tertulianies

“Donar la veu” no és “parlar en nom de”, sinó cedir la cadira a la tertúlia i deixar que parlin.

NOU PROJECTE: FOTO LLIBRE ALAI

Foto llibre que recull 25 postals amb texts sobre els 11 anys de convivència amb l'Alai. Una podenca adoptada, tota una vida compartida. Un gos adoptat pot tenir una vida de postal com l’Alai, una vida que viurà però que també et regalarà. Adoptar una gossa és rescatar més d’una vida: la que viu, la que et regala, la que compartiu… i potser la teva pròpia.

El foto llibre ALAI mostra una relació en llibertat amb una podenca adoptada, i intenta conscienciar sobre tota la vida que tenen al davant els gossos rescatats. Es tracta d’un conjunt de 25 postals recollides en un collar. Aquest disseny, únic i trencador, ha estat el marc del projecte des de l’any 2008. Des que la vaig adoptar, ara fa onze anys, he anat fotografiant l’Alai amb aquest disseny de llibre en ment. D’aquests milers de fotos, n’he triat les postals més representatives de diferents etapes de la vida (joventut, maduresa, vellesa…). En els texts que acompanyen cada imatge, intento mostrar tot allò que he après compartint la vida amb aquesta gossa alegre, apassionada i juganera.

Com que els texts han acabat sobreeixint el format de les postals, he dissenyat un llibre enquadernat a mà, complementari, amb el text complet. La meva filosofia, pel que fa a la fotografia, consisteix a mostrar-la tal com és, sense posats artificials ni forçats, sense coreografies orquestrades, sense filtres ni postprocessat d'imatge i, sobretot, sense humanitzar-la.

Mitjançant els texts, intento mostrar tot allò que he après en la nostra relació simbiòtica, amb aspectes personals o més generals. La idea és conscienciar sobre la vida que li permetem viure i també la que guanyem nosaltres quan rescatem un gos de caça abandonat. *Una part dels beneficis es donaran al Refugi d'on va sortir l'Alai l'any 2007, en agraïment i suport a la seva tasca, i per afrontar els abandonaments que es produeixen cada any al final de la temporada de caça. El disseny del foto llibre és registrat, però el posaré a disposició de totes les associacions que m’ho demanin per fer campanyes amb els seus gossos.*

La infància viscuda es perllonga tota la vida

Un estudi recent constata que els nens de pares afectuosos i amb menys control, creixen més feliços que els que han viscut una infància sota un control excessiu i que no han rebut prou afecte, casos en què solen tenir molt menys benestar mental.

Les persones que han viscut una infància amb afecte i s’han sentit correspostes, tenen una satisfacció amb la vida molt més alta i unes millors condicions mentals, no només en les etapes finals sinó també al principi de l’edat adulta i a mitjana edat. És a dir, en totes les etapes.

Exemples de control parental excessiu serien no permetre que els fills prenguin les seves pròpies decisions, envair la seva privadesa, no tolerar que tinguin opinions pròpies diferents… Totes aquestes actituds gens respectuoses generen una dependència excessiva. Per exemple, els infants no s’atreveixen a opinar per evitar represàlies.

Malgrat que en casos individuals, amb gran fortalesa mental, és possible capgirar aquesta situació i convertir-la en resiliència o en altres habilitats, en general, fins i tot en arribar als 60 anys, devasta de manera similar el fet d’haver patit control i fredor durant la infància que la mort d’un ésser estimat.

Article complet: Happier People Are Raised By Parents Who Do These Two Things

Nota: Amb aquesta referència comença una sèrie d’articles relacionats amb el CFGS en Integració Social que estic cursant a l’IOC.