divendres, 31 d’octubre del 2008

“El paper dels media en la democràcia representativa”

“Els intel·lectuals expliquen coses senzilles de manera complicada; els poetes expliquen coses complicades de manera senzilla”
Charles Bukovsky
Si començo amb aquesta cita és perquè en la seva conferència, en João de Almeida, malgrat caure en l'ús de la pirotècnia i dels excessos dialèctics tan típics entre de la classe intel·lectual, no ens va exposar cap novetat en el camp de la relació entre medis i poder. Tot i així, la seva particular manera d'entendre i d'explicar el tema va resultar com a mínim interessant. Al cap i a la fi, almenys el seu discurs era coherent, el que és d'agrair acostumats com estem a escoltar polítics reinflats que parlen de manera tant pomposa com demagògica.

I després d'aquesta breu entrada, passo a transcriure la conferència, en versió resumida.

“El paper dels media en la democràcia representativa” - João de Almeida Santos
Assessor polític del Primer Ministre de Portugal

(I) Els principals problemes de la democràcia representativa:

1) La principal enfermetat de la democràcia representativa és l'anèmia del poder polític electe. El problemes que originen aquesta anèmia són estructurals, interns, més que no pas globals (crisi financera, efectes de la globalització...) L'estabilitat, legitimitat i eficàcia del mandat no imperatiu li donaven abans un valor que ara no té.

2) Excessiva expansió de la representació i la seva exclusiva conversió escènica. És a dir, actualment entre els agents representatius ens hi podem trovar:
a)Polítics en si mateixos
b)Mitjans i agents mediàtics
c)Representants d'agents professionals

3) El concepte de “ciutadà” introduit, o creat, per Berlusconi.
a)Reducció del ciutadà a mer espectador
b)Radicalització del model de partit, éssent ara partits electorals professionals
c)Dos models principals per a captar els electors:
1)“Espiral del silenci”, manipulant sondejos per a manipular el vot final
2)“Trusted Flow of Communication”
d)Personalització integral del missatge polític en la persona del líder, construint una “bella fabula” al seu voltant.
D'aquesta manera, la política ha estat integrada en la industria audiovisual.
En consequència, els ciutadans són consumidors del missatge polític

4) Polítics i mitjans competeixen pel mateix mercat de consumidors.
Les noves xarxes de comunicació amenacen la dictadura “one to many” dels mitjans tradicionals de comunicació.
Ens dirigim a un escenari “many to many”, canviant l'estructura de l'espai de comunicació, el que Manuel Castells ha anomenat “mass self-communication”

5) El canvi de l'estuctura de comunicació ha modificat a la vegada a la societat civil
Els mitjans convencionals continuen sent l'espai on convergeixen els que cerquen la seva part del mercat de consum polític. Especialment la TV, continua amb el seu poder oligàrquic.
La “llibertat de premsa”(llibertat negativa), té de donar pas a una nova lògica, amb una informació sense vigilants.

dijous, 30 d’octubre del 2008

de que em serveix calibrar el monitor?

De que em serveix tenir el monitor calibrat si gairebé ningú no l'hi té? només per a enviar imatges a imprimir, però quan entro al blog des d'ordinadors de cibers, biblioteques, etc, em trovo que les imatges que he editat amb el meu ordinador apareixen molt fosques... a partit d'ara, hauré de calibrar per a imprimir, i també per a editar a la web tenint en compte aquest fet: els ordinadors usualment no estan calibrats, i solen tenir un contrast excessiu, per tant, ens hi haurem d'adaptar.
salut!

una vista diferent, "out of the box"

De Santiago de Compostela, 10/2008

Tal com deia avui Carlos Jiménez, per tal d'arribar a un públic sarurat de missatges i aborrit de que intentin estafar-lo, hem de sortir de la caixa i intentar mostrar les coses de manera diferent... mira, igual que estava fent ahir a la plaça Obradorio amb la Catedral de Santiago...
Avui si que ha plogut de valent, res de "sol y sombra", avui tot han estat núbols i ombres humides

dimecres, 29 d’octubre del 2008

"O Futuro da Industria da Comunicación”

"O Futuro da Industria da Comunicación
Santiago de Compostela, Octubre/Desembre 2008



Durant aquests deu dies d'estada a Santiago, assistiré a diverses conferències del cicle “O futuro da industria da comunicación”, que espero poder-vos transcriure, resumides i digerides, de la millor manera que em permetin les meves aptituds, les ganes de festa, els estudis i el temps de Santiago (per exemple, si avui no m'hagués llevat amb pluja, segurament ho hagués posposat per a demà, tal com he anat fent en dies anteriors). No espereu una anàlisi crítica (que d'altra banda estaria molt limitada i restringida als coneixements que tinc de la matèria), però si que intentaré plasmar de manera senzilla el que vagin exposant els conferenciants.

