dimecres, 20 de novembre de 2013

KABARET LITERARI D'ÀGER 2013!

KABARET LITERARI - PORCELLADA D'ÀGER 2013
El gran kabaret literari d'Àger, la PORCELLADA, se celebrarà enguany el dissabte 7 de desembre. Com cada any, el dia següent és la Fira del Montsec i d'Artesania d'Àger, en la que poetes i assistents podran revifar-se amb remeis naturals i/o casolans per la ressaca, i en la que participaré amb Llibres Artesans -espero que aquest any també formem tàndem amb el noi de les cerveses La Vella Caravana!

El fantàstic cartell de la Porcellada 2013 inclou Benet Rossell, Mª Antònia Massanet, Andrii Antonovski, Catalina Girona, Francesc Garriga, Jordi Prenafeta, Carles Rebassa, Josep Pedrals, Teresa Colom i Estel Solé. Si no heu estat mai al kabaret d'Àger, doncs, enguany excuses no us en falten!

dimarts, 29 d’octubre de 2013

dijous, 10 d’octubre de 2013

FLIA BCN Vallcarca, Fira del Llibre Independent Autoeditat


FLIA BCN en Vallcarca, 2013 from FLIA BCN on Vimeo

Fa uns dies vaig assistir amb Llibres Artesans a la primera edició de la FLIA BCN, la Fira del Llibre Independent Autoeditat; un grapat de persones apassionades han organitzat amb molt èxit el que per a mi, com a escriptor autor-editor, ha estat un dels grans esdeveniments de l'any. Molt bon ambient, moltes parades, molt públic i molt bona comunicació. Les primeres edicions de qualsevol fira sempre són difícils, però pel que vam veure en aquesta FLIA és fàcil augurar un gran èxit de la iniciativa. I com que no val només a mirar, des d’aquí els dono també tot el suport moral i de tot tipus, perquè això ho hem de tirar endavant! Gràcies a l’equip que va fer-la possible i fins molt aviat.

dijous, 3 d’octubre de 2013

Inaugurem TOCATS DE LLETRA - RESISTENTS 2013


Demà divendres a les 19:00, a l'Espai 7 del Centre Cultural el Casino, s'inaugura l'exposició de fotos de FotoArt Manresa que forma part del cicle Tocats de Lletra. FotoArt participa cada any al cicle, que enguany tracta el tema: RESISTENTS. Per aquesta exposició ens van demanar una fotografia a partir d'un text d'autor o autora resistent:

En un sentit ampli, els poetes resistents serien aquells que d'alguna manera es mostren compromesos amb valors com la llibertat, la solidaritat, els canvis socials, com a artistes i com a ciutadans. Entre els escriptors dels quals es llegiran textos en el proper Tocats hi ha Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Luis Eduardo Aute, Rosa Leveroni i Francesc Parcerisas, a qui és previst dedicar el club de lectura. Escriptors resistents van ser-ho també Bertoltd Brecht, Maiakovski, Passolini, Pablo Neruda...

Per la meva part he partit d'un relat breu de Sławomir Mrożek, que va morir el passat 15 d'agost, per fer una fotografia en homenatge a aquest autor de teatre i de relats breus. Per a mi va ser un gran RESISTENT i he intentat fer una obra a l'alçada. El text que he escollit és el relat curt "L'Arbre", que dóna títol al recull publicat a Quaderns Crema.



I fins aquí puc mostrar; si voleu veure la fotografía haureu de venir a l'exposició o esperar que la pengi per alguna banda ;-)

Més informació a l'Especial Tocats de Lletra 2013.
Demà divendres, 19:00, a l'Espai 7 del Centre Cultural el Casino.

dijous, 26 de setembre de 2013

microconte fet de lletres

molts anys després de l’amputació del mòbil, continua notant les vibracions dels nous missatges a la butxaca de la cama esquerra.
#postdinardefira Escrit després de dinar al passat Mercat de Lletres. Quan més ocupat estàs a una fira, més idees et surten quan pares, i després de dinar sempre ve l'aturada universal firaire; cal dur un quadern ;-)

dimecres, 25 de setembre de 2013

Vista microscòpica d’un recull d’aforismes

Aforismes en estat larvari. De gairebé noranta que han nascut, una seixantena sobreviuran el contacte amb el medi i formaran el corpus del llibre. La resta es perdran en la sopa primigènia alfabètica.

dijous, 19 de setembre de 2013

3 de 9 - concurs de curts de teatre

Aquesta proposta teatral em sembla molt interessant i us convido a assistir-hi; va arrencar el passat dia 18 a l'ÀTIC22, i seguirà dos dimecres més. A més, hi participa el carles Gilabert, amic que ha col·laborat amb el recull Perdonin que no em disculpi i que és garantia de qualitat per si mateix en qualsevol escenari.

3 DE 9. CONCURS DE TEXTOS CURTS
Concurs de textos curts’ és la primera proposta de la nova temporada de CURTS DE TEATRE a l’Àtic22. Sense cap premissa temàtica ni limitació creativa, 9 autors convidats prepararan la lectura dramatitzada dels seus textos. 9 històries peculiars repartides en 3 funcions on es llegiran els textos sense que el públic en sàpiga l’autoria i un jurat format per professionals i públic cada dia en seleccionarà fins a fer el nostre 3 de 9 particular. Els textos seleccionats podran formar part de la programació estable de la temporada.

dimecres 18 de setembre (a les 22.30h) textos de Jumon Erra, Carles Mallol i Marília Samper // dimecres 25 de setembre (a les 20.30h) textos de Guillem Clua, Sílvia Cortès i Jordi Oriol // dimecres 2 d’octubre (a les 20.30h) textos d’Albert Boronat, Marta Solé Bonay i Helena Tornero.
ACTORS: Carles Gilabert, Mireia Gubianas, Vanessa Segura, Joan Sureda i David Vert
DURADA DE L’ESPECTACLE: 60 minuts
RESERVES: http://www.doodle.com/6tcgqygkb42asdp4
COL·LABORACIÓ: 6€

dijous, 12 de setembre de 2013

set finalistes, set premis conte 2013!

