dissabte, 26 de desembre de 2009

les despulles embalsamades de milions de webs

recerca autoeditor.netInternet Archive és un arxiu de dimensions descomunals que intenta servar còpies de totes les webs d'accés lliure que han existit a internet desde 1996. Els seus spyders generen instantànies de les webs en dates determinades, que anys després podem visualitzar independement del que hi hagi publicat ara.

El lloable motiu d'aquesta ingent obra és la preservació de creacions de diferents cultures que d'altra banda es perdrien per sempre: "La majoria de les societats dona importància a la preservació de les obres de la seva cultura i patrimoni. Sense aquestes obres, la civilització no té memòria i no hi ha cap mecanisme per aprendre dels seus èxits i fracassos.". L'eina que ens permet cercar directament en aquest arxiu s'anomena Wayback Machine, i cal esmentar com a detall interessant que tot el contingut està replicat en servidors de la Nova Biblioteca d'Alexandria, a Egipte.

A voltes, m'agafen lleus atacs de nostàlgia i espio per un foradet les despulles momificades de la que fou la meva primera web, autoeditor.net, activa de principis del 2001 fins a finals del 2002. Encara que moltes seccions no funcionen (serveis desapareguts, imatges que no s'han arxivat...) les podeu visitar clicant a la captura, però Ep! silenci...

dimarts, 22 de desembre de 2009

portada, entrevista i contraportada a la Q

Poques vegades a la vida he passat per una onada semblant de satisfaccions. Una de les últimes ha estat l'entrevista que em va fer l'Eva Soto per la revista Q n.15, amb portada i contraportada incloses, que aviat es podrà descarregar a www.socialq.com. L'entrevista fou en motiu de la cloenda de l'exposició tensa esperança, però no només parlàrem d'aquest reportatge. L'espai disponible obligà a retallar bona part de la conversa, però tot i així estic molt content dels resultats.
Malgrat ser conscient de que tot el que comença acaba, intentaré allargar el màxim possible aquest enfilall d'alegries!

dimecres, 25 de novembre de 2009

NI MUTS, NI CECS, NI SORDS

dia internacional contra la volència de gènere

Pintada del gratti mural en motiu del Internacional contra la Violència de Gènere, 25 de Novembre, per part de Marc "Deko" al carrer de Jaume I de Manresa. Àlbum sencer a picasa: NI MUTS, NI CECS, NI SORDS

dijous, 19 de novembre de 2009

divendres, 13 de novembre de 2009

Una nit de lluna plena al sàhara...

LLUNA PLENA AL SÀHARA
El sàhara m'ha dit:

PERDONA

Aquest serà el sentiment de la nit,
fins que al matí formi part de mi.

Tu no tens de pensar en "taronja", "escalfor", "dolçor" ni "dolor"...
formen part de tu. Així ha de ser amb el perdó.

Del meu Quadern de viatge al Marroc, 11/2009

dissabte, 24 d’octubre de 2009

A Joan Brossa, in memoriam

Homenatge a Joan Brossa
"Transgredir és saltar-se les normes. I això es el que han fet un col•lectiu de fotògrafs de Foto Art Manresa, tot partint de textos d’autors transgressors."

Aquesta és la meva contibució a l'exposició TRANSGRESSORS. Les obres es tenien de basar en el text de l'artista escollit, però vaig preferir saltar-me les normes i fer aquest fotopoema d'homentatge al meu poeta preferit.
L'exposició forma part del cicle de foment de la lectura "Tocats de Lletra", i es pot visitar fins el 6 de Novembre al Centre Cívic "Selves i Carner" de Manresa.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

ingredients per a ser feliç

Alai & Rocco

per a ser feliç només necessitarem no necessitar res, ni tan sols ser feliç. Agafem el buit, el farcim de no res i amb això ens omplim. Després fem traus a un forat i amb el que ens sobri farem un polsim, que guardarem per quan realment ens calgui alguna cosa. De mentres, reposem.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

no li pot passar a tothom


era preciosa,
atractiva i encisadora
fins que va llegir-ho
massa vegades

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

dimecres, 7 d’octubre de 2009

el meu fetge no sintetiza LSD

Alai al pantà de Corçà; Ferran Cerdans Serra, 2009

Entenc que algú pugui atribuir la meva aparentment inexplicable felicitat a una ingestió massiva d'al.lucinògens, o a una mutació benèvola (des del meu punt de vista) que permetés al meu fetge sintetizar LSD, però una de les principals raons del meu estat és aquesta gosseta, Alai, que m'alegra el dia des de que em llevo fins que me'n vaig a dormir. Les raons de tot plegat solen ser ben senzilles quan anem a l'arrel.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

fórmula descoberta en una cua

fórmula descoberta en una cua

l'estatus social s'obté
sumant les hores diàries
que pot dedicar impunement
a molestar els altres
l'objecte del càlcul
Si pica, curaFerran Cerdans Serra - 04/2009

dissabte, 3 d’octubre de 2009

DEMA 04 OCTUBRE RECERCA ORIOL CONDAL SERRA

email difós avui per la familia d'Oriol Condal Serra, manresà desaparegut des del 6 de setembre mentre feia la ruta dels càtars:

Companys,
Hem aconseguit l'ajuda de les autoritats per crear un Grup de Recerca de l'Oriol Condal Serra. És per això, que us demanem la vostra ajuda.


