Preguntes a proposta anònima

M'han convidat de manera anònima a una proposta sobre versos anònims per a un projecte a la Capital de la Cultura que inclou premisses com: “El text ha de ser inèdit i propi; s’ha d’enviar abans del 15 de juny (L’he rebut el dia 5, és a dir 10 dies abans; es valorarà la originalitat…”, entre altres. Aquests texts han de ser, a més d’inèdits, gratis i sense cap crèdit, és a dir anònims. La meva resposta han estat aquestes preguntes caçades al vol. Seguirem informant.

Bon dia,

M’encantaria participar però tinc algunes preguntes sobre aquesta proposta:

Com és que només tenim 10 dies per escriure material que ha de ser, necessàriament, inèdit? No es podria fer, i no s’obtindrien potser millors resultats, amb més temps per endavant i sense el requisit que sigui inèdit? Si es tractés d’obra gràfica/visual, també demanaríeu obra inèdita i anònima? Ens demanaríeu entregar una obra a algú (que no sabem qui és), gratis i sense signar, si no fos literatura sinó qualsevol altra disciplina? Si fos un mural? El fet que sigui obra escrita, justifica que sigui gratis i anònima? Com es justifica que les persones que escrivim hàgim de treballar en deu dies per entregar obra inèdita, gratis i anònima? Sobretot en comparar-ho amb les altres arts que sí que cobren per la seva obra i que sí que la signen en un espai públic assignat permanent. Qui materialitzi (pinti) aquestes aportacions escrites al carrer, cobrarà per fer-ho? Cobra per organitzar-ho? Com es justifica demanar a qui escriu, a l’autor, obra gratis i anònima mentre que qui ho pinta/organitza cobra? (si és així). Qui farà de jurat i decidirà sobre els texts escollits? Qui es quedarà amb els texts? Com es tractaran els texts pel que fa a drets d’autor, etc.? Quines són les bases del projecte? Amb qui estic parlant?

En definitiva, m’encantaria participar però no ho acabo de veure clar.

Salutacions,

Ferran

Taller de comparativa entre abans i ara creatiu

ABANS > ARA

Taller d’escriptura > Taller d’Escriptura Creativa

Taller de pintura > Taller de Pintura Creativa

Taller d’escultura > Taller d’Escultura Creativa

Taller d’enquadernació > Taller d’Enquadernació Creativa

Taller de creativitat > Taller de Creativitat Creativa (!!!)

Taller de fer tallers > Taller Creatiu de Posar Noms a Tallers amb Creativitat mitjançant el Mètode Creatiu d’acabar-los en “Creativa”.

Muero porque no muero > Muero porque no muero creativa

La vida és una tómbola > La vida és una tómbola creativa

Això és un no parar > Això és un no parar creatiu

I un llarg etcètera > I un llarg etcètera creatiu

Apunt recuperat d'un quadern

Quan miro d’entendre’t i fer-me entendre i no entenc quina part he entès del que s’havia d’entendre ni el que s’entenia que no calia entre el que no vaig entendre, llavors entenc que mire’m d’entendre’ns i entenc que ens estimem —encara que no ens entenguem. (2008)

—Com podeu veure el 2008 va ser un any fantàstic.

Les tardes de Radio 3

A vegades imagino els locutors de tarda de Radio 3 amb el micro, el boli, els apunts, el got mig ple i l’ampolla de cloroform al costat.

Administrador DRUPAL feliç

Informe desitjat d'un lloc web drupal

Fa molts anys que vaig començar a fer webs, fins i tot abans de Llibres Artesans ja tenia un lloc com a escriptor en el que anava pujant relats i històries que se m'acudien. En tots aquests anys he passat per varis CMS o gestors de contingut (des del mític PHPNuke al Wordpress passant pel Postnuke, Joomla!, Mambo...), però quan vaig descubrir Drupal el vaig convertir en fixe. Aquesta captura és, doncs, la idea de felicitat quan administres un lloc drupal; si en mirar-la se us dibuixa un somriure és que sou del club! :D

Ja hi penses, en els detalls dels somnis?

