dimarts, 8 de desembre de 2015

Potser llavors serà massa tard.

Aquest matí algú ha atropellat un cadell a Santpedor i s’ha donat a la fuga, l’ha deixat enrere destrossat. Quan hi he arribat hi havia una Local, hem estat amb ell, hem trucat a 6 veterinaris aviam si algú podia venir o el podien rebre, he dut una manta, però quan ha arribat la veterinària ja no es podia fer res. Duia uns minuts agonitzant, mirant-nos tota l’estona, fent de tant en tant uns udols llastimosos. Tothom pot cometre un error, però fugir com un covard i no fer res per intentar arreglar allò que has provocat no té cap excusa. A qui ha fugit sense aturar-se: si llegeixes això vull que sàpigues que és possible que algun dia, potser d’aquí a molts anys, et trobis tu tirat algun matí fred, humit i de boira com avui, malferit abandonat, i que en aquell moment pensis “Què he fet jo per merèixer això?”. I llavors potser recordaràs el dia que vas deixar un gos ferit de mort, destrossat al mig del carrer, un dia fred com avui. I potser llavors pensaràs que no pots demanar a la vida més del que tu hi poses. I potser llavors l’asfalt et semblarà més moll, més dur i més fred que mai. I potser llavors ja serà massa tard.

dijous, 3 de desembre de 2015

D'aniversari feliç!

Pel meu aniversari m’agrada regalar (“Lo que doy me lo doy, lo que no doy me lo quito”, JoDidorowsky), així que aquí teniu aquest microconte.

Ferran Cerdans Serra, 03-12-2015

Vaig posar una pizza 4 estacions al tocadiscs i he de dir-vos que no n’hi ha per a tant, amb el Vivaldi!

 Em sap greu haver-lo escrit a corre-cuita, es nota molt en la lletra, però avui tinc el dia especialment saturat. Espero que us agradi, bon dia!