RECERCA D'ORIOL CONDAL SERRA
DIA: DIUMENGE 04 D'OCTUBRE
HORA: 5:00 MATÍ
LLOC: LA SALLE MANRESA
NOMÉS CAL ANAR PREPARAT PER CAMINAR


Moltes gràcies
Família d'Oriol Condal Serra

dijous, 1 d’octubre de 2009

proposta bibliòfila per diumenge

Bellprat, fira del llibre

Aquest diumenge, Bellprat serà Vila del Llibre. La llista d'activitats del programa és molt llaminera: mercat del llibre (d’antiquari, de vell, nous...), música, xerrades, exposicions, tallers... A "La panxa del Bou" ens expliquen la història de les Viles del Llibre, al post "Bellprat, primera Vila del Llibre de Catalunya!!!!"
Ho he sabut massa tard i hauré de posposar per a l'any vinent la possible participació al mercat amb llibres artesans, ja que no en tinc de preparats, però la intenció és disfrutar l'aconteixement i fer també una mica de reportatge fotogràfic, que sempre bé de gust. Ens hi veurem? En tot cas, i per a qui sigui com jo, aqui va l'enllaç al Google maps: Anem a Bellprat! ;-)

dimarts, 29 de setembre de 2009

caient cap al cel


Al contrari dels malsons en els que queia permanentment cap a la incertesa del futur pròxim amenaçador, estic caient permanentment cap el cel, amb alegria.

dilluns, 28 de setembre de 2009

i ara com reciclo les bosses del super?

Aviat ja no em donaran bosses de plàstic al supermercat, així que hauré de comprar bosses de plàstic per a recollir els excrements de l'Alai, la meva gossa. Segurament, les bosses noves que compri no seran biodegradables com si que ho són les del super on solo fer les compres. Hi ha més ramificacions a aquesta aparent contradicció, però el que sembla clar és que arriba un moment en el que, per molt que no vulguis, tens d'escollir entre dues opcions pernicioses.

L'ésser humà contamina, i no hi ha volta de full (full reciclat, és clar)

Nota informativa: per a realitzar aquesta entrada express no s'ha emprat ni un gram de paper, ja que ha estat escrita directament al blogger. Ara, l'electricitat que hem consumit en el procés és d'origen incert, desconegut i segurament nociu per l'ambient.

diumenge, 27 de setembre de 2009

teniu la meitat de la vostra biblioteca en préstec?

bé, en el meu cas "en préstec" és un eufemisme, malauradament, ja que la meitat dels meus llibres ni recordo a qui els vaig deixar, i pels que es veu els i les beneficàries tampoc es recorden de mi. Per això m'he emocionat al conèixer l'existència de www.returnmypants.com via lifehacker. Aquesta eina web 2.0 ens permet fer un seguiment de tot el que tenim deixat o que ens han deixat, i inclús envia emails recordatoris a les dues parts si així ho configurem. No sé com esteu de memòria, però a mi em feia falta una eina com aquesta, i pel que es veu al meu cercle d'amistats també. Llàstima que la majoria no naveguin per internet...

dissabte, 19 de setembre de 2009

TENSA ESPERANÇA

Tensa Esperança - Exposició Ferran Cerdans

Una mirada propera al poble de Bòsnia i Hercegovina, que encara el futur amb l'esperança d'una complicada entrada a la UE, vista com a taula de salvació, però que a la vegada afronta un clima social de gran tensió entre ètnies, que es complica per moments i obstaculitza aquesta possible sortida al conflicte.
continua...

El tancament en fals de la guerra a Bòsnia i Hercegovina (BiH) el 1995 va derivar en una “guerra sense bales” que avui en dia es manté encesa: la post-guerra ha enllaçat amb un ambient social de pre-conflicte. Els mateixos partits que atiaren la conflagració el 1992 continuen alimentant els odis entre ètnies per a treure'n el màxim rèdit polític. Les alarmes han saltat a nivell europeu, i diferents estaments alerten sobre la creixent tensió social a BiH.

Al mateix temps, han començat a La Haia els judicis d'alguns dels criminals de guerra més coneguts, que molts bosnians, croates i serbis consideren herois nacionals. Acusats de diferents atrocitats a BiH, entre tots ells destaca Karadzic, el procés del qual començarà el proper 19 d'Octubre. Aquest lider serbobosni està inculpat, entre altres crims, del setge de Sarajevo i de la matança de Srevenica.

Aquestes dues icones de la maldat Sèrbia reflecteixen l'etiquetatge mediàtic, per interessos internacionals, de les parts en conflicte amb dos rols ben diferenciats: mentre els serbis són els “dolents”; els croates i bosnians apareixen com a les úniques víctimes.

Però malgrat es pot afirmar, objectivament, que les més grans atrocitats van ser comeses per l'exèrcit serbobosni, també es pot dir que dotzenes de pobles habitats majoritàriament per serbis van ser arrasats.

Si això no fou notícia en el seu moment, quan els serbis estaven etiquetats mediàticament com a “dolents”, menys ho són ara els patiments dels supervivents actuals. Els romanents als poblets serbis, doncs, són víctimes de tercera categoria: varen néixer en el bàndol equivocat d'una guerra oblidada.

Les guerres no finalitzen quan desapareixen dels televisors. El poble les continua patint durant dècades: les ferides tenen de curar-se, les mutilacions perduren, les mines exploten i causen noves víctimes. El dolor continua latent.

El poble, víctima sempiterna, pateix mentre és ignorat per la comunitat internacional. El clima a BiH recorda a molts habitants el 1992, i llavors, poca gent pensava que esclataria una guerra.

A les escoles, bosnians, serbis i croates reben classes d'història i de religió per separat. També de llengua, malgrat parlen el mateix idioma. En aquest context de pressió política, familiar, mediàtica, social i educativa, el jovent té la paraula i el futur a les seves mans.

La població, en general, compta amb l'esperança d'entrar a la UE: creuen que Europa no permetria una nova guerra als Balcans. Però les condicions imposades pels organismes europeus són inconcebibles pels partits ètnics nacionalistes, que consideren una derrota qualsevol concessió a les altres dues ètnies.

D'aquesta manera, la situació sembla no tenir sortida: les condicions necessàries per a que venci la pau només s'assoliran si entren a EU, on només poden entrar si s'acaben les tensions ètniques.

El poble mira doncs al futur amb esperança i por a la vegada. Amb esperança de que les noves generacions, que no han viscut el conflicte, sabran dur-los a la pau, però amb por de que abans d'aconseguir-ho esclati una nova guerra.

La gran pregunta és: què succeirà abans? Aquesta tensa esperança marca la vida diària a BiH.