Un cop fet realitat, m’adono que quan fa 20 anys somniava en “viure d’escriure” hauria d’haver especificat els ingressos mínims mensuals —nota interna: somnia a tot color i no oblidis els detalls! :D

M'ha convençut

Si no puedes hacer algo bueno, hazlo grande.
Si no puedes hacerlo grande, hazlo rojo."

John Kane; Manual de tipografía; ; 2ª Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2012

Doncs n'haurem de fer alguna de gran i vermella... :D

Clàssics actualitzats

Fa molts anys José Ángel Mañas va escriure una novel·la que era més aviat un relat breu amb una tona de palla però que contenia una frase memorable: “Te regalan un mecano y te crees ingeniero”. Si l’hagués escrit avui, segurament diria quelcom així: “Instalas una app y te crees fotógrafo”. Que que bo que era, el Mañas!

al pas que anem...

Al pas que anem, quan morim ens duran a una planta de reciclatge, ens trauran el mercuri i en faran termòmetres.

A quines hores canvien de torn els papanates de guàrdia?

Seguint el mateix mètode que ens va dur a la revel·lació “Manresa és el Yang de Montserrat”, hem descobert mitjançant l’observació empírica els horaris de canvi de guàrdia de l’indescructible papanates de torn:

1. les 12 del migdia
2. les 5 de la tarda
3. les 9 del vespre

La importància d’aquesta nova revel·lació rau en el fet que el canvi de torn del papanates de guàrdia és el millor moment per dedicar a la vida social: durant el relleu, el papanates sortint i l’entrant es distreuen l’un amb l’altre i la seva nocivitat resulta apaivagada, detectant-se nivells per sota del llindar de mortalitat. Si l’entrant arriba tard fins i tot es pot desencadenar el meravellós i poc estudiat -per insòlit- fenòmen anomenat “buit de papanates”.

Aquest estudi no modifica l’hora punta del papanatisme, que com sabeu són les 12 de la nit, quan es reuneixen per comentar la jornada. Les recomanacions per aquest moment crític continuen sent les de sempre: mantenir-se a recer i/o extremar les precaucions.

De totes maneres, aquests horaris són aproximacions generals, pel que us exhortem a extremar les precaucions a tota hora quan sortiu al carrer -si teniu un papanates a casa vosaltres us ho heu buscat, així que aquests consells de poc us serviran ja que, al capdavall, us ho mereixeu.

Què passa a Manresa? MISTERI RESOLT

Quan vaig anar a viure a Manresa una de les meves obsessions era intentar explicar els fenòmens que succeeixen en aquesta ciutat. Després d’anys de divagacions vaig arribar a la primera de les meves teories: els que vivim a Manresa estem pagant alguna cosa que vam fer en altres vides (més monstruosa quants més anys haguem de viure-hi). Aquesta teoria ha estat força ben rebuda, però no explica tot allò que succeeix aquí.
Així, després de 12 anys de conversacions amb persones nadiues, espiritistes, transmutadores de matèria i energia, estudioses, geòlogues, etc. i de recollida de dades experimentals, anàlisis, documentació i estudis empírics he arribat a la meva conclusió definitiva.

De Manresa, la força fosca que contraposa Montserrat

La segona teoria, que ja compta amb dotzenes d’adeptes, és que Manresa és el Yang de Montserrat, el que vindria a dir que és la cara fosca que contraposa tota font de llum. Així que, si mai t’has preguntat què passa amb Manresa, aquí tens la resposta. Aquesta imatge és una exposició visual de les conclusions del meu treball tan incansable com definitiu: jo ja he pagat per les meves malifetes i me’n vaig a viure a Santpedor.
XD
Ens anem veient, això si.
Salut!

