m'agraden les llenties

BON NADAL 2011

2011-12-22T14:12:00.002+01:00

Reportatge fotogràfic sobre "Las 4 muertes de Txema Rico"

2011-11-19T09:41:00.001+01:00

:: Seasons in the Abbyss :: Reportatge sobre aquesta genial sèrie d'autorretrats, versions d'obres clàssiques de la pintura, en el que vaig intentar lligar el Txema com a pintor, el Txema autoretratat, els personatges dels quadres, l'ambient, la llum, les ombres i la temàtica de la mort. Llàstima de no haver tingut més temps, però tots ens morim més aviat del què voldriem ;-)
Podeu veure aquests quadres en viu a la cafeteria llibreria l'Alzina de Manresa.
Àlbum al facebook - Àlbum al picasa

bloGuejat: Un llibre que val 2.500€ (o no)

2011-09-28T17:50:00.001+02:00

En Salvador Macip comentava ahir al seu bloc l'última de les habituals campanyes de dinamitació social i cultural (si, dinamitació, senyor corrector automàtic) de llibres-artesans: Llibres digitals d'aforsimes a 2500€ si no els llegeixes (però gratis si els llegeixes). Teniu aquí el seu post i els comentaris: bloGuejat: Un llibre que val 2.500€ (o no). Gràcies Salvador per esmentar la proposta! ;-)

matrícula oberta

2011-09-26T17:29:00.000+02:00

la vida és avaluació continua;
fes campanes, però presenta't
als exàmens

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

el valor d'equivocar-se

2011-09-23T17:28:00.000+02:00

l'únic fracàs
(però fracàs absolut)
és no donar
el primer pas

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

caramelitzar l'error

2011-09-21T17:27:00.000+02:00

no arreglaràs
el pollastre
que se t'ha cremat
afegint-hi sucre

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

què hi farem

2011-09-18T17:25:00.000+02:00

els éssers lliures
generen enveja d'esclau

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

els extrems que es toquen

2011-09-17T17:24:00.000+02:00

l'excés d'orgull
impedeix reconèixer
els propis errors,
talment la manca d'aquest

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

a priori del posteriori

2011-09-15T17:23:00.000+02:00

quan el gos et llepa la mà
et mostra fidelitat;
o això, o restes de mantega

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

mira que és fàcil

2011-09-14T17:23:00.000+02:00

per ser feliç
no es necessita res,
ni tan sols necessitar-ho

no esperis a ser feliç
per ser-ho

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

mira que és difícil

2011-09-12T17:22:00.000+02:00

hauràs de canviar
permanentment
per a continuar sent
tu mateix

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

procediment correcte

2011-09-10T17:19:00.000+02:00

abans de queixar-te
de la merda que duus a la sola,
assegura't que no sigui
del teu propi gos

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

l'autèntica immersió lingüística a Catalunya

2011-09-03T11:26:00.000+02:00

A voltes, res és el que sembla, i en aquests casos cal observar la realitat amb una mica mes de perspectiva. Si fem un pas enrere...
... veurem que Catalunya està immersa en el castellà. L'escola en català és l'única assegurança de vida per la nostra llengua, ja que sense la mateixa apareixerien noves generacions monolingües en castellà que veurien el català com a un idioma aliè que ni tan sols entendrien. De fet, això ja està passant ara i és exactament el que cerquen els partits ultranacionalistes espanyols per a destruir l'idioma des de dins. Així doncs, l'únic pas enrere que ens podem permetre és aquest, per a veure les coses en perspectiva i actuar en conseqüència.

saturació incremental

2011-06-14T10:55:00.005+02:00

hi ha persones que,
com els picants
més subtils i saborosos,
en acumular-se'n
successivament els efectes
acaben sent insuportables

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

el poder del llenguatge

2011-05-06T10:26:00.002+02:00

si ho puc descriure
amb paraules
ha perdut tota la màgia

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

amor secret, amor precari

2011-04-13T10:55:00.002+02:00

si t'estimen en B
és que hi ha algú en nòmina

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

canvis permanents

2011-04-07T11:36:00.000+02:00

hem substituït l'esport
pel futbol retransmès,
la barra del bar pel xat
i el llegir pel comprar llibres.

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

reunificació després del desdoblament de personalitat

2011-03-10T17:41:00.002+01:00

Ahir va ser un gran dia! I ja gairebé m'he recuperat del desdoblament de personalitat! HUMANS SEREU PIXELITZATS I DESPRÉS PIXSECCIONATS! Bé, com anava dient, la veritat és que durant el dia d'avui no he notat moltes sequeles LA PIXELADORA ÉS EN MARXA I NUNGÚ NO L'ATURARÀ! Doncs, això, que em trobo molt bé i ja recuperat, ja sé qui sóc de nou! PIXEL ETS I EN PIXEL ET CONVERTIRÀS! Són un pixel!! SÓC UN HUMÀ!! Bé, és veritat no sé qui sóc ni què sóc però trobaré a faltar PIXTERMINATOR! S'ha acabat rondar per la catosfera dient tota mena de bestieses i parlant en majúscules! Però per sort, sempre podré peregrinar a HUMANS GO HOME per a recordar aquesta bonica història, aquests valuosos moments de llibertat. Gràcies a tothom que va fer possible el dia del píxel! SNIF SNIF SNIF

#¬@∞# HUMANS GO HOME! YOU'RE AN INTERNET PEST!! pixterminator #∞@¢#

2011-03-09T07:27:00.001+01:00

sessions d'escriptura en directe: dimecres i dissabtes a les 10 AM

2011-03-08T10:10:00.001+01:00

A partir d'avui, les sessions d'escriptura en directe online es duran a terme els dimecres i els dissabtes a les 10 del matí. Aquest canvi permetrà assistir les sessions a totes les persones que, principalment per motius de feina, no poden fer-ho entre setmana. En principi, les sessions dels dimecres seran de reescriptura i les dels dissabtes d'escriptura creativa partint de zero. Moltes gràcies i fins la propera sessió!

SENSE SENYAL

2011-02-18T12:23:00.001+01:00

A Santa Pau, terra o paret?

2011-02-13T15:52:00.000+01:00

Després de descobrir els drissos de Montse Germà, em vaig adonar del joc visual que dóna una de les fotos de l'àlbum que vaig dedicar a Santa pau, La Garrotxa.
Degut al tipus de construcció, que recorda una calçada, podem veure la foto com a una paret però també com a un carrer amb una porta misteriosa al terra.
Terra o paret? Depèn de les ganes que tinguem de jugar.