El passat dijous a la tarda varem assistir a la primera jornada: “Medios e Poder”, en la que participaven JOÃO DE ALMEIDA SANTOS, assessor polític del Primer Ministre de Portugal, i SALIM LAMRANI, periodista francès especialista en les relacions entre Cuba i EEUU.

El tema de la jornada de demà, encara que no tan motivant, també és prou interessant: “Industria, TIC e Comunicación”, jornada en la que exposaran les seves tesis CARLOS JIMÉNEZ, president de Secuware, investigador especialista en la comunicació humana a través dels ordinadors, i GABRIELA WARKENTIN, directora del Departament de Comunicació de la Universitat Iberoamericana, Ciutat de Mèxic.

En qualsevol cas, si us interessa el tema, que sapigueu que en breu començaré a publicar les transcripcions en aquest bloc.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

de festival a festival, ara toca l'AMAL








Un cop deixat enrere el curtocircuito, ens endinsem ara en la cultura, problemàtiques i anhels de diversos països àrabs a través dels seus films, documentals i curtmetratges.

Si ahir va ser el torn de "Ahlaam", avui seguiran "A Jihad for Love" (Parvez Sharma, 2007) i "Andalucia" (Alain Gomis, França, 2006).

Pel que fa al film d'ahir a la nit, Ahlaam, reflexa amb molta força el conflicte bèlic a Iraq, mitjançant les vivències d'uns personatges la major part dels quals estan tan perduts, sembla, en la vida com en la mort, com si morir no fos una opció perquè tampoc els salvaria del que estan patint... sembla impossible que enmig del caos provocat pels bombardeigs indiscriminats americans algú pugui mantenir encara el cap prou clar com per a intentar controlar la situació i assitir les víctimes... d'acord que és en alguna de les sequències forçá agobiant, i conté plans sequència excessivament llargs, però per a mi aconsegueix reflexar amb aquests recursos el que senten els seus personatges... Li treuria uns 25 minuts, però malgrat tot em va agradar força.

Pel que fa al reportatge del postgrau, que ja estem acabant, tot cotinua sobre rodes, gràcies!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

curtcircuitat!!

De Santiago de Compostela, 10/2008

CURTOCIRCUITO - V Festival Internacional de Curtametraxes
Santiago de Compostela

Aquesta ciutat m'ha sorprès en tots els fronts. En primer lloc, per la meravellosa arquitectura que et dificulta avançar amb fluidesa pels carrers, ja que els continus focus d'atenció t'obliguen a parar-te o, com a mínim, a alleugerir el pas a cada moment per a gaudir de l'espectacle visual (gens multimèdia ara que se suposa que tot té de ser interactiu). I després, per la variada i amplíssima oferta cultural: aquests dies que estic per aqui coincidiré amb un festival de cinema àrab, AMAL, el cicle de conferències “O futuro da industria da Comunicación”, i aquest CURTOCIRCUITO, V festival internacional de curtmetatges, com a principals esdeveniments a destacar entre molts altres.

M'hagués agradat arribar abans a Santiago per a gaudir de ple del Curtocircuito, però per desgràcia només vaig poder assistir a l'última jornada, “As grandes curtas”, adreçat al col.lectiu de la gent gran però amb curts tan interessants com “La primera vez” (una dona gran contracta un gigoló perquè no vol morir verge, tot un festival de rialles entre el públic assistent), “El hombre feliz” i “Temporada 92-93”, que podríem definir com a dos curts crítics amb la societat, encara que prou ambigus com perquè es puguin interpretar com a treballs humorístics, i “As de corazones”.