Per què és millor viure en un soterrani

Si vius en un 6è i coneixes a una noia, arribarà a dalt cansada; quan vulgui marxar ho tindrà de baixada i en canvi li costarà tornar a venir. Però si vius en un soterrani, planta -6, venir a casa teva és de baixada i li costarà molt més marxar un cop estigui amb tu... bé, revisant el meu propi argument, tenint en compte l'últim factor, potser el millor, el més equilibrat, és viure en una planta baixa XD

bloGuejat: Un llibre que val 2.500€ (o no)

En Salvador Macip comentava ahir al seu bloc l'última de les habituals campanyes de dinamitació social i cultural (si, dinamitació, senyor corrector automàtic) de llibres-artesans: Llibres digitals d'aforsimes a 2500€ si no els llegeixes (però gratis si els llegeixes). Teniu aquí el seu post i els comentaris: bloGuejat: Un llibre que val 2.500€ (o no). Gràcies Salvador per esmentar la proposta! ;-)

reunificació després del desdoblament de personalitat

Ahir va ser un gran dia! I ja gairebé m'he recuperat del desdoblament de personalitat! HUMANS SEREU PIXELITZATS I DESPRÉS PIXSECCIONATS! Bé, com anava dient, la veritat és que durant el dia d'avui no he notat moltes sequeles LA PIXELADORA ÉS EN MARXA I NUNGÚ NO L'ATURARÀ! Doncs, això, que em trobo molt bé i ja recuperat, ja sé qui sóc de nou! PIXEL ETS I EN PIXEL ET CONVERTIRÀS! Són un pixel!! SÓC UN HUMÀ!! Bé, és veritat no sé qui sóc ni què sóc però trobaré a faltar PIXTERMINATOR! S'ha acabat rondar per la catosfera dient tota mena de bestieses i parlant en majúscules! Però per sort, sempre podré peregrinar a HUMANS GO HOME per a recordar aquesta bonica història, aquests valuosos moments de llibertat. Gràcies a tothom que va fer possible el dia del píxel! SNIF SNIF SNIF

Mou a la paperera! Villarato!

MOU A LA PAPERERA!!! Missatge subliminal de Google Docs en català! La multinacional Judeo-Maçònica Google s'alia amb el Villarato Internacional, que algú li digui al Roncero!!!

un fons d'escriptori motivador

De fons d'escriptori n'hi ha de motes menes, alguns són més aviat neutres, d'altres ens mostren paisatges evasius paradisíacs i d'altres, com aquest, suposen una constant plantofada realista. Ara mateix, aquest és el que em cal. Funciona.

"Quit Procrastinating! Work on Your Art!"
sisterspock.tumblr.com

M'agrada que no t'agradi que m'agrada!

Fa un temps hi va haver un dia que m'avorria molt i vaig fer aquests botonets pel facebook partint del "m'agrada" oficial, unes propostes de botons d'imprescindible implantació:

Bé, almenys a mi em farien molt feliç, especialment l'última... Potser sóc molt rebuscat, però més que poder dir "no m'agrada" m'encantaria poder dir "M'agrada que no t'agradi que m'agrada"!
Us agrada que m'agradi? ;-)

no m'agrada el Mahjong de mitjons

Aparellar els mitjons de la bugada sempre em recorda un joc que mai m'ha dit res, el Mahjong, i a l'avorriment d'endreçar els mitjons s'hi afegeix la impossibilitat de guanyar la partida, ja que sempre falten peces... Us he dit mai que odio les feines rutinàries? ;-)

Què penses que es va deixar en Sun Tzu?

"Hi ha camins que no s'han de seguir, exèrcits que no han de ser atacats, ciutats que no han de ser assetjades, posicions que no han de ser disputades, ordres del sobirà que no han de ser obeïdes i clients que no han de ser conservats".
Sun Tzu, “L'Art de la Guerra”

Evidentment, les negretes són el meu afegit.
I tu, què penses que es va deixar en Sun Tzu?

la felicitat en petites dosis

Acabo d'enviar una invitació al final de la qual m'acomiadava amb un "feliç diumenge". Se m'ha fet estrany, la meva mà es negava a teclejar-ho. Per a escriure-ho, he hagut de trencar algun esquema interior. Sembla que per a desitjar felicitat a algú tenim de fer-ho per grans períodes de temps, a lo gran. "Feliç any nou!", "Feliç estada a l'Empordà!", potser només amb l'excepció del "Feliç dia d'aniversari". Però feliç se'n pot ser uns instants al dia. De fet, la felicitat sol venir en petites dosis. Us desitjo una feliç tarda de diumenge.