Tal i com ens diu el subtítol, el Rei del món és una peli d’acció en forma de novel·la. Això significa que si us agraden les pelis d’acció us agradarà el llibre, això us ho asseguro. Però i si no us agraden, com en el meu cas? El meu repte era doble en enfrontar-me a dos gèneres que ja sabeu que no m’agraden especialment: les novel·les i les pelis d’acció.
Com a contista des que vaig aprendre a escriure, les novel·les em semblen, en ocasions, contes curts amb palla (reconec que és un prejudici i de fet n’estic escrivint una!). Les pelis d’acció no em solen agradar, més que res per la càrrega ideològica del final feliç alienant: el món va bé, el sistema funciona perquè qui la fa la paga, etc. tot això que es diu “entreteniment”; la veritat, ja estic prou entretingut amb els meus projectes com per entretenir-me amb més entreteniments.
Però disposat a aprofitar la
generosa oferta del Salvador Macip (que ens va enviar un exemplar gratuït!) em vaig endur el llibre per llegir-lo en les inevitables hores mortes de tota fira. Al Delta de l’Ebre, doncs, vaig fer la meva pròpia peli amb el guió del Salvador i en la que vaig ser el
director de fotografia. Fou l’únic llibre que duia a la parada de
Mestràlia que no havia fet jo a mà!
Com a punts criticables (per a mi) només vaig apuntar al quadern de viatge:
- Algunes escenes previsibles/tòpiques com la del sostre del metro. - Algunes escenes m’han semblat clichés del gènere, però vaja, per alguna cosa és una novel·la de gènere, oi?
- Es donen explicacions recurrents, com si no quedés prou clar l’argument. -En alguns moments em sembla que tot està prou clar i que no cal repetir els detalls, com si el Salvador tingués por que no ho entenguem. Potser també té a veure amb la meva ment contista i la tendència a que em sobrin paràgrafs o pàgines senceres de les novel·les.
En canvi com a punts positius, n'hi ha un munt. Per començar us puc dir que
em va atrapar i el vaig llegir de seguit, que en el meu cas és l’elogi més gran i l’indicador més fiable que em va agradar (normalment llegeixo els llibres de deu en deu, per donar un número).
Em va sorprendre positivament el tema, ja que és un dels meus preferits: el món de les estrelles musicals creades a cop de màrqueting. En aquest sentit i com a activista copyleft m’han posat molt catxondo les descripcions del món musical creat i orientat a fer diners i en el que la música és el de menys: les relacions entre artistes
bluff i les seves discogràfiques; l’artista explotat que no s’entera de res (que és el que diu en públic que els internautes som uns lladres mentre la seva companyia el roba); com es compra espai en les ràdios per crear un hit a base de repetir-lo fins que s’incrusta al cervell, etc. (tot això són opinions meves, no allò que diu la novel·la)
I ara que estic contradient-me a mi mateix -com ha de ser- escrivint una novel·la, l’he intentat llegir també com a escriptor. En aquest sentit,
tant la trama com el ritme estan molt ben resolts, especialment el ritme amb moments molt intensos. Però en el que més m’he fixat ha estat en els personatges. La sorpresa més gran que m’ha donat escriure una novel·la és la profunditat dels personatges, mai no havia entrat en la pell d’un de manera tan intensa, ja que en els relat breus no em dóna temps.
A El rei del món, els personatges estan molt ben definits, especialment la mànager. Són molt creïbles i de seguida els poses cara i vas seguint la seva evolució. De tots els personatges, a l’únic que li he posat el rostre d'un actor conegut ha estat a l’entrenador personal; llàstima que no recordo com es diu i no he sabut trobar-lo fent recerca. És curiós com ara mateix recordo les escenes que vaig muntar amb El rei del món amb aquest actor, visualitzant de nou la versió pròpia de la pel·lícula.
En definitiva,
un llibre que us recomano si us agraden les pelis d’acció ben resoltes (i sino també!) i si voleu submergir-vos una mica en el món de la música de les estrelles. També recomanable si esteu escrivint la vostra primera novel·la i voleu aprendre a crear personatges! ;-)
Moltes gràcies Salvador!