En fi, no puc si no recomanar-vos, a més de que visiteu Santiago, en general, que si podeu i si us interessa el cinema, que la vostra visita coincideixi amb aquest magnífic festival.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

el sol reflexat manté les seves qualitats

De Santiago de Compostela, 10/2008

Si no pots veure el sol directament, sempre pots cercar-ne un reflexe per a obtenir els mateixos beneficis: llum, calidesa, benestar... Potser inclús tens la sort de veure'l reflexat en el rostre d'una amiga, i fins i tot hi ha amigues que sembla que te n'estiguin ruixant permanentment.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Comença un nou dia!!

De Santiago de Compostela, 10/2008

Aqui a les vuit encara és fosc, així que per a fer fotos de sortides de sol pots llevar-te una hora més tard del que ho faries a manresa... tot i així, avui he apurat massa i quan he arrivat al parc amb la càmara el sol ja era prou amunt com per a impedir aconseguir gaires bones imatges d'albada...
Aquesta foto és una opció intermitja entre una foto tradicional i una HDR. Com que he sortit sense tripode, he fet una foto mesurant "al centre", entre les llums i les ombres. Després he obert el RAW dues vegades, la primera per a les llums, i la segona per a les ombres. Després he combinat les dues imatges resultants amb Photomatix. El resultat és prou interessant, tot i que molt millorable.
Per cert, aquesta ciutat és impressionant, i malgrat les ganes que tinc de començar a fer ja fotos més socials, hi ha tants edificis i monuments impressionants que a cada carrer faries tot un àlbum... ja és fort que, malgrat la meva addicció al fotoperiodisme, m'atraiguin tan les pedres encara... això no cec que em pugui passar a gaires indrets més que en aquesta ciutat, així que us recomano que passeu per aqui almenys una vegada a la vida, encara que sigui en avió... ;-)

mirant enrere

excepte per a capgirar-los
no donis més voltes
als errors passats;
no hi ha res definitiu
excepte la mort
irresoluble.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

diumenge, 19 d’octubre del 2008

epístola

no escriguis mai
sota els efectes de l'enuig;
si el motiu és literari,
hauràs perdut el temps;
si el motiu és personal,
pots perdre molt més.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dissabte, 18 d’octubre del 2008

eines web per a viatges i trasllats

En l'inici de les xarxes informàtiques, ja fa unes dècades, era molt usual emprar "terminals tontos", barats, per a accedir a programes allotjats en potents servidors. És el que s'anomena "cloud computing", i que, amb l'adveniment de la web 2.0, ha ressuscitat per a quedar-se entre nosaltres. Fruit d'aquesta aparent involució, que en realitat és un paradoxal tornar enrere per anar endavant, cada cop emprem més sofware al que accedim via internet, i les nostres dades personals, documents, fotografies i altres arxius digitals s'allotjen, no en els nostres ordinadors, sinó en servidors de tercers com ara Google, Facebook, Flickr, etc...

El gran guru del programari lliure, Richard Stallman, alertava en una recent entrevista per a "The Guardian" ("Cloud computing is a trap") del perills que això suposa, el primer de tots la informació que obtenen entitats privades de nosaltres, sobre la que no tenim cap mena de control. Malgrat estar teòricament protegits per diverses lleis al respecte, aquestes terceres empreses estan en països molt diferents del nostre, i mai se sap cap a on poden evolucionar les seves pròpies lleis, que són les que determinaran què es pot fer, i què no, amb les nostres dades.

Malgrat tot, les aplicacions web ofereixen també molts avantatges. El primer d'aquests, la garantia de tenir còpies del nostre material molt més difícils de perdre del que tenim al nostre PC. En un moment en el que entre virus i mals usos dels sistemes operatius, són tan habituals els formateigs i pèrdues de dades dels disc durs, aquest es un avantatge vital.

Per exemple, i encara que jo no prediqui precisament amb el mateix, és molt millor tenir un email genèric de contacte, com ara gmail, yahoo, hotmail, etc... que no pas el del nostre propi domini personal. Els dominis i webs personals solen ser tan volàtils com el valor de les accions ara mateix, i cada cop que canviem de domini, i amb aquest d'email, ens perdem tots els correus que ens puguin dirigir en el futur. En canvi, un gmail mai canviarà ni el perdrem, sempre serà el mateix. Una altra cosa és que a mi m'interessi difondre la meva web literària actual, i que esperi que aquesta em duri tota la vida... això ja depèn del grau d'optimisme o embriaguesa vital de cadascú.