TENSA ESPERANÇA
Reportatge fotogràfic de Ferran Cerdans Serra sobre la situació actual a Bòsnia i Hercegovina.
Del 23 de Setembre al 14 d'Octubre a l'Escola d'Art de Manresa
[mapa ubicació]

Seguiment de l'actualitat sobre BiH: BOSNIA REPORTS

dimarts, 8 de setembre de 2009

el millor "souvenir"


Els últims anys, a aquestes alçades, ja m'estaria queixant de no recordar les vacances i de lo poc que en duren els efectes. Però aquesta vegada les recordo com si fossin ara amb un somriure que ningú no pot desdibuixar. Espero estar experimentant un canvi intern. Tant de bo.

dijous, 3 de setembre de 2009

qui crea el joc sol tirar primer

De calaix de sastre

qui crea el joc i les seves regles té massa avantatge, especialment si tira primer [joc dels "dos en ratlla", esbós que vaig crear amb el "White Board" per a iPod, provant aquest programa per primer cop.]

dimarts, 1 de setembre de 2009

PERQUÈ LI DIUEN ESPORT SI VOLEN DIR FUTBOL?

crido això per dues raons principals:
- Pel percentatge que ocupa el futbol dins de la secció esportiva d'un desinformatiu qualsevol (i per tant, també dins del propi desinformatiu)
I especialment,
- Pels programes amb títols genèrics esportius que en realitat només parlen de futbol

Perquè és tan difícil evitar les esquitxades de la babaria intrínseca a tota la parafernalia que envolta aquest esport?

Avui si que m'he quedat a gust, ja em puc treure l'impermeable!

dilluns, 24 d’agost de 2009

La Selva, paradís retrobat

alai a la selva, paradís retrobat

Una imatge que em farà somriure d'aqui en endavant, per molt difícil que sigui la situació en la que em trobi. Un tresor viscut i per a reviure, doncs, més endavant.

divendres, 21 d’agost de 2009

l'exasperant negativitat aliena

sempre que puc intento mantenir una posició de didàctica positivista, però malgrat els meus esforços m'exaspera qui només veu pegues a tot arreu. Al final, esperen a que algú més positiu solventi els problemes, o almenys es beneficien d'això una vegada i una altra.

Quan proclamen que tot està perdut, apareix una persona més positiva i salva la situació. Llavors, a voltes argumenten que ha estat un cop de sort, i que en el futur segur que anirà malament. Això si, en tot moment s'han mantingut a la butaca d'espectador, no fos cas que poguessin ajudar a que la situació millorés: si fos així es veurien obligades a deixar de queixar-se tan ostentosament, quin avorriment!

El cert és que, per a tirar endavant, molts cops tenim de lluitar no només contra els obstacles i problemes intrínsecs als projectes somniats, sinó també contra la negativitat condensada que ens envolta entorpint els nostres moviments. Però això no és excusa per a descartar les il.lusions. Més aviat és la nostra obligació com a persones dur-les fins al final.

Sinó, per a què vivim? I perquè vivim?

Qui en cerca sempre trobarà nous motius per a queixar-se, no val la pena deixar-ho córrer per por a que es quedin sense feina.
Postdata: diuen que els extrems s'atrauen, però a mi mai no m'han atret les noies negatives... Potser no sóc tan positiu com em penso?

dimecres, 19 d’agost de 2009

quan més penso més m'equivoco

Paralysis of Analysis: Overthinking and Bad Decisions [article publicat a "Neuromarketing", trobat via Marketing & Strategy Innovation Blog], o el que és el mateix, més arguments per a escoltar la nostra intuició. Si voleu estalviar-vos la lectura, la conclusió de diversos experiments seria aquesta: The quick emotional choice proved to be far superior to the “reasoned” choice. En el disseny, la primera idea sol ser la millor, així com en fotografia la primera foto, i penso que la ment ens proporciona sempre una bona resposta directa a les decisions que la vida ens obliga a prendre. Massa vegades ens equivoquem per manca de determinació en l'estadi inicial de cada nou repte, i un cop activat el pensament conscient els resultats són imprevisibles.

Això no vol dir que tinguem de deixar-nos endur per la compra compulsiva, per posar un exemple nefast, però si que cal incidir en donar més control en la presa de decisions al pensament inconscient, que no pateix les limitacions de la ment conscient.

Laments del tipus "si en realitat ho sabia", "vaig estar a punt", "m'ho imaginava però no vaig tenir el valor de..." haurien d'anar quedant enrere, abocant-nos a la vida per comptes de mirar-la des de la barrera.

dijous, 13 d’agost de 2009

estic enganxatós!

de petit teníem una broma amb el meu millor amic, que per desgràcia va morir molt jove, que consistia en agafar l'altre per la màniga i no deixar-lo anar, com si ens hi haguéssim quedat enganxats al seu jersei. "Ets enganxatós!", rèiem.
Ara mateix, i tornant al present o al què percebem com a tal, m'hauria de preocupar si els braços se m'enganxen a la taula de tanta suor? doncs no sé però de moment, com que no puc escriure com se suposa que es té d'actuar a taula, amb els colzes amunt mentre es talla el bistec de mida reglamentària, optaré per la dutxa, que sempre ve de gust; salut!

dimecres, 5 d’agost de 2009

fent dissabte interior

hi ha un adjectiu en euskera que no sé mai com traduïr: "txukun". Quan deixes quelcom "txukun" ho deixes ben net i endreçat, cada cosa al seu lloc, de la manera més agradable per a tu. Estic amb qui pensa que per a afavorir l'aparent caos mental creatiu és necessari un mínim d'ordre extern, i avui intento deixar el meu estudi ben "txukun" davant el perill imminent de col.lapse mental: masses projectes oberts damunt la taula, que des d'aquest suport es projecten tots alhora al cap.
El cas és que, a mesura que endreço el meu entorn, interiorment tot es reorganitza a la vegada. Sembla que ho tenia tot regirat, i reordenant a la meva manera l'ambient en el que treballo estic deixant també el meu interior ben "txukun", és a dir "txukun txukun", ja que en euskera s'empra molt la repetició per a reforçar el valor de l'adjectiu.
A partir d'aqui, un cop tot és al seu lloc, és molt més divertit sacsejar l'envàs i mirar tot això que ens envolta, tan net i endreçat, de cap per avall.

dissabte, 1 d’agost de 2009

dijous, 30 de juliol de 2009

la imaginació pot ser una presó

El cap de setmana passat, que podriem qualificar de "torrefacte", vaig anotar diverses idees al "quadern del vent", el que duc arreu actualment.

