dilluns, 30 de juny de 2014

uppercut

Al contrari que les de parella,
les relacions d'amistat
no poden basar-se
només en la mentida.

dimarts, 24 de juny de 2014

Tuitaire resident a nuvol.com

NúvolBarcelona / 24.06.2014

Ferran Cerdans és avui tuitaire resident de Núvol. Al llarg del dia Cerdans comentarà les notícies que més li interessin del digital de cultura des del seu compte de Twitter. Els lectors de Núvol podran seguir el seu timeline des de la caixa de Twitter que trobareu a la portada de Núvol.


Ferran Cerdans, editor de Libres artesans | © Tina Riera, 2013

Ferran Cerdans Serra (Santpedor, 1974), és escriptor artesà: escriu i enquaderna els seus llibres a mà. El seu projecte literari, en què treballa d’escriptor, editor i dissenyador, s’anomena Llibres Artesans. Tot va començar el 2002 amb llibres de poemes manuscrits i amb les cobertes pintades a mà, unes sèries que encara ara fa però a les que s’han afegit altres formats originals. Fins ara ha publicat més d’una vintena de llibres d’aforismes, poemes i contes curts. Va guanyar el 2n Premi Núvol de relats 2013 amb “L’any de la fava”, un conte del “Perdonin que no em disculpi”, el seu últim llibre publicat de relats breus. A banda de Llibres Artesans, dedica la seva vida a projectes paral·lels com les Sondes de Paper (llibres d’artista itinerants) o bé Ideasurfing (xarxa d’intercanvi creatiu). Actualment està dissenyant la seva primera tipografia digital i escrivint el tercer recull de contes curts.

dilluns, 23 de juny de 2014

una pèrdua sensible

estic segur que l'amic
imaginari m'estimava,
però em va deixar per algú
de més fèrtil inventiva

divendres, 20 de juny de 2014

creativitat innata universal

Que tothom gaudeix de la mateixa creativitat innata ho demostra la capacitat universal que tenim d’inventar-nos històries increïbles per autoenganyar-nos (també diu molt de la nostra credulitat variable segons a qui escoltem).

dijous, 19 de juny de 2014

Com si la vida no fos prou màgica


A vegades cerquem una màgia que ens il·lumini, un bastó místic al que agafar-nos per anar per la vida... com si la vida no fos prou màgica per si mateixa. Potser reconèixer i valorar la pròpia vida és massa difícil, i massa temptador mirar cap a una altra banda a la recerca de solucions més còmodes.

dilluns, 16 de juny de 2014

Màster en narrativa a la manera DIY

Dos anys recollint informació en blocs especialitzats, llibres, articles, apunts d’altri... Un mes per adaptar-la i sintetitzar-la en una llibreta. Un llapis vermell i dos de grafit. Així fem els Màsters de narrativa a casa del pobre, o a la manera Do It Yourself.


master en narrativa; apunts i llibreta



divendres, 13 de juny de 2014

Instants A i B

A) Un any sense fer-ho, avui he tornat a nedar. Ha estat com quan tires una pedra i fa XOF!, però en l’últim moment ha estat la pedra que m’ha tirat a mi i després ha caigut sobre meu: XOF!

B) Ok, doncs llavors faig les maletes. Avanço dues passes en la meva pròpia vida i em giro. Les maletes han quedat enrere. Ja era això.

dimecres, 11 de juny de 2014

Sol del tot no ho estàs mai

Aquest estiu es tornen a dur els amics imaginaris. Podeu treure’l del safareig, del costat de la rentadora, i dur-lo a passejar sense por. La ciència els avala. (Oportunitat de negoci: accessoris de moda per amics imaginaris. De tan vendre fum al final resultarà que hi ha un foc).

How thinking about others improves our creativity -Si imagines una altra persona en la teva situació, arribes a millors/més solucions al problema.

UNA PÈRDUA SENSIBLE: Estic segur que l'amic imaginari m'estimava, però em va deixar per algú de més fèrtil inventiva • mala llet en polsFerran Cerdans Serra • 04/2011

dilluns, 9 de juny de 2014

Passions mínimes a can Tibau!

L'escriptor Jesús M. Tibau fa una breu ressenya en el seu bloc “Tens un racó dalt del món” del llibre Passions mínimes, de la Bel Olid. Aquest recull de microtexts, publicat per Sant Jordi a Llibres Artesans, ja ha esgotat la primera edició i aquesta és la primera ressenya que n'hem conegut.


Llibre Passions mínimes de Bel Olid
Passions mínimes es presenta en el format retallable de la casa i és un conjunt de miniidees, nanocontes i microvides de la Bel. Afegeixo que per a mi, com a escriptor i com a lector, la Bel és la referència en el relat breu a Catalunya ara mateix. Jesús en diu, entre altres coses, "fets a mà, fets amb el cor", i em sembla que l'encerta de ple. Gràcies Jesús per compartir les teves impressions!

Si voleu adquirir un Passions mínimes o l'altre llibre de la Bel, Vides mínimes, els trobareu a la tenda de Llibres Artesans: http://tenda.llibres-artesans.com Gràcies!

dimarts, 3 de juny de 2014

Als llacs glaçats


Quan vaig pronunciar “Plitvice” el conductor va fer veure que es barrinava el cap amb el dit, després es va abraçar ell mateix i va dir: “BRRRRRRRR!”. Va conduir durant hores i a mitjanit va parar el bus al mig de la carretera. Em va donar instruccions en croata, però només vaig entendre el seu dit assenyalant un camí que es fonia en negre. Els dits, a Croàcia, són un manà d’informació. Vaig carregar la motxilla varis quilòmetres sobre la neu, amb un forat a la bota, travessant cortines de volves. Sota zero. Com tots els camins, tenia trencalls. Cada vegada em repetia més sovint “Vaia lios en els que et fots, nen, aquest cop t’has lluit!”. Al final m’ho deia a cada passa i no em feia cap gràcia. Quan ja valorava tornar enrere fins a la carretera, una ombra de persona va creuar uns vint metres davant meu. El vaig sentir córrer per davant, però només veia la neu grisa del camí trencant la massa negra del bosc. Vaig seguir tirant cap al que ja no sabia si era una aventura o una peli de por en la que m’havia fotut. Però al cap d’una estona vaig veure llum, i en res ja era a l’hotel. La silueta m’havia donat l’esperança que alguna cosa deuria d’haver-hi, i així era. Les portes es van obrir i em vaig trobar al davant de dues recepcionistes que em miraven com mirarien el Yeti. Les vaig entendre. L’endemà, a més, tenia per a mi tot sol el Parc Natural dels llacs de Plitvice. La resta no importava.




dilluns, 2 de juny de 2014

Clàssics actualitzats

Fa molts anys José Ángel Mañas va escriure una novel·la que era més aviat un relat breu amb una tona de palla però que contenia una frase memorable: “Te regalan un mecano y te crees ingeniero”. Si l’hagués escrit avui, segurament diria quelcom així: “Instalas una app y te crees fotógrafo”. Que que bo que era, el Mañas!