tertulianies

“Donar la veu” no és “parlar en nom de”, sinó cedir la cadira a la tertúlia i deixar que parlin.

NOU PROJECTE: FOTO LLIBRE ALAI

Foto llibre que recull 25 postals amb texts sobre els 11 anys de convivència amb l'Alai. Una podenca adoptada, tota una vida compartida. Un gos adoptat pot tenir una vida de postal com l’Alai, una vida que viurà però que també et regalarà. Adoptar una gossa és rescatar més d’una vida: la que viu, la que et regala, la que compartiu… i potser la teva pròpia.

El foto llibre ALAI mostra una relació en llibertat amb una podenca adoptada, i intenta conscienciar sobre tota la vida que tenen al davant els gossos rescatats. Es tracta d’un conjunt de 25 postals recollides en un collar. Aquest disseny, únic i trencador, ha estat el marc del projecte des de l’any 2008. Des que la vaig adoptar, ara fa onze anys, he anat fotografiant l’Alai amb aquest disseny de llibre en ment. D’aquests milers de fotos, n’he triat les postals més representatives de diferents etapes de la vida (joventut, maduresa, vellesa…). En els texts que acompanyen cada imatge, intento mostrar tot allò que he après compartint la vida amb aquesta gossa alegre, apassionada i juganera.

Com que els texts han acabat sobreeixint el format de les postals, he dissenyat un llibre enquadernat a mà, complementari, amb el text complet. La meva filosofia, pel que fa a la fotografia, consisteix a mostrar-la tal com és, sense posats artificials ni forçats, sense coreografies orquestrades, sense filtres ni postprocessat d'imatge i, sobretot, sense humanitzar-la.

Mitjançant els texts, intento mostrar tot allò que he après en la nostra relació simbiòtica, amb aspectes personals o més generals. La idea és conscienciar sobre la vida que li permetem viure i també la que guanyem nosaltres quan rescatem un gos de caça abandonat. *Una part dels beneficis es donaran al Refugi d'on va sortir l'Alai l'any 2007, en agraïment i suport a la seva tasca, i per afrontar els abandonaments que es produeixen cada any al final de la temporada de caça. El disseny del foto llibre és registrat, però el posaré a disposició de totes les associacions que m’ho demanin per fer campanyes amb els seus gossos.*

La infància viscuda es perllonga tota la vida

Un estudi recent constata que els nens de pares afectuosos i amb menys control, creixen més feliços que els que han viscut una infància sota un control excessiu i que no han rebut prou afecte, casos en què solen tenir molt menys benestar mental.

Les persones que han viscut una infància amb afecte i s’han sentit correspostes, tenen una satisfacció amb la vida molt més alta i unes millors condicions mentals, no només en les etapes finals sinó també al principi de l’edat adulta i a mitjana edat. És a dir, en totes les etapes.

Exemples de control parental excessiu serien no permetre que els fills prenguin les seves pròpies decisions, envair la seva privadesa, no tolerar que tinguin opinions pròpies diferents… Totes aquestes actituds gens respectuoses generen una dependència excessiva. Per exemple, els infants no s’atreveixen a opinar per evitar represàlies.

Malgrat que en casos individuals, amb gran fortalesa mental, és possible capgirar aquesta situació i convertir-la en resiliència o en altres habilitats, en general, fins i tot en arribar als 60 anys, devasta de manera similar el fet d’haver patit control i fredor durant la infància que la mort d’un ésser estimat.

Article complet: Happier People Are Raised By Parents Who Do These Two Things

Nota: Amb aquesta referència comença una sèrie d’articles relacionats amb el CFGS en Integració Social que estic cursant a l’IOC.

Preguntes a proposta anònima

M'han convidat de manera anònima a una proposta sobre versos anònims per a un projecte a la Capital de la Cultura que inclou premisses com: “El text ha de ser inèdit i propi; s’ha d’enviar abans del 15 de juny (L’he rebut el dia 5, és a dir 10 dies abans; es valorarà la originalitat…”, entre altres. Aquests texts han de ser, a més d’inèdits, gratis i sense cap crèdit, és a dir anònims. La meva resposta han estat aquestes preguntes caçades al vol. Seguirem informant.