Aquesta n'és una: Un rellotge de cucut que cada quart d'hora proporciona un quinto fresc.

A la pàgina esquerra, a la foto no es veu, hi ha escrit: "la imaginació pot ser una presó(?)". Ara hi escriuria "la imaginació pot ser una maledicció". De fet, em fa riure molt sovint, i també a qui m'acompanya, però a vegades m'agradaria tenir un botó i deixar-la en OFF.

Ara, si tinc de triar, ja està bé en ON permanent :D

dijous, 23 de juliol de 2009

propaganda violenta - relat breu

propaganda violenta

El pitjor que pots fer-li a un monstre de conte de terror és badallar-li a la cara, recolzat amb una mà a la paret, mentre amb l’altra fas el gest d’espantar mosques.

L’enorme rata que bloquejava el passadís, incrèdula, s’arrencà les orelles i se les va empassar d’un cop. Va recular i se’n va anar pel balcó, passant pel menjador.

llegir més...

Un cop sol, va pensar que li hagués agradat domesticar-la per escalfar-se els peus a l’hivern, tot gratant-li la panxa amb una forquilla.

Entrà al lavabo a mullar-se la cara amb aigua freda. La nit abans havia begut molt, i a cada moviment brusc semblava que se li esquincés el cervell. Sentia com milers de neurones morien en el seu interior, mentre d’altres agonitzaven entre líquids putrefactes.

Es va eixugar i penjà la tovallola. Anant cap al balcó, va agafar una botifarra de la nevera, i els rovellons que havia triat la nit abans. Un cop fora va separar-ne els de cama buida, estripà la botifarra amb les dents i els va farcir. Després va encendre la barbacoa, n’escampà uns quants damunt les graelles i els va amanir amb oli.

Esperà, oscil.lant, a que s’anessin coent. Es mantenia dret, però l’equilibri era forçat per continus canvis de posició. Els peus no es movien del terra, però tot el cos pendulava com un pernil empès pel vent, encara que cap per amunt.

Uns dies abans havien aixecat un cartell just davant del seu bloc, als límits de la ciutat. Una dona i dos nens, somrients tots, el convidaven a uns grans magatzems, suposadament per accedir a algun tipus de felicitat. Mentrestant, el pare i marit devia ser al menjador mirant la tele, o almenys no sortia a la foto.

Dos dies després va penjar el llençol a la barana. Hi havia escrit, amb pintura negra, “NO TINC FEINA”.

A la seva resposta la seguiren la del Said, “NO TINC DINERS”, un pis sobre el seu, i la de la Maria, de dues cases més amunt: “LLADRES!”.

Un cop de vent va arrancar-li la pancarta d’un extrem, que començà a fuetejar la barana, i es va girar per assegurar-la amb un tros de corda.

El cartell continuava al seu davant, insolent, molestant.

Llavors va veure el Morgan darrera d’un dels pilars, espolsant les últimes gotes d’una ampolla pel terra, i com va apartar-se i hi deixà caure, com qui deixa les claus en arribar a casa, un tros de cartró encès. Un buf apagat i el cartell s’inflamà.

Quan desaparegué per la cantonada els veïns, esvalotats, llançaren el què tenien a l’abast: rocs de les torretes, pinces de roba, fins i tot alguna bola de petanca i un diari, que després de revoloteiar una mica va caure al pati de sota.

El cartell estava lluny, ni tant sols varen encertar-lo, però la sensació de victòria valia la pena, i en el moment més inspirat de la foguera, quant cremava sencer cap al cel, tothom va aplaudir.


Ferran Cerdans Serra, 2000
Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001
Il.lustració de TASIO, per a la versió en castellà de l'autor ("propaganda violenta") publicada al diari Gara el 14 d'Abril del 2000

diumenge, 19 de juliol de 2009

postal de vacances desde casa

aprenent a observar podem copsar el que ens envolta a diari de milers de maneres diferents, sempre noves i fresques. Talment fóssim a l'estanger.

divendres, 17 de juliol de 2009

m'han dit que....


m'han dit que hi ha boscos
en els que no hi viuen fades,
i també que hi ha qui no somnia,
ni tan sols despert.
Si pica, curaFerran Cerdans Serra - 04/2009

dissabte, 11 de juliol de 2009

valors refugi


contrastar les pròpies veritats
amb persones que tan sols tenen
la nostra versió dels fets

si pica, cura - Ferran Cerdans Serra 04/2009

dijous, 9 de juliol de 2009

la prova del crim


diu que endevina
el tarannà de les persones:
al cap dels anys,
rellegeix l'etiqueta
que els penjà el primer dia
i continua dient-hi el mateix

si pica, cura - Ferran Cerdans Serra 04/2009

dilluns, 6 de juliol de 2009

una alegria que m'entristeix


Aquesta estampa la vaig captar al Kaptol de Zagreb. Uns instants després, en fer uns passos endavant seguint una de les màximes del Capa més conegudes ("If your pictures aren't good enough, you're not close enough"), el pare dels dos nens va entrar en quadre per la dreta, i els va dir en català que deixessin de jugar amb l'aigua. En aquell moment, escoltar el nostre idioma a la plaça de la catedral fou per a mi una sorpresa agradable, alegre.

Avui jeia en una plaça de Manresa i he escoltat tres nens jugant en català. M'he descobert també a mi mateix sorprenent-me, i alegrant-me de que el parlessin els tres. Però a l'instant, assumint el que això significava m'he entristit. Si em tinc d'alegrar i sorprendre'm en veure uns nens parlant en català és que la cosa està pitjor del que sembla.