Mou a la paperera! Villarato!

2011-02-11T12:15:00.000+01:00

MOU A LA PAPERERA!!! Missatge subliminal de Google Docs en català! La multinacional Judeo-Maçònica Google s'alia amb el Villarato Internacional, que algú li digui al Roncero!!!

creativitat implica activitat

2011-02-04T15:38:00.000+01:00

Crear es dur a terme les idees que gestem, tenir-les és només la primera part. Clar que és la més divertida, però si no hi perseverem i les desenvolupem no estem sent, al cap i a la fi, gens creatius. Així que, si no volem ser l'escriptor "de cafè" acumulador de notes o el pintor que col.lecciona esbossos i estudis que mai no seran completats, més val que actuem i posem les nostres idees en contrast amb el món real. A més, quan surten de la incubadora en la que tan cofois les guardem solen perdre gran part del seu valor aparent, així que quan abans ho fem, millor: Acció!

poemes de Montse Germà inspirats en fotografies d'un servidor

2011-01-31T13:55:00.002+01:00

La poetessa Montserrat Germà i Pifarré té un lloc web dedicat a la figura poètica del drís [L'Espai Poètic del Drís"], i en una de les seccions podeu llegir els seus drissos inspirats en diverses fotografies meves: "Drissos amb fotografies de Ferran Cerdans". Sovint em diuen que ofereixo una visió molt poètica de la realitat amb les meves imatges, i potser per això estic especialment agraït de l'obra poètica que han generat les mateixes. De fet, el millor que pot passar a la nostra obra és que serveixi d'inspiració per altres artistes, i si a més els resultats són tan bons com els drissos de la Montse hi ha motius per estar content. Moltes gràcies Montserrat!

L'or líquid ja no és el petroli, és la tinta d'impressora

2011-01-26T18:55:00.002+01:00

Hola, em dic Ferran Cerdans Serra i sóc usuari d'una impressora Brother HL-240.
L'altre dia es va esgotar el toner. Bé, l'impressora em marcava que aquest era buit i que ja no podia imprimir. Per sort havia cercat anteriorment informació sobre el model, així que seguint les instruccions d'aquest vídeo vaig enganxar als llocs adequats un parell de pedaços de cinta.

Així doncs, ja torno a tenir tinta i de nou puc imprimir: MIRACLE!
Impressores gairebé regalades i la tinta a preu d'or... el nou or líquid? ;-)

quan la sents està marxant

2011-01-20T10:16:00.004+01:00

Arriba sense fer cap mena de soroll i comprova com està el pati (la cuina)
Si no hi ha res per terra i no estàs fent res interessant, se'n torna.
Llavors és quan la sents, quan se'n va. Només llavors.

un fons d'escriptori motivador

2011-01-14T16:19:00.000+01:00

De fons d'escriptori n'hi ha de motes menes, alguns són més aviat neutres, d'altres ens mostren paisatges evasius paradisíacs i d'altres, com aquest, suposen una constant plantofada realista. Ara mateix, aquest és el que em cal. Funciona.

"Quit Procrastinating! Work on Your Art!"
sisterspock.tumblr.com

paisatge després de la batalla

2011-01-12T16:40:00.001+01:00

"L'any de la fava", un relat breu per abans del tortell de reis

2011-01-05T16:08:00.001+01:00

He publicat a www.llibres-artesans.com un relat breu del recull "Perdonin que no em disculpi" titulat "L'any de la fava". Us recomano que el llegiu abans de procedir a la tradicional ingestió del tortell de reis. Llegiu-lo i sabreu perquè! ;-)
Si ho feu us animo a que escriviu comentaris al respecte, gràcies!

segueix la teva pròpia estrella

2010-12-22T21:44:00.003+01:00

no ploris tant

2010-12-14T17:46:00.002+01:00

és millor no ser profeta
a la teva terra
que acabar-ne sent
l'inqüestionat heroi local

si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

la B.S.O. de la teva vida

2010-12-02T22:05:00.003+01:00

Ja tens la portada, ara falta composar la B.S.O. de la teva vida. Un petonàs!

entrepà d'olives amb ruca

2010-11-23T11:47:00.000+01:00

Un dels meus entrepans preferits per esmorzar ja que és ràpid, fàcil i deliciós: olives morades trencades amb ruca i un bon oli d'oliva (el dia de la foto no tenia tomàquets). És a dir, oli amb oli, o bé olives amb el seu propi suc.
Un bon combustible per una llarga jornada de feina! ;-)

M'agrada que no t'agradi que m'agrada!

2010-11-04T14:06:00.000+01:00

Fa un temps hi va haver un dia que m'avorria molt i vaig fer aquests botonets pel facebook partint del "m'agrada" oficial, unes propostes de botons d'imprescindible implantació:

Bé, almenys a mi em farien molt feliç, especialment l'última... Potser sóc molt rebuscat, però més que poder dir "no m'agrada" m'encantaria poder dir "M'agrada que no t'agradi que m'agrada"!
Us agrada que m'agradi? ;-)

ara és l'hora

2010-10-31T17:01:00.000+01:00

pensa-ho dues vegades
abans d'actuar
però no tres

El llegat del samurai • Ferran Cerdans Serra - en escriptura

desconnecta 24/7

2010-10-30T08:22:00.000+02:00

Segurament us hi heu trobat més d'una vegada: se t'acudeix baixar la bossa d'escombraries dos dies seguits i a partir de llavors ja ets el baixador oficial d'escombraries, de manera que si s'acumulen les bosses a la cuina algú dirà: “Però que fa el (Ferran) que no baixa la bossa?”.
De la mateixa manera, si s'acostumen a trobar-te al mòbil i als xats 24/7, el dia que no estiguis disponible algú dirà “Però on és el (Ferran), què l'hi ha passat?”, i fins i tot pensaran en una malaltia o en un accident.
És per això que mantinc apagades de comunicacions periòdiques que em permeten focalitzar-me amb el que faig i també mantenir la meva autonomia, perquè si seguim a aquest pas es considerarà estrany que no estiguem tot el dia disponibles.
No siguem esclaus de la nostra llibertat per a mouren's mantenint la connexió. Estar sempre disponible no és una obligació, les apagades comunicatives són un descans i les feines de casa cal repartir-les!

no m'agrada el Mahjong de mitjons

2010-10-27T09:11:00.001+02:00

Aparellar els mitjons de la bugada sempre em recorda un joc que mai m'ha dit res, el Mahjong, i a l'avorriment d'endreçar els mitjons s'hi afegeix la impossibilitat de guanyar la partida, ja que sempre falten peces... Us he dit mai que odio les feines rutinàries? ;-)