Ahir ens va arribar, unes hores abans de la publicació al Núvol, la llista dels set relats finalistes que han passat la 3a ronda de deliberacions. Com ja us he comentat, per a mi tot això fa dies que és un regal, però a mesura que l'Any de la fava va passant rondes aquest regal es va fent més alegre, energètic i estimulant. Aquests contes curts finalistes són:

1. Ferran Cerdans, L’any de la fava
2. Diana Coromines, …i sud enllà, comença la gran repressió
3. Antoni Riera, Batecs de dona forta
4. Jordi Benavente, Paios durs
5. Ricard Biel, La guspira
6. Miquel Adam, Escala-Pàtria. Un conte totalitari
7. Joan Rusiñol, Uganda

He de dir que el primer premi em sembla una proposta molt interessant: un dels caps de setmana de Priorat Versió Original en els que, per facilitar intercanvis rics i diversos, es comparteix l'espai amb escriptors, es parla de la seva obra i tot allò que es proposi durant l’estada. He de dir que el Priorat és una de les meves sortides curtes preferides ja que em queda aprop i conté tots els elements essencials d'una bona escapada: caminades amb paisatge per fer fotos, bon menjar i bon vi; què més es pot demanar?

Felicito des d'aquí els altres finalistes i també els que no han passat la tercera ronda, ja que el nivell era molt bo en tots els casos. Per mi el premi ja l'hem guanyat amb totes les persones que ens han llegit, comentat i valorat. Els set finalistes són doncs, per a mi, set premis. GRÀCIES.

dimecres, 11 de setembre de 2013

també ens han privatitzat les parets (apunts a la llibreta)

Institucionalització de les parets: se silencia la dissidència convertint les parets en espais publicitaris de comerços, o bé dels artistes afins al règim (entenem per règim l’ajuntament i els altres estaments de poder, en aquest cas artístic). Artistes amb privilegis als que es dóna veu, els millors treballs, els millors espais... a dit. Amb aquesta domesticació de l’art urbà, de la pintada, del grafit, s’aconsegueix eliminar el missatge de lluita, dissident, de denúncia... i les parets esdevenen pura decoració, ni tan sols art, un mostrari publicitari de l’artista oficial amb privilegis, que ens recorda cada dia que no tothom es igual. La resta hem de continuar lluitant; contra tot, però amb un espai menys. Nota: a Manresa hi ha 75.000 habitants i tota una escola d’art, però només un parell o tres d’artistes oficials amb privilegis.

dissabte, 7 de setembre de 2013

Un sorteig fora de sèrie! :)


Ja s'ha dut a terme el sorteig de l'exemplar FORA DE SÈRIE de la sèrie Joan Turu del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi. La guanyadora ha estat la número 142 de les 230 persones que van participar-hi! Un gran èxit de públic, doncs, als que ja ens té acostumar el Joan. Deu ser que és ell el fora de sèrie? ;-) Us recordo el seu bloc en el que podeu seguir les seves altres aventures: Artista de revista.

D'altra banda dir-vos que si us vau quedar sense o bé si no vau participar però en voleu un, els podeu aconseguir a les fires de llibres artesans o bé a la botiga online.

Moltes gràcies Joan, moltes gràcies a tothom que va participar i en definitiva a totes les persones que han col·laborat i es van afegint a aquest projecte per fer-lo possible.

dimarts, 27 d’agost de 2013

L'any de la fava, finalista al Premi Núvol de contes 2013

Durant el mes d’agost, al nuvol.com -diari digital de cultura en català- han publicat 78 contes curts escollits entre els 153 que es van presentar a concurs al Premi Núvol de contes 2013. D’aquests 78, vint han passat a la final, i entre aquests vint hi ha L’any de la Fava, d’un servidor, que forma part del recull de relats breus Perdonin que no em disculpi.

L'any de la fava, relat curt finalista al Premi Núvol de contes 2013
L'any de la fava, finalista al Premi Núvol de contes 2013

Aquests contes finalistes han estat seleccionats per la Mariona Sanfeliu, la Griselda Oliver i la Neus Nogué, que formaran part d’un jurat d’alt nivell que es completa amb escriptors com Màrius Serra, Jordi Puntí, Enric Gomà i Matthew Tree! Mentre es duen a terme les deliberacions, us convido a llegir els altres 19 relats curts finalistes, una bona tria que sens dubte gaudireu.

Us agraeixo moltíssim l’empenta rebuda amb les vostres lectures, valoracions i difusió del relat. Això ja és un èxit per si mateix; a partir d’aquí, tot serà un regal. Moltes gràcies!

divendres, 16 d’agost de 2013

La família Cerdans-Turu al complert. Bé, en falta un!

Us presento la família Cerdans-Turu, una sèrie de dotze exemplars del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi amb les cobertes de l’il·lustrador Joan Turu.

llibre de relats curts amb cobertes del Joan Turu

Després d’aquesta feinada, tant el Joan com jo marxarem aviat de vacances, que ens ho mereixem! En el meu cas vaig de gira per Euskadi, gira que he anomenat Euskaltour 2013, a entregar alguns exemplars de recompensa del verkami que va permetre la impressió del llibre. Bé, també vaig a visitar la colla i a desvirtualitzar-me amb el grup d'euskera a l'Skype. Encara no ens hem vist mai; hi ha ganes!

Mentrestant us proposo participar al sorteig de l’exemplar del Joan, que està fent a la seva pàgina al facebook; o bé, si voleu assegurar el tret, podeu demanar directament un dels llibres de la sèrie a la botiga online de Llibres Artesans.

Ep, que el n. 6, la noia de les cues, ja ha volat!

