senderisme per la garrotxa

foto representativa de l'estança a la zona volcànica de la garrotxa, presa just abans de l'inici de la pujada cap al castell de colltort.

moment en el que s'esdevé

no estàs mai a punt
pel problema
fins el moment
en el que s'esdevé;
ni en condicions
per a superar l'obstacle
fins que topes amb aquest.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

quedem així

si descobrim l'entrada secreta
de la mítica cova paradisíaca,
dinamitem-la siusplau
abans no hi entri un home
i la converteixi en destí turístic.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i Mínimes - 04/2007

aclariment

experiència d'obligat oblit,
la sortida, una tornada,
la victòria, una desfeta,
però malgrat tot,
no tinc res en contra
de qui em desitjà sort.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i Mínimes - 04/2007

agafant altura acrobàticament

pensa-hi

quan l'única ambició
d'una persona
és que la deixin en pau,
hi ha quelcom
que no funciona;
entre qui la rodeja.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i Mínimes - 04/2007

conversa abans de l'enlairament

alfabet

faig millor lletra
quan escric pels demès
que per a mi;
val a dir
que intento
comunicar-me.

• Ferran Cerdans Serra
Màxime i Mínimes - 04/2007

vespa nedadora

Primer de tot pensava que era un bidó ple de vespes mortes, que s'havien ofegat en quedar atrapades a l'aigua, amb les ales xopes, sense poder doncs enlairar-se. Era aquest dissabte de vesprada, i tot i que a Àger no hi fa ni de lluny la xafugor de Manresa, en feia prouta com perquè l'explicació fos plausible.

Però les vespes, eren tres o quatre, en realitat es capbussaven per refrescar-se. Quan vaig veure com una d'elles sortia nedant em vaig sorprendre, però quan vaig adonar-me que estava escalant pel marge del bidó, i que en arrivar a dalt es tornava a llençar a l'aigua vaig córrer a fotografiar l'espectacle. Es tiraven a l'aigua, nedaven una mica fins a la vora, sortien, pujaven de nou pel marge del bidó (el seu trampolí o més aviat plataforma), i es tornaven a llançar. Tot això del tot decidides i sense mostrar signes de dubte.

Hagués estat bé disposar d'una piscina similar a escala humana en aquell moment.

cuina de barriada

en acabar
l'humil truita de farina,
obro el finestró
i l'airejo
amb el bacallà amb samfaina
de la veïna.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 04/2007

abella voladora

"la perdició d'un home" s'expandeix

El relat breu La perdició d'un home sobrepassa les 100 lectures per segon mes consecutiu al prestigiós editor literari www.badosa.com. Des de la seva publicació inicial el Febrer del 2002, aquest relat breu mai no havia arrivat a les 100 lectures mensuals, però en tot aquest temps ja ha acumulat gairebé 4000 lectures úniques. I aquests dos últims mesos ha estat llegit, el juliol, per 102 persones, i l'Agost per 103.
A més, s'ha publicat també en un blog literari (que actualment sembla discontinuat): lectublogbatx.
Fionalment només recordar que en el seu moment, algú el va traduir al castellà en els fòrums de "El café del foro"
Així que, i això alegra el dia a qualsevol escriptor, aquest és un relat que s'expandeix, amb futur doncs.