Potser per això quan sento els lladrucs del Boadella, del Vidal-Quadras o del de Ciutadans que no recordo com es diu i no penso cercar-ho al google, proclamant que a Catalunya es persegueix el castellà, sempre em venen dues paraules al cap: “miserable” i “renegat”.

diumenge, 5 de juliol de 2009

"sorteig de quintos", relat breu

el bombo, tot rodolant, feia augmentar el nerviosisme, i els quintos tremolaven a cada moviment de la maneta. Aquella esfera de la sort els depassava, imponent, un calorós migdia Manresà, ciutat graella que a l’estiu et braseja en el teu propi greix.

Una hora abans, el conseller pertinent, casualment parlant sobre el tema, ho havia deixat molt clar a la ràdio: “No es treuen llocs de treball netejant els marges d’un riu”. Inapel.lable. Fins i tot em convencé a mi per uns moments. Després em vaig enrecordar de que en la meva sol.licitud, precisament, havia indicat preferència per les feines relacionades amb el medi ambient. No havia obtingut resposta. llegir més...

Van ignorar-me completament, però alguns de la colla s’havien fet objectors el mateix mes, i havien demanat altres destins. A ells els havia arribat l’hora de seguida. Es passaven la setmana cuidant el jardí del mossèn o traginant fitxers a l’ajuntament.

D’altres havien tingut més sort, i en aquests casos el senyor Conseller tenia tota la raó. Realment, ningú contractaria a cap persona per corroborar que les plaques amb el nom dels carrers no tinguessin faltes d’ortografia (I la societat no podria prescindir d’aquesta tasca impagable).

De sobte, l’esfera es va aturar. Llavors ja era massa tard per a mi, i no podia esperar-ne res, però tots els altres varen callar a l’aguait.

La mà innocent va aixecar una bola i la va acostar als ulls càndids.

- El 23!

El Manel, just al costat del qual m’havia assegut, a l’última fila, va aixecar-se esperitat. Al mateix temps va esclatar l’exagerat, tant en volum com en extensió, “Oooh!” de desencís entre tots els presents. Va córrer cap a l’escenari pel passadís central. Mentre tothom envejava la seva sort, les cadires xerricaven i els que podien tocar-lo li colpejaven l’espatlla. Els altres l’aplaudien tot picant de peus a terra.

Un cop al davant, junt amb els dos testimonis que controlaven la bona marxa del sorteig, van apartar el bombo del damunt de les caixes de cervesa.

La mà innocent va fer entrega a l’agraciat d’un quinto fresc, encara glaçat.

El Manel aixecà l’ampolla triomfant, amb les dues mans, i feu el giravolt de l’honor sobre si mateix, dedicant una especial atenció a les grades, on els guripes van abaixar el cap i es miraren la punta de les sabates sense oferir resistència. Ja s’havien cansat prou retirant pasquins que anunciaven el “Gran Sorteig de Quintos - Lleves 92”.

El bombo tornava a estar en marxa, i l’eixam d’insubmisos remirava les paperetes bulliciós. La gatzara es feu encara més dissonant al centre de la plaça de l’Ajuntament.



• Ferran Cerdans Serra
Publicat al recull "Revolta Alcalina", el Març del 2001

dijous, 2 de juliol de 2009

ens repatim

només l'ésser humà
repateix infinites vegades
l'instant en el que topà
amb la pedra

• Si pica, cura
Ferran Cerdans Serra - 04/2009

dimecres, 1 de juliol de 2009

la "llista robinson" ja és activa via web!

llista robinson

no sé vosaltres però un servidor feia molt temps que estava esperant que el decret del 2007 sobre la llista Robinson es fes efectiu d'una vegada! Per fi, ara mateix, estic introduint les meves dades per a mitigar les intromissions publicitàries en la meva vida, tan per via postal com telefònica, per SMS o per email!!

Evidentment trigarem força a que el sistema sigui efectiu (continuarà arribant spam de molts altres països, per exemple) però ja era hora que poguéssim establir almenys una primera línia de defensa mínimament efectiva per a contrarestar l'insofrible bombardeig constant de publicitat al que ens tenen sotmesos.

És clar que el millor seria una llista inversa en la que s'adherissin les persones que no poden viure sense xiclets publicitaris enganxats a la sola destorbant-los cada pas que fan, però almenys hem fet un saltiró endavant. Afegir-se a la llista Robinson és un tràmit molt fàcil, sense cues, i pel que no es necessita cap foto de carnet!! ;-P

www.listarobinson.es

dimarts, 30 de juny de 2009

apreciacions infundades

De la vida és un poema

Quan surto de casa per unes hores, de nit, sempre deixo un parell de fanalets encesos per a que la meva gossa no se senti tan fosca ni tan sola, com una senyal de que me'n vaig però que tornaré. Un dóna una llum groga, l'altre vermellosa i projecta estrelles al sostre. Ahir, quan ja era a la porta de sortida, vaig adonar-me que em deixava alguna cosa i vaig tornar a entrar al menjador. En obrir la llum, vaig trobar-me l'alai ajupida al terra observant fixament el fanalet vermell, espaordida.
Malgrat que intento compensar-ho, la mania de pensar que el que és bo per a nosaltres és bo pels demès la devem tenir molt arrelada culturalment.

dilluns, 29 de juny de 2009

endevinalla alfabètica

sol entre núbols,fcs

si tu em dius A,
jo et responc B,
i em repliques D
com si t'hagués dit C,
llavors, perquè parlem?

• Si pica, cura - Ferran Cerdans Serra - 04/2009

diumenge, 28 de juny de 2009

dijous, 25 de juny de 2009

El tresor no correspost (relat breu inèdit)

Montrebei - FCS

L'avi ja feia temps que desvariejava. No és que anés de mal en pitjor, com se sol dir, més aviat la seva trajectòria, pel que fa a la salut, era una línia recta submergida en el fons de la vida.