Bones vacances i fins la tornada!

dilluns, 12 d’agost de 2013

Els més llegits fins ara al Premi Núvol de contes 2013

Aquest mes no hi ha matí que no em dediqui a llegir els nous relats publicats al Premi Núvol de contes 2013. La veritat és que hi ha molta varietat, tant d'estils com de qualitat. Avui ens han fet arribar la llista dels relats curts més llegits fins ara dels que participen al premi, que són els següents:
  1. Anna Tomàs, Vermell amargant 510 lectures - dia 1
  2. Miquel Adam, Pàtria-escala 410 - dia 1
  3. Àngel Fabregat, On no arriben les paraules 312 - dia 10
  4. Antoni Riera, Batecs de dona forta  282 - dia 1
  5. Ferran Cerdans, L'any de la fava 244 - dia 7
  6. Bruna Generoso, Una altra direcció 222 - dia 3
  7. Pere Juhé i Oriol, Només som dos a dinar 222 - dia 6
  8. Sílvia Teulats, L'amic visible 219 - dia 6
  9. Sergi Borges, A les palpentes 216 - dia 2 
  10. Jaume Prat, De cor a cor 203 - dia 11
Penso que un dels encerts del Premi Núvol és que el jurat no té en compte les visites de cada relat, ja que aquest varem depèn de moltes variables que no tenen a veure, necessàriament, amb la qualitat. Per exemple, en aquesta llista sembla clar que un biaix, d'allò més lògic, afavoreix els relats del dia 1 -que no dic que no siguin dels millors. De totes maneres, encara que no coincideix amb la meva classificació personal -força contes canviarien i les posicions també-, si que us convido a llegir-los.

Al final del mes m'agradaria fer la meva pròpia llista; si voleu podeu anar fent també la vostra i els comentem!

Moltes gràcies per la difusió que heu fet del conte: aquest podria ser, finalment, l'Any de la fava! -si l'heu llegit ja sabeu de què parlo- :)

divendres, 9 d’agost de 2013

Perdonin que no em disculpi per l'èxit momentani ;P

El llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi porta dos dies ben accelerat. Si l’Any de la fava ha debutat amb molt bona resposta al Premi Núvol de contes 2013, el recull del que forma part ha rebut al mateix temps valoracions excepcionals en la versió digital.
valoració del llibre de conte curts a l'amazon
Aquí teniu els comentaris recollits fins ara a amazon.com i a amazon.es:
Una mirada aguda sobre la realitat i uns contes que fan que et paris a pensar. En aquesta època en que tot i tots hem d'anar ràpid o, ens ho sembla, val la pena parar un moment, i mirar-nos cap endins, amb esperit crític.
Aquests és un d'aquells llibres que val la pena comprar en paper, però que també es llegeix bé en digital. És un recull de relats curts, alguns de poques línies, altres de 4 o 5 pàgines, però en general de molt bon llegir. Són històries properes, amb finals no sempre esperats però tampoc forçats. Si voleu un consell, compreu la versió Kindle per llegir, i la versió impresa per regalar.
He llegit el llibre d'una tirada, perquè m'ha captivat. Són contes curts molt ben trobats i elaborats, i ens els que ens hi reconeixem, ens retornen amb ironia algunes de les nostres contradiccions i flebleses.
Estic treballant per publicar el llibre digital en altres plataformes, quan tot estigui llest us en torno a parlar. A Llibres Artesans en parlaré més extensament, però la raó principal de complementar els llibres artesans amb llibres digitals és l'accessibilitat. Moltes gràcies a tothom pels comentaris i pel suport! Ferran

dimarts, 6 d’agost de 2013

Comentaris de lectores sobre el Perdonin que no em disculpi

He obert una carpeta amb captures dels comentaris de lectores i lectors que ja han passat per l’experiència de llegir el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi. Moltes gràcies a tothom, us animo a dir-hi la vostra!

diumenge, 4 d’agost de 2013

A quines hores canvien de torn els papanates de guàrdia?

Seguint el mateix mètode que ens va dur a la revel·lació “Manresa és el Yang de Montserrat”, hem descobert mitjançant l’observació empírica els horaris de canvi de guàrdia de l’indescructible papanates de torn:
  1. les 12 del migdia
  2. les 5 de la tarda
  3. les 9 del vespre
La importància d’aquesta nova revel·lació rau en el fet que el canvi de torn del papanates de guàrdia és el millor moment per dedicar a la vida social: durant el relleu, el papanates sortint i l’entrant es distreuen l’un amb l’altre i la seva nocivitat resulta apaivagada, detectant-se nivells per sota del llindar de mortalitat. Si l’entrant arriba tard fins i tot es pot desencadenar el meravellós i poc estudiat -per insòlit- fenòmen anomenat “buit de papanates”.

Aquest estudi no modifica l’hora punta del papanatisme, que com sabeu són les 12 de la nit, quan es reuneixen per comentar la jornada. Les recomanacions per aquest moment crític continuen sent les de sempre: mantenir-se a recer i/o extremar les precaucions.

De totes maneres, aquests horaris són aproximacions generals, pel que us exhortem a extremar les precaucions a tota hora quan sortiu al carrer -si teniu un papanates a casa vosaltres us ho heu buscat, així que aquests consells de poc us serviran ja que, al capdavall, us ho mereixeu.

dimecres, 31 de juliol de 2013

missatges del menys enllà

Som dimecres 31 de juliol del 2013: si una amiga intenta iniciar una conversa amb mi per SMS, això és que ha fet un viatge amb la màquina del temps i ha quedat atrapada en el passat, oi!? Pregunto!

dimarts, 30 de juliol de 2013

nota angelical

Senyor Àngel de la Guarda:
moltes gràcies per caure del cel,
però no calia que ho fes
just a sobre meu.

dilluns, 29 de juliol de 2013

El Rei del món, de Salvador Macip

Tal i com ens diu el subtítol, el Rei del món és una peli d’acció en forma de novel·la. Això significa que si us agraden les pelis d’acció us agradarà el llibre, això us ho asseguro. Però i si no us agraden, com en el meu cas? El meu repte era doble en enfrontar-me a dos gèneres que ja sabeu que no m’agraden especialment: les novel·les i les pelis d’acció.

