dimecres, 11 de juny del 2014

Sol del tot no ho estàs mai

Aquest estiu es tornen a dur els amics imaginaris. Podeu treure’l del safareig, del costat de la rentadora, i dur-lo a passejar sense por. La ciència els avala. (Oportunitat de negoci: accessoris de moda per amics imaginaris. De tan vendre fum al final resultarà que hi ha un foc).

How thinking about others improves our creativity -Si imagines una altra persona en la teva situació, arribes a millors/més solucions al problema.

UNA PÈRDUA SENSIBLE: Estic segur que l'amic imaginari m'estimava, però em va deixar per algú de més fèrtil inventiva • mala llet en pols • Ferran Cerdans Serra • 04/2011

dilluns, 9 de juny del 2014

Passions mínimes a can Tibau!

L'escriptor Jesús M. Tibau fa una breu ressenya en el seu bloc “Tens un racó dalt del món” del llibre Passions mínimes, de la Bel Olid. Aquest recull de microtexts, publicat per Sant Jordi a Llibres Artesans, ja ha esgotat la primera edició i aquesta és la primera ressenya que n'hem conegut.


Llibre Passions mínimes de Bel Olid
Passions mínimes es presenta en el format retallable de la casa i és un conjunt de miniidees, nanocontes i microvides de la Bel. Afegeixo que per a mi, com a escriptor i com a lector, la Bel és la referència en el relat breu a Catalunya ara mateix. Jesús en diu, entre altres coses, "fets a mà, fets amb el cor", i em sembla que l'encerta de ple. Gràcies Jesús per compartir les teves impressions!

Si voleu adquirir un Passions mínimes o l'altre llibre de la Bel, Vides mínimes, els trobareu a la tenda de Llibres Artesans: http://tenda.llibres-artesans.com Gràcies!

dimarts, 3 de juny del 2014

Als llacs glaçats


Quan vaig pronunciar “Plitvice” el conductor va fer veure que es barrinava el cap amb el dit, després es va abraçar ell mateix i va dir: “BRRRRRRRR!”. Va conduir durant hores i a mitjanit va parar el bus al mig de la carretera. Em va donar instruccions en croata, però només vaig entendre el seu dit assenyalant un camí que es fonia en negre. Els dits, a Croàcia, són un manà d’informació. Vaig carregar la motxilla varis quilòmetres sobre la neu, amb un forat a la bota, travessant cortines de volves. Sota zero. Com tots els camins, tenia trencalls. Cada vegada em repetia més sovint “Vaia lios en els que et fots, nen, aquest cop t’has lluit!”. Al final m’ho deia a cada passa i no em feia cap gràcia. Quan ja valorava tornar enrere fins a la carretera, una ombra de persona va creuar uns vint metres davant meu. El vaig sentir córrer per davant, però només veia la neu grisa del camí trencant la massa negra del bosc. Vaig seguir tirant cap al que ja no sabia si era una aventura o una peli de por en la que m’havia fotut. Però al cap d’una estona vaig veure llum, i en res ja era a l’hotel. La silueta m’havia donat l’esperança que alguna cosa deuria d’haver-hi, i així era. Les portes es van obrir i em vaig trobar al davant de dues recepcionistes que em miraven com mirarien el Yeti. Les vaig entendre. L’endemà, a més, tenia per a mi tot sol el Parc Natural dels llacs de Plitvice. La resta no importava.




dilluns, 2 de juny del 2014

Clàssics actualitzats

Fa molts anys José Ángel Mañas va escriure una novel·la que era més aviat un relat breu amb una tona de palla però que contenia una frase memorable: “Te regalan un mecano y te crees ingeniero”. Si l’hagués escrit avui, segurament diria quelcom així: “Instalas una app y te crees fotógrafo”. Que que bo que era, el Mañas!

divendres, 30 de maig del 2014

al pas que anem...

Al pas que anem, quan morim ens duran a una planta de reciclatge, ens trauran el mercuri i en faran termòmetres.

diumenge, 18 de maig del 2014

Quina és la música més productiva? La dels jocs d'ordinador.

Si em coneixeu una mica sabreu que cada moment del dia escolto un tipus diferent de música segons allò que estic fent, i això és important per a mi fins al punt que faig referència, en cada llibre d'aforismes, a la música que he escoltat mentre l'enquadernava (en la imatge apareix impresa, avui en dia l'escric a mà)

Llibre d'aforismes amb la referència a la BSO que vaig escoltar mentre l'enquadernava
(en aquest cas una peli)

 Aquesta recerca constant de la música adient per a cada moment del dia, es concreta molt sovint en bandes sonores de jocs d'ordinador. Avui he entès les raons d'aquesta preferència llegint l'article The new playlist for more productive work: Video Game Soundtracks: estan dissenyades per fomentar l’assoliment d’objectius (el següent nivell, etc.), i al mateix temps no són intrusives. Karltorp diu que les que li funcionen millor són les dels jocs que va jugar en la joventut, que no es cansa d’escoltar i que sempre aporten energia. En el seu cas, aquests jocs són StarCraft, Final Fantasy, etc. En el meu, Fallout 1 i 2, una sèrie de rol i estratègia per torns molt antiga amb BSO de Mark Morgan.

http://en.wikipedia.org/wiki/Fallout_(series)

Tot i això, vull afegir també bandes sonores èpiques com la de la pelicula Seven Swords, composada per Kenji Kawai, que converteixen qualsevol feina en una aventura que et motiva fins al final.

I tu, escoltes també bandes sonores de jocs per treballar? Quina música escoltes segons cada necessitat?

dimecres, 14 de maig del 2014

dimecres, 30 d’abril del 2014

Amb ganes de Sant Jordi (2015)!

Ja fa gairebé una setmana que ha passat, però fins ara no he pogut escriure quatre ratlles sobre aquesta Diada a la web de Llibres Artesans: Amb ganes de Sant Jordi! 


També podeu veure algunes imatges a l'àlbum Sant Jordi a Barcelona al picasa o bé al Pinterest. Gràcies!

dijous, 24 d’abril del 2014

passejant per Manresa... (apunts a la llibreta)

APARENÇES 24/04/2014 El cotxe d’alta gama ha passat sense parar. Es veia venir i no he fet intenció ni de posar el peu. “Amb aquest cotxàs, segur que no pararà”, he pensat. Ell s’ha dit: “Quin respecte que imposo, amb aquest cotxe”, i s’ha inflat. I al volant hi posa: AIRBAG. Els volants sempre diuen la veritat.

LLIGAMS 24/04/2014 Tot em recorda ELLA. La cerco i la trobo a tot arreu. Aquella noia que treu la cua per allí... no és la seva jaqueta? És ELLA! Però dues passes més endavant veig que no, que no és ELLA. Apareix llavors una noia amb uns pantalons iguals, o molt semblants, el cabell curt i tan d’esquena que podria ser ella. ELLA! Però quan es gira no l’és.
De tant en tant és evident que no és ELLA: duu els cabells massa llargs; porta unes faldilles blaves (ELLA no en du mai, de faldilles); o bé és rossa; o bé és massa gran per ser ELLA. O massa jove. Llavors, l’única escapatòria s’evidencia: És la seva GERMANA!
M’adono llavors que no la cerco a ella, sinó lligams amb ella. Qualsevol lligam. Perquè quan és ella, quan és ELLA de debò, la reconec de seguida.

els apunts de la llibreta