12 d'Octubre, dia laborable

2010-10-12T09:11:00.001+02:00

El dia de la vaga general tenia molta feina, però vaig decidir fer vaga. Avui se suposa que és festa, concretament el dia del genocidi, un dia que els veïns que ens han tocat ens obliguen a celebrar, encara que nosaltres també hem estat i continuem sent les seves víctimes. Per això avui he decidit treballar, que en les meves circumstàncies actuals significa estudiar. Em sumo doncs als d'Òmnium Cutural. A mi m'agradaria, algun dia, poder celebrar les meves pròpies festes. Per exemple, la festa de la Independència?

posem al dia els nostres somnis

2010-10-05T09:08:00.002+02:00

Fa anys que dic que “per escriure, primer es té de viure”, i segons passa el temps, cada cop visc més i escric menys. I no dic que escriure no sigui viure, però ara mateix prefereixo viure-ho que descriure-ho.

No voldria caure en el “muchas cosas he leido, y pocas he vivido” del Borges, però tampoc m'agradaria deixar de llegir, ni d'escriure. Encara necessito escriure per a ser feliç. Malgrat tot, com a teràpia començo a no necessitar-la tant a mida que tot es posa al seu lloc al meu voltant.

Ara bé, si arribés el dia, si mai m'adonés que sóc feliç sense escriure, no seria cap drama. El drama és patir per allò que no vols.

Per això cal actualitzar els desitjos: potser estem patint per un somni llunyà, que si poséssim al dia resultaria que ara mateix no ens omple. O que hi ha altres coses que ens omplen més.

Viure o escriure?

Posem al dia els nostres somnis.

no fer la feina del dia anterior

2010-09-24T09:16:00.002+02:00

De la mateixa manera que si t'oblides una dosi d'antibiòtic no la tens d'afegir a la següent, tampoc és bo intentar fer la feina que no vas poder fer ahir afegint-la a la del dia d'avui.

no foguegis

2010-09-16T10:30:00.002+02:00

si has de disparar
que sigui amb bales
de veritat

Si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

Què penses que es va deixar en Sun Tzu?

2010-09-15T13:28:00.000+02:00

"Hi ha camins que no s'han de seguir, exèrcits que no han de ser atacats, ciutats que no han de ser assetjades, posicions que no han de ser disputades, ordres del sobirà que no han de ser obeïdes i clients que no han de ser conservats".
Sun Tzu, “L'Art de la Guerra”

Evidentment, les negretes són el meu afegit.
I tu, què penses que es va deixar en Sun Tzu?

"Última voluntat", a la Bona Confitura

2010-09-07T19:28:00.000+02:00

Avui en Jordi Masó ha publicat un microrelat meu anomenat "Última Voluntat" en el seu blog "La Bona Confitura". Aquesta és una iniciativa que val la pena seguir ja que està dedicat a microrelats en català. Gràcies Jordi i felicitats!

Els 2 postulats que conformen “l'actitud del Reversi”

2010-09-06T10:34:00.006+02:00

El “Reversi” és un joc de regles molt senzilles però molt difícil de dominar degut a la seva profunditat estratègica. És força addictiu, ja que implica continus reversos emocionals degut a espectaculars girs en el marcador.
Jugant a aquest joc, que encara no domino, he extret la que podríem anomenar “actitud del reversi”, que es resumeix en 2 postulats, evidentment reversibles, sent cadascun d'ells una de les cares de la mateixa moneda: [més...]

No serveix de res anar guanyant batalles si no guanyes la guerra. Per molta avantatge que et sembli tenir, sempre tens de lluitar, fins al final, sense donar per vençut el rival (o problema).
Per molt difícil que et sembli la situació, sempre pots capgirar-la pensant ràpid i perseverant, si parteixes d'un bon treball estratègic (uns bons fonaments).

És a dir, cada batalla es té de llegir i valorar en el seu context estratègic. A vegades cal perdre per a guanyar. Perdre una fitxa per a guanyar una bona posició (avantatge tàctica), o per a canviar la paritat (avantatge en el temps). Perdre una batalla secundària per a guanyar la definitiva. Perdre una batalla per a guanyar la guerra.

Més informació del joc a la Wikipèdia: en.wikipedia.org/wiki/Reversi
Per a jugar en línia: www.simuder.com

contradiccions no desitjades

2010-09-02T18:08:00.005+02:00

Els “Ads by Google” poden fer males passades amb determinats posts, ja que es limiten a afegir un anunci segons les paraules clau que es consideren més importants del text. Així, al final de l'article “Una incompleta y envenenada historia”, apareix una invitació a comprar un producte del que en Josep Pàmies està parlant malament (per cert, us recomano de veritat seguir el seu Josep Pàmies Blog)

He volgut extreure algunes preguntes i pensaments d'aquesta aparent contradicció. llegir més...

Si tens un blog de conscienciació, són necessaris els “Ads by Google”?
Tothom és contradictori en la mesura en la que és humà, i està bé que ens ho recordin de tant en tant amb fets.
El sistema funciona tan bé que incorpora anticossos en els propis agents patògens que podrien fer-li mal? (jo crec que si, en altres nivells menys inofensius)
Ni tan sols els gurus o guies que seguim dia a dia estan exempts d'errors.

És a dir: de lo únic que s'aprèn és dels errors, tan propis com aliens.

la felicitat en petites dosis

2010-08-08T12:50:00.000+02:00

Acabo d'enviar una invitació al final de la qual m'acomiadava amb un "feliç diumenge". Se m'ha fet estrany, la meva mà es negava a teclejar-ho. Per a escriure-ho, he hagut de trencar algun esquema interior. Sembla que per a desitjar felicitat a algú tenim de fer-ho per grans períodes de temps, a lo gran. "Feliç any nou!", "Feliç estada a l'Empordà!", potser només amb l'excepció del "Feliç dia d'aniversari". Però feliç se'n pot ser uns instants al dia. De fet, la felicitat sol venir en petites dosis. Us desitjo una feliç tarda de diumenge.

les virtuts de cadascú

2010-07-20T19:20:00.003+02:00

no hi ha inútils
sinó tasques mal repartides

Si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

El nou “simplifica ZEN”, de gira amb l'escriptor Jesús Maria Tibau

2010-07-16T11:01:00.000+02:00

l'escriptor Jesús M. Tibau ha col·laborat amb el testeig del nou quadern de llibres artesans “simplifica ZEN”, duent-lo de gira a la presentació del seu recull de relats "Una sortida digna". Moltes gràcies Jesús Maria!

