dimecres, 31 de juliol de 2013

missatges del menys enllà

Som dimecres 31 de juliol del 2013: si una amiga intenta iniciar una conversa amb mi per SMS, això és que ha fet un viatge amb la màquina del temps i ha quedat atrapada en el passat, oi!? Pregunto!

dimarts, 30 de juliol de 2013

nota angelical

Senyor Àngel de la Guarda:
moltes gràcies per caure del cel,
però no calia que ho fes
just a sobre meu.

dilluns, 29 de juliol de 2013

El Rei del món, de Salvador Macip

Tal i com ens diu el subtítol, el Rei del món és una peli d’acció en forma de novel·la. Això significa que si us agraden les pelis d’acció us agradarà el llibre, això us ho asseguro. Però i si no us agraden, com en el meu cas? El meu repte era doble en enfrontar-me a dos gèneres que ja sabeu que no m’agraden especialment: les novel·les i les pelis d’acció.

Com a contista des que vaig aprendre a escriure, les novel·les em semblen, en ocasions, contes curts amb palla (reconec que és un prejudici i de fet n’estic escrivint una!). Les pelis d’acció no em solen agradar, més que res per la càrrega ideològica del final feliç alienant: el món va bé, el sistema funciona perquè qui la fa la paga, etc. tot això que es diu “entreteniment”; la veritat, ja estic prou entretingut amb els meus projectes com per entretenir-me amb més entreteniments.

Però disposat a aprofitar la generosa oferta del Salvador Macip (que ens va enviar un exemplar gratuït!) em vaig endur el llibre per llegir-lo en les inevitables hores mortes de tota fira. Al Delta de l’Ebre, doncs, vaig fer la meva pròpia peli amb el guió del Salvador i en la que vaig ser el director de fotografia. Fou l’únic llibre que duia a la parada de Mestràlia que no havia fet jo a mà!


Com a punts criticables (per a mi) només vaig apuntar al quadern de viatge:
  • Algunes escenes previsibles/tòpiques com la del sostre del metro. - Algunes escenes m’han semblat clichés del gènere, però vaja, per alguna cosa és una novel·la de gènere, oi?
  • Es donen explicacions recurrents, com si no quedés prou clar l’argument. -En alguns moments em sembla que tot està prou clar i que no cal repetir els detalls, com si el Salvador tingués por que no ho entenguem. Potser també té a veure amb la meva ment contista i la tendència a que em sobrin paràgrafs o pàgines senceres de les novel·les.
En canvi com a punts positius, n'hi ha un munt. Per començar us puc dir que em va atrapar i el vaig llegir de seguit, que en el meu cas és l’elogi més gran i l’indicador més fiable que em va agradar (normalment llegeixo els llibres de deu en deu, per donar un número).

Em va sorprendre positivament el tema, ja que és un dels meus preferits: el món de les estrelles musicals creades a cop de màrqueting. En aquest sentit i com a activista copyleft m’han posat molt catxondo les descripcions del món musical creat i orientat a fer diners i en el que la música és el de menys: les relacions entre artistes bluff i les seves discogràfiques; l’artista explotat que no s’entera de res (que és el que diu en públic que els internautes som uns lladres mentre la seva companyia el roba); com es compra espai en les ràdios per crear un hit a base de repetir-lo fins que s’incrusta al cervell, etc. (tot això són opinions meves, no allò que diu la novel·la)

I ara que estic contradient-me a mi mateix -com ha de ser- escrivint una novel·la, l’he intentat llegir també com a escriptor. En aquest sentit, tant la trama com el ritme estan molt ben resolts, especialment el ritme amb moments molt intensos. Però en el que més m’he fixat ha estat en els personatges. La sorpresa més gran que m’ha donat escriure una novel·la és la profunditat dels personatges, mai no havia entrat en la pell d’un de manera tan intensa, ja que en els relat breus no em dóna temps. A El rei del món, els personatges estan molt ben definits, especialment la mànager. Són molt creïbles i de seguida els poses cara i vas seguint la seva evolució. De tots els personatges, a l’únic que li he posat el rostre d'un actor conegut ha estat a l’entrenador personal; llàstima que no recordo com es diu i no he sabut trobar-lo fent recerca. És curiós com ara mateix recordo les escenes que vaig muntar amb El rei del món amb aquest actor, visualitzant de nou la versió pròpia de la pel·lícula.

En definitiva, un llibre que us recomano si us agraden les pelis d’acció ben resoltes (i sino també!) i si voleu submergir-vos una mica en el món de la música de les estrelles. També recomanable si esteu escrivint la vostra primera novel·la i voleu aprendre a crear personatges! ;-)

Moltes gràcies Salvador!

dilluns, 22 de juliol de 2013

Si penso en allò que pensaria si tot anés bé...

A vegades estic enfadat amb el món, és a dir, amb el primer que passa o amb qui tinc més aprop. Com que no és un estat gaire agradable, si la cosa s’allarga gaire em pregunto: si tot anés bé, estaries pensant això? La resposta sempre és que no, i pel sol fet de constatar l’origen espuri de l’emprenyamenta aquesta s’atenua fins a desaparèixer. Pel camí, intento detectar-ne l’origen real, que és una informació molt valuosa per continuar endavant.