Com a contista des que vaig aprendre a escriure, les novel·les em semblen, en ocasions, contes curts amb palla (reconec que és un prejudici i de fet n’estic escrivint una!). Les pelis d’acció no em solen agradar, més que res per la càrrega ideològica del final feliç alienant: el món va bé, el sistema funciona perquè qui la fa la paga, etc. tot això que es diu “entreteniment”; la veritat, ja estic prou entretingut amb els meus projectes com per entretenir-me amb més entreteniments.

Però disposat a aprofitar la generosa oferta del Salvador Macip (que ens va enviar un exemplar gratuït!) em vaig endur el llibre per llegir-lo en les inevitables hores mortes de tota fira. Al Delta de l’Ebre, doncs, vaig fer la meva pròpia peli amb el guió del Salvador i en la que vaig ser el director de fotografia. Fou l’únic llibre que duia a la parada de Mestràlia que no havia fet jo a mà!


Com a punts criticables (per a mi) només vaig apuntar al quadern de viatge:
  • Algunes escenes previsibles/tòpiques com la del sostre del metro. - Algunes escenes m’han semblat clichés del gènere, però vaja, per alguna cosa és una novel·la de gènere, oi?
  • Es donen explicacions recurrents, com si no quedés prou clar l’argument. -En alguns moments em sembla que tot està prou clar i que no cal repetir els detalls, com si el Salvador tingués por que no ho entenguem. Potser també té a veure amb la meva ment contista i la tendència a que em sobrin paràgrafs o pàgines senceres de les novel·les.
En canvi com a punts positius, n'hi ha un munt. Per començar us puc dir que em va atrapar i el vaig llegir de seguit, que en el meu cas és l’elogi més gran i l’indicador més fiable que em va agradar (normalment llegeixo els llibres de deu en deu, per donar un número).

Em va sorprendre positivament el tema, ja que és un dels meus preferits: el món de les estrelles musicals creades a cop de màrqueting. En aquest sentit i com a activista copyleft m’han posat molt catxondo les descripcions del món musical creat i orientat a fer diners i en el que la música és el de menys: les relacions entre artistes bluff i les seves discogràfiques; l’artista explotat que no s’entera de res (que és el que diu en públic que els internautes som uns lladres mentre la seva companyia el roba); com es compra espai en les ràdios per crear un hit a base de repetir-lo fins que s’incrusta al cervell, etc. (tot això són opinions meves, no allò que diu la novel·la)

I ara que estic contradient-me a mi mateix -com ha de ser- escrivint una novel·la, l’he intentat llegir també com a escriptor. En aquest sentit, tant la trama com el ritme estan molt ben resolts, especialment el ritme amb moments molt intensos. Però en el que més m’he fixat ha estat en els personatges. La sorpresa més gran que m’ha donat escriure una novel·la és la profunditat dels personatges, mai no havia entrat en la pell d’un de manera tan intensa, ja que en els relat breus no em dóna temps. A El rei del món, els personatges estan molt ben definits, especialment la mànager. Són molt creïbles i de seguida els poses cara i vas seguint la seva evolució. De tots els personatges, a l’únic que li he posat el rostre d'un actor conegut ha estat a l’entrenador personal; llàstima que no recordo com es diu i no he sabut trobar-lo fent recerca. És curiós com ara mateix recordo les escenes que vaig muntar amb El rei del món amb aquest actor, visualitzant de nou la versió pròpia de la pel·lícula.

En definitiva, un llibre que us recomano si us agraden les pelis d’acció ben resoltes (i sino també!) i si voleu submergir-vos una mica en el món de la música de les estrelles. També recomanable si esteu escrivint la vostra primera novel·la i voleu aprendre a crear personatges! ;-)

Moltes gràcies Salvador!

dilluns, 22 de juliol de 2013

Si penso en allò que pensaria si tot anés bé...

A vegades estic enfadat amb el món, és a dir, amb el primer que passa o amb qui tinc més aprop. Com que no és un estat gaire agradable, si la cosa s’allarga gaire em pregunto: si tot anés bé, estaries pensant això? La resposta sempre és que no, i pel sol fet de constatar l’origen espuri de l’emprenyamenta aquesta s’atenua fins a desaparèixer. Pel camí, intento detectar-ne l’origen real, que és una informació molt valuosa per continuar endavant.

La segona part va més enllà i consisteix en dir-me: Si penso en allò que pensaria si tot anés bé, tot tornarà al seu lloc -és a dir, tot continuarà igual però ho afrontaré d’una altra manera.

És una tècnica molt simple i rudimentària, però a mi em funciona, sobretot quan la comparo amb el donar cops a la taula o tirar coses contra la paret de fa molts i molts anys.

dijous, 18 de juliol de 2013

La meva font principal de petariurisme

Una de les principals fonts de petariurisme que forneixen la meva felicitat és la quantitat d’amigues, amants, parelles i germanes que se m’atribueixen de manera tan arbitrària i aleatòria com recurrent. Així és impossible no començar el dia petant-se de riure!

dilluns, 15 de juliol de 2013

Senyor Negroponte, pot esperar assegut la fi del llibre en paper. Gràcies.

Amb ganes i amb tota la il·lusió del món, presento la nova versió dels llibres artesans d'aforismes: impresos per duplicat, amb les pàgines microperforades per poder-ne arrencar els que vulguem per repartir-los, col·leccionar-los, etc.



Podeu veure l'àlbum complert al picasa de Llibres Artesans.

Senyor "Nostradamus Digital" Negroponte, esperi's assegut a la fi del llibre en paper o és possible que es cansi. Moltes gràcies.


divendres, 12 de juliol de 2013

TU, que no hi eres, a la cadira buida

TU, que no hi eres, a la cadira buida

i la Botiga de l'Ebre al fons, on vaig comprar una birra artesana cinteta que ja ens veurem
* Mercat de Deltebre, al Baix Ebre, Tarragona, el cap de setmana llarg de la fira Mestràlia amb Llibres Artesans.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Cal un Cor de Bou, per anar per la vida!

