Apunt recuperat d'un quadern

Quan miro d’entendre’t i fer-me entendre i no entenc quina part he entès del que s’havia d’entendre ni el que s’entenia que no calia entre el que no vaig entendre, llavors entenc que mire’m d’entendre’ns i entenc que ens estimem —encara que no ens entenguem. (2008)

—Com podeu veure el 2008 va ser un any fantàstic.

passejant per Manresa... (apunts a la llibreta)

APARENÇES 24/04/2014 El cotxe d’alta gama ha passat sense parar. Es veia venir i no he fet intenció ni de posar el peu. “Amb aquest cotxàs, segur que no pararà”, he pensat. Ell s’ha dit: “Quin respecte que imposo, amb aquest cotxe”, i s’ha inflat. I al volant hi posa: AIRBAG. Els volants sempre diuen la veritat.

LLIGAMS 24/04/2014 Tot em recorda ELLA. La cerco i la trobo a tot arreu. Aquella noia que treu la cua per allí... no és la seva jaqueta? És ELLA! Però dues passes més endavant veig que no, que no és ELLA. Apareix llavors una noia amb uns pantalons iguals, o molt semblants, el cabell curt i tan d’esquena que podria ser ella. ELLA! Però quan es gira no l’és.

De tant en tant és evident que no és ELLA: duu els cabells massa llargs; porta unes faldilles blaves (ELLA no en du mai, de faldilles); o bé és rossa; o bé és massa gran per ser ELLA. O massa jove. Llavors, l’única escapatòria s’evidencia: És la seva GERMANA!
M’adono llavors que no la cerco a ella, sinó lligams amb ella. Qualsevol lligam. Perquè quan és ella, quan és ELLA de debò, la reconec de seguida.

els apunts de la llibreta

també ens han privatitzat les parets (apunts a la llibreta)

Institucionalització de les parets: se silencia la dissidència convertint les parets en espais publicitaris de comerços, o bé dels artistes afins al règim (entenem per règim l’ajuntament i els altres estaments de poder, en aquest cas artístic). Artistes amb privilegis als que es dóna veu, els millors treballs, els millors espais... a dit. Amb aquesta domesticació de l’art urbà, de la pintada, del grafit, s’aconsegueix eliminar el missatge de lluita, dissident, de denúncia... i les parets esdevenen pura decoració, ni tan sols art, un mostrari publicitari de l’artista oficial amb privilegis, que ens recorda cada dia que no tothom es igual. La resta hem de continuar lluitant; contra tot, però amb un espai menys. Nota: a Manresa hi ha 75.000 habitants i tota una escola d’art, però només un parell o tres d’artistes oficials amb privilegis.