Més informació a llibres artesans.

el taller literari creatiu amb papers de diari es podrà seguir pel twitter

2010-06-30T14:31:00.001+02:00

Aquest dissabte dia 3 de juliol, participaré amb llibres artesans al mercat somiatruites amb dos tallers. Enllaço aquest perquè penso que pot interessar a força blogaires: es tracta de crear poemes amb retalls de diari amb diferents tècniques. Com a apunt original, els resultats del taller es podran seguir pel twitter de llibres artesans, i si tot va bé, uns dies després publicaré un àlbum de fotos amb els resultats poètics.

Si sou de prop de Manresa, aviam si ens hi veiem, i si sou de fora sempre podeu seguir la jornada pel twitter!

En suport a JOSEP PÀMIES i la seva DESOBEDIÈNCIA CIVIL

2010-06-11T23:39:00.000+02:00

Josep Pàmies continua la seva lluita civil contra els poders que ens imposen toxines alimentàries al mateix temps que intenten prohibir l'ús normal de plantes tradicionals. La coherència d'aquest pagès militant es mereix el nostre suport actiu, començant per difondre les seves reivindicacions i per mirar-nos millor el que mengem.

LA MAFIA SANITARIA CATALANA, CABALGA DE NUEVO
Article de fa unes hores al "Josep Pàmies Blog"

diagnosticar-ho a temps

2010-06-09T09:23:00.001+02:00

el dogmatisme
es revela, a la cuina,
en la seva forma més crua

Si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

retenció de líquids

2010-06-02T17:41:00.002+02:00

és dolent aguantar-se les ganes
gaire estona,
abans de deixar córrer la tinta

Si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

(no he pogut aguantar més després del dia solidari)

solidaritat! : dia del blocaire en crisi

2010-05-31T10:00:00.002+02:00

avui és el "dia del blogaire en crisi", segons la proposta de Salvador Macip. Encara que mirant les dates dels meus últims posts pugui semblar que estic realment en crisi, els que em coneixeu ja sabeu que estic recuperant-me d'una CRC. Però això no m'impedeix ser solidari ;-)

llibretes reciclades per a evitar generar residus

2010-04-12T19:42:00.002+02:00

el reciclatge comença per no generar desperdicis, i les llibretes reciclades es fan amb els retalls de paper i cartró que resten després de crear els llibres artesans. És una forma d'ecologisme responsable, tan senzill com aprofitar el màxim els materials i generar el mínimm de deixalles possible.

"Noi vs Vida", un conte inèdit primerenc a "365 contes"

2010-03-18T09:25:00.004+01:00

De fotosubmarinisme illa d'Arousa

un altre conte inèdit primerenc, que m'ha acompanyat tota la vida, avui a 365 contes: Noi vs Vida. És un conte tan cru com la vida mateixa, i quan el vaig escriure era per a mi un manifest en favor d'escollir la vida quan les coses van malament i la mort es pot presentar com una alliberació del sofriment.

"el tresor no correpost" a 365 contes!

2010-02-26T21:13:00.003+01:00

avui han publicat un dels meus contes preferits i dels primers que vaig escriure al bloc 365 contes: "el tresor no correspost"

fotos que no he pogut fer > de Fes a Chaouen

2010-01-23T16:59:00.001+01:00

en el bus de Fes a Xauen vaig veure algunes escenes de la vida rural agricola que no vaig poder fotografiar:

Bales de palla: fan un pilot i el cobreixen de fang. El resultat té forma de motlle de flam, d'aquests allargats amb la base ampla. Alguns d'aquests "flams" gegants estan començats, i es veu la palla a través de la primera mossegada que l'hi han fet a la crosta de terra, ja seca, per a obrir-los.
Ocells menjant-se les llavors que estan sembrant. Persegueixen els tractors i es menjen les llavors que no queden prou colgades de terra.
Carros de transport fets amb bidons, d'aquests blaus de plàstic. El bidó s'omple d'olives, ametlles o el que sigui i es tapa. Llavors es munta en horitzontal lligat a una mula, sobre dues rodes, i a sobre del bidó hi va assegut el conductor. Genial.

No vaig fer les fotos pel moviment de l'autobús, la brutícia dels vidres i perquè duia muntat un gran angular de 16 mm amb el que tampoc s'hagués vist res a tanta distància, i és una llàstima perquè m'agradaria compartir-les. Però que carai, durant segles només s'ha pogut fer servir la imaginació llegint els relats dels viatgers, ja està bé de tant en tant!
Del Quadern de Fez"

excepcional joc d'aventura trencaclosques

2010-01-19T20:30:00.005+01:00

Tan sols us vull recomanar Machinarium un joc de la companyia Amanita Design, que ve a ser una aventura clàssica amb molts trencaclosques però creada amb una gran imaginació i, sobretot, amb unes il.lustracions magnífiques. Podeu tastar-ne gratuitament una part a la seva web, o bé gaudir-ne sencera del tot per tan sols 20$, que se us faran pocs malgrat el joc es faci curt: se'n fa perquè voldriem que no acabés mai!

recordatori: la violència de gènere continua

2010-01-17T15:00:00.000+01:00

foto creativa a partir del mural de Dko “ni muts, ni cecs ni sords”

No n'hi ha prou amb dedicar un dia anual a la conscienciació contra la violència de gènere. L'any passat hi va haver dotzenes d'assassinats, i amb el que duem d'aquest n'hi ha hagut més, però degut a un efecte de la comunicació de masses conegut com a “agenda setting”, els media marquen els temes dels que s'opina segons el que consideren o no notícia. Si una dona mor a mans de la seva parella o ex-parella, coneixerem els fets si en aquells moments és noticiable, mentre que no sabrem ni tan sols que ha passat quan ja no ho sigui. Però la violència continua tots els dies de l'any, independentment dels dies amb causa establerta i de si en sóm o no conscients, i per això un mural de graffiti (art tantes voltes criticat sense coneixement) és ideal com a recordatori permanent al carrer. Cada dia té de ser el dia contra la violència de gènere, perquè, per a moltes víctimes, cada dia és el mateix dia que l'anterior, si és que no és l'últim.

la perdició d'un home (perdonin que no em disculpi)

2010-01-08T23:11:00.006+01:00

avui és divendres i estic especialment content, així que us deixo amb el meu relat breu preferit. Si tingués de cremar tot el que he escrit excepte un sol text, sense dubtar-ho seria aquest: "la perdició d'un home", publicat dins del recull de contes curts autoeditat "perdonin que no em disculpi", del 2006. Espero que us agradi!

