dijous, 23 de maig del 2013

Què passa a Manresa? MISTERI RESOLT

Quan vaig anar a viure a Manresa una de les meves obsessions era intentar explicar els fenòmens que succeeixen en aquesta ciutat. Després d’anys de divagacions vaig arribar a la primera de les meves teories: els que vivim a Manresa estem pagant alguna cosa que vam fer en altres vides (més monstruosa quants més anys haguem de viure-hi). Aquesta teoria ha estat força ben rebuda, però no explica tot allò que succeeix aquí.
Així, després de 12 anys de conversacions amb persones nadiues, espiritistes, transmutadores de matèria i energia, estudioses, geòlogues, etc. i de recollida de dades experimentals, anàlisis, documentació i estudis empírics he arribat a la meva conclusió definitiva.
De Manresa, la força fosca que contraposa Montserrat

La segona teoria, que ja compta amb dotzenes d’adeptes, és que Manresa és el Yang de Montserrat, el que vindria a dir que és la cara fosca que contraposa tota font de llum. Així que, si mai t’has preguntat què passa amb Manresa, aquí tens la resposta. Aquesta imatge és una exposició visual de les conclusions del meu treball tan incansable com definitiu: jo ja he pagat per les meves malifetes i me’n vaig a viure a Santpedor.
XD
Ens anem veient, això si.
Salut!




dijous, 9 de maig del 2013

Tot allò que us pot agradar de Llibres Artesans

Aviam què us sembla aquesta manera de donar a conèixer els llibres i projectes propis i facilitar a la vegada la seva difusió.

Les dues preguntes que em fan més sovint són, de més a menys freqüència: “Què menges per tenir tantes idees?” i “Quantes pàgines tens al facebook?”. La resposta a la primera pregunta és Spaghetti aglio e olio i la resposta a la segona pregunta és la secció /m'agraden, que vaig muntar ahir a la web Llibres Artesans.



Aquí aniré afegint tot el que us pot "agradar" en el sentit del facebook/google del terme. Encara que no ho sembli, falten força pàgines (llibres). I si, és un experiment i qualsevol feedback serà molt apreciat ;-)

dilluns, 6 de maig del 2013

L'art d'amargar-se la vida

Si he de triar entre dolç i salat, em quedo amb el salat, però el sabor que més m’agrada de la vida és l’amarg -si parlem de menjar, és clar. Això sempre desperta curiositat i comentaris; algú em va dir que l’amargant marca els aliments més saludables, altres em demanen d'on trec aquesta amargor que tant m'agrada. Bé doncs per satisfer la curiositat al·liena i la pròpia he fet una llista amb les meves fonts d’amargants de la vida.
  • Cafè -que prenc sol, sense sucre.
  • Pell de les anous i altres fruits secs, com les ametlles, etc.
  • Cervesa artesana amb llúpol. Les de baixa graduació, que són les que prenc, solen ser especialment amargants perquè duen molt llúpol. La meva recomanació personal és la Guineu Riner.
  • Llevadura de cervesa
  • Tàperes, les poncelles de la taperera.
  • Taronjes amargues, amb les que es fa una confitura deliciosa.
  • Llimona -la llimona és àcida o amargant? El fruit i el suc són molt àcids, però també amargants, oi? La pell blanca és amargant; a Sicília vaig provar unes llimones grans autòctones amb molta pell blanca al mig de la qual hi ha el cor de llimona, boníssimes!
  • Aranjes, tant el fruit com la pell, quin plaer!
  • Ruca, imprescindible per addictes a la pasta com jo.
  • Olives, especialment les morades partides i altres varietats.
  • Escarola, endívia...
  • Quinina de la tònica (per això m’agrada)
  • Xocolata bitter ;-)
  • Wasabi, que a més de picant i amargant t'obre les vies respiratòries "en canal".
  • Tamari; salses de soja fermentades en general.
  • ...
Aviam si m’ajudeu a ampliar-la, que segurament en desconec que m’agradarien.
Bon dia amargant! ;-)

dijous, 2 de maig del 2013

Un sol d'injustícia

A hores d’ara encara no he entès l’expressió “un sol de justícia”; a mi sempre em surt “un sol d’injustícia”, que em sembla que s’ajusta més a la (meva) realitat :P