Finalment, però, la nostra incòmoda espera va ser recompensada: va morir sense patir-hi gaire, i ni tant sols feu l'esforç d'oferir a la humanitat una gran frase a la que agafar-se.

El seu testament fou llargament plorat, tant com havia sigut temut: no ens va deixar res, almenys legalment. Quedava però una única i anhelada esperança: el cofre del tresor.

Últimament ens havia parlat sovint, des de la capçalera de la taula, del petit cofre que guardava sota el llit, en el que hi havia amagat tot el que de valor havia gaudit en vida.

I feu bastant soroll en obrir-se, molt més del que va fer després, quan ens va oferir un simple plànol de les terres que envoltaven el mas. Sense cap indicació, a més, d'on podia ser el tresor que somniàvem.

Allí havia nascut i allí havia mort. Aquelles terres eren escenari, i testimoni, de la seva vida, un tresor irrecuperable ara ja que per a nosaltres no valien res.

Ni tant sols emparant-nos en la nostra estultícia vàrem aconseguir treure'ns de sobre aquella sensació de vergonya incontinguda.

Ferran Cerdans Serra
Salou, 1995
Conte inèdit

dimecres, 24 de juny de 2009

la poesia maleïda de la Via Làctia

Via Làctia - Viquipèdia

de totes les nostres ineptituds per a gaudir de la naturalesa, la ceguera a la Via Làctia és de les més feridores. La tenim al cel, hi estem immersos, i malgrat tot sóm incapaços de degustar l'abraonador espectacle que ens ofereix. Com podrien afrontar les cadenes de televisió la terrible competència que els suposaria aquesta vivència gratuïta i visualment poc superable, si no fos per la contaminació lumínica?

Quan vaig començar a visitar Àger, conegut com “el forat negre de Catalunya", me'n vaig adonar més que mai. Quina meravella ignorada! Alguna vegada, intentant explicar-ho a diverses persones, m'han arribat a dir (amb incredulitat i com si estigués sonat) que la Via Làctia no es pot veure ja que estem dins de la mateixa. Una incorrecta conclusió derivada d'aplicar superficialment l'aforisme que diu que la muntanya només es pot veure de lluny, i que denota moltes dècades de vida urbanita.

Doncs avui, el dia després de la revetlla, em trobo amb aquesta notícia: "La contaminación lumínica impide ver la vía láctea". I ja no em sento tan sol.

La Via Làctia és poesia celestial, però poesia de poeta maleït, que no tothom pot o bé sap apreciar.

foto: Viquipèdia

dimarts, 23 de juny de 2009

dilluns, 22 de juny de 2009

si quan érem junts

si quan era amb tu, quan érem junts, dos i un a la vegada, tots els problemes em semblaven irrisoris, i qualsevol proposta era factible, per molt que no fos fàcil, llavors perquè ara, que segueixo sent jo mateix, la mateixa persona, se'm presenta tot tant difícil i feixuc, a més de complicat?

El fet de tenir-te al costat m'aportava aquesta energia i vitalitat addicionals, aquesta seguretat de que tot aniria bé, res malament doncs.

Ara miro a banda i banda i no hi ets. Abans hi eres i ara no, però jo continuo sent jo. Tinc els mateixos coneixements (o més si tenim en compte el que vaig aprendre amb tu, el que vàrem aprendre junts...), les mateixes aptituds (o més, gràcies a l'experiència que vàrem viure plegats, abans, durant i després de la nostra relació, que mai ha acabat sinó que tan sols s'ha transformat...), les mateixes ganes de continuar endavant (o més, per a deixar el passat enrere més ràpidament)... Tampoc hauria de ser tan gran la diferència...

Però, llavors... perquè tot em sembla, ara, tan difícil?

"... experimentáis el estado de total apertura perceptiva, pero no entendéis que este placer se origina en vuestro interior y pensáis que depende de la persona que amáis (que en cambio no es la causa de la sensación, sinó el elemento desencadenante)". Jacopo Fo, "Cerebros Verdes Fritos"

diumenge, 21 de juny de 2009

la poètica de l'skate

De "la cosa es mostra"

m'agraden els esports que, com l'skate, tenen una clara vocació plàstica visual, però també poètica en la manera d'afrontar-los. Compartim nafres.

Aquest dissabte el tenia prou ocupat, però vaig desviar un quart d'hora dels pressupostos tancats d'instants i moments del dia per a fer 4 fotos de la final de l'exhibició d'skate dins de la festa de presentació de "la cosa es mostra"

dissabte, 20 de juny de 2009

insomni

De Santiago de Compostela, 10/2008

s'amunteguen les pesades hores
una sobre l'altra,
una després de l'altra,
però el pes mai no és suficient
per a esclafir-te del tot.

dijous, 18 de juny de 2009

"drama social", un breu sarcasme amb rerafons

Inclús persones que pensem que tenen la vida solucionada i que no tenen cap problema, poden tenir els seus drames; és a dir, que cadascú viu les seves pròpies desgràcies en relació al seu entorn, i les pateix potser amb la mateixa intensitat malgrat que les desgràcies en si puguin ser molt diferents si les analitzem objectivament. Aquest relat breu, Drama social, el vaig publicar en el recull de contes curts "Revolta Alcalina" del 2001, que mica en mica vaig publicant a la xarxa.

dimecres, 17 de juny de 2009

la goma màgica

a voltes intenten esborrar-nos de la vida, com si el que hem compartit amb algú no hagués succeït mai. Com si mai hi hagués hagut petó ni abraçada. Com si mai haguéssim existit.

Si tingués una d'aquestes gomes màgiques actuaria a l'inrevés: esborraria tot el dolent, i em quedaria tan sols amb els bons records.

