dissabte, 30 de juny del 2007

De la relativa ignorància a la ignorància absoluta

Tothom és bàsicament ignorant en la major part dels camps del coneixement acumulat durant segles per la humanitat, però paradoxalment si duguéssim la nostra ignorància al límit, llavors ens convertiriem en una d'aquestes persones que ho saben tot. Quina tragèdia més horrible ser un expert mundialment reconegut en tots i cadascun dels camps de la ciència, de la tecnologia, de la música, de la literatura... realmentes té de passar molt malament sabent-ho, exacta i absolutament, TOT; Quin aborriment!
Aquestes eminències solen proclamar, rotundament i amb gran solemnitat, tota mena de bestieses amb el posat immutable d'un expert en la matèria que s'estigui tractant en el moment, encara que no tinguin idea del que diuen. I encara més sorprenent: molta gent dona credibilitat a les seves afirmacions tant sols deixant-se endur pel seu posat decidit i superb. El sabis universals mai dubten ni reflexionen. Perquè haurien de fer-ho, si ja ho saben tot a priori, inclús abans de començar a pensar?
El que més gràcia em fa de tot plegat és el somriure de superioritat amb el que donaran per conclòs aquest comentari, si és que per casualitat algun d'aquests (les poques persones que he conegut amb aquestes característiques han estat sempre homes, i no crec que sigui casualitat) bé a parar per aqui.