dijous, 26 de març de 2015

Autoretrat en bassal amb Alai

Autoretrat amb Alai en bassal
El primer autoretrat en bassal amb l’Alai, és un apunt, el proper ens sortirà millor! :D

dimecres, 25 de març de 2015

Montfalcó murallat

Alai a Montfalcó murallat
Mira que l’he vist vegades des de l’eix i fins avui no hi havia pujat: Montfalcó murallat, santuari de gats; per tornar-hi sense l’Alai que anava boja fins aquí al final de l’escapada.

dimecres, 18 de març de 2015

Entrevista a Ferran Cerdans



Un cop fetes les entrevistes sempre veig mil coses que m’he deixat, que podria haver dit millor, etc. Però al final he après a expressar-me el millor que pugui i no mirar enrere, la qüestió és que malgrat que no són el meu fort les he anat millorant i aquest és el resultat, espero que us agradi!

Entrevista d'Ester Puig - TLB Mobile

dilluns, 16 de març de 2015

dimarts, 10 de març de 2015

Amb Llibres Artesans al Sensorial Art Store

De demà dijous fins dissabte seré amb Llibres Artesans en un local del C/ Sant Miquel de Manresa, dins de la programació de la Sensorial Art Store de la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central. Més informació a la web: Llibres Artesans a la Sensorial Art Store

Llibres Artesans al Sensorial Art Store de Manresa
Obert en horari comercial: 10:00/14:30 i 16:30/20:30

dilluns, 9 de març de 2015

Primera foto de l'Alai com a model




En aquesta època havia acabat un curs de fotografia digital i em venia de gust practicar el retrat. Com que vivia sol vaig començar amb l’Alai, que sempre té ganes de fer coses, tot i que llavors acabava d’entrar a casa i encara s’ho mirava tot amb passivitat. Recordo que li ploraven molt els ulls, a la imatge es pot apreciar. D’aquí va sortir aquesta foto, que vaig tenir emmarcada molts anys al menjador, i que va suposar l'inici de la seva carrera com a model canina. Ara ja s'hi posa bé només treure la càmera.

diumenge, 8 de març de 2015

A qui beneficien els drets d'autor? Pista: a l'autor, no.

Si tenim en compte que els anomenats "drets d’autor" ja abasten fins a 100 anys després de la mort de l’autor, i que un autor o autora podem dir que viu 85 anys, ens adonem que els seus suposats drets duren més temps després de mort que abans de morir. És a dir, que és bastant obvi que no estan pensants precisament per beneficiar l’autor, a no ser que algú conegui un mecanisme per enviar diners al “més enllà”. Si a això hi sumem que el 99% dels drets d’autor són en mans de les editorials i discogràfiques, i que tota la indústria i multinacionals aconsegueixen que el plaç sigui cada cop més llarg fins a fer-lo infinit, no cal saber gaire cosa més per adonar-se per quin motiu es van crear i a qui beneficien principalment les lleis de Propietat intel·lectual. Per si algú en tenia cap dubte.

dijous, 5 de març de 2015

el regal de la vida

Ens podem passar la vida donant-hi voltes cercant el llaç per desembolicar el regal sense adonar-nos que la vida és el regal.

dilluns, 2 de març de 2015

No és res personal però m'importa un rave quan et connectes.

No és res personal però no m’aporta gaire saber quan t’has connectat per última vegada, ni tampoc saber si has llegit el meu missatge o no encara: quan puguis ja em diràs alguna cosa. De la mateixa manera, no crec que aquesta informació sobre mi hagi de suposar cap aportació a la teva vida. A canvi, es viu molt bé amb tot això desactivat. I ja saps que hi sóc si em necessites. Bon dia!