tertulianies

“Donar la veu” no és “parlar en nom de”, sinó cedir la cadira a la tertúlia i deixar que parlin.

Dia de la dona a cara o creu

Avui és dia 8, dia internacional de la dona. És un d’aquests dies que per anar bé no haurien d’existir (no haurien de ser necessàris) i que, al capdavall, poden resultar força vomitius a causa de tota la hipocresia, mercantilització i rentat de consciència que comporten. Però en aquest cas no us parlo d’hipocresia sinó d’un fet molt paradigmàtic.

Ara mateix ha acabat un concurs a Rock FM que s’anomena ROCK MASTER. És un d’aquells concursos de preguntes en els que participa gent saberuda, d'aquesta tan odiosa que ho saben tot sobre la història del rock. En aquesta ràdio avui fan un especial de música de dones (“Las chicas són guerreras”), així que totes les preguntes tenien a veure amb dones músiques. Doncs bé, dels dos homes saberuts que concursaven —d’aquests que normalment ho saben tot, insisteixo—, de 20 preguntes un no ha encertat ni una i l’altre dues al final, de pura casualitat. Si a més us dic que les preguntes tenen només dues respostes, A/B, se’ns fa evident que fins i tot per probabilitat n’haurien d’haver encertat unes 10 entre tots dos.

Em sembla molt representatiu, en definitiva, que dos saberuts, d’aquests que ho saben tot sobre de la història del rock, hagin encertat menys preguntes sobre músiques roqueres que si haguessin triat a cara o creu. Això evidencia que aquest dia, per molt vomitiu que pugui arribar a ser, continuarà sent necessari durant força temps.

Taller de comparativa entre abans i ara creatiu

ABANS > ARA

Taller d’escriptura > Taller d’Escriptura Creativa

Taller de pintura > Taller de Pintura Creativa

Taller d’escultura > Taller d’Escultura Creativa

Taller d’enquadernació > Taller d’Enquadernació Creativa

Taller de creativitat > Taller de Creativitat Creativa (!!!)

Taller de fer tallers > Taller Creatiu de Posar Noms a Tallers amb Creativitat mitjançant el Mètode Creatiu d’acabar-los en “Creativa”.

Muero porque no muero > Muero porque no muero creativa

La vida és una tómbola > La vida és una tómbola creativa

Això és un no parar > Això és un no parar creatiu

I un llarg etcètera > I un llarg etcètera creatiu

Repetim eleccions amb més informació?

Estic d'acord amb l'Arrimadas en una sola cosa: s'haurien de repetir les eleccions, però per impartir un curset als que han votat el seu partit informant-los sobre què han fet. La majoria s'han empassat que era una alternativa de centre-esquerra i han acabat votant el partit que considera que els treballadors, en acabar un contracte, hauríem de pagar nosaltres a l'empresari com a agraïment. El partit que ha estat votant el mateix que el PP al parlament durant tots aquests anys. El partit que té vincles directes amb el lobby de la patronal. El partit que amb deu anys ja carrega varis casos de corrupció. El partit al que no fa res compartir espai amb els neonazis. El partit, en definitiva, que seu a la dreta del PP. Fer-los un curset i un cop desperts repetim eleccions. Aviam si repeteixen el vot! I de passada podríem facilitar, aquesta vegada, el vot per correu, ni que sigui per simular que això és un estat democràtic.

X q un empresario q no quiere contar con un trabajador tiene que indemnizarle con 45 dias/año y un trabajador se puede ir cuando quiera?

— Ignacio Aguado (@ignacioaguado) October 21, 2011

En el curset es podrien impartir aquestes matèries:

• Desmuntant Albert Rivera: cinc històries crítiques de Ciutadans que no van sortir al debat de Salvados
• Los vínculos de Ciudadanos con FEDEA, el lobby de la patronal
• 10 razones por las que no he votado a Ciudadanos
• Razones para no votar a Ciudadanos
• Reportatge Desmontando a Ciudadanos
• I, simplement, aprendre a observar els fets i no les paraules i informar-se abans de votar.

La paradoxa de la religió dels ovnis

La meva opinió sobre els ovnis, en versió curta, és que la si n’hi ha algun de l’espai exterior és bastant obvi que els importem un rave. Jo també passaria de llarg, en contemplar el panorama de la terra, si formés part d’una civilització capaç d’arribar fins aquí amb una nau espacial. Això no vol dir que els seguidors de la religió dels ovnis no siguin una font permanent d’alegria i disbauxa. Un dels arguments que més em fascinen dels seus acòlits és que “ho intenten amagar”. M’ho podria creure si no fos perquè des de petit sempre he vist programes d’ovnis a la tele. M'ho podria creure si al youtube no hi hagués milers de vídeos de suposats ovnis que tothom pot veure, riure i compartir. Però m’ho podria creure, sobretot, si no fos perquè des de Hollywood, principal font d’adoctrinament mundial dels EUA, fa dècades que treuen sense parar pelis d’ovnis que inculquen aquestes creences. Així doncs la paradoxa de la religió dels ovnis és que, d’una banda, volen vendre que se’ls amaga però de l’altra fa dècades que es fomenta aquesta creença per tots els mitjans. Per quina raó?

