diumenge, 31 d’octubre de 2010

dissabte, 30 d’octubre de 2010

desconnecta 24/7

Segurament us hi heu trobat més d'una vegada: se t'acudeix baixar la bossa d'escombraries dos dies seguits i a partir de llavors ja ets el baixador oficial d'escombraries, de manera que si s'acumulen les bosses a la cuina algú dirà: “Però que fa el (Ferran) que no baixa la bossa?”.
De la mateixa manera, si s'acostumen a trobar-te al mòbil i als xats 24/7, el dia que no estiguis disponible algú dirà “Però on és el (Ferran), què l'hi ha passat?”, i fins i tot pensaran en una malaltia o en un accident.
És per això que mantinc apagades de comunicacions periòdiques que em permeten focalitzar-me amb el que faig i també mantenir la meva autonomia, perquè si seguim a aquest pas es considerarà estrany que no estiguem tot el dia disponibles.
No siguem esclaus de la nostra llibertat per a mouren's mantenint la connexió. Estar sempre disponible no és una obligació, les apagades comunicatives són un descans i les feines de casa cal repartir-les!

dimecres, 27 d’octubre de 2010

no m'agrada el Mahjong de mitjons


Aparellar els mitjons de la bugada sempre em recorda un joc que mai m'ha dit res, el Mahjong, i a l'avorriment d'endreçar els mitjons s'hi afegeix la impossibilitat de guanyar la partida, ja que sempre falten peces... Us he dit mai que odio les feines rutinàries? ;-)

dimarts, 12 d’octubre de 2010

12 d'Octubre, dia laborable

El dia de la vaga general tenia molta feina, però vaig decidir fer vaga. Avui se suposa que és festa, concretament el dia del genocidi, un dia que els veïns que ens han tocat ens obliguen a celebrar, encara que nosaltres també hem estat i continuem sent les seves víctimes. Per això avui he decidit treballar, que en les meves circumstàncies actuals significa estudiar. Em sumo doncs als d'Òmnium Cutural. A mi m'agradaria, algun dia, poder celebrar les meves pròpies festes. Per exemple, la festa de la Independència?

diumenge, 10 d’octubre de 2010

generalitzacions reduccionistes

una part no és el tot,
malgrat que aquest
pugui prendre'n el nom;
llavors l'excepció
tampoc és norma general
ni que aquesta no el prengui
si pica, cura •  • 04/2009

dimarts, 5 d’octubre de 2010

posem al dia els nostres somnis

Fa anys que dic que “per escriure, primer es té de viure”, i segons passa el temps, cada cop visc més i escric menys. I no dic que escriure no sigui viure, però ara mateix prefereixo viure-ho que descriure-ho.

No voldria caure en el “muchas cosas he leido, y pocas he vivido” del Borges, però tampoc m'agradaria deixar de llegir, ni d'escriure. Encara necessito escriure per a ser feliç. Malgrat tot, com a teràpia començo a no necessitar-la tant a mida que tot es posa al seu lloc al meu voltant.

Ara bé, si arribés el dia, si mai m'adonés que sóc feliç sense escriure, no seria cap drama. El drama és patir per allò que no vols.

Per això cal actualitzar els desitjos: potser estem patint per un somni llunyà, que si poséssim al dia resultaria que ara mateix no ens omple. O que hi ha altres coses que ens omplen més.

Viure o escriure?

Posem al dia els nostres somnis.