Però jo tampoc la tinc.

diumenge, 14 de juny de 2009

la clau de l'evolució

els robots no s'imposaran
fins que no es mostrin
convincentment afligits
en esbroncar-los

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

divendres, 12 de juny de 2009

efecte dixan

quan el duien a comissaria
els testimonis comptaren
dos paquets de folis i un llapis,
a més de tot l'abecedari
amb el que hagués pogut escriure
un potent i explosiu llibre

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

al post "Restos de Dixan", un llibre sobre la islamofòbia governamental a Barcelona

"t'ho dic seriosament", relat oníric surrealista

És freda, l’onada, i la cresta em pessigolleja el cul. Una ciutat desconeguda i d’aparença tenebrosa ha aparegut a la costa. M’hi apropo ràpidament sobre l’ona, cavalcant.

un relat surrealista oníric del recull "revolta alcalina" del 2001.

dimecres, 10 de juny de 2009

no hi pateixis (aforisme reversible)

ferran cerdans serra

si era amor
haurà deixat brasa
sota les cendres
de l'amistat

(reversible com tots els aforismes, però especialment)

dimarts, 9 de juny de 2009

pragmatisme de butxaca

no fem un drama
d'aquesta tragèdia,
la vendrem molt millor
en format minisèrie

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

dilluns, 8 de juny de 2009

el naïf que em fa somniar com un nen

Mijo Kovačić,
"l'art naïf simula la innocència i senzillesa dels infants, simula estar pintat per un nen petit (?); l'art abstracte pot estar pintat per un nen petit (mentre que el naïf només ho sembla)" del quadern de viatge a Croàcia

mantenint que l'art abstracte pot estar pintat per un nen (de fet s'han donat casos de mones que n'han guanyat premis), és evident que l'art naïf no sembla fet per un nen petit, almenys a l'escola croata (encara que aquesta idea sembla força generalitzada degut potser a altres corrents...). En qualsevol cas, independentment de les percepcions que tenia de l'art naïf quan encara no havia trepitjat Zagreb, us recomano visitar el Museu Croata d'Art Naïf: Hrvatski muzej naivne umjetnosti. És més, si esteu per aquesta ciutat i teniu poc temps disponible, prioritzeu-lo siusplau, és impressionant.

Des de quan llegia "Astèrix i Obèlix" que no era capaç d'entrar en una obra de la mateixa manera.

Sobre el quadre: "Svinjar", de Mijo Kovačić, 1967

diumenge, 7 de juny de 2009

non-stop

tan ràpid vivim
que no ens parem
ni a començar
allò que ja estem acabant

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

divendres, 5 de juny de 2009

tot passejant (relat breu)

De quan teníem d'anar a fitxar a l'INEM periòdicament... aquest relat, en ser una crítica social del moment (2001), ha quedat força desfassat, però segurament us evocarà molts records actuals a banda dels passats...

dijous, 4 de juny de 2009

viure a l'estranger augmenta la creativitat?

sempre m'ha semblat que quan vivia fora de casa era més creatiu, a banda de veure les coses de manera molt diferent, potenciada i multicolor... Bé doncs, un estudi recent del "Journal of Personality and Social Psychology" titulat "Cultural Borders and Mental Barriers: The Relationship Between Living Abroad and Creativity" (pdf), suggereix que viure a l'estranger estimula la creativitat. En parla en aquest post "Does Living Abroad Spark Creativity?" la fotògrafa Amy Stein, que també menciona un article de Jonah Lehrer criticant el mètode seguit en l'estudi: "Creativity and Living Abroad".

Deixant de banda què entenem per viure a l'estranger, i independentment de qui tingui "raó", em sembla que n'hi hauria prou amb viure on vivim amb les ganes que hi posem quan sóm fora per a augmentar la nostra paleta de colors, d'olors i, perquè no, també la nostra creativitat.

dimecres, 3 de juny de 2009

No sóm els altres

NOSALTRES
NO Sóm com els ALTRES:
hipòcrites i superficials,
lletjos, bruts,
estafadors, primitius,
flemàtics i arrogants
sense sentit de l'humor,
amb mentalitat d'esclaus,
bèsties, animals
i per si no n'hi hagués prou,
xovinistes etnocèntrics

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

dimarts, 2 de juny de 2009

orgull mutilat

no ha estat tant dolorós. Molt més havia patit estavellant els meus somnis en la malaptesa dels meus dits. I a més ja s’ha acabat. Ningú m’exigirà límpids acords; no em demanaran virtuoses cançons que mai no he estat capaç de tocar. Si més no, això espero.

I tampoc em servia de per a tantes coses, l’índex de la mà esquerra.

Ferran Cerdans Serra
Publicat al recull "Revolta Alcalina", el Març del 2001

diumenge, 31 de maig de 2009

fotos pròpies amb vida pròpia, que segueixen el seu camí

De fotos en premsa

A www.motorpasion.com fan servir un dels meus "pannings" favorits per a il.lustrar l'arribada, al juny, de les multes per a saltar-se les limitacions de velocitat variables. Interessant debat que s'hi ha generat: "Multas de velocidad variable en Cataluña a partir de junio "

dissabte, 30 de maig de 2009

no abandonis els trastos vells pel carrer

De missatges en un cotxe

Un dissabte com aquest, però de la setmana passada, en arribar on tenia aparcat el cotxe (que, cal aclarir, funciona perfectament) vaig trobar-m'hi aquest adhesiu... encara ric ara! gràcies per a fer-me la vida més alegre tot i tenir raó... XDXDXD

dimecres, 20 de maig de 2009

cinisme

quan dones menjar al gos,
també li dius
“corre menja, que s'acaba”?

• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009

dissabte, 16 de maig de 2009

"sexe per animal" (relat breu)

Aquella paret baixa de formigó aniria bé de postada, va pensar en asseure-s’hi, on guardar ungüents solars: dins del triangle de ciment la llum, rebotant, esquerdillava l’aire formant una massa compacta.

Al centre de la plaça, on hi havia una font, una noia xuclava directament del broc.

El Mario estava cansat i necessitava un raig, encara que fos d’aquella infusió calenta de clor amb calç. Mentre esperava, va humitejar-se els llavis amb la suor que li rajava del front. El Turbo l’havia fet córrer i no tenia gens de saliva.
llegir més...

