pau sense adormir-se

Una imatge que té tot el que necessito aquests dies que preparo els llibres per Sant Jordi: joia de viure (per recordar que el més important no són els resultats o la destinació, sinó gaudir del procés i del viatge); relax energètic i serenor activa. Pau sense adormir-se.

Alai a Corçà, Sant Joan de 2008

Apunt recuperat d'un quadern

Quan miro d’entendre’t i fer-me entendre i no entenc quina part he entès del que s’havia d’entendre ni el que s’entenia que no calia entre el que no vaig entendre, llavors entenc que mire’m d’entendre’ns i entenc que ens estimem —encara que no ens entenguem. (2008)

—Com podeu veure el 2008 va ser un any fantàstic.

Productivitat? Acaba't el plat!

Vaig estar llegint blocs de productivitat durant força temps fins que em vaig adonar que una de les coses que ajuden més a no ser productiu és seguir blocs sobre productivitat. Però abans de deixar-ho, vaig aprendre força lliçons que m’han anat molt bé. Si n'hagués d'escollir una, aquesta seria: acaba el projecte que tens a la taula de treball, abans de passar a una altra cosa. És molt radical i sens dubte s’ha d’ajustar al context, però a mi m’ha funcionat molt bé. Mai més no he tingut el problema d'obrir múltiples fronts sense tancar-ne cap. Ara la dificultat és encertar el projecte que poso sobre la taula! 

Apple watch, llegirem més?

Si alguna marca pot fer tornar el rellotge només pot ser Apple i la seva maquinària en màrqueting. Tenen números per aconseguir-ho. Si el mòbil passa al canell en forma de rellotge (encara que no siguin totes les funcions), tornem a tenir mans per llegir un llibre en condicions, ja sigui en paper o en un lector electrònic. Això podria canviar moltes coses. Es llegirà més?

<review a cnet.com>

Les tardes de Radio 3

A vegades imagino els locutors de tarda de Radio 3 amb el micro, el boli, els apunts, el got mig ple i l’ampolla de cloroform al costat.

La paradoxa de la religió dels ovnis

La meva opinió sobre els ovnis, en versió curta, és que la si n’hi ha algun de l’espai exterior és bastant obvi que els importem un rave. Jo també passaria de llarg, en contemplar el panorama de la terra, si formés part d’una civilització capaç d’arribar fins aquí amb una nau espacial. Això no vol dir que els seguidors de la religió dels ovnis no siguin una font permanent d’alegria i disbauxa. Un dels arguments que més em fascinen dels seus acòlits és que “ho intenten amagar”. M’ho podria creure si no fos perquè des de petit sempre he vist programes d’ovnis a la tele. M'ho podria creure si al youtube no hi hagués milers de vídeos de suposats ovnis que tothom pot veure, riure i compartir. Però m’ho podria creure, sobretot, si no fos perquè des de Hollywood, principal font d’adoctrinament mundial dels EUA, fa dècades que treuen sense parar pelis d’ovnis que inculquen aquestes creences. Així doncs la paradoxa de la religió dels ovnis és que, d’una banda, volen vendre que se’ls amaga però de l’altra fa dècades que es fomenta aquesta creença per tots els mitjans. Per quina raó?

Els ésssers lliures generen enveja d'esclau

Com més por a viure més necessitat sembla que hi ha d’agafar-se a dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Fins aquí ho puc entendre, tot i que per sort de moment no em fa cap falta. El que no entenc és aquest proselitisme in crescendo, aquestes ànsies d’intentar imposar les pròpies creences limitadores a les persones lliures. És a dir: una persona esclava dels seus dogmes coneix una persona lliure i, per comptes de voler ser lliure com la mateixa, el que fa és intentar esclavitzar-la en aquests dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Hi ha molts exemples de dogmes de fe: "La lluna t'altera negativament"(aviat en parlaré), "Déu existeix", el "positivisme màgic" ("visualitzar és suficient per aconseguir el que vols", creença totalment contraproduent que està tenint efectes devastadors), etc. Un dels dogmes més sonats va ser la psicosi col·lectiva teledirigida del suposat canvi de consciència global de finals de 2012, que era obvi que no succeiria (més aviat ha estat al contrari), però que si no te'l creies gairebé et tiraven pedres. Els éssers lliures no haurien de ser un model, per comptes d'un motiu d'ira i enveja?

què hi farem
els éssers lliures
generen enveja d'esclau
• si pica, cura • Ferran Cerdans Serra • 04/2009

dos grups de persones

Persones que valoren la teva imaginació, la gaudeixen, l'estimulen i la potencien, versus Persones a les que la teva imaginació els molesta i que intenten coartar la creativitat. És a dir: Persones a les que tinc ganes de veure versus Persones a les que gràcies però no cal.

He redescobert un dels grans plaers de la vida que fins fa poc potser no valorava prou: els moments que passo amb amigues amb les que ens alimentem recíprocament la imaginació inventant-nos històries dels nostres mons de fantasia; llançant-nos benzina per sobre, que no s'apagui el foc de l'altra.

La memòria dels llençols

És entrar en un llit, olorar els llençols i pensar en ella: de perfum es posava dues gotes de suavitzant de la roba.