Bon dia,

M’encantaria participar però tinc algunes preguntes sobre aquesta proposta:

Com és que només tenim 10 dies per escriure material que ha de ser, necessàriament, inèdit? No es podria fer, i no s’obtindrien potser millors resultats, amb més temps per endavant i sense el requisit que sigui inèdit? Si es tractés d’obra gràfica/visual, també demanaríeu obra inèdita i anònima? Ens demanaríeu entregar una obra a algú (que no sabem qui és), gratis i sense signar, si no fos literatura sinó qualsevol altra disciplina? Si fos un mural? El fet que sigui obra escrita, justifica que sigui gratis i anònima? Com es justifica que les persones que escrivim hàgim de treballar en deu dies per entregar obra inèdita, gratis i anònima? Sobretot en comparar-ho amb les altres arts que sí que cobren per la seva obra i que sí que la signen en un espai públic assignat permanent. Qui materialitzi (pinti) aquestes aportacions escrites al carrer, cobrarà per fer-ho? Cobra per organitzar-ho? Com es justifica demanar a qui escriu, a l’autor, obra gratis i anònima mentre que qui ho pinta/organitza cobra? (si és així). Qui farà de jurat i decidirà sobre els texts escollits? Qui es quedarà amb els texts? Com es tractaran els texts pel que fa a drets d’autor, etc.? Quines són les bases del projecte? Amb qui estic parlant?

En definitiva, m’encantaria participar però no ho acabo de veure clar.

Salutacions,

Ferran

Entrevista improvisada el Festival del Libro de Artista

Entrevista improvisada que em van fer durant l'última edició del Festival del Libro de Artista. Grazie mille Elisa Pellacani!

La caritat

"La caritat". Fotopoema objecte que vaig dissenyar fa uns mesos.
Aviat serà la coberta d'un nou recull (digital) de narrativa breu :)

aforisme d'una expressió pròpia

canviem el refranyer, va!
Més que com un nen amb sabates noves prefereixo gaudir com un vedell en casa vegana.

Ferran Cerdans Serra, 25/02/2017

Recursos D.I.Y. en disseny gràfic

Un dels molts recursos DIY que vaig creant per tirar endavant. Si us interessa i necessiteu ajuda en parlem, podria ser un bon taller i tot!

La millor manera que conec d’usar un pictograma que empreu sovint és inserir-lo en una font. D’aquesta manera el tindreu disponible en tots els programes, ampliable a qualsevol mida sense perdre definició i de la manera més fàcil possible. En aquest cas un mostro el meu segell en la font lliure Alegreya, que és de les meves preferides. Si teniu elements que sovint heu d’incloure arreu no us ho penseu i afegiu-los a una font! ;-) #fontforge #fonthack #icons #logo #segell #fcerdans

A post shared by Llibres Artesans (@llibresartesans) on Mar 1, 2017 at 12:14pm PST

Vols fer molt per aquesta ciutat?

Esborrany públic sobre l'elitisme artístic a les ciutats. L'amiguisme, l'enxufisme i l'elitisme suposen un empobriment de la cultura d'una ciutat. Un ciutat rica culturalment és una ciutat en la que es posen de manifest desenes de veus diferents.

