dilluns, 6 de maig de 2013

L'art d'amargar-se la vida

Si he de triar entre dolç i salat, em quedo amb el salat, però el sabor que més m’agrada de la vida és l’amarg -si parlem de menjar, és clar. Això sempre desperta curiositat i comentaris; algú em va dir que l’amargant marca els aliments més saludables, altres em demanen d'on trec aquesta amargor que tant m'agrada. Bé doncs per satisfer la curiositat al·liena i la pròpia he fet una llista amb les meves fonts d’amargants de la vida.
  • Cafè -que prenc sol, sense sucre.
  • Pell de les anous i altres fruits secs, com les ametlles, etc.
  • Cervesa artesana amb llúpol. Les de baixa graduació, que són les que prenc, solen ser especialment amargants perquè duen molt llúpol. La meva recomanació personal és la Guineu Riner.
  • Llevadura de cervesa
  • Tàperes, les poncelles de la taperera.
  • Taronjes amargues, amb les que es fa una confitura deliciosa.
  • Llimona -la llimona és àcida o amargant? El fruit i el suc són molt àcids, però també amargants, oi? La pell blanca és amargant; a Sicília vaig provar unes llimones grans autòctones amb molta pell blanca al mig de la qual hi ha el cor de llimona, boníssimes!
  • Aranjes, tant el fruit com la pell, quin plaer!
  • Ruca, imprescindible per addictes a la pasta com jo.
  • Olives, especialment les morades partides i altres varietats.
  • Escarola, endívia...
  • Quinina de la tònica (per això m’agrada)
  • Xocolata bitter ;-)
  • Wasabi, que a més de picant i amargant t'obre les vies respiratòries "en canal".
  • Tamari; salses de soja fermentades en general.
  • ...
Aviam si m’ajudeu a ampliar-la, que segurament en desconec que m’agradarien.
Bon dia amargant! ;-)
Publica un comentari a l'entrada