Els ésssers lliures generen enveja d'esclau

Com més por a viure més necessitat sembla que hi ha d’agafar-se a dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Fins aquí ho puc entendre, tot i que per sort de moment no em fa cap falta. El que no entenc és aquest proselitisme in crescendo, aquestes ànsies d’intentar imposar les pròpies creences limitadores a les persones lliures. És a dir: una persona esclava dels seus dogmes coneix una persona lliure i, per comptes de voler ser lliure com la mateixa, el que fa és intentar esclavitzar-la en aquests dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Hi ha molts exemples de dogmes de fe: "La lluna t'altera negativament"(aviat en parlaré), "Déu existeix", el "positivisme màgic" ("visualitzar és suficient per aconseguir el que vols", creença totalment contraproduent que està tenint efectes devastadors), etc. Un dels dogmes més sonats va ser la psicosi col·lectiva teledirigida del suposat canvi de consciència global de finals de 2012, que era obvi que no succeiria (més aviat ha estat al contrari), però que si no te'l creies gairebé et tiraven pedres. Els éssers lliures no haurien de ser un model, per comptes d'un motiu d'ira i enveja?

què hi farem
els éssers lliures
generen enveja d'esclau
• si pica, cura • Ferran Cerdans Serra • 04/2009

No és res personal però m'importa un rave quan et connectes.

No és res personal però no m’aporta gaire saber quan t’has connectat per última vegada, ni tampoc saber si has llegit el meu missatge o no encara: quan puguis ja em diràs alguna cosa. De la mateixa manera, no crec que aquesta informació sobre mi hagi de suposar cap aportació a la teva vida. A canvi, es viu molt bé amb tot això desactivat. I ja saps que hi sóc si em necessites. Bon dia!

"Miserable que pretén fer-nos canviar de carril"

Tinc carnet des dels 18 però vaig estar uns anys sense cotxe, una etapa en la que no vaig conduir, entre els 22 i els 28. Quan vaig tornar a la carretera, em vaig trobar que alguna cosa havia canviat. Concretament, la regla:

“Facilitarem la incorporació de vehicles a la via per la que circulem, si cal canviant de carril”,

havia passat a ser la nova regla:

“Dificultarem a qualsevol preu la incorporació de vehicles a la via, mantenint-nos en tot moment en el carril dret, adaptant la velocitat del nostre vehicle a fi i efecte de formar una barrera impenetrable que impossibiliti l’entrada al miserable que pretén fer-nos canviar de carril. Què s’ha cregut?”.

Una altra possibilitat és que tingui els primers anys de conductor mitificats i que en realitat la regla sempre hagi estat l’actual.

Perdonin que no em disculpi per l'èxit momentani ;P

El llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi porta dos dies ben accelerat. Si l’Any de la fava ha debutat amb molt bona resposta al Premi Núvol de contes 2013, el recull del que forma part ha rebut al mateix temps valoracions excepcionals en la versió digital.

Aquí teniu els comentaris recollits fins ara a amazon.com i a amazon.es:

Una mirada aguda sobre la realitat i uns contes que fan que et paris a pensar. En aquesta època en que tot i tots hem d'anar ràpid o, ens ho sembla, val la pena parar un moment, i mirar-nos cap endins, amb esperit crític.

Aquests és un d'aquells llibres que val la pena comprar en paper, però que també es llegeix bé en digital. És un recull de relats curts, alguns de poques línies, altres de 4 o 5 pàgines, però en general de molt bon llegir. Són històries properes, amb finals no sempre esperats però tampoc forçats. Si voleu un consell, compreu la versió Kindle per llegir, i la versió impresa per regalar.

He llegit el llibre d'una tirada, perquè m'ha captivat. Són contes curts molt ben trobats i elaborats, i ens els que ens hi reconeixem, ens retornen amb ironia algunes de les nostres contradiccions i flebleses.

Estic treballant per publicar el llibre digital en altres plataformes, quan tot estigui llest us en torno a parlar. A Llibres Artesans en parlaré més extensament, però la raó principal de complementar els llibres artesans amb llibres digitals és l'accessibilitat. Moltes gràcies a tothom pels comentaris i pel suport! Ferran

Comentaris de lectores sobre el Perdonin que no em disculpi

He obert una carpeta amb captures dels comentaris de lectores i lectors que ja han passat per l’experiència de llegir el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi. Moltes gràcies a tothom, us animo a dir-hi la vostra!

Es pot hackejar un concurs de logotips?

1r comunicat: És possible hackejar un premi i emprar-lo com a plataforma de denuncia? Avui al matí he pensat en algunes idees pel Concurs de Logotips de les Biblioteques de Manresa i els traços m’han dut a resultats cada cop més crítics. Aquests dos esbossos expressen allò que sento ara mateix de manera visual: les bases del concurs són degradants i els horaris de les biblioteques no són propis d’una ciutat de 75.000 habitants.


Aquest és el primer esbós de logotip crític que m'ha sortit. Com a usuari es la imatge que més s'escau al concepte Biblioteques de Manresa. És senzill i directe i funciona tant en color com en BN... no sé què més es pot demanar.

De Concurs logotip Biblioteques de Manresa

Aquest és un altre esbós més elegant i amb una imatge més seriosa. La idea és que el cartellet NO MOLESTAR sembla també un llibre recolzat en un prestatge.

Aviat hi haurà més comunicats; he de recuperar un article al respecte que vaig escriure fa uns anys al fanzine l'Iconoplasta on explico millor els motius de la meva indignació. De moment tinc clar que presentaré les versions definitives al concurs amb la intenció d’obrir un debat. Penseu que els mostraran si hi ha una exposició dels treballs? Què opineu, de tot plegat?

relacionat, per seguir llegint: La biblioteca del Casino, una trombosi al cor de Catalunya