"Ha fet molt per aquesta ciutat", l'elogi i excusa que pretén justificar el favoritisme cap als artistes que fa dècades que reben obres assignades a dit per part de l'ajuntament i altres estaments. La idea és que tu, malgrat totes les obres i accions que hi hagis fet, si no reps assignacions a dit de l'ajuntament no estàs fent res per la ciutat. En canvi, els amiguets que es mantenen a dit gràcies als impostos dels ciutadans, "han fet molt per la ciutat". Tu no entraràs mai en aquest cercle perquè "no has fet res per la ciutat". L'elit que el forma, per contra, estarà rebent tota la seva carrera assignacions a dit, ja que "han fet molt per la ciutat". Tu no tindràs cap oportunitat en la teva carrera perquè aquestes persones ocuparan l’espai fins que es retirin, i no deixaran entrar-hi ningú més. Un indici d’això és quan els artistes omnipresents d’una ciutat passen tots dels 40: si no hi ha cap relleu és perquè no s’ha volgut que hi fos.

La història seguirà així mentre la resta d'artistes, que se n'adonen, es neguin a fer res per la ciutat, és a dir, es neguin a fer declaracions públiques per por que no els tanquin portes.

Quines portes vols que et tanquin si no hi ha portes, sinó una safata per als privilegiats? Probaràs de presentar-te a alguns concursos, els pocs que siguin en convocatòria oberta, només per veure que et rebutgen i que van a parar als mateixos de sempre o bé als seus amiguets. Així, després d’uns quants intents, deixaràs de presentar-te a cap concurs més, i aniràs veient com als de sempre els van caient obres remunerades sense passar per cap procés obert. No t'adones que tu seràs mai a la safata de plata dels escollits? No tens més opcions que fer-hi front o bé marxar de la ciutat i cercar el reconeixement per altres bandes.

El primer objectiu com a artista és donar a conèixer la teva obra i mentre estiguis en un pou negre caciquil, aquesta mai no veurà la llum. Per això vaig crear, precisament, les “Sondes de Paper”: per gratar fort i treure a la llum les desenes d’artistes soterrats pels privilegis de quatre. En aquest sentit, les xarxes socials són una finestra per la que els artistes underground d’una ciutat poden obrir-se al món.

I et voldria dir una cosa més: a tots aquests artistes privilegiats, que reben assignacions a dit de l'ajuntament, no els hauries de tenir cap enveja: quan tu aconsegueixis el reconeixement a fora, ells seguiran sent artistes mediocres, que no hauran evolucionat perquè no en tenen cap necessitat, que no sortiran mai del seu forat negre local. I això ha de fotre molt.

Vols fer alguna cosa per aquesta ciutat? Expressa't sense por, denúncia aquest elitisme, amiguisme i enxufisme, reclama els teus drets, exigeix un espai propi...

Vols fer molt per aquesta ciutat? Obre’t al món, que et coneguin arreu excepte a la teva ciutat per fer-ho encara més evident, organitza't i crea estructures paral·leles sense aquesta elit privilegiada d'artistes. T'hi atreveixes?


Entrada relacionada de l'any 2013: També ens han privatitzat les parets.

GAME OVER

El món s'acaba.

Déu introdueix una altra moneda.

Que hi hagi sort. 

Ferran Cerdans Serra, 29/11/2016

Sèrie "Autoretrat amb lloro-cam"

No sóc gaire amic de sortir a les fotos, i encara menys de fer-me autoretrats, però des de FotoArt Manresa em van demanar un autoretrat amb càmera per dissenyar el cartell de la propera exposició del festival Tocats de Lletra, així que he decidit innovar una mica i aquest és el resultat: “Autoretrat amb lloro-cam”.

La primera que m'ha quedat bé, tot i que un pèl seriós (temia per la càmera)

Més relaxat.

Acaronant la lloro-cam

Moment en el que la càmera cau i, per sort, l'agafo al vol.
Què faria jo sense aquesta càmera?!

Em podria haver afaitat, em podria haver “pentinat”, em podria haver posat “guapo”, em podria haver “arreglat”, podria haver netejat el mirall, podria haver-me esperat a un altre dia que hagués dormit més, em podria haver canviat de roba... però llavors ja no seria jo, i això és un autoretrat.

Àlbum al flickr: Autoretrat amb lloro-cam

Ferran Cerdans Serra, escriptor autor-editor a www.llibres-artesans.com, 21/09/2016.