Després de No estem sols, l'amic Palomar torna amb Cor de BouL'Albert va col·laborar en la Festa d'Exposició Efímera del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi, i per a mi és un plaer recomanar-vos aquest disc i que l'aneu a veure si la seva gira passa a prop vostre -I si no hi passa sempre el podeu contactar!

La veritat és que ja fa dies que l'escolto: la meva recompensa del verkami que va muntar per aconseguir els diners de la gravació era, precisament, escoltar-lo d'avançada en digital. Això mateix podeu fer vosaltres, ara mateix:





El primer disc el va dur a tocar en una cincuantena de places i espais com el Festival del Mil·leni, al Festival Mirall Sonor, el Fem Ateneu... espero que amb aquest arribi encara a més gent. Hi col·laboren, entre d'altres, en Miquel Sospedra al baix (Mazoni, Sanjosex...), en Xavier Matamala a la bateria (Gorg Trio, Ex- Plouen), en Lars Serra al Piano (Praga) l'Albert Giménez al Bazuki (Àniam) i en Juanjo Muñoz (Gossos) al dobro.

Només us puc dir que ja me'l sé de memòria i que ha estat la banda sonora dels meus últims projectes, i us asseguro que no em conformo amb el primer que trobo per acompanyar-me en moments tan especials!

I em repeteixo: per anar per la vida, cal un Cor de Bou. Salut!


dijous, 4 de juliol de 2013

scripta volant: paraules efímeres que s'enduen els bits (beta)

Ahir a la nit, escoltant Disposable Heroes of Hipocrisy, vaig donar per enllestida Scripta Volant, un script web que permet escriure sense deixar rastre: una tormenta de bits s'endú de manera lenta però inexorable les paraules impreses en pantalla; feia un parell d'anys que la volia fer i a principis d'aquesta setmana vaig trobar el moment ideal -es a dir, em vaig decidir a codificar-la d'una vegada!

La idea que vol transmetre és molt senzilla: tot és efímer i el món continuarà quan ens morim (consell molt útil per a les persones que escrivim). Es tracta d'una aplicació digital de l'escriptura sobre pedra que es pot apreciar en aquesta sequència de "Bom yeoreum gaeul gyeoul geurigo bom".

Aquesta és la versió més simple, que va sorgir després d'una "idea feliç": el text entra en el camp de text d'un formulari i en prémer return s'esborra i recomença el cicle (clica la imatge)

Scripta Volant, script by Ferran Cerdans

A partir d’aquesta base es poden fer infinites combinacions, per exemple amb una imatge de fons i el text més llarg -la foto la vaig tirar des de Siurana en una escapada de cap de setmana de fa uns anys; clica-la! ;-)

Scripta Volant, script by Ferran Cerdans

Us animo a provar Scripta Volant i a dir-hi la vostra; aviat més informació, més versions i el llançament oficial a Llibres Artesans. Moltes gràcies! I recordeu: Disposable Heroes of Hipocrisy s'han d'escoltar sempre de nit per aconseguir el màxim efecte ;-)


dimarts, 2 de juliol de 2013

A vegades la tasca més important és buidar la paperera

Fa temps vaig descobrir Think, una aplicació per a mac que permet seleccionar una tasca i ocultar en negre la resta de l’escriptori. Al mateix temps, i a mode de càmera fotogràfica poorman, m’encanta fer captures de pantalla dels moments importants de la meva vida. Avui, doncs, vull compartir amb vosaltres, destacada amb al mig de l’escriptori, la que ara mateix és la tasca més important que estic fent: buidar la paperera.


Si em coneixeu us costarà creure'm, però estic parlant seriosament: si cerqueu sentits metafòrics, en trobareu molts!

dijous, 27 de juny de 2013

Quan les biblioteques són un XIST!

La tercera proposta que presento de manera crítica a l’infame concurs de logotips de les Biblioteques de Manresa és un doble sentit. He jugat d’una banda amb l’onomatopeia de qui fa soroll per intentar silenciar algú, i de l’altra amb el xist o acudit, generalment dolent, que és allò que sembla la Biblioteca del Casino quan pretenem fer-ne ús i ens frustrem en trobar-nos-la tancada. Afegeixo l'horari perquè és el nucli del gran xist manresà i perquè les persones foranes puguin fer-se una idea del nivell que tenim aquí. En realitat, però, igual que la plaça de les gàbies i altres balafiaments faraònics manresans, d’acudit no en té res -talment aquest logotip.

De Propostes crítiques de debat al concurs de logotip de les Biblioteques de Manresa

I amb aquest tercer logotip, encara en esbós, s’acaba la sèrie presentada a concurs amb la intenció d’obrir un debat que sembla que no consta a l’agenda de la manresanitat benpensant i bensonant, no fos cas que algú ens prengués per persones independents capaces de pensar per si mateixes; és a dir, per ATILA. XIST!

Onomatopeies per demanar silenci en català: XIT!, al Diari de Girona

dimecres, 19 de juny de 2013

La biblioteca del Casino, una trombosi al cor de Catalunya

COM ORGANITZAR UNA BIBLIOTECA PÚBLICA (fragment)
8. El bibliotecari ha de considerar el lector com un enemic, com un gandul (altrament estaria treballant) i com un lladre en potència.
13. Els horaris han de coincidir amb els de treball, discutits prèviament amb els sindicats: tancament absolut els dissabtes, els diumenges, al vespre i a les hores de menjar ../.. L’enemic més gran de la biblioteca és la persona que treballa i estudia alhora. El millor amic és el rendista jubilat que no té cap necessitat d’acudir a la biblioteca perquè ja en té una a casa.
18. L’ideal seria que l’usuari no pogués entrar a la biblioteca.
Umberto Eco, “El segon diari mínim”, Destino, Barcelona, 1994

Pel que sembla els responsables del Casino han seguit algunes de les recomanacions de l’Umberto Eco. El problema és que aquestes normes formaven part d’un escrit satíric i no calia, no era imprescindible, agafar-se-les al peu de la lletra. Si es tractava d’això, podem dir que els responsables en qüestió s’han esmerçat en fer la biblioteca inaccessible però que haurien de millorar un pèl per fer-la del tot impenetrable -extrem que podem anomenar ”la solució final”.