consells per a Fes El Bali

2010-01-07T19:17:00.007+01:00

notes de viatger solitari sobre la medina de Fes, una de les més grans de tot el magreb, per a qui li puguin servir:

Fer veure que saps perfectament on vas, especialment si no saps ni on ets
Seguir un nen, tothom pensarà que t'està duent (guiant)
No fer cas de res del que et diuen
Les negatives, amablement: LA (no) i SHUKRAN (gràcies)
No cal cap guia, ni tan sols un d'oficial. Et duran de tendes igualment
És impossible perdre's: si vas tirant sempre avall arribaràs a una porta

i, sobretot, tenir en compte la màxima del viatge:
SI NO T'HI PERDS, ÉS COM SI NO HI HAGUESSIS ESTAT

deixa els mals pensaments al paper

2010-01-05T16:07:00.003+01:00

Deixa els mals pensaments al paper i allí es quedaran.
Podran aflorar llavors els bons i ocupar el seu lloc.
Del Quadern de Fez"

us desitjo NOVES PERSPECTIVES PEL 2010!!!

2009-12-29T20:16:00.003+01:00

les despulles embalsamades de milions de webs

2009-12-26T20:09:00.010+01:00

Internet Archive és un arxiu de dimensions descomunals que intenta servar còpies de totes les webs d'accés lliure que han existit a internet desde 1996. Els seus spyders generen instantànies de les webs en dates determinades, que anys després podem visualitzar independement del que hi hagi publicat ara.

El lloable motiu d'aquesta ingent obra és la preservació de creacions de diferents cultures que d'altra banda es perdrien per sempre: "La majoria de les societats dona importància a la preservació de les obres de la seva cultura i patrimoni. Sense aquestes obres, la civilització no té memòria i no hi ha cap mecanisme per aprendre dels seus èxits i fracassos.". L'eina que ens permet cercar directament en aquest arxiu s'anomena Wayback Machine, i cal esmentar com a detall interessant que tot el contingut està replicat en servidors de la Nova Biblioteca d'Alexandria, a Egipte.

A voltes, m'agafen lleus atacs de nostàlgia i espio per un foradet les despulles momificades de la que fou la meva primera web, autoeditor.net, activa de principis del 2001 fins a finals del 2002. Encara que moltes seccions no funcionen (serveis desapareguts, imatges que no s'han arxivat...) les podeu visitar clicant a la captura, però Ep! silenci...

portada, entrevista i contraportada a la Q

2009-12-22T14:09:00.011+01:00

Poques vegades a la vida he passat per una onada semblant de satisfaccions. Una de les últimes ha estat l'entrevista que em va fer l'Eva Soto per la revista Q n.15, amb portada i contraportada incloses, que aviat es podrà descarregar a www.socialq.com. L'entrevista fou en motiu de la cloenda de l'exposició tensa esperança, però no només parlàrem d'aquest reportatge. L'espai disponible obligà a retallar bona part de la conversa, però tot i així estic molt content dels resultats.
Malgrat ser conscient de que tot el que comença acaba, intentaré allargar el màxim possible aquest enfilall d'alegries!

mantenim el desig 2010

2009-12-18T18:43:00.000+01:00

NI MUTS, NI CECS, NI SORDS

2009-11-25T23:15:00.002+01:00

Pintada del gratti mural en motiu del Internacional contra la Violència de Gènere, 25 de Novembre, per part de Marc "Deko" al carrer de Jaume I de Manresa. Àlbum sencer a picasa: NI MUTS, NI CECS, NI SORDS

les sabatilles màgiques

2009-11-19T00:03:00.004+01:00

I si em sento malament, tan sols imagino que em calço les sabatilles d'aquesta foto...

Una nit de lluna plena al sàhara...

2009-11-13T13:41:00.002+01:00

El sàhara m'ha dit:

PERDONA

Aquest serà el sentiment de la nit,
fins que al matí formi part de mi.

Tu no tens de pensar en "taronja", "escalfor", "dolçor" ni "dolor"...
formen part de tu. Així ha de ser amb el perdó.

Del meu Quadern de viatge al Marroc, 11/2009

A Joan Brossa, in memoriam

2009-10-24T16:14:00.003+02:00

"Transgredir és saltar-se les normes. I això es el que han fet un col•lectiu de fotògrafs de Foto Art Manresa, tot partint de textos d’autors transgressors."

Aquesta és la meva contibució a l'exposició TRANSGRESSORS. Les obres es tenien de basar en el text de l'artista escollit, però vaig preferir saltar-me les normes i fer aquest fotopoema d'homentatge al meu poeta preferit.
L'exposició forma part del cicle de foment de la lectura "Tocats de Lletra", i es pot visitar fins el 6 de Novembre al Centre Cívic "Selves i Carner" de Manresa.

ingredients per a ser feliç

2009-10-21T22:35:00.007+02:00

per a ser feliç només necessitarem no necessitar res, ni tan sols ser feliç. Agafem el buit, el farcim de no res i amb això ens omplim. Després fem traus a un forat i amb el que ens sobri farem un polsim, que guardarem per quan realment ens calgui alguna cosa. De mentres, reposem.

natura, misteri i llum

2009-10-16T23:09:00.003+02:00

la natura és misteri, llum i aixopluc.

no li pot passar a tothom

2009-10-14T20:42:00.000+02:00

era preciosa,
atractiva i encisadora
fins que va llegir-ho
massa vegades

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

el meu fetge no sintetiza LSD

2009-10-07T14:00:00.001+02:00

entenc que algú pugui atribuir la meva aparentment inexplicable felicitat a una ingestió massiva d'al.lucinògens, o a una mutació benèvola (des del meu punt de vista) que permetés al meu fetge sintetizar LSD, però una de les principals raons del meu estat és aquesta gosseta, Alai, que m'alegra el dia des de que em llevo fins que me'n vaig a dormir.
Les raons de tot plegat solen ser ben senzilles quan anem a l'arrel.

fórmula descoberta en una cua

2009-10-05T09:10:00.003+02:00

l'estatus social s'obté
sumant les hores diàries
que pot dedicar impunement
a molestar els altres
l'objecte del càlcul

Si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

DEMA 04 OCTUBRE RECERCA ORIOL CONDAL SERRA

2009-10-03T13:04:00.005+02:00

email difós avui per la familia d'Oriol Condal Serra, manresà desaparegut des del 6 de setembre mentre feia la ruta dels càtars:

Companys,
Hem aconseguit l'ajuda de les autoritats per crear un Grup de Recerca de l'Oriol Condal Serra. És per això, que us demanem la vostra ajuda.

