quan et deia...

Quan et deia que devies seguir el teu camí, fer la teva voluntat, no deixar que ningú et digués el que tenies de fer, que ningú s'imposés sobre el teu desig... quan insistia en que eres tu qui tenia de decidir, com a propietària única, què feies amb la teva vida, independentment del que et diguessin els altres, incloent-me a mi entre aquests... llavors sabia que podia passar, que podia ser, que, de fet, era molt probable que passés, que aquest teu camí et separés de mi...

Quan et deia tot això, sabia que era el millor per a tu, i per tant també el millor per a mi si de veres t'estimava (i t'estimo)... per molt que el risc a no tenir-te tan a l'abast, tan a la vora, tan aprop com fins llavors era molt elevat. I què, si del que es tracta és de que siguem feliços? (molt fàcil d'escriure, aquesta última pregunta, no tan de seguir...)

Finalment, seguint aquest teu propi camí t'allunyes... em sento bé perquè em vas escoltar i, almenys per aquesta part, em vas fer cas (bé, de tant en tant si que convé fer-li cas a algú...) Però... com omplo ara jo aquest forat? Aquesta peça que em falta per a completar el puzle ets tu, i només la teva presència pot omplir el buit, que espera com a tal. De fet, em falten ja vàries peces, no només la teva... però cadascuna d'aquestes ha sabut trobar el seu destí, i me'n sento orgullós. Això em fa sentir una mica menys buit per dins, menys sol.

Un dia d'aquests, a més, tocarà desfer-lo del tot, i tornar a remenar les peces. Llavors no hi haurà mapes, ni camins ni bifurcacions. Ni començaments ni, sobretot, finals.

inventari d'existències no materials

llistes de la compra,
llistes de necessitats,
llistes de desitjos,
llistes de llistes
per a llistar...

quan llistarem allò que de veres tenim
però que no es pot pesar ni mesurar,
per a valorar-ho?

essential for live

De bombolles

la mateixa ànima

igual que sota els efectes de l'amor
qualsevol gest és fascinant,
sota els de l'odi són tots repugnants;
per a la mateixa ànima predisposada

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull- 04/2008

tot és previst

primer farem telecadires
a tots els parcs naturals,
i després una autovia,
que en farà de tallafocs,
per si algú llença una burilla
de la cadira estant

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

la decepció de la llum

Torna la llum, i amb ella el món real, les coses tal com són, o tal com les veiem habitualment... després de disposar espelmes estratègicament pel pis (al menjador pel sopar, a la cuina per a fer-lo , i en fanalets al sostre, més que res per l'ambient que donen...) torna la llum i amb ella la decepció... no és el mateix apagar els llums i tirar d'espelmes, però sabent que fent un clic en tindràs, que no pas saber que el pou és sec per molt que t'hi aboquis... el menjador es veu tan brut com és en realitat, i la màgia s'ha esvaït com si quedés quedat sense energíes just amb l'arribada d'aquesta... els aparells electrònics quotidians, que jeien morts, inútils, sense res a dir ni a fer, s'han despertat, i amb ells l'habitual monotonia gens màgica de la llum... però avui tenim sopar, que coi! Només que serà sense espelmes màgiques...

Panning indiscriminat a Marsala Tita, Sarajevo

De pels carrers de BiH

pànic vertical a quinspreus.cat

A quinspreus.cat ("les novetats del consumidor responsable"), van emprar una de les meves fotos preferides, el març passat, per a per a il.lustrar un dels seus articles: La UE no tindrà en compte les fronteres en la persecució dels infractors de trànsit
Es tracta de "blue note", de l'àlbum "des del balcó - tarda de panning i pànic vertical" (a picasa). L'enllaç del crèdit hauria d'anar directament al compte del flickr (o bé a l'àlbum de picasa, però la foto la van trobar al flickr) i no a la mateixa foto, però vaja, si algú hi està interessat ja em trobarà...
Una altra bona notícia derivada de la filosofia copyleft.

no decideixis per mi

Tan el piròman com el bomber
es desviuen pel foc.

Cap analgèsic calma
el dolor que et causa
qui volent fer-te bé
ha decidit equivocar-se
en nom teu i per a tu.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008