Si ens fixem en l’horari, per exemple, encara resten alguns dies on la plebs té accés a la biblioteca; tal i com diu l’Umberto, però, “Els horaris han de coincidir amb els de treball”, i això no es dóna exactament -encara. A a les tardes l’horari s’allarga massa (fins a les 9!) i els llibres queden exposats en excés al populatxo.

En canvi, són genials les dues hores i mitja de tancament els migdies, que impedeixen que el lumpen pugui apoderar-se del recinte aprofitant una menor concurrència. Aquí podem dir que han aplicat correctament la recomanació “L’enemic més gran de la biblioteca és la persona que treballa i estudia alhora.

De la mateixa manera, tancar absurdament els dilluns al matí és un cop d’autoritat, una manera de demostrar qui mana i de posar tots els visitants en fila índia a la tarda. El consell El bibliotecari ha de considerar el lector com un enemic” no podia estar més ben aplicat.

Per desgràcia, aquesta biblioteca només pren el relleu de la Biblioteca Popular Sarret i Arbós i la Biblioteca Pública de “La Caixa”. Aprofitant l’avinentesa, podrien haver acabat també amb les de tots els instituts, escoles i parvularis, per tal d’evitar l’accés no responsable als textos sagrats de la literatura universal.

En fi, la meva recomanació professional, si hem de continuar interpretant els consells de l’Umberto al peu de la lletra, és la següent: tapiar portes i finestres. Només així podrem estar segur de complir amb la norma més important de totes i el nucli essencial dels manaments de la gestió de biblioteques: L’ideal seria que l’usuari no pogués entrar a la biblioteca.”Amén.

Adaptació en motiu del concurs de logotips de les Biblioteques de Manresa de l'article amb el mateix títol que vaig publicar al fanzine personal L'iconoplasta l'abril del 2002. 

Més sobre la sèrie/campanya: Quan les biblioteques són un XIST!

dimarts, 18 de juny de 2013

Es pot hackejar un concurs de logotips?

1r comunicat: És possible hackejar un premi i emprar-lo com a plataforma de denuncia? Avui al matí he pensat en algunes idees pel Concurs de Logotips de les Biblioteques de Manresa i els traços m’han dut a resultats cada cop més crítics. Aquests dos esbossos expressen allò que sento ara mateix de manera visual: les bases del concurs són degradants i els horaris de les biblioteques no són propis d’una ciutat de 75.000 habitants.


Aquest és el primer esbós de logotip crític que m'ha sortit. Com a usuari es la imatge que més s'escau al concepte Biblioteques de Manresa. És senzill i directe i funciona tant en color com en BN... no sé què més es pot demanar.

De Concurs logotip Biblioteques de Manresa

Aquest és un altre esbós més elegant i amb una imatge més seriosa. La idea és que el cartellet NO MOLESTAR sembla també un llibre recolzat en un prestatge.

Aviat hi haurà més comunicats; he de recuperar un article al respecte que vaig escriure fa uns anys al fanzine l'Iconoplasta on explico millor els motius de la meva indignació. De moment tinc clar que presentaré les versions definitives al concurs amb la intenció d’obrir un debat. Penseu que els mostraran si hi ha una exposició dels treballs? Què opineu, de tot plegat?

relacionat, per seguir llegint: La biblioteca del Casino, una trombosi al cor de Catalunya 

dilluns, 10 de juny de 2013

una tàctica secreta

Avui em sento com el Cid Campeador, que segons diu la llegenda va guanyar una batalla un cop mort: a vegades l’única manera que t’escoltin en una organització és abandonar-la. Així poden acceptar les teves propostes sense que l'orgull (malentès) resulti ferit. Al capdavall t’hauran donat la raó, no amb paraules però si amb fets, i hauràs vist les teves idees fetes realitat. Això és el què compta. Salut!

dijous, 23 de maig de 2013

Què passa a Manresa? MISTERI RESOLT

Quan vaig anar a viure a Manresa una de les meves obsessions era intentar explicar els fenòmens que succeeixen en aquesta ciutat. Després d’anys de divagacions vaig arribar a la primera de les meves teories: els que vivim a Manresa estem pagant alguna cosa que vam fer en altres vides (més monstruosa quants més anys haguem de viure-hi). Aquesta teoria ha estat força ben rebuda, però no explica tot allò que succeeix aquí.
Així, després de 12 anys de conversacions amb persones nadiues, espiritistes, transmutadores de matèria i energia, estudioses, geòlogues, etc. i de recollida de dades experimentals, anàlisis, documentació i estudis empírics he arribat a la meva conclusió definitiva.
De Manresa, la força fosca que contraposa Montserrat

La segona teoria, que ja compta amb dotzenes d’adeptes, és que Manresa és el Yang de Montserrat, el que vindria a dir que és la cara fosca que contraposa tota font de llum. Així que, si mai t’has preguntat què passa amb Manresa, aquí tens la resposta. Aquesta imatge és una exposició visual de les conclusions del meu treball tan incansable com definitiu: jo ja he pagat per les meves malifetes i me’n vaig a viure a Santpedor.
XD
Ens anem veient, això si.
Salut!




dijous, 9 de maig de 2013

Tot allò que us pot agradar de Llibres Artesans

Aviam què us sembla aquesta manera de donar a conèixer els llibres i projectes propis i facilitar a la vegada la seva difusió.

