mantenim el desig 2010

les sabatilles màgiques

I si em sento malament, tan sols imagino que em calço les sabatilles d'aquesta foto...

Una nit de lluna plena al sàhara...

El sàhara m'ha dit:

PERDONA

Aquest serà el sentiment de la nit,
fins que al matí formi part de mi.

Tu no tens de pensar en "taronja", "escalfor", "dolçor" ni "dolor"...
formen part de tu. Així ha de ser amb el perdó.

Del meu Quadern de viatge al Marroc, 11/2009

La Selva, paradís retrobat

Una imatge que em farà somriure d'aqui en endavant, per molt difícil que sigui la situació en la que em trobi. Un tresor viscut i per a reviure, doncs, més endavant.

la poesia és a tot arreu

De G-SERIES GRANVALIRA - G1

potser algú em pendrà per blasfem, a mi que sóc ateu, però la poesia és a tot arreu.

de la foscor a la llum

De Santiago de Compostela, 10/2008

Naixem de la foscor i vivint viatgem cap a la llum, encara que potser morirem en estellar-nos contra aquesta... és un viatge dels que no vols que s'acabin: no heu estat mai tan a gust en un tren que no voldríeu arribar mai a la seva destinació? que el viatge fos etern?... el nostre viatge dura tota la vida, i per arribar a la llum cal passar abans per les ombres... serem feliços tan com haurem arribat a patir, així que no ens queixem quan ho passem malament, estem acumulant energia de la que, algun dia, gaudirem... d'alguna manera concentrem motius i raons per a ser feliços posteriorment... igual que quan ens reservem tres orgasmes per a obtenir-ne més tard un de més intens i més llarg... mentrestant, podem continuar el nostre passeig... hi ha moltes ombres maques, ombres que caminen, ombres que es difuminen... ombres que en arribar la llum s'il.luminen i moren...

stairway to heaven

De fotosubmarinisme a arousa

immersió

De fotosubmarinisme a arousa

A l'aigua et sents tant lliure... saps que és una il.lusió, però la sensació de llibertat és real... immersió, des d'un medi hostil, la terra, a un medi agradable ple de secrets per a descobrir... la immersió és un dels moments màgics de l'aventura, igual que la penetració en relació al coit; tal i com quan començes a conèixer algú en relació amb la vida que compartireu junts...

una vista diferent, "out of the box"

De Santiago de Compostela, 10/2008

Tal com deia avui Carlos Jiménez, per tal d'arribar a un públic sarurat de missatges i aborrit de que intentin estafar-lo, hem de sortir de la caixa i intentar mostrar les coses de manera diferent... mira, igual que estava fent ahir a la plaça Obradorio amb la Catedral de Santiago...
Avui si que ha plogut de valent, res de "sol y sombra", avui tot han estat núbols i ombres humides

RAKIA, connecting people

Aquesta Rakia no és per a mi, era per regalar i ja forma part de la vida d'altres persones. La vaig dur en antiestètiques ampolles de plàstic. Un cop aqui vaig aconseguir aquestes de vidre, molt bé de preu (i també una garrafeta més adequada pels viatges, la receptora de la qual ja m'entén). En tornar a casa amb les noves ampolles, les vaig netejar una mica i les vaig deixar damunt de la taula. Vaig procedir a omplir-les amb l'ajuda d'un embut. Així, els elements necessaris es varen disposar gairebé sols: el sol, la persiana, les ampolles de rakia un cop plenes... només calia fer clic, com se sol dir (obviant les dificultats intrinseques de qualsevol fotografia, per senzill que pugui semblar-nos el resultat final...).
Per a qui no hagi tastat la Rakia, només dir-vos que és un licor destilat com ara l'orujo, que sol estar fet o bé de prunes o bé de de raïm, entre altres ingredients menys extesos. La Rakia d'aquestes ampolles està extreta de pells d'uva, i es nota per l'olor inconfusible de pansa que desprèn (força mitigada per l'olor a alcohol, tot s'ha de dir). Però el que fa especial la Rakia, més que la matèria prima de la que s'obté, és el caràcter sorprenentment social de la beguda... És cert, l'alcohol en general sol afavorir les relacions socials (o més aviat el contacte social, que un cop establert pot derivar en el millor o en el pitjor amb tota la gama intermitja de derivats que vulgueu), però la Rakia et dona un caràcter més afable, com si et predisposés a establir contacte amb els demès de manera més íntima i propera; A més, et manté despert, talment dugués cafeïna (o alguna altra xantina ;-) ).
En fi, qui l'hagi probada ja sabrà del que parlo, i qui no, quan viatgeu pels balcans trasteu-la i m'entendreu. Segurament us n'oferiran en alguna casa aleatòria a la que us dugui el vostre viatge. Llavors, no la rebutjeu. Tampoc us deixaran marxar sense acabar-vos-la, però valdrà la pena.

Bones vacances!!

De bon viatge!