dimecres, 29 d’abril del 2015

Un llibre gratis en agraïment al Sant Jordi que m'heu regalat. Gràcies!

Mala llet en pols i de franc!

Teniu fins dissabte dia 2 per descarregar-vos el llibre.

Mala llet en pols; aforismes i microcontes
Recull d'aforismes i microcontes; 2015 <amazon>

Aquest Sant Jordi ha estat per a mi el millor de la història amb diferència, sobretot pel nou públic que m’ha descobert, les desvirtualitzacions i el reconeixement de moltes persones que fa anys que em seguiu.
Estic feliç, doncs, i en agraïment us vull regalar el llibre electrònic Mala llet en pols, que recull els gairebé 400 aforismes que he escrit i publicat fins ara a Llibres Artesans.
Trobo que és un bon moment per reivindicar l’aforisme com a gènere literari irreverent i trencador, en oposició al buidatge de contingut i a l’adequació a allò establert al que se sotmet a les xarxes socials a la recerca dels “likes”.
També és un bon moment per reivindicar els llibres electrònics sense DRM. No podem acceptar llibres que no permetin fer el mateix que un llibre en paper, com per exemple deixar-lo llegir a les amistats, i així els publico, en conseqüència, en digital: sense restriccions de cap tipus. Aquesta versió del Mala llet en pols la podreu llegir en qualsevol dispositiu (PC, tauleta tàctil, smartphone android, iphone...) i la podeu convertir al format que necessiteu amb programari lliure com ara Calibre.
I finalment m’agradaria reivindicar de nou que tots els llibres impresos haurien de tenir una versió digital. La raó és molt simple: milers de persones amb problemes visuals (col·lectiu del que he format part durant uns anys), poden llegir gràcies a la capacitat dels lectors electrònics d’augmentar la lletra fins a mides enormes, i també a la possiblitat d'emprar programes de lectura de veu. La meva missió és que tots els Llibres Artesans tinguin versió digital, i si ho puc fer jo pot fer-ho qualsevol editorial.
I ara si, després de tantes reivindicacions i si m’accepteu el regal d’agraïment, aquí el teniu, gratis fins el dia 2. A partir de llavors tornarà a costar 1,99€, un preu simbòlic que cobreix les hores de maquetació (és força innovador en aquest aspecte!), i que permet també el microfinançament del projecte Llibres Artesans de manera senzilla i efectiva.
Moltes gràcies i fins la propera celebració!
Ferran.

dilluns, 27 d’abril del 2015

La vida que s'expandeix


Llibres Artesans de Ferran Cerdans Serra

Després d’un Sant Jordi de tres dies genial, la majoria d’aquests llibres ja formen part d’altres vides. Però no per això deixen d’estar a la meva sinó que d’alguna manera l’expandeixen. Gràcies!

diumenge, 26 d’abril del 2015

"Tan bonic que sembla un decorat"


Vist així sembla un decorat però són 30 segons sense pluja quan ja tornàvem al poble. El PRC-131està impressionant, amb uns verds incontestables!

dijous, 23 d’abril del 2015

Pirateria? Si vols viure d'escriure, ves amb compte amb el que signes.