Les dues preguntes que em fan més sovint són, de més a menys freqüència: “Què menges per tenir tantes idees?” i “Quantes pàgines tens al facebook?”. La resposta a la primera pregunta és Spaghetti aglio e olio i la resposta a la segona pregunta és la secció /m'agraden, que vaig muntar ahir a la web Llibres Artesans.



Aquí aniré afegint tot el que us pot "agradar" en el sentit del facebook/google del terme. Encara que no ho sembli, falten força pàgines (llibres). I si, és un experiment i qualsevol feedback serà molt apreciat ;-)

dilluns, 6 de maig de 2013

L'art d'amargar-se la vida

Si he de triar entre dolç i salat, em quedo amb el salat, però el sabor que més m’agrada de la vida és l’amarg -si parlem de menjar, és clar. Això sempre desperta curiositat i comentaris; algú em va dir que l’amargant marca els aliments més saludables, altres em demanen d'on trec aquesta amargor que tant m'agrada. Bé doncs per satisfer la curiositat al·liena i la pròpia he fet una llista amb les meves fonts d’amargants de la vida.
  • Cafè -que prenc sol, sense sucre.
  • Pell de les anous i altres fruits secs, com les ametlles, etc.
  • Cervesa artesana amb llúpol. Les de baixa graduació, que són les que prenc, solen ser especialment amargants perquè duen molt llúpol. La meva recomanació personal és la Guineu Riner.
  • Llevadura de cervesa
  • Tàperes, les poncelles de la taperera.
  • Taronjes amargues, amb les que es fa una confitura deliciosa.
  • Llimona -la llimona és àcida o amargant? El fruit i el suc són molt àcids, però també amargants, oi? La pell blanca és amargant; a Sicília vaig provar unes llimones grans autòctones amb molta pell blanca al mig de la qual hi ha el cor de llimona, boníssimes!
  • Aranjes, tant el fruit com la pell, quin plaer!
  • Ruca, imprescindible per addictes a la pasta com jo.
  • Olives, especialment les morades partides i altres varietats.
  • Escarola, endívia...
  • Quinina de la tònica (per això m’agrada)
  • Xocolata bitter ;-)
  • Wasabi, que a més de picant i amargant t'obre les vies respiratòries "en canal".
  • Tamari; salses de soja fermentades en general.
  • ...
Aviam si m’ajudeu a ampliar-la, que segurament en desconec que m’agradarien.
Bon dia amargant! ;-)

dijous, 2 de maig de 2013

Un sol d'injustícia

A hores d’ara encara no he entès l’expressió “un sol de justícia”; a mi sempre em surt “un sol d’injustícia”, que em sembla que s’ajusta més a la (meva) realitat :P

dimarts, 30 d’abril de 2013

Per què és millor viure en un soterrani

Si vius en un 6è i coneixes a una noia, arribarà a dalt cansada; quan vulgui marxar ho tindrà de baixada i en canvi li costarà tornar a venir. Però si vius en un soterrani, planta -6, venir a casa teva és de baixada i li costarà molt més marxar un cop estigui amb tu... bé, revisant el meu propi argument, tenint en compte l'últim factor, potser el millor, el més equilibrat, és viure en una planta baixa XD

dissabte, 27 d’abril de 2013

la persona victimista és víctima d'ella mateixa

Cada cop que li presento algú aixeca una paret entre jo i la persona que li he presentat. Solució: no presentar-li ningú més -o bé, presentar-li només amigues amb personalitat, no influenciables.

diumenge, 14 d’abril de 2013

Bel Olid presenta i llegeix un relat del llibre "Perdonin que no em disculpi"


Bel Olid presenta el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi, de Ferran Cerdans Serra, a Manresa. Durant la presentació, llegeix el relat que obre el recull i recomana la lectura del llibre. La particularitat d'aquest llibre és que les cobertes dels exemplars són totes diferents, il·lustrades per varis artistes o bé per l'autor, que ha enquadernat a mà bona part dels exemplars.

Les diferents versions úniques del llibre a la venda són a la botiga online:
http://tenda.llibres-artesans.com
Les trobareu també a la Fira Arts Libris, del 20 al 23 d'abril
Llibres Artesans a l'Arts Libris 2013

Moltes gràcies Bel per venir a presentar el llibre a Manresa un dia que tenies ben atapeït, i per fer-ho de manera tan entusiasta; gràcies!

divendres, 29 de març de 2013

Com crear un favicon.ico multi mides per a la nostra web

El favicon és la petita icona que apareix al navegador quan entrem a una pàgina, normalment al costat de l'adreça web, i que s'incorpora quan l'afegim als marcadors. Fa molt anys -quan els que poblàvem Internet érem una mena de comunitat altruista- n'hi havia prou amb una icona de 16x16, però amb el temps les resolucions dels monitors i les pantalles s'han anat fent més grans.

Avui en dia el favicon.ico no serveix només pels navegadors, sinó que conforma la nostra identitat visual quan algú afegeix l'enllaç a la pantalla del mòbil, de la tablet, etc. Aprofitant que el format .ico ens permet incloure vàries mides de la mateixa icona en un mateix arxiu (quina genialitat!), podem dissenyar el nostre logo a mides diferents optimitzades als diferents destins que pot tenir.

En aquest cas, es tracta de la icona de la meva web personal, www.fcerdans.net, per la que he adaptat el segell d'artista amb el que signo les obres i els Llibres Artesans. I una vegada més, contradient la dita "amb programari lliure moltes coses no les pots fer", apareix el nostre estimat GIMP i ens dóna la solució més fàcil, ràpida i intuïtiva possible.

Imatge en capes a diferents mides en el Gimp
Amb el GIMP el procediment és tan fàcil com:
- Partim de la mida més gran, en el meu cas 128x128, a poder ser en .png, que admet transparència.
- Dupliquem la capa i en canviem la mida. Els formats més necessaris són 16, 24, 32, 72, 114 i 128 píxels.
- Ajustem la icona a les necessitats de la nova mida (per optimitzar s'han de fer retocs, sobretot amb la de 16x16).
- Tornem a la capa inicial i la dupliquem altra vegada Així anem repetint el procés fins arrivar a la mida més petita, que seria la 16x16 píxels. Si es perden detalls hi ha una bona opció que és adaptar el logo; en el meu cas, per exemple, la versió 16x16 és molt simplificada.