Ella es deuria haver trobat amb el mateix. Duia una gossa lligada, negra, que als seus peus va començar a moure la cua, lentament. Allargà el morro cap al Turbo, que tot seguit estava també ensumant-la.

En aquell moment, la noia va deixar de xarrupar i aixecà el cap. Els dos van mirar-se i deslligaren, un instant després, l’animal a l’hora. Ella, recolzant-se a la font, ell des de la paret.

El Turbo va córrer primer, lliure, cap a la Bala, que el va anar a rebre. S’ensumaren, ara en contacte.

La noia començà a acariciar-se les cuixes, després els pits. Els gossos es lleparen. Ell, de seguida es passava les mans suaument per l’estómac, els braços, les orelles...

Es van enganxar de cop. La Bala a baix, el Turbo sobre seu.

Els humans s’agafaren als seus seients, encara incrèduls respecte al que estava passant.

La Bala i el Turbo van començar a altes revolucions, els dos amb els ulls mig clucs.
Mentrestant, els espasmes fluïen en llibertat pel cos del vailet, que intentava mantenir-se sobre la paret mentre els gossos esbufegaven, incessants.

La noia va deixar-se d’una mà per acotxar un dit entre els llavis. Després va queixalar-lo intentant reprimir un gemec. Una onada seca, creixentment incontrolable, esclatà. Es va córrer estirant-se el coll del jersei cap avall, amb les dues mans, i va entrar de cul a la font, patinant fins al broc.

Va prémer les dents, el Mario, i la paret amb les mans mentre un dels seus peus hi repicava intermitentment. L’altra cama, erecta, es va afluixar just quant el Turbo i la Bala acabaren.

Va baixar i, amb els genolls mig doblegats, se n’anà gairebé arrossegat pel gos.

Des de la font, espaterrada, ella recolzava una mà al cap de la Bala. El raig continuava mullant-li l’esquena, amarant-li el jersei.


Ferran Cerdans Serra
Publicat a la revista “Ostiela!” n.17, l'estiu del 2000, traduït per en Jon Arano com a “Animalezko sexua”
Publicat al recull "Revolta Alcalina", el Març del 2001.

"animalezko sexua", ipuin

“Hormigoizko pareta baxua ondo legoke apal gisa”, pentsatu zuen mutilak honen gainean esertzean, “eguzkitarako ukendua gordetzeko egokia”: zementuzko triangelu haren barruan, argiak errebotatu eta airea zartatzen zuen masa trinko bat eratuz.
irakurri osoa...

Plazaren erdian, iturri bat zegoen lekuan, nexka batek iturri-muturretik zurrupatzen zuen ura.

Nekaturik zegoen mutila eta tragoxka bat behar zuen, bai eta kloro eta karezko infusio bero ura baldin bazen ere. Itxaroten zuen bitartean aurpegitik zerion izerdiarekin hezetu zituen ezpainak. Turbo-k korrika eginarazi egin zion eta ez zeukan jada listurik.

Nexka egoera berean aurkitu bide zen. Txakur eme beltz bat zeraman loturik, isatsa mugitzen hasia zena geldiro.

Turbo-rengana luzatu zuen bere muturra, eta hura berehala zuen usnaka.

Orduan ura edateari utzi eta burua altxatu zuen nexkak. Elkarri batera begiratu eta batera askatu zituzten animaliak. Nexka iturriari oratuta, mutila paretatik.

Turbok korrika egin zuen lehenik, libre, ongi etorria egin zion Bala-rengana. Elkar usnatu ziren, oraingoan kontaktuan.

Neska bere izterrak ferekatzen hasi zen, gero bularraldea. Zakurrak elkar-miazkatzen. Mutilak sabela, besoak eta belarriak igurtzi zituen xuabe-xuabe...

Kolpe batean kateatu ziren. Bala azpian, Turbo bere gainean. Gazteak beren eserlekuan tinkatu ziren, gertatzen ari zena ezin sinetsiz. Bala eta Turbo erreboluzionatuta zebiltzan, begiak erdi-itxirik zituztela biak ere.

Mutilaren gorputza espasmo-jario bat zen, pareta gainean mantentzen saiatzen zena, zakurrak arnasestu etengabean zirautenean.
Nexkak eskua soltatu eta hatz bat ezpainartean sartu zuen. Gero, hasperen bat itotzearren, hozkatu egin zuen. Olatu lehor, hazkor eta kontrolaezin batek eztanda egin zuen. Bi eskuekin teinkatuz, nikia lepora beheraka zekarrenean korritu zen, eta ipurdiz gora erori zen iturrira, iturri-muturreraino irristatuz.

Mutilak hortzak estutu eta horma eskuekin heltzen zuen, bere oinetako bat errepike-bizi eta intermitentean zebilen bitartean. Beste berna, xut zegoena, lurreraino lasatu zen, justu Turbok eta Balak berena amaitzean.
Jeitsi eta, belaunak erdi-tolestuta, zakurrak arrastaran zeramala ia, joan zen mutila.

Nexkak hankak txabal-txabal zituela, iturrian erorita begiratu zuen joaten, esku bat bere zakurraren buru gainean zuela. Ur-txorrotadak bizkarra bustitzen zion, jertsea blaituz.

Ferran Cerdans Serra, "Sexe per animal"
Ostiela!, 2000eko udaberria, 17. zenbakia
Jon Arano-ren itzulia

dissabte, 2 de maig de 2009

cop de cap (relat breu)

la data de publicació és casual.. o no? M'ha sorprès a mi mateix verificar, com havia sospitat tot enjogassat, que seguint l'ordre de publicacó online dels relats que formaren part del recull "Revolta Alcalina", del 2001, avui toqués "cop de cap". Ja m'ho explicareu...

diumenge, 26 d’abril de 2009

el que opina l'alai dels meus llibres artesans

mentre preparava els llibres d'aquest Sant Jordi, l'alai em mostrava molt gràficament el gran interès que desperta en ella la meva afició als llibres artesans... quina paciència!

De el que opina l'alai dels llibres artesans