Cada cop és més de moda acusar la “pirateria” (?) del fet que no es pugui viure d’escriure a Catalunya. Aquest slogan propagandístic, difós per l’estat i, quina casualitat, fet a mida dels lobbies i de la indústria cultural, s’ha convertit en un mantra omnipresent, sovint acompanyat d'altres fal·làcies com ara "abans es podia viure d'escriure", etc. Però quina influència real té la pirateria en l’economia d’un escriptor? Si pensem una mica veurem que si no es pot viure d’escriure és per altres factors, però la indústria capitalista s’ha de mantenir a tota costa, incloent subvencions públiques, i no interessa parlar de les causes reals.
Per començar, en un país en el que amb prou feines es llegeixen 4 llibres l’any, viure d’escriure és simplement un miracle. Fomentant la lectura milloraria l’economia dels escriptors? Em sembla que si, si més no molt mes que no pas acusant la pirateria de tots els mals, tot i que tal com funciona el sistema editorial només els arribarien engrunes.
Així arribem al segon factor: signant contractes amb les editorials en els que es cedeixen tots els drets derivats a canvi d’un percentatge miserable del preu de venda, no és d’estranyar que no es pugui viure d’escriure. Però si de publicar: el sistema de la indústria cultural està dissenyat per explotar autors i autores, que moltes vegades acaben comprant part de les seves tirades amb un descompte equivalent al que es fa a una llibreria (i que, per tant, genera molt benefici a l'editorial perquè s'estalvia la distribució). No és difícil adonar-se que per a la indústria editorial un dels principals clients, cada vegada més, són els propis escriptors. Una altra cosa és trobar escriptors que ho vulguin reconèixer públicament, més enllà de la conversa privada. Algun dia haurem de tirar de la manta.
Un tercer factor és el propi capitalisme i la pèrdua de drets laborals que afecta tots els sectors. La precarietat és pròpia del capitalisme; apuntar una suposada “pirateria” com a causa és desviar l’atenció sobre aquesta causa real, fet que beneficia una vegada més a les multinacionals que agrupen la major part d’editorials. Sobre aquests dos últims factors recomano la lectura dels llibres d'André Schiffrin "El control de la palabra" i "La edición sin editores".
Hi ha molts més factors, però sincerament no crec que tinguin tan pes com aquests tres. Mentre es continuïn llançant esquers i evitant afrontar els problemes reals, tot seguirà empitjorant, però per sort per al poder ja tenen el filó inesgotable que justifica l’estat de les coses: tot és culpa de la “pirateria”.
Quan un autor que ha publicat desenes de llibres, alguns dels quals han estat best-sellers, no pot viure del que escriu és bastant clar que ha signat contractes que no hauria d'haver signat i que el sistema no funciona, perquè de diners n'ha generat molts. I si a més diu que no publicarà mai més perquè en una web “pirategen” algun dels seus llibres, és clar que aquest esquer funciona molt bé. I fins i tot podríem parlar de quelcom similar al “Síndrome d’Estocolm”. Potser aquest senyor hauria de fer-se autor-editor, i així podríem donar-li els diners directament a ell sense que es perdessin pel camí: potser així si que podria viure d’escriure, amb “pirates” o sense.


dilluns, 20 d’abril del 2015

pau sense adormir-se

Una imatge que té tot el que necessito aquests dies que preparo els llibres per Sant Jordi: joia de viure (per recordar que el més important no són els resultats o la destinació, sinó gaudir del procés i del viatge); relax energètic i serenor activa. Pau sense adormir-se.

Alai a Corçà, Sant Joan de 2008

diumenge, 19 d’abril del 2015

Apunt recuperat d'un quadern

Quan miro d’entendre’t i fer-me entendre i no entenc quina part he entès del que s’havia d’entendre ni el que s’entenia que no calia entre el que no vaig entendre, llavors entenc que mire’m d’entendre’ns i entenc que ens estimem —encara que no ens entenguem. (2008)

—Com podeu veure el 2008 va ser un any fantàstic.

dijous, 16 d’abril del 2015

Productivitat? Acaba't el plat!

Vaig estar llegint blocs de productivitat durant força temps fins que em vaig adonar que una de les coses que ajuden més a no ser productiu és seguir blocs sobre productivitat. Però abans de deixar-ho, vaig aprendre força lliçons que m’han anat molt bé. Si n'hagués d'escollir una, aquesta seria: acaba el projecte que tens a la taula de treball, abans de passar a una altra cosa. És molt radical i sens dubte s’ha d’ajustar al context, però a mi m’ha funcionat molt bé. Mai més no he tingut el problema d'obrir múltiples fronts sense tancar-ne cap. Ara la dificultat és encertar el projecte que poso sobre la taula! 

dilluns, 13 d’abril del 2015

Apple watch, llegirem més?

