Deien els xinesos que hi ha dos tipus de savis: els que saben el que passarà abans de que passi, i els que ho saben quan ja ha passat. Els savis de classe B, que diríem, els que ho saben tot quan ja ha passat, són arreu i ens els trobarem contínuament al llarg de la nostra existència.
El seu primer error és no llegir els clàssics xinesos... el segon és donar-te tota una sèrie d'explicacions lògiques, i normalment òbvies, que expliquen perquè ha passat el que ha passat, però com si t'ho estiguessin explicant abans de que passés (i, generalment, com si fossis tonto perquè ells haguessin sabut com evitar-ho). Explicacions que no calen perquè, precisament, quan una cosa ha passat és molt fàcil trobar-ne les causes, més o menys encertadament. El difícil és predir-ho abans. Igual que la borsa, ves per on...llegir més...
D'altra banda, perquè no ens digueren el que passaria, si tan clar ho tenien? Perquè no feren res per a evitar-ho, si ells ja n'eren conscients abans de que passés?
- “Jo ja sabia que passaria”
- Ah si? Doncs llavors la culpa de que passés és teva, que sabent-ho no has fet res per evitar-ho...
Perquè no ho deien abans i evitaven, així, el desastre? Doncs molt fàcil: perquè en realitat no tenien ni idea del que passaria, igual que qualsevol altre. Tampoc tenen la culpa, doncs, de que passés, però si d'augmentar els efectes perjudicials del desastre, en sumar-hi el desgast que pot suposar aguantar els seus advertiments a posteriori, és a dir, a esdeveniment passat.
“Els vertaders culpables de tot”, doncs, és una bona manera de definir els que diuen, quan ja ha passat, que ja sabien que passaria abans de que passés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada