dimarts, 20 d’octubre de 2015

La paradoxa de l'era dels plagis

Ja he hagut d’eliminat del facebook 4 o 5 persones que van de “poetes” i es dediquen a publicar texts d’altres persones sense citar la font. La major part dels que he detectat agafen texts en castellà o en anglès i els tradueixen (malament), a vegades canviant una mica la frase (l'ordre, una paraula...) per dificultar que els enxampin. Aquestes coincidències poden passar una vegada, potser dues, però quan segueixes algú que publica sistemàticament poemes o aforismes d’altri, copiats i enganxats o bé amb variacions mínimes, em sembla clar que ho fa de manera conscient. No puc entendre que algú publiqui microtexts com si fossin seus. Encara puc entendre menys que, quan als comentaris li diuen “geni”, es limiti a donar les gràcies, sense mencionar l’autor real del text o bé d’on l’ha tret. No li hauria de caure la cara de vergonya?

Arribats a aquest punt, em pregunto si això és una malaltia de l’ego derivada de l’ús de les xarxes socials, o bé són les xarxes que treuen a fora i exposen les malalties d’algunes persones. O una mescla de les dues.

D’altra banda, com pot ser que els seus “fans” no se n’adonin? Estem en l’era de google, amb una simple recerca veurien que els texts que publica el seu ídol són plagis! Es dóna la paradoxa, llavors, que en l’era en la que és més fàcil descobrir un plagi, més plagiadors d’èxit hi ha, amb dotzenes i fins i tot centenars de fans.

A tot això segueixo el meu camí, que prou feina tinc, però em pregunto si no estem anant a la deriva. Aquestes pràctiques, a les persones que estem escrivint contingut propi des de fa dècades, no ens beneficien per a res. I a la literatura en general encara menys. Si us plau, abans de fer-vos fans d’algú, recordeu que google és el vostre amic —si més no en aquest cas.

Nota: en el pos anterior teniu uns quants texts recuperats del twiter i plagiats per un "escriptor" al facebook, que ja he eliminat de les amistats, en el plaç d'una setmana

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Arqueologia al tweeter

4 tuits recuperats del tweeter que tenen una cosa en comú. Sabeu quina és?




La resposta és que aquests texts han estat plagiats al facebook per un element durant l'última setmana, tipus que ja he eliminat de la llista de contactes i amb el que són 5 les persones eliminades que van creant una base de seguidors amb plagis de texts aliens.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Propers esdeveniments de Llibres Artesans en un instant

Aquesta entrada és una mica friki (o geek), però fa bastants anys que funciona. Si mai voleu veure en un instant quines són les properes activitats a Llibres Artesans, només heu de cercar al google "events llibres artesans" i us apareixeran en format llistat clicable (segon resultat de la captura).
Màgia? No, microdata! Bona tarda!

Events de Llibres Artesans en llistat a Google

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Centrar-se en tancar

En un exercici concret d’un taller de respiració, el mestre ens deia “Pensa només en treure l’aire, agafar-lo ja l’agafes automàticament”. Si traslladem aquesta tècnica a la productivitat, seria una cosa així: centra’t en tancar els projectes, obrir-se ja s’obren sols. Per a mi és l’única manera de tirar endavant; és això a restar sepultat sota centenars de projectes que es van obrint sols espontàniament.

divendres, 9 d’octubre de 2015

La meva és més llesta etc.

Alai al Collbaix; Ferran Cerdans Serra, 2015
A vegades idolatrem els gossos amb els que compartim la vida. Són els més llestos, els més bons, els que ens entenen més i, sobretot, els més guapos del barri. Del poble. De la comarca. Del planeta. Tampoc és que sigui dolent, si ens en sabem enfotre del fet, que és la funció d’aquesta imatge modificada (intencionadament cutre) :D

Aquest tema el tracta P. G. Wodehouse en un text titulat "About My Friends", escrit expressament per al genial “Dog Dogs” d’Elliot Erwitt. Wodehouse parla de les discussions entre “amos”, que comencen parlant de la gran intel·ligència dels gossos respectius i van pujant de to fins esdevenir baralles en les que es juga l’honor i en les que està en joc fins i tot l’amistat. Sí, és una mica exagerat, però tampoc tan allunyat de la realitat. I d’aquí ve la imatge de l’Alai; qui no s’ha sorprès defensant la velocitat, intel·ligència i sentit de l’humor (fins i tot) de la seva gossa respecte qualsevol altra del planeta terra? Doncs això.
Dog Dogs;  Elliott Erwitt, Phaidon Press, 1998
Per cert, sovint em feliciteu per les fotos de l’Alai, he de dir que les fotos de gossos de l’Elliot són totes obres mestres, una rera l’altra durant 500 pàgines! Increïble. Un llibre amb una relació qualitat/preu insuperable, imprescindible si estimeu la fotografia i els gossos o una sola de les dues!

dijous, 8 d’octubre de 2015

Dues meitats.

Ferran i Alai al vidre del darrere del cotxe; 2015
Un reflex al vidre del cotxe que és reflex de la realitat simbiòtica i de la convergència de formes i costums entre bípedes i quadrúpedes que comparteixen vida. I la cara és meitat i meitat que formen un conjunt. O potser no tant. Potser només és una reflexió.

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Presons multicolors

Alai esperant al cotxe - Ferran Cerdans Serra, 2015
Les presons poden ser molt boniques, des de fora —Alai esperant al darrere del cotxe i núvols al cel—, tot i que les que ens muntem nosaltres mateixos poden ser molt més boniques encara, amb tota mena de detalls llampants, acolorits i confortables. Des de dins.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Pujada al Collbaix

Després d'un cap de setmana intens de fires amb els Llibres Artesans, ahir al matí vam fer una escapada al Collbaix. I aquest és el resultat. Hi ha persones que van a cercar bolets, altres a observar ocells, etc. Entre altres coses, amb l'Alai pugem muntanyes i cerquem bons moments i la bellesa que és a tot arreu.

Alai I "The Conqueror" XD

Si és a tot arreu potser no caldria pujar muntanyes, si pot ser qualsevol moment potser no caldria que fos en un matí concret. Encara no hem evolucionat prou com per gaudir de la bellesa de tot en qualsevol moment, però mentre no ho fem l’anirem a cercar quan tinguem una estona. En això estem. Bon dia!

Aquesta ja sembla de model professional

Imatge més equilibrada amb l'Alai de costat.

El millor moment per refrescar-se és ara mateix.

Quatre potes, dues potes.
Només els idiotes som feliços: La felicitat no eximeix de lluita, estar bé amb tu és una plataforma per al canvi intern i extern, no per alienar-se del món. Tres tasses • Ferran Cerdans Serra • 04/2012