Els llapis de fuster (o de paleta) manuscrits són un "divertimento" que sovint em permet improvisar. Fent una sèrie de llapis per a la FLIA, he versionat un aforisme que vaig escriure per al “Gota Malaia”, afegint-hi un doble sentit que m’agrada molt: “Sóc fumador passiu de tants fums que li pugen al cap”. Em sembla que serà fàcil que molta gent s'hi identifiqui :D Trobareu aquests llapis i els Llibres Artesans dissabte a la FLIA #4, Àgora Juan Andrés, Carrer l'Aurora, el Raval, Barcelona!

A photo posted by Llibres Artesans (@llibresartesans) on Sep 13, 2016 at 6:23am PDT

De safari per Santpedor

La foto que m'agrada més de les d'avui.
Ha entrat només un moment al camp, ep!

No era la meva intenció, però d'una caminada n'ha sortit un safari fotogràfic: l'Alai nedant en una "lluna plena" molt especial, peixos alimentant-se en un toll, vista de Santpedor amb ovelles i, ja gairebé a casa, un gat que acaba de caçar un ratolí.

Alai nedant en "Lluna plena" ;-)

Peixos menjant a la superfície de l'aigua en un toll.

Santpedor entre el Montcau i les ovelles.

Gat que tot just acaba de caçar un ratolí.

Redescobrint el Pla de Busa amb l'Alai

Tornant de la Fira Literària Joan Cid i Mulet

Han passat força dies, però aquí teniu algunes imatges que vaig fer tornant de la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, Tortosa, a la que vaig participar amb els Llibres Artesans. És un plaer visitar les Terres de l'Ebre! Quan hi vaig, de camí a casa sempre miro d'aturar-me en alguna platja; en aquesta ocasió vaig anar a parar a L'Estany (L'Ametlla de Mar).

M'agradaria aprendre l'aquarel·la ni que fos només per poder captar escenes com aquesta. La veig més d'aquarel·la que de fotografia, tot i que té el seu què.

L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

Una caseta que ja ens agradaria poder-ne gaudir; plena de Llibres Artesans i amb l'Alai pel pati o nedant al mar ;-) 

L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

Per dinar vaig baixar a unes roques, vaig descobrir una petita cova a l'ombra, i allí vaig menjar bacallà marinat i suc de tomàquet natural a tocar del mar. Deliciós en tots els sentits, sobretot el del gust, el de l'oïda i el de la vista. Plaers de la vida. Quan mirava a la dreta veia això:

L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

Dia de la dona a cara o creu

Avui és dia 8, dia internacional de la dona. És un d’aquests dies que per anar bé no haurien d’existir (no haurien de ser necessàris) i que, al capdavall, poden resultar força vomitius a causa de tota la hipocresia, mercantilització i rentat de consciència que comporten. Però en aquest cas no us parlo d’hipocresia sinó d’un fet molt paradigmàtic.

Ara mateix ha acabat un concurs a Rock FM que s’anomena ROCK MASTER. És un d’aquells concursos de preguntes en els que participa gent saberuda, d'aquesta tan odiosa que ho saben tot sobre la història del rock. En aquesta ràdio avui fan un especial de música de dones (“Las chicas són guerreras”), així que totes les preguntes tenien a veure amb dones músiques. Doncs bé, dels dos homes saberuts que concursaven —d’aquests que normalment ho saben tot, insisteixo—, de 20 preguntes un no ha encertat ni una i l’altre dues al final, de pura casualitat. Si a més us dic que les preguntes tenen només dues respostes, A/B, se’ns fa evident que fins i tot per probabilitat n’haurien d’haver encertat unes 10 entre tots dos.

Em sembla molt representatiu, en definitiva, que dos saberuts, d’aquests que ho saben tot sobre de la història del rock, hagin encertat menys preguntes sobre músiques roqueres que si haguessin triat a cara o creu. Això evidencia que aquest dia, per molt vomitiu que pugui arribar a ser, continuarà sent necessari durant força temps.

