dissabte, 16 de maig de 2009

"sexe per animal" (relat breu)

Aquella paret baixa de formigó aniria bé de postada, va pensar en asseure-s’hi, on guardar ungüents solars: dins del triangle de ciment la llum, rebotant, esquerdillava l’aire formant una massa compacta.

Al centre de la plaça, on hi havia una font, una noia xuclava directament del broc.

El Mario estava cansat i necessitava un raig, encara que fos d’aquella infusió calenta de clor amb calç. Mentre esperava, va humitejar-se els llavis amb la suor que li rajava del front. El Turbo l’havia fet córrer i no tenia gens de saliva.
llegir més...

Ella es deuria haver trobat amb el mateix. Duia una gossa lligada, negra, que als seus peus va començar a moure la cua, lentament. Allargà el morro cap al Turbo, que tot seguit estava també ensumant-la.

En aquell moment, la noia va deixar de xarrupar i aixecà el cap. Els dos van mirar-se i deslligaren, un instant després, l’animal a l’hora. Ella, recolzant-se a la font, ell des de la paret.

El Turbo va córrer primer, lliure, cap a la Bala, que el va anar a rebre. S’ensumaren, ara en contacte.

La noia començà a acariciar-se les cuixes, després els pits. Els gossos es lleparen. Ell, de seguida es passava les mans suaument per l’estómac, els braços, les orelles...

Es van enganxar de cop. La Bala a baix, el Turbo sobre seu.

Els humans s’agafaren als seus seients, encara incrèduls respecte al que estava passant.

La Bala i el Turbo van començar a altes revolucions, els dos amb els ulls mig clucs.
Mentrestant, els espasmes fluïen en llibertat pel cos del vailet, que intentava mantenir-se sobre la paret mentre els gossos esbufegaven, incessants.

La noia va deixar-se d’una mà per acotxar un dit entre els llavis. Després va queixalar-lo intentant reprimir un gemec. Una onada seca, creixentment incontrolable, esclatà. Es va córrer estirant-se el coll del jersei cap avall, amb les dues mans, i va entrar de cul a la font, patinant fins al broc.

Va prémer les dents, el Mario, i la paret amb les mans mentre un dels seus peus hi repicava intermitentment. L’altra cama, erecta, es va afluixar just quant el Turbo i la Bala acabaren.

Va baixar i, amb els genolls mig doblegats, se n’anà gairebé arrossegat pel gos.

Des de la font, espaterrada, ella recolzava una mà al cap de la Bala. El raig continuava mullant-li l’esquena, amarant-li el jersei.


Ferran Cerdans Serra
Publicat a la revista “Ostiela!” n.17, l'estiu del 2000, traduït per en Jon Arano com a “Animalezko sexua”
Publicat al recull "Revolta Alcalina", el Març del 2001.
Publica un comentari a l'entrada