La segona part va més enllà i consisteix en dir-me: Si penso en allò que pensaria si tot anés bé, tot tornarà al seu lloc -és a dir, tot continuarà igual però ho afrontaré d’una altra manera.

És una tècnica molt simple i rudimentària, però a mi em funciona, sobretot quan la comparo amb el donar cops a la taula o tirar coses contra la paret de fa molts i molts anys.

dijous, 18 de juliol de 2013

La meva font principal de petariurisme

Una de les principals fonts de petariurisme que forneixen la meva felicitat és la quantitat d’amigues, amants, parelles i germanes que se m’atribueixen de manera tan arbitrària i aleatòria com recurrent. Així és impossible no començar el dia petant-se de riure!

dilluns, 15 de juliol de 2013

Senyor Negroponte, pot esperar assegut la fi del llibre en paper. Gràcies.

Amb ganes i amb tota la il·lusió del món, presento la nova versió dels llibres artesans d'aforismes: impresos per duplicat, amb les pàgines microperforades per poder-ne arrencar els que vulguem per repartir-los, col·leccionar-los, etc.



Podeu veure l'àlbum complert al picasa de Llibres Artesans.

Senyor "Nostradamus Digital" Negroponte, esperi's assegut a la fi del llibre en paper o és possible que es cansi. Moltes gràcies.


divendres, 12 de juliol de 2013

TU, que no hi eres, a la cadira buida

TU, que no hi eres, a la cadira buida

i la Botiga de l'Ebre al fons, on vaig comprar una birra artesana cinteta que ja ens veurem
* Mercat de Deltebre, al Baix Ebre, Tarragona, el cap de setmana llarg de la fira Mestràlia amb Llibres Artesans.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Cal un Cor de Bou, per anar per la vida!

Després de No estem sols, l'amic Palomar torna amb Cor de BouL'Albert va col·laborar en la Festa d'Exposició Efímera del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi, i per a mi és un plaer recomanar-vos aquest disc i que l'aneu a veure si la seva gira passa a prop vostre -I si no hi passa sempre el podeu contactar!

La veritat és que ja fa dies que l'escolto: la meva recompensa del verkami que va muntar per aconseguir els diners de la gravació era, precisament, escoltar-lo d'avançada en digital. Això mateix podeu fer vosaltres, ara mateix:





El primer disc el va dur a tocar en una cincuantena de places i espais com el Festival del Mil·leni, al Festival Mirall Sonor, el Fem Ateneu... espero que amb aquest arribi encara a més gent. Hi col·laboren, entre d'altres, en Miquel Sospedra al baix (Mazoni, Sanjosex...), en Xavier Matamala a la bateria (Gorg Trio, Ex- Plouen), en Lars Serra al Piano (Praga) l'Albert Giménez al Bazuki (Àniam) i en Juanjo Muñoz (Gossos) al dobro.

Només us puc dir que ja me'l sé de memòria i que ha estat la banda sonora dels meus últims projectes, i us asseguro que no em conformo amb el primer que trobo per acompanyar-me en moments tan especials!

I em repeteixo: per anar per la vida, cal un Cor de Bou. Salut!


dijous, 4 de juliol de 2013

scripta volant: paraules efímeres que s'enduen els bits (beta)

Ahir a la nit, escoltant Disposable Heroes of Hipocrisy, vaig donar per enllestida Scripta Volant, un script web que permet escriure sense deixar rastre: una tormenta de bits s'endú de manera lenta però inexorable les paraules impreses en pantalla; feia un parell d'anys que la volia fer i a principis d'aquesta setmana vaig trobar el moment ideal -es a dir, em vaig decidir a codificar-la d'una vegada!

La idea que vol transmetre és molt senzilla: tot és efímer i el món continuarà quan ens morim (consell molt útil per a les persones que escrivim). Es tracta d'una aplicació digital de l'escriptura sobre pedra que es pot apreciar en aquesta sequència de "Bom yeoreum gaeul gyeoul geurigo bom".

Aquesta és la versió més simple, que va sorgir després d'una "idea feliç": el text entra en el camp de text d'un formulari i en prémer return s'esborra i recomença el cicle (clica la imatge)

Scripta Volant, script by Ferran Cerdans

A partir d’aquesta base es poden fer infinites combinacions, per exemple amb una imatge de fons i el text més llarg -la foto la vaig tirar des de Siurana en una escapada de cap de setmana de fa uns anys; clica-la! ;-)

Scripta Volant, script by Ferran Cerdans

Us animo a provar Scripta Volant i a dir-hi la vostra; aviat més informació, més versions i el llançament oficial a Llibres Artesans. Moltes gràcies! I recordeu: Disposable Heroes of Hipocrisy s'han d'escoltar sempre de nit per aconseguir el màxim efecte ;-)


dimarts, 2 de juliol de 2013

A vegades la tasca més important és buidar la paperera

Fa temps vaig descobrir Think, una aplicació per a mac que permet seleccionar una tasca i ocultar en negre la resta de l’escriptori. Al mateix temps, i a mode de càmera fotogràfica poorman, m’encanta fer captures de pantalla dels moments importants de la meva vida. Avui, doncs, vull compartir amb vosaltres, destacada amb al mig de l’escriptori, la que ara mateix és la tasca més important que estic fent: buidar la paperera.


Si em coneixeu us costarà creure'm, però estic parlant seriosament: si cerqueu sentits metafòrics, en trobareu molts!