Un cop tenim totes les capes optimitzades Només hem de guardar com .ico i ens apareix el diàleg de la captura. Podem seleccionar les mides que volem que s'incloguin a la icona i les que no.

Guardar imatge com a icona de Windows amb el Gimp
Guardant la icona; seleccionem les capes que volem afegir

Un tema molt diferent és com s'ha de dissenyar bé la icona, això donaria per un article molt més llarg; aquí em limito a donar-vos unes línies generals d'ajuda per si algun dia us trobeu en el cas.
Salut!

dissabte, 23 de març de 2013

vostè és aquí: mapa de situació universal

Avui agafarem una perspectiva d’ona

Els últims anys he estat especialment fascinat pel ritme, un fenomen que tota la vida m’ha atret -vaig començar a tocar el baix molt aviat- i que progressivament ha anat acaparant protagonisme en la vida. De ritmes de la vida n’hi ha molts, encara que de la majoria no som gaire conscients que siguin un ritme: la rotació de la terra, els cicles del fred, les fases de la lluna, les estacions, les marees, els rellotges biològics, les migracions, les generacions, cicles d’enfermetats, la respiració, el batec del cor, el cicle sexual de la reproducció, la locomoció bípeda, la música, els biorritmes, els ritmes hormonals, les taques solars... i molts més.

Paral·lelament sempre he pensat que la vida segueix una trajectòria d’ona. A més, les ones m’han acompanyat sempre en les corbes de dos tipus de programari en els que he passat milers d’hores: els filtres de compressió en multipistes d’àudio i les corbes de nivell del photoshop.

En un moment donat, em vaig adonar que tot ritme és també una ona, i que si tot és ritme -tal com diu un dels principis de la filosofia hermètica, amb el que he d’estar d’acord a la força- tot segueix també els principis de les ones.

Però no em vull estendre més, sinó tan sols compartir amb vosaltres aquest mapa d’ubicació universal, útil tan quan les coses van molt malament com quan van molt bé.



Ens recorda que si som a baix potser ja estem pujant, i que quan som molt amunt la caiguda és inevitable. A mi m’ha servit durant molts anys per situar-me, per animar-me en les pitjors èpoques i per mantenir-me alerta en els moments, pocs, en els que tot semblava anar molt bé.

dijous, 21 de març de 2013

Dia mundial de la descàrrega de poesia

Avui és el Dia mundial de la poesia, i us convido a celebrar-lo, entre altres activitats com recitar i llegir poemes, descarregant dos llibres molt especials: manuscrits i fotografiats per l'autor -un servidor. Els trobareu a la secció de descàrregues de Llibres Artesans, o bé podeu clicar en cada imatge per entrar a la fitxa del llibre. Salut i/és poesia!
escrits en tinta invisible petjades obagues

dimecres, 6 de març de 2013

La privacitat a Internet també depèn de nosaltres

La privacitat a la xarxa no depèn només de les lleis o els governs. A banda de participar en campanyes de pressió pels nostres drets, com a webmasters d'una web tenim opcions per incrementar la privacitat de qui ens visita. Totes les web recullen estadístiques al servidor, i la majoria de les que visitem a diari ho fan també via Google Analytics; aquí és on entra la nostra responsabilitat.

Aquesta és la pestanya de configuració del mòdul de Google Analytics per a Drupal 6.x, que és el cms que corre la web de Llibres Artesans.


Les dues opcions de privacitat que apareixen, sempre activades a Llibres Artesans, ens serviran per explicar els conceptes més importants de privacitat a la xarxa:
  • Anonymize visitors IP address: Diu a Google Analytics que faci anònima la informació dels visitants treient l'últim octet de l'adreça IP abans d'emmagatzemar la informació. Això redueix la precisió de la informació geogràfica. En alguns països no es permet recollir informació d'identificació personal per raons de privacitat i aquesta configuració pot ajudar a complir amb les lleis locals.
  • Universal web tracking opt-out: Si està habilitat i el servidor rep la capçalera Do-Not-Track al navegador del client, el mòdul de Google Analytics no insereix cap codi de seguiment al lloc web. El compliment de Do Not Track pot ser purament voluntari, forçat per l'autoregulació del sector, o imposat per una llei estatal o federal. Si us plau, accepti la privacitat dels seus visitants. Si tenen opt-out de seguiment i publicitat, ha d'acceptar la decisió personal. Aquesta funció està limitada a usuaris registrats i emmagatzematge en memòria cau de la pàgina desactivada.
El problema del Do-Not-Track, doncs, és que depèn totalment de la voluntat de l'administració del sistema. Si voleu saber més sobre aquesta opció, aquí teniu alguns enllaços:
How to Turn on Do Not Track in Your Browser : una pàgina en la que s'explica com funciona i les maneres d'activar-lo en diferents navegadors [ÈNG]:
Do Not Track a la EFF (Electronic Frontier Foundation)
Do Not Track a mozilla (Firefox)

Espero que aquesta explicació us hagi resultat interessant i serveixi a algú per prendre consciència sobre la privacitat i entendre una mica més com funciona la xarxa. Gràcies per la visita!


diumenge, 3 de març de 2013

dissabte, 2 de març de 2013

Amanda Palmer: The art of asking

Tota una lliçó per a qui vulgui escoltar i tingui ganes d'aprendre.
És evident que el model actual del negoci cultural no funciona; cercant vies alternatives segur que ens equivoquem sovint, però per trobar la fórmula s'han de fer experiments. A voltes funcionen i a voltes no, però tots serveixen per avançar. El què és una utopia és quedar-se quiet i esperar que tot millori per si sol.