RECERCA D'ORIOL CONDAL SERRA
DIA: DIUMENGE 04 D'OCTUBRE
HORA: 5:00 MATÍ
LLOC: LA SALLE MANRESA
NOMÉS CAL ANAR PREPARAT PER CAMINAR

Moltes gràcies
Família d'Oriol Condal Serra

proposta bibliòfila per diumenge

2009-10-01T13:40:00.005+02:00

Aquest diumenge, Bellprat serà Vila del Llibre. La llista d'activitats del programa és molt llaminera: mercat del llibre (d’antiquari, de vell, nous...), música, xerrades, exposicions, tallers... A "La panxa del Bou" ens expliquen la història de les Viles del Llibre, al post "Bellprat, primera Vila del Llibre de Catalunya!!!!"
Ho he sabut massa tard i hauré de posposar per a l'any vinent la possible participació al mercat amb llibres artesans, ja que no en tinc de preparats, però la intenció és disfrutar l'aconteixement i fer també una mica de reportatge fotogràfic, que sempre bé de gust. Ens hi veurem? En tot cas, i per a qui sigui com jo, aqui va l'enllaç al Google maps: Anem a Bellprat! ;-)

caient cap al cel

2009-09-29T20:56:00.002+02:00

al contrari dels malsons en els que queia permanentment cap a la incertesa del futur pròxim amenaçador, estic caient permanentment cap el cel, amb alegria.

i ara com reciclo les bosses del super?

2009-09-28T12:58:00.003+02:00

Aviat ja no em donaran bosses de plàstic al supermercat, així que hauré de comprar bosses de plàstic per a recollir els excrements de l'Alai, la meva gossa. Segurament, les bosses noves que compri no seran biodegradables com si que ho són les del super on solo fer les compres. Hi ha més ramificacions a aquesta aparent contradicció, però el que sembla clar és que arriba un moment en el que, per molt que no vulguis, tens d'escollir entre dues opcions pernicioses.

L'ésser humà contamina, i no hi ha volta de full (full reciclat, és clar)

Nota informativa: per a realitzar aquesta entrada express no s'ha emprat ni un gram de paper, ja que ha estat escrita directament al blogger. Ara, l'electricitat que hem consumit en el procés és d'origen incert, desconegut i segurament nociu per l'ambient.

teniu la meitat de la vostra biblioteca en préstec?

2009-09-27T10:39:00.003+02:00

bé, en el meu cas "en préstec" és un eufemisme, malauradament, ja que la meitat dels meus llibres ni recordo a qui els vaig deixar, i pels que es veu els i les beneficàries tampoc es recorden de mi. Per això m'he emocionat al conèixer l'existència de www.returnmypants.com via lifehacker. Aquesta eina web 2.0 ens permet fer un seguiment de tot el que tenim deixat o que ens han deixat, i inclús envia emails recordatoris a les dues parts si així ho configurem. No sé com esteu de memòria, però a mi em feia falta una eina com aquesta, i pel que es veu al meu cercle d'amistats també. Llàstima que la majoria no naveguin per internet...

TENSA ESPERANÇA

2009-09-19T11:08:00.013+02:00

Una mirada propera al poble de Bòsnia i Hercegovina, que encara el futur amb l'esperança d'una complicada entrada a la UE, vista com a taula de salvació, però que a la vegada afronta un clima social de gran tensió entre ètnies, que es complica per moments i obstaculitza aquesta possible sortida al conflicte.
continua...

El tancament en fals de la guerra a Bòsnia i Hercegovina (BiH) el 1995 va derivar en una “guerra sense bales” que avui en dia es manté encesa: la post-guerra ha enllaçat amb un ambient social de pre-conflicte. Els mateixos partits que atiaren la conflagració el 1992 continuen alimentant els odis entre ètnies per a treure'n el màxim rèdit polític. Les alarmes han saltat a nivell europeu, i diferents estaments alerten sobre la creixent tensió social a BiH.

Al mateix temps, han començat a La Haia els judicis d'alguns dels criminals de guerra més coneguts, que molts bosnians, croates i serbis consideren herois nacionals. Acusats de diferents atrocitats a BiH, entre tots ells destaca Karadzic, el procés del qual començarà el proper 19 d'Octubre. Aquest lider serbobosni està inculpat, entre altres crims, del setge de Sarajevo i de la matança de Srevenica.

Aquestes dues icones de la maldat Sèrbia reflecteixen l'etiquetatge mediàtic, per interessos internacionals, de les parts en conflicte amb dos rols ben diferenciats: mentre els serbis són els “dolents”; els croates i bosnians apareixen com a les úniques víctimes.

Però malgrat es pot afirmar, objectivament, que les més grans atrocitats van ser comeses per l'exèrcit serbobosni, també es pot dir que dotzenes de pobles habitats majoritàriament per serbis van ser arrasats.

Si això no fou notícia en el seu moment, quan els serbis estaven etiquetats mediàticament com a “dolents”, menys ho són ara els patiments dels supervivents actuals. Els romanents als poblets serbis, doncs, són víctimes de tercera categoria: varen néixer en el bàndol equivocat d'una guerra oblidada.

Les guerres no finalitzen quan desapareixen dels televisors. El poble les continua patint durant dècades: les ferides tenen de curar-se, les mutilacions perduren, les mines exploten i causen noves víctimes. El dolor continua latent.

El poble, víctima sempiterna, pateix mentre és ignorat per la comunitat internacional. El clima a BiH recorda a molts habitants el 1992, i llavors, poca gent pensava que esclataria una guerra.

A les escoles, bosnians, serbis i croates reben classes d'història i de religió per separat. També de llengua, malgrat parlen el mateix idioma. En aquest context de pressió política, familiar, mediàtica, social i educativa, el jovent té la paraula i el futur a les seves mans.

La població, en general, compta amb l'esperança d'entrar a la UE: creuen que Europa no permetria una nova guerra als Balcans. Però les condicions imposades pels organismes europeus són inconcebibles pels partits ètnics nacionalistes, que consideren una derrota qualsevol concessió a les altres dues ètnies.

D'aquesta manera, la situació sembla no tenir sortida: les condicions necessàries per a que venci la pau només s'assoliran si entren a EU, on només poden entrar si s'acaben les tensions ètniques.

El poble mira doncs al futur amb esperança i por a la vegada. Amb esperança de que les noves generacions, que no han viscut el conflicte, sabran dur-los a la pau, però amb por de que abans d'aconseguir-ho esclati una nova guerra.

