diumenge, 8 d’agost del 2010

la felicitat en petites dosis

Acabo d'enviar una invitació al final de la qual m'acomiadava amb un "feliç diumenge". Se m'ha fet estrany, la meva mà es negava a teclejar-ho. Per a escriure-ho, he hagut de trencar algun esquema interior. Sembla que per a desitjar felicitat a algú tenim de fer-ho per grans períodes de temps, a lo gran. "Feliç any nou!", "Feliç estada a l'Empordà!", potser només amb l'excepció del "Feliç dia d'aniversari". Però feliç se'n pot ser uns instants al dia. De fet, la felicitat sol venir en petites dosis. Us desitjo una feliç tarda de diumenge.