divendres, 31 d’octubre del 2008

“El paper dels media en la democràcia representativa”

“Els intel·lectuals expliquen coses senzilles de manera complicada; els poetes expliquen coses complicades de manera senzilla”
Charles Bukovsky
Si començo amb aquesta cita és perquè en la seva conferència, en João de Almeida, malgrat caure en l'ús de la pirotècnia i dels excessos dialèctics tan típics entre de la classe intel·lectual, no ens va exposar cap novetat en el camp de la relació entre medis i poder. Tot i així, la seva particular manera d'entendre i d'explicar el tema va resultar com a mínim interessant. Al cap i a la fi, almenys el seu discurs era coherent, el que és d'agrair acostumats com estem a escoltar polítics reinflats que parlen de manera tant pomposa com demagògica.

I després d'aquesta breu entrada, passo a transcriure la conferència, en versió resumida.

“El paper dels media en la democràcia representativa” - João de Almeida Santos
Assessor polític del Primer Ministre de Portugal

(I) Els principals problemes de la democràcia representativa:

1) La principal enfermetat de la democràcia representativa és l'anèmia del poder polític electe. El problemes que originen aquesta anèmia són estructurals, interns, més que no pas globals (crisi financera, efectes de la globalització...) L'estabilitat, legitimitat i eficàcia del mandat no imperatiu li donaven abans un valor que ara no té.

2) Excessiva expansió de la representació i la seva exclusiva conversió escènica. És a dir, actualment entre els agents representatius ens hi podem trovar:
a)Polítics en si mateixos
b)Mitjans i agents mediàtics
c)Representants d'agents professionals

3) El concepte de “ciutadà” introduit, o creat, per Berlusconi.
a)Reducció del ciutadà a mer espectador
b)Radicalització del model de partit, éssent ara partits electorals professionals
c)Dos models principals per a captar els electors:
1)“Espiral del silenci”, manipulant sondejos per a manipular el vot final
2)“Trusted Flow of Communication”
d)Personalització integral del missatge polític en la persona del líder, construint una “bella fabula” al seu voltant.
D'aquesta manera, la política ha estat integrada en la industria audiovisual.
En consequència, els ciutadans són consumidors del missatge polític

4) Polítics i mitjans competeixen pel mateix mercat de consumidors.
Les noves xarxes de comunicació amenacen la dictadura “one to many” dels mitjans tradicionals de comunicació.
Ens dirigim a un escenari “many to many”, canviant l'estructura de l'espai de comunicació, el que Manuel Castells ha anomenat “mass self-communication”

5) El canvi de l'estuctura de comunicació ha modificat a la vegada a la societat civil
Els mitjans convencionals continuen sent l'espai on convergeixen els que cerquen la seva part del mercat de consum polític. Especialment la TV, continua amb el seu poder oligàrquic.
La “llibertat de premsa”(llibertat negativa), té de donar pas a una nova lògica, amb una informació sense vigilants.