La gran pregunta és: què succeirà abans? Aquesta tensa esperança marca la vida diària a BiH.

TENSA ESPERANÇA
Reportatge fotogràfic de Ferran Cerdans Serra sobre la situació actual a Bòsnia i Hercegovina.
Del 23 de Setembre al 14 d'Octubre a l'Escola d'Art de Manresa
[mapa ubicació]

Seguiment de l'actualitat sobre BiH: BOSNIA REPORTS

tot esperant el dinar...

2009-09-13T18:51:00.000+02:00

el millor "souvenir"

2009-09-08T21:28:00.002+02:00

De Sant Anui - Festes Àger 09

els últims anys, a aquestes alçades, ja m'estaria queixant de no recordar les vacances i de lo poc que en duren els efectes. Però aquesta vegada les recordo com si fossin ara amb un somriure que ningú no pot desdibuixar. Espero estar experimentant un canvi intern. Tant de bo.

els diumenges no són avorrits

2009-09-06T11:40:00.003+02:00

el matí espera fora, no tens ganes de sortir?

un regalet/proposta per a USD

qui crea el joc sol tirar primer

2009-09-03T22:43:00.006+02:00

De calaix de sastre

qui crea el joc i les seves regles té massa avantatge, especialment si tira primer [joc dels "dos en ratlla", esbós que vaig crear amb el "White Board" per a iPod, provant aquest programa per primer cop.]

PERQUÈ LI DIUEN ESPORT SI VOLEN DIR FUTBOL?

2009-09-01T21:46:00.005+02:00

crido això per dues raons principals:
- Pel percentatge que ocupa el futbol dins de la secció esportiva d'un desinformatiu qualsevol (i per tant, també dins del propi desinformatiu)
I especialment,
- Pels programes amb títols genèrics esportius que en realitat només parlen de futbol

Perquè és tan difícil evitar les esquitxades de la babaria intrínseca a tota la parafernalia que envolta aquest esport?

Avui si que m'he quedat a gust, ja em puc treure l'impermeable!

La Selva, paradís retrobat

2009-08-24T23:33:00.003+02:00

Una imatge que em farà somriure d'aqui en endavant, per molt difícil que sigui la situació en la que em trobi. Un tresor viscut i per a reviure, doncs, més endavant.

l'exasperant negativitat aliena

2009-08-21T03:27:00.002+02:00

sempre que puc intento mantenir una posició de didàctica positivista, però malgrat els meus esforços m'exaspera qui només veu pegues a tot arreu. Al final, esperen a que algú més positiu solventi els problemes, o almenys es beneficien d'això una vegada i una altra.

Quan proclamen que tot està perdut, apareix una persona més positiva i salva la situació. Llavors, a voltes argumenten que ha estat un cop de sort, i que en el futur segur que anirà malament. Això si, en tot moment s'han mantingut a la butaca d'espectador, no fos cas que poguessin ajudar a que la situació millorés: si fos així es veurien obligades a deixar de queixar-se tan ostentosament, quin avorriment!

El cert és que, per a tirar endavant, molts cops tenim de lluitar no només contra els obstacles i problemes intrínsecs als projectes somniats, sinó també contra la negativitat condensada que ens envolta entorpint els nostres moviments. Però això no és excusa per a descartar les il.lusions. Més aviat és la nostra obligació com a persones dur-les fins al final.

Sinó, per a què vivim? I perquè vivim?

Qui en cerca sempre trobarà nous motius per a queixar-se, no val la pena deixar-ho córrer per por a que es quedin sense feina.

Postdata: diuen que els extrems s'atrauen, però a mi mai no m'han atret les noies negatives... Potser no sóc tan positiu com em penso?

quan més penso més m'equivoco

2009-08-19T16:51:00.005+02:00

Paralysis of Analysis: Overthinking and Bad Decisions [article publicat a "Neuromarketing", trobat via Marketing & Strategy Innovation Blog], o el que és el mateix, més arguments per a escoltar la nostra intuició. Si voleu estalviar-vos la lectura, la conclusió de diversos experiments seria aquesta: The quick emotional choice proved to be far superior to the “reasoned” choice. En el disseny, la primera idea sol ser la millor, així com en fotografia la primera foto, i penso que la ment ens proporciona sempre una bona resposta directa a les decisions que la vida ens obliga a prendre. Massa vegades ens equivoquem per manca de determinació en l'estadi inicial de cada nou repte, i un cop activat el pensament conscient els resultats són imprevisibles.

Això no vol dir que tinguem de deixar-nos endur per la compra compulsiva, per posar un exemple nefast, però si que cal incidir en donar més control en la presa de decisions al pensament inconscient, que no pateix les limitacions de la ment conscient.

Laments del tipus "si en realitat ho sabia", "vaig estar a punt", "m'ho imaginava però no vaig tenir el valor de..." haurien d'anar quedant enrere, abocant-nos a la vida per comptes de mirar-la des de la barrera.

estic enganxatós!

2009-08-13T14:24:00.006+02:00

de petit teníem una broma amb el meu millor amic, que per desgràcia va morir molt jove, que consistia en agafar l'altre per la màniga i no deixar-lo anar, com si ens hi haguéssim quedat enganxats al seu jersei. "Ets enganxatós!", rèiem.
Ara mateix, i tornant al present o al què percebem com a tal, m'hauria de preocupar si els braços se m'enganxen a la taula de tanta suor? doncs no sé però de moment, com que no puc escriure com se suposa que es té d'actuar a taula, amb els colzes amunt mentre es talla el bistec de mida reglamentària, optaré per la dutxa, que sempre ve de gust; salut!

fent dissabte interior

2009-08-05T18:29:00.005+02:00

hi ha un adjectiu en euskera que no sé mai com traduïr: "txukun". Quan deixes quelcom "txukun" ho deixes ben net i endreçat, cada cosa al seu lloc, de la manera més agradable per a tu. Estic amb qui pensa que per a afavorir l'aparent caos mental creatiu és necessari un mínim d'ordre extern, i avui intento deixar el meu estudi ben "txukun" davant el perill imminent de col.lapse mental: masses projectes oberts damunt la taula, que des d'aquest suport es projecten tots alhora al cap.
El cas és que, a mesura que endreço el meu entorn, interiorment tot es reorganitza a la vegada. Sembla que ho tenia tot regirat, i reordenant a la meva manera l'ambient en el que treballo estic deixant també el meu interior ben "txukun", és a dir "txukun txukun", ja que en euskera s'empra molt la repetició per a reforçar el valor de l'adjectiu.
A partir d'aqui, un cop tot és al seu lloc, és molt més divertit sacsejar l'envàs i mirar tot això que ens envolta, tan net i endreçat, de cap per avall.

funcionem amb energía solar

2009-08-01T11:10:00.006+02:00

BATTERY FULL - LOADED at 100%
tenim tot un dia sencer per endavant, aprofitem-lo!

la imaginació pot ser una presó

2009-07-30T13:38:00.003+02:00

El cap de setmana passat, que podriem qualificar de "torrefacte", vaig anotar diverses idees al "quadern del vent", el que duc arreu actualment.