Si alguna marca pot fer tornar el rellotge només pot ser Apple i la seva maquinària en màrqueting. Tenen números per aconseguir-ho. Si el mòbil passa al canell en forma de rellotge (encara que no siguin totes les funcions), tornem a tenir mans per llegir un llibre en condicions, ja sigui en paper o en un lector electrònic. Això podria canviar moltes coses. Es llegirà més?

<review a cnet.com>

Les tardes de Radio 3

A vegades imagino els locutors de tarda de Radio 3 amb el micro, el boli, els apunts, el got mig ple i l’ampolla de cloroform al costat.

diumenge, 12 d’abril del 2015

La paradoxa de la religió dels ovnis

La meva opinió sobre els ovnis, en versió curta, és que la si n’hi ha algun de l’espai exterior és bastant obvi que els importem un rave. Jo també passaria de llarg, en contemplar el panorama de la terra, si formés part d’una civilització capaç d’arribar fins aquí amb una nau espacial. Això no vol dir que els seguidors de la religió dels ovnis no siguin una font permanent d’alegria i disbauxa. Un dels arguments que més em fascinen dels seus acòlits és que “ho intenten amagar”. M’ho podria creure si no fos perquè des de petit sempre he vist programes d’ovnis a la tele. M'ho podria creure si al youtube no hi hagués milers de vídeos de suposats ovnis que tothom pot veure, riure i compartir. Però m’ho podria creure, sobretot, si no fos perquè des de Hollywood, principal font d’adoctrinament mundial dels EUA, fa dècades que treuen sense parar pelis d’ovnis que inculquen aquestes creences. Així doncs la paradoxa de la religió dels ovnis és que, d’una banda, volen vendre que se’ls amaga però de l’altra fa dècades que es fomenta aquesta creença per tots els mitjans. Per quina raó?

dissabte, 11 d’abril del 2015

Els ésssers lliures generen enveja d'esclau

Com més por a viure més necessitat sembla que hi ha d’agafar-se a dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Fins aquí ho puc entendre, tot i que per sort de moment no em fa cap falta. El que no entenc és aquest proselitisme in crescendo, aquestes ànsies d’intentar imposar les pròpies creences limitadores a les persones lliures. És a dir: una persona esclava dels seus dogmes coneix una persona lliure i, per comptes de voler ser lliure com la mateixa, el que fa és intentar esclavitzar-la en aquests dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Hi ha molts exemples de dogmes de fe: "La lluna t'altera negativament"(aviat en parlaré), "Déu existeix", el "positivisme màgic" ("visualitzar és suficient per aconseguir el que vols", creença totalment contraproduent que està tenint efectes devastadors), etc. Un dels dogmes més sonats va ser la psicosi col·lectiva teledirigida del suposat canvi de consciència global de finals de 2012, que era obvi que no succeiria (més aviat ha estat al contrari), però que si no te'l creies gairebé et tiraven pedres. Els éssers lliures no haurien de ser un model, per comptes d'un motiu d'ira i enveja?
què hi farem
els éssers lliures
generen enveja d'esclau
• si pica, cura • Ferran Cerdans Serra • 04/2009

dimecres, 8 d’abril del 2015

dos grups de persones

Persones que valoren la teva imaginació, la gaudeixen, l'estimulen i la potencien, versus Persones a les que la teva imaginació els molesta i que intenten coartar la creativitat. És a dir: Persones a les que tinc ganes de veure versus Persones a les que gràcies però no cal.

He redescobert un dels grans plaers de la vida que fins fa poc potser no valorava prou: els moments que passo amb amigues amb les que ens alimentem recíprocament la imaginació inventant-nos històries dels nostres mons de fantasia; llançant-nos benzina per sobre, que no s'apagui el foc de l'altra.

dimecres, 1 d’abril del 2015

La memòria dels llençols

És entrar en un llit, olorar els llençols i pensar en ella: de perfum es posava dues gotes de suavitzant de la roba.