Taller de comparativa entre abans i ara creatiu

ABANS > ARA

Taller d’escriptura > Taller d’Escriptura Creativa

Taller de pintura > Taller de Pintura Creativa

Taller d’escultura > Taller d’Escultura Creativa

Taller d’enquadernació > Taller d’Enquadernació Creativa

Taller de creativitat > Taller de Creativitat Creativa (!!!)

Taller de fer tallers > Taller Creatiu de Posar Noms a Tallers amb Creativitat mitjançant el Mètode Creatiu d’acabar-los en “Creativa”.

Muero porque no muero > Muero porque no muero creativa

La vida és una tómbola > La vida és una tómbola creativa

Això és un no parar > Això és un no parar creatiu

I un llarg etcètera > I un llarg etcètera creatiu

Menció a la revista Ictinews

Navegant per altres illes he anat a parar a l'Ictinews i hi he trobat aquesta cita del poemari Escrits en tinta invisible:

"Si us sembla acabarem amb un poema de Ferran Cerdans Serra (Escrits en tinta invisible, 2004), que reflecteix perfectament l’esperit monturiol que heu de voler vostre abans no abandoneu el submarí."

Ictinews n.11

      La deu d'origen: Totes les històries són dins els bolígrafs, i quatre temeraris se n'esquitxen intentant dominar-ne el fluir de la tinta • Escrits en tinta invisible • Ferran Cerdans Serra • 06/2004

Aquest text és del que segueix sent el meu llibre preferit entre tots els que faig escrits a mà a Llibres Artesans. La revista Ictinews és de l'Institut Narcís Monturiol de Figueres, i em fa especial il·lusió haver-hi sortit ja que sóc molt fan de l'obra de Monturiol i de les seves idees per canviar el món. Per exemple, l'Ictineu el va concebre no pas amb finalitats militars sinó per salvar vides entre els pescadors de corall. Moltes gràcies per la menció!

Atreviu-vos a ser temeraris. Escriviu.

Per a llegir més sobre Monturiol: A Utopian's submarine

Potser llavors serà massa tard.

Aquest matí algú ha atropellat un cadell a Santpedor i s’ha donat a la fuga, l’ha deixat enrere destrossat. Quan hi he arribat hi havia una Local, hem estat amb ell, hem trucat a 6 veterinaris aviam si algú podia venir o el podien rebre, he dut una manta, però quan ha arribat la veterinària ja no es podia fer res. Duia uns minuts agonitzant, mirant-nos tota l’estona, fent de tant en tant uns udols llastimosos. Tothom pot cometre un error, però fugir com un covard i no fer res per intentar arreglar allò que has provocat no té cap excusa. A qui ha fugit sense aturar-se: si llegeixes això vull que sàpigues que és possible que algun dia, potser d’aquí a molts anys, et trobis tu tirat algun matí fred, humit i de boira com avui, malferit abandonat, i que en aquell moment pensis “Què he fet jo per merèixer això?”. I llavors potser recordaràs el dia que vas deixar un gos ferit de mort, destrossat al mig del carrer, un dia fred com avui. I potser llavors pensaràs que no pots demanar a la vida més del que tu hi poses. I potser llavors l’asfalt et semblarà més moll, més dur i més fred que mai. I potser llavors ja serà massa tard.

D'aniversari feliç!

Pel meu aniversari m’agrada regalar (“Lo que doy me lo doy, lo que no doy me lo quito”, JoDidorowsky), així que aquí teniu aquest microconte.

Ferran Cerdans Serra, 03-12-2015

Vaig posar una pizza 4 estacions al tocadiscs i he de dir-vos que no n’hi ha per a tant, amb el Vivaldi!

 Em sap greu haver-lo escrit a corre-cuita, es nota molt en la lletra, però avui tinc el dia especialment saturat. Espero que us agradi, bon dia!