Aquesta n'és una: Un rellotge de cucut que cada quart d'hora proporciona un quinto fresc.

A la pàgina esquerra, a la foto no es veu, hi ha escrit: "la imaginació pot ser una presó(?)". Ara hi escriuria "la imaginació pot ser una maledicció". De fet, em fa riure molt sovint, i també a qui m'acompanya, però a vegades m'agradaria tenir un botó i deixar-la en OFF.

Ara, si tinc de triar, ja està bé en ON permanent :D

propaganda violenta - relat breu

2009-07-23T22:22:00.002+02:00

El pitjor que pots fer-li a un monstre de conte de terror és badallar-li a la cara, recolzat amb una mà a la paret, mentre amb l’altra fas el gest d’espantar mosques.

L’enorme rata que bloquejava el passadís, incrèdula, s’arrencà les orelles i se les va empassar d’un cop. Va recular i se’n va anar pel balcó, passant pel menjador.

llegir més...

Un cop sol, va pensar que li hagués agradat domesticar-la per escalfar-se els peus a l’hivern, tot gratant-li la panxa amb una forquilla.

Entrà al lavabo a mullar-se la cara amb aigua freda. La nit abans havia begut molt, i a cada moviment brusc semblava que se li esquincés el cervell. Sentia com milers de neurones morien en el seu interior, mentre d’altres agonitzaven entre líquids putrefactes.

Es va eixugar i penjà la tovallola. Anant cap al balcó, va agafar una botifarra de la nevera, i els rovellons que havia triat la nit abans. Un cop fora va separar-ne els de cama buida, estripà la botifarra amb les dents i els va farcir. Després va encendre la barbacoa, n’escampà uns quants damunt les graelles i els va amanir amb oli.

Esperà, oscil.lant, a que s’anessin coent. Es mantenia dret, però l’equilibri era forçat per continus canvis de posició. Els peus no es movien del terra, però tot el cos pendulava com un pernil empès pel vent, encara que cap per amunt.

Uns dies abans havien aixecat un cartell just davant del seu bloc, als límits de la ciutat. Una dona i dos nens, somrients tots, el convidaven a uns grans magatzems, suposadament per accedir a algun tipus de felicitat. Mentrestant, el pare i marit devia ser al menjador mirant la tele, o almenys no sortia a la foto.

Dos dies després va penjar el llençol a la barana. Hi havia escrit, amb pintura negra, “NO TINC FEINA”.

A la seva resposta la seguiren la del Said, “NO TINC DINERS”, un pis sobre el seu, i la de la Maria, de dues cases més amunt: “LLADRES!”.

Un cop de vent va arrancar-li la pancarta d’un extrem, que començà a fuetejar la barana, i es va girar per assegurar-la amb un tros de corda.

El cartell continuava al seu davant, insolent, molestant.

Llavors va veure el Morgan darrera d’un dels pilars, espolsant les últimes gotes d’una ampolla pel terra, i com va apartar-se i hi deixà caure, com qui deixa les claus en arribar a casa, un tros de cartró encès. Un buf apagat i el cartell s’inflamà.

Quan desaparegué per la cantonada els veïns, esvalotats, llançaren el què tenien a l’abast: rocs de les torretes, pinces de roba, fins i tot alguna bola de petanca i un diari, que després de revoloteiar una mica va caure al pati de sota.

El cartell estava lluny, ni tant sols varen encertar-lo, però la sensació de victòria valia la pena, i en el moment més inspirat de la foguera, quant cremava sencer cap al cel, tothom va aplaudir.

Ferran Cerdans Serra, 2000
Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001
Il.lustració de TASIO, per a la versió en castellà de l'autor ("propaganda violenta") publicada al diari Gara el 14 d'Abril del 2000

postal de vacances desde casa

2009-07-19T14:54:00.004+02:00

aprenent a observar podem copsar el que ens envolta a diari de milers de maneres diferents, sempre noves i fresques. Talment fóssim a l'estanger.

m'han dit que....

2009-07-17T23:05:00.001+02:00

m'han dit que hi ha boscos
en els que no hi viuen fades,
i també que hi ha qui no somnia,
ni tan sols despert.

Si pica, cura • Ferran Cerdans Serra - 04/2009

valors refugi

2009-07-11T14:06:00.002+02:00

contrastar les pròpies veritats
amb persones que tan sols tenen
la nostra versió dels fets

• si pica, cura - Ferran Cerdans Serra 04/2009

la prova del crim

2009-07-09T22:26:00.002+02:00

diu que endevina
el tarannà de les persones:
al cap dels anys,
rellegeix l'etiqueta
que els penjà el primer dia
i continua dient-hi el mateix

• si pica, cura - Ferran Cerdans Serra 04/2009

una alegria que m'entristeix

2009-07-06T14:12:00.005+02:00

Aquesta estampa la vaig captar al Kaptol de Zagreb. Uns instants després, en fer uns passos endavant seguint una de les màximes del Capa més conegudes ("If your pictures aren't good enough, you're not close enough"), el pare dels dos nens va entrar en quadre per la dreta, i els va dir en català que deixessin de jugar amb l'aigua. En aquell moment, escoltar el nostre idioma a la plaça de la catedral fou per a mi una sorpresa agradable, alegre.

Avui jeia en una plaça de Manresa i he escoltat tres nens jugant en català. M'he descobert també a mi mateix sorprenent-me, i alegrant-me de que el parlessin els tres. Però a l'instant, assumint el que això significava m'he entristit. Si em tinc d'alegrar i sorprendre'm en veure uns nens parlant en català és que la cosa està pitjor del que sembla.

Potser per això quan sento els lladrucs del Boadella, del Vidal-Quadras o del de Ciutadans que no recordo com es diu i no penso cercar-ho al google, proclamant que a Catalunya es persegueix el castellà, sempre em venen dues paraules al cap: “miserable” i “renegat”.