L'hivern passat vaig intentar localitzar el Washington després de dos anys de no saber-ne res. Seguint les últimes pistes que en tenia, vaig anar a parar al barri de Latxunbe, a Hernani, una nit tant freda com misteriosa i suggerent per a mi: dues dècades després dels jocs de detectius i investigacions sonades que realizàvem a Navarcles de petits, la mateixa sensació d'aventura, misteri i, sobretot, incertesa, m'abraonaven.
Vaig pujar les atrotinades escales de la seva última residència coneguda, i en no trovar-lo, vaig començar a investigar. El veïnat, majorment, no sabia res d'on podia haver anat a parar, però el seu antic veï de dalt, si que em va poder dir que no s'havia mogut d'hernani, que s'havia traslladat a l'adjaçent barri d'Antziola.
Vaig deixar una nota a la bústia de l'entrada a l'edifici amb el meu número de telèfon per si algú em podia donar alguna pista per a trovar-lo. El Washington mai ha tingut telèfon, de fet fa anys que sobreviu com pot amb la seva dona Maria, que treu rendiment tant proteínic com culinari de fins a l'últim cèntim del que disposen. Vaig dirigir-me a Antziola, i vaig començar a cercar per l´únic lloc on pensava que podrien donar-me alguna pista: els bars i tabernes. Si hagués estat de dia m'hagués dirigit directament a la biblioteca del barri, amb la seguretat de trobar-lo fullejant còmics o bé llegint novela negra, però les biblioteqes eren tancades a aquelles hores.
Als bars em deien que no coneixien a ningú que fos alt, molt corpulent, amb mostatxo i cabells blancs, i si els sonava d'alguna cosa em deien que no sabien pas on podia viure. Em va estranyar que ningú no en sabés res, ja que el Washington es notaria inclús a les rambles, però a la vegada vaig entendre que havia donat per acabada la seva etapa de tabernes. Potser al canvi de barri s'hi havia sumat la intenció de deixar enrera una vida caòtica i excessivament dura amb ell, potser havia arrivat el moment del recolliment després de tot el que ha arrivat a passar aquest home.
Algún dels transeünts, però, si que va identificar-lo amb la descripció que en donava, i em va apropar més a l'objectiu final mostrant-me concretament la zona on vivia: uns apartaments que formaven un petit barri dins del barri. Però com que ja era de nit, i dins del petit sub-barri no hi havia cap bar ni cap tenda oberta on demanar, vaig donar les investigacions per finalitzades.
I així acabà el primer dia de recerca, en aquest parc, quan, sense més cap més recurs, el més sensat era esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada