Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copyleft. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copyleft. Mostrar tots els missatges
diumenge, 8 de març del 2015
A qui beneficien els drets d'autor? Pista: a l'autor, no.
Si tenim en compte que els anomenats "drets d’autor" ja abasten fins a 100 anys després de la mort de l’autor, i que un autor o autora podem dir que viu 85 anys, ens adonem que els seus suposats drets duren més temps després de mort que abans de morir. És a dir, que és bastant obvi que no estan pensants precisament per beneficiar l’autor, a no ser que algú conegui un mecanisme per enviar diners al “més enllà”. Si a això hi sumem que el 99% dels drets d’autor són en mans de les editorials i discogràfiques, i que tota la indústria i multinacionals aconsegueixen que el plaç sigui cada cop més llarg fins a fer-lo infinit, no cal saber gaire cosa més per adonar-se per quin motiu es van crear i a qui beneficien principalment les lleis de Propietat intel·lectual. Per si algú en tenia cap dubte.
diumenge, 31 de maig del 2009
fotos pròpies amb vida pròpia, que segueixen el seu camí
![]() |
| De fotos en premsa |
A www.motorpasion.com fan servir un dels meus "pannings" favorits per a il.lustrar l'arribada, al juny, de les multes per a saltar-se les limitacions de velocitat variables. Interessant debat que s'hi ha generat: "Multas de velocidad variable en Cataluña a partir de junio "
dimarts, 16 de setembre del 2008
pànic vertical a quinspreus.cat
Es tracta de "blue note", de l'àlbum "des del balcó - tarda de panning i pànic vertical" (a picasa). L'enllaç del crèdit hauria d'anar directament al compte del flickr (o bé a l'àlbum de picasa, però la foto la van trobar al flickr) i no a la mateixa foto, però vaja, si algú hi està interessat ja em trobarà...
Una altra bona notícia derivada de la filosofia copyleft.
divendres, 12 de setembre del 2008
"Croacia: la belleza de la costa dálmata"
Àlbum de fotos de Croàcia publicat a rutas Excite España, en el que apareixen tres imatges meves de Zagreb, Zadar i Sibenik.
dijous, 28 d’agost del 2008
"3 Spectacular Cities Mounted on Cliffs"
A Hotelclub.com tenen un article en el que es parla de tres pobles espectaculars d'arreu que comparteixen la particularitat d'estar constrüits damunt de plans elevats.
Un d'aquests pobles és Castellfollit de la Roca, i dues de les fotos que empren per a il.lustrar-lo les han tret del meu compte flickr, amb la corresponent citació de crèdit (gràcies a la cual he trobat l'article). Els altres pobles que mencionen són Bonifacio, a Còrsega, realment espectacular, amb les seves muralles i torres de defensa, i Ronda, a Málaga que també mereix una visita, especialment pel seu pont nou.
Un d'aquests pobles és Castellfollit de la Roca, i dues de les fotos que empren per a il.lustrar-lo les han tret del meu compte flickr, amb la corresponent citació de crèdit (gràcies a la cual he trobat l'article). Els altres pobles que mencionen són Bonifacio, a Còrsega, realment espectacular, amb les seves muralles i torres de defensa, i Ronda, a Málaga que també mereix una visita, especialment pel seu pont nou.
dimecres, 14 de maig del 2008
més beneficis del copyleft
Continuant amb el post de l'octubre de l'any passat, primera aparició a la viquipèdia, fa uns dies vaig descobrir, coincidint amb l'arrencada del nou servei estadístic del flickr, una font d'entrades a diverses fotografies meves fins llavors desconeguda: www.turismegarrotxa.com. Tibant dels retro-enllaços, dels fils que en diríem, vaig comprovar que en diferents seccions d'aquesta web associativa empren fotografies meves a mode il·lustratiu, totes enllaçant directament a la fotografia original. És per tant, un ús no només correcte sinó perfecte, estimulant i per les dues parts beneficiós de la llicència lliure amb la que distribueixo les meves imatges. Aquesta associació, que aglutina bona part del sector turístic de la Garrotxa, empra unes imatges que els han semblat interessants, a baix cost (s'ha de comptar el que costa adaptar-les, incloure-les en la pàgina, etc) i amb el valor afegit de provenir d'un apassionat de la zona que no ha pogut estar-se de fotografiar-la. I d'on em trec, direu, aquest valor afegit, que no sigui de la màniga? Doncs en certa manera, la força de reclam d'un indret es podria mesurar pel nombre de fotos que se li dediquen a l'any, i també pel nivell dels aficionats i professionals de la fotografia que atrau. És a dir, una zona capaç de reunir tota mena de fotògrafs de tots els nivells, com és el Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa, que en fan publicitat amb les seves obres, no necessita, precisament, dedicar gaires esforços a donar-se a conèixer, i aquest podria part del missatge que es transmet emprant fotografies lliures, en llicència copyleft, de diversa procedència. Com si estiguéssim dient: per a tota aquesta gent, amants de la natura i dels paisatges, som un lloc de referència...
