÈ LI DIUEN ESPORT SI VOLEN DIR FUTBOL?

crido això per dues raons principals:
- Pel percentatge que ocupa el futbol dins de la secció esportiva d'un desinformatiu qualsevol (i per tant, també dins del propi desinformatiu)
I especialment,
- Pels programes amb títols genèrics esportius que en realitat només parlen de futbol

Perquè és tan difícil evitar les esquitxades de la babaria intrínseca a tota la parafernalia que envolta aquest esport?

Avui si que m'he quedat a gust, ja em puc treure l'impermeable!