Per a mi, com gairebé sempre es tracta de mantenir un equilibri, no abandonar tota la nostra informació privada a mans de tercers, però tampoc resistir-se al canvi només per la por del que pugui passar. De fet, podem controlar perfectament què volem, i què no, que estigui en mans d'aquestes empreses privades. És a dir, emprar els serveis que ens ofereixen, sense deixar la nostra privacitat a les seves mans.

A banda de tot això, el programari web té una utilitat gens dubtosa: quan sóm de viatge, podem fer servir aplicacions tan sols amb el navegador de qualsevol punt d'accés a internet, i aquest és un avantatge immens al que fins fa poc no teníem accés. I parlo de viatge amb el sentit més ampli de la paraula. Cada cop és més usual fer servir diferents ordinadors: el de casa, el de la feina, el portàtil quan viatgem, el del centre cívic o la biblioteca quan ens quedem sense xarxa... si tenim la informació a la xarxa, la tenim sempre disponible (sempre i quan tinguem xarxa, és clar, i aquest és el principal desavantatge de tot plegat), i gràcies a les aplicacions web, podem servar la feina feta i tornar-hi més endavant des d'una altra ubicació.

Per a fer aquesta llista útil, tan sols he triat una aplicació de cada. Les raons per les que he triat aquestes i no altres són una mescla de raons objectives (característiques, velocitat, funcionalitat...) i subjectives (si són intuïtives i agradables per a mi..), que per alguna cosa sóm humans!

Aplicació de correu: http://mail.google.com/
Si teniu la llista de contactes a l'ordinador, sempre correreu el risc de perdre-la. Si la teniu al gmail, és mot més difícil que la perdeu, i la tindreu sempre disponible als vostres viatges, quan canvieu d'ordinador,etc

Calendari public o privat: http://www.google.com/calendar/
El podeu sincronitzar amb moltes aplicacions, per exemple amb doppler, per a actualitzar les noves destinacions i parades programades en els viatges.

Dibuixos online per a enviar i compartir: http://www.sketchr.net/
Una gran aplicació per a conservar esbossos i compartir dibuixets.

Presentacions d'imatges i video: http://www.sliderocket.com/
Amb múltiples plantilles per a triar però amb grans possiblitats de personalització.

Edició i compartició d'imatges: http://www.picnik.com/
No necessitem res més pel que fa a les fotos, ja que més que una navalla suïssa, amb el seu obridor i el seu tornavís, es tracta de tota una caixa d'eines... certament que un cop a casa amb el photoshop podrem fer una millor feina, especialment perquè aquí no podem obrir les RAW, però és realment una molt bona opció. A més, permet compartir les imatges editades a través de facebook, flickr, picasa, myspace...

Compartició d'imatges: http://pixelpipe.com/
Si tan sols es tracta de pujar una imatge a molts comptes diferents a la vegada, aquesta és la millor opció.


Mapes col.laboratius: http://mapufacture.com/
Per a crear el mapa amb la nostra propera ruta de colla i editar-lo col.lectivament, per posar un exemple.

Mind mapping: http://www.mindmeister.com/
Els clàssics diagrames per a posar en ordre les idees referents a projectes, pensaments.. i veure així gràficament quina relació tenen entre elles, extreure'n de noves, etc.

Diagrames de fluxe: http://www.gliffy.com/
Diagrames de tota mena, no només els típics de fluxe sinó inclús plànols per conformar el nostre proper redisseny de l'habitació.

Postals amb música: http://www.postcard.fm/
I ja per acabar, un toc friki que sempra queda bé. Postals amb música per a enviar als éssers estimats, als odiats o bé als estats intermedis.