Si més no, independentment del grau de certesa que pugui haver-hi en aquests pensaments, és sempre tot un honor i motiu de gaudi comprovar que la teva obra es difon per si mateixa i és escollida per a il·lustrar diferents llocs pels que has passat amb la teva càmera, i aquest és un dels beneficis que se n'obtenen de l'altra banda, de la banda de la creació. Els altres podrien ser la divulgació de la pròpia obra, el prestigi que comporta l'ús d'aquestes imatges en pàgines de referència (que pot dur a l'obtenció de treballs professionals) etc etc i, potser i finalment, el fet de constatar que només estem sols quan fem el clic, però que a partir d'aquest sempre hi haurà gent que ens acompanyi, o si més no que acompanyi, i doni així vida, a les nostres fotografies.
Enllaç destacat: secció del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa
Si més no, independentment del grau de certesa que pugui haver-hi en aquests pensaments, és sempre tot un honor i motiu de gaudi comprovar que la teva obra es difon per si mateixa i és escollida per a il·lustrar diferents llocs pels que has passat amb la teva càmera, i aquest és un dels beneficis que se n'obtenen de l'altra banda, de la banda de la creació. Els altres podrien ser la divulgació de la pròpia obra, el prestigi que comporta l'ús d'aquestes imatges en pàgines de referència (que pot dur a l'obtenció de treballs professionals) etc etc i, potser i finalment, el fet de constatar que només estem sols quan fem el clic, però que a partir d'aquest sempre hi haurà gent que ens acompanyi, o si més no que acompanyi, i doni així vida, a les nostres fotografies.
Enllaç destacat: secció del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa
diumenge, 7 d’octubre del 2007
primera aparició a la viquipèdia
Ara mateix, tot just fa un moment, acabo de descobrir per casualitat que han emprat una foto meva per a l'article de la viquipèdia referent a Castellfollit de la Roca. I a l'alegre sorpresa inicial hi he afegit una fotografia més del poble a la Wikimedia Commons, amb la cual són dues les fotos meves que formen part d'aquesta enciclopèdia visual lliure.

El fet és que, ésent els diumenges dies no gaire propensos a oferir sorpreses d'aquesta mena, la il.lusió que em fa és notable, no només perquè algú hagi escollit una presa meva per a il.lustrar l'article del poble (entre les dotzenes de fotos que hi ha a internet del mateix), sinó sobretot perquè he constatat per primera vegada en la pràctica, amb fets, la potència del copyleft aplicada al coneixement.
M'explico: com totes les imatges que publico, aquestes fotografies del poble estan amparades per una llicència copyleft, en aquest cas concret la Attribution ShareAlike 2.0 de Creative Commons.
Gràcies a això, l'editor de l'article ha pogut agafar aquesta imatge per comptes de comprar-la o bé fer-la ell mateix, etc. tant sols complint amb les dues condicions de la llicència: informant de l'autoria de l'obra, i distribuint la imatge en les mateixes condicions amb les que la he publicat jo. Així, pot haver-hi terceres persones que emprin les imatges de Wikimedia Commons directament, sense passar per mi per a res, per a altres continguts o bé obres culturals, ampliant així de manera ràpida, eficaç i barata l'accés al coneixement, a la informació, de manera universal i sense trabes ni reserves, intoxicacions ni prohibicions, addicions ni supressions...
no és meravellós? aquest diumenge promet...
El fet és que, ésent els diumenges dies no gaire propensos a oferir sorpreses d'aquesta mena, la il.lusió que em fa és notable, no només perquè algú hagi escollit una presa meva per a il.lustrar l'article del poble (entre les dotzenes de fotos que hi ha a internet del mateix), sinó sobretot perquè he constatat per primera vegada en la pràctica, amb fets, la potència del copyleft aplicada al coneixement.
M'explico: com totes les imatges que publico, aquestes fotografies del poble estan amparades per una llicència copyleft, en aquest cas concret la Attribution ShareAlike 2.0 de Creative Commons.
Gràcies a això, l'editor de l'article ha pogut agafar aquesta imatge per comptes de comprar-la o bé fer-la ell mateix, etc. tant sols complint amb les dues condicions de la llicència: informant de l'autoria de l'obra, i distribuint la imatge en les mateixes condicions amb les que la he publicat jo. Així, pot haver-hi terceres persones que emprin les imatges de Wikimedia Commons directament, sense passar per mi per a res, per a altres continguts o bé obres culturals, ampliant així de manera ràpida, eficaç i barata l'accés al coneixement, a la informació, de manera universal i sense trabes ni reserves, intoxicacions ni prohibicions, addicions ni supressions...
no és meravellós? aquest diumenge promet...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
