a qui neix après

perquè et sorprens de que no conegui
allò que tu si que domines?
tan ignorant et veus
que hauria de saber, creus,
tot el que tu saps,
a més del que jo sé?

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

child of darkness

De gent

l'atracció d'allò desconegut

De retrats BiH

Enfrontant-nos a allò desconegut ens coneixem molt millor a nosaltres mateixos, i també a qui ens acompanya (en el cas del postgrau de fotoperiodisme, la Marta) donant aquests passos endavant en direcció contrària a la llum, a la seguretat i, per tant, al comfort immobilista... L'addicció generada per la curiositat i les ganes d'aprendre es pot superar de moltes maneres; la més racional, deixant-se endur per la mateixa.

Niretzat "postgrau"-aren onena zu ezagutzea izan zen, eta uste det asko ikasi genuen elkar, gu biok ta beste taldearen kideekin ere bai. Ez du balio hainbeste dirua, adoz, baina pena merezi izan zuen. Iraila arte!

[Aquesta és una escola abandonada de Mostar des de la que els franctiradors croates assetjaven la població bòsnia musulmana. Aprofundiré més en el tema després de festes al bloc de bòsnia, però em sembla imprescindible explicar això per a entendre millor la foto: els croates són cristians catòlics, i per aquesta raó, un cop dins de l'edifici vaig cercar creus entre les ombres. En vaig trovar un munt, però cap tan gran com aquesta, en la que es projecten també els fragments de vidres que encara aguanten als finestrals]

esclaus de la moda

abans compràvem la roba
i la destrossàvem usant-la;
ara ens l'ofereixen
ja bruta i estripada,
per a estalviar-nos la feina
cobrant-nos el treball

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

sopar de Festa Major

"3 Spectacular Cities Mounted on Cliffs"

A Hotelclub.com tenen un article en el que es parla de tres pobles espectaculars d'arreu que comparteixen la particularitat d'estar constrüits damunt de plans elevats.
Un d'aquests pobles és Castellfollit de la Roca, i dues de les fotos que empren per a il.lustrar-lo les han tret del meu compte flickr, amb la corresponent citació de crèdit (gràcies a la cual he trobat l'article). Els altres pobles que mencionen són Bonifacio, a Còrsega, realment espectacular, amb les seves muralles i torres de defensa, i Ronda, a Málaga que també mereix una visita, especialment pel seu pont nou.

supersticions oficialment reconegudes

Que jo sàpiga o que en sigui conscient ara mateix, tinc dues supersticions, o dit directament, manies:

- La primera és que no puc ratllar mai un dia al calendari fins que no s'ha acabat del tot definitivament, és a dir, fins que no passen de les dotze de la nit (encara que no cal que superin les dotze tots els rellotges de la casa, que posats a ser supersticiosos també podria ser). El motiu és que em sembla que si els ratllo mentre encara els estic vivint, és com si els estigués donant inconscientment per acabats, com si ja no poguessin donar més de si, i d'aquesta manera em condemno a mi mateix a no treure'n res més de profit del que n'hagi tret fins al moment. I per quatre dies que vivim, no està la cosa com per anar-los regalant perquè si. Bé, aquest és el raonament il.lògic; de lògic, òbviament no n'hi ha ja que sinó no seria una superstició.

- La segona és que no puc menjar amb poca llum. I no és que tingui por de ficar-me la forquilla a l'ull, és que vull disfrutar del que estic menjant al 100%, el que implica degustar-ho visualment. Això no inclou sopar a la llum de la lluna, ja que en aquest cas la màgia astral s'imposa de manera natural.

Bé, segurament en tinc més, però ara mateix no m'en recordo. A mesura que les vagi descobrint les aniré recopilant, i aquest post servirà de punt de partida.

allò que es diu

allò que diu tothom,
ho diu sense pensar-hi gaire

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

RAKIA, connecting people

Aquesta Rakia no és per a mi, era per regalar i ja forma part de la vida d'altres persones. La vaig dur en antiestètiques ampolles de plàstic. Un cop aqui vaig aconseguir aquestes de vidre, molt bé de preu (i també una garrafeta més adequada pels viatges, la receptora de la qual ja m'entén). En tornar a casa amb les noves ampolles, les vaig netejar una mica i les vaig deixar damunt de la taula. Vaig procedir a omplir-les amb l'ajuda d'un embut. Així, els elements necessaris es varen disposar gairebé sols: el sol, la persiana, les ampolles de rakia un cop plenes... només calia fer clic, com se sol dir (obviant les dificultats intrinseques de qualsevol fotografia, per senzill que pugui semblar-nos el resultat final...).
Per a qui no hagi tastat la Rakia, només dir-vos que és un licor destilat com ara l'orujo, que sol estar fet o bé de prunes o bé de de raïm, entre altres ingredients menys extesos. La Rakia d'aquestes ampolles està extreta de pells d'uva, i es nota per l'olor inconfusible de pansa que desprèn (força mitigada per l'olor a alcohol, tot s'ha de dir). Però el que fa especial la Rakia, més que la matèria prima de la que s'obté, és el caràcter sorprenentment social de la beguda... És cert, l'alcohol en general sol afavorir les relacions socials (o més aviat el contacte social, que un cop establert pot derivar en el millor o en el pitjor amb tota la gama intermitja de derivats que vulgueu), però la Rakia et dona un caràcter més afable, com si et predisposés a establir contacte amb els demès de manera més íntima i propera; A més, et manté despert, talment dugués cafeïna (o alguna altra xantina ;-) ).
En fi, qui l'hagi probada ja sabrà del que parlo, i qui no, quan viatgeu pels balcans trasteu-la i m'entendreu. Segurament us n'oferiran en alguna casa aleatòria a la que us dugui el vostre viatge. Llavors, no la rebutjeu. Tampoc us deixaran marxar sense acabar-vos-la, però valdrà la pena.