Espero que us pugui ser útil tot plegat.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

pensant-ho bé

si em retroalimento
de les meves pròpies conviccions
i pensaments,
només puc aspirar
a donar-me la raó
a mi mateix

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

diumenge, 12 d’octubre del 2008

para-sols imprimibles per a objectius fotogràfics

Els para-sols per a objectius, segons les circumstàncies, o bé ens salven la vida o bé són un destorb que no sabem on deixar de banda. És veritat que la majoria es poden muntar al mateix objectiu a la inversa, però en moltes ocasions llavors no ens deixen accedir còmodament a l'anell d'enfocament manual o al del zoom. Llavors, precisament víctimes d'aquest no saber-los on posar quan no els necessitem, poden acabar premsats pel nostre propi cul, per posar un exemple realista però imaginat, després d'haver estat abandonats de qualsevol manera a la cadira, per a continuar amb l'exemple, quan les presses per a fer una foto han pogut sobre el poderós esperit de conservació dels objectes en propietat.

Un cop trinxats ens adonem, primer, de la necessitat que en tenim, i després dels preus del tot excessius que ens demanen per un tros de plàstic de motlle.

Pel que fa la seva necessitat, en el camp de batalla, és a dir en plena sessió fotogràfica, i per a evitar “flares” no desitjats, sempre ens quedarà el recurs de tapar els raigs de sol amb la mà (això si que és “fes-ho tu mateix”, sense paper ni tisores, emprant el nostre propi cos: els dits de tornavís, el puny de martell i la mà de para-sol).

Ara bé, pel que fa als preus excessius, si anem rere els models originals de cada marca, com ara Nikon, Canon, etc. el dispendi pot ser espectacular, mentre que si ens decidim pels seus equivalent genèrics, com ara els Hama, malgrat ser força més assequibles continuen sortint cars.

Per això està molt bé que, seguint la filosofia de donar resposta als problemes per iniciativa pròpia , la ciutadania col·labori en la lluita contra aquesta injustícia a través de www.lenshoods.co.uk
En aquesta pàgina, podeu trobar plantilles en pdf de dotzenes d'objectius de diferents marques, que un cop impreses tan sols haureu de retallar per a obtenir-ne un para-sol a mida.

I aquests para-sols, tot i que poden arribar a molestar igual que els de plàstic, els podem plegar i guardar-los tranquil·lament a la butxaca de la camisa, si és que tenim butxaca, si és que tenim camisa.

dijous, 9 d’octubre del 2008

en envàs retornable

tota injusta ofensa
retorna, com un bumerang
a qui l'ha llançada,
tan sols prenent-se-la amb humor

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

diumenge, 5 d’octubre del 2008

contradiccions

tant que s'amaguen
els sentiments, en privat,
i tant que es mostren en públic,
si l'event es retransmet.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

dimecres, 1 d’octubre del 2008

quan et deia...

Quan et deia que devies seguir el teu camí, fer la teva voluntat, no deixar que ningú et digués el que tenies de fer, que ningú s'imposés sobre el teu desig... quan insistia en que eres tu qui tenia de decidir, com a propietària única, què feies amb la teva vida, independentment del que et diguessin els altres, incloent-me a mi entre aquests... llavors sabia que podia passar, que podia ser, que, de fet, era molt probable que passés, que aquest teu camí et separés de mi...

Quan et deia tot això, sabia que era el millor per a tu, i per tant també el millor per a mi si de veres t'estimava (i t'estimo)... per molt que el risc a no tenir-te tan a l'abast, tan a la vora, tan aprop com fins llavors era molt elevat. I què, si del que es tracta és de que siguem feliços? (molt fàcil d'escriure, aquesta última pregunta, no tan de seguir...)

Finalment, seguint aquest teu propi camí t'allunyes... em sento bé perquè em vas escoltar i, almenys per aquesta part, em vas fer cas (bé, de tant en tant si que convé fer-li cas a algú...) Però... com omplo ara jo aquest forat? Aquesta peça que em falta per a completar el puzle ets tu, i només la teva presència pot omplir el buit, que espera com a tal. De fet, em falten ja vàries peces, no només la teva... però cadascuna d'aquestes ha sabut trobar el seu destí, i me'n sento orgullós. Això em fa sentir una mica menys buit per dins, menys sol.

Un dia d'aquests, a més, tocarà desfer-lo del tot, i tornar a remenar les peces. Llavors no hi haurà mapes, ni camins ni bifurcacions. Ni començaments ni, sobretot, finals.