dimecres, 19 de juny de 2013

La biblioteca del Casino, una trombosi al cor de Catalunya

COM ORGANITZAR UNA BIBLIOTECA PÚBLICA (fragment)
8. El bibliotecari ha de considerar el lector com un enemic, com un gandul (altrament estaria treballant) i com un lladre en potència.
13. Els horaris han de coincidir amb els de treball, discutits prèviament amb els sindicats: tancament absolut els dissabtes, els diumenges, al vespre i a les hores de menjar ../.. L’enemic més gran de la biblioteca és la persona que treballa i estudia alhora. El millor amic és el rendista jubilat que no té cap necessitat d’acudir a la biblioteca perquè ja en té una a casa.
18. L’ideal seria que l’usuari no pogués entrar a la biblioteca.
Umberto Eco, “El segon diari mínim”, Destino, Barcelona, 1994

Pel que sembla els responsables del Casino han seguit algunes de les recomanacions de l’Umberto Eco. El problema és que aquestes normes formaven part d’un escrit satíric i no calia, no era imprescindible, agafar-se-les al peu de la lletra. Si es tractava d’això, podem dir que els responsables en qüestió s’han esmerçat en fer la biblioteca inaccessible però que haurien de millorar un pèl per fer-la del tot impenetrable -extrem que podem anomenar ”la solució final”.

Si ens fixem en l’horari, per exemple, encara resten alguns dies on la plebs té accés a la biblioteca; tal i com diu l’Umberto, però, “Els horaris han de coincidir amb els de treball”, i això no es dóna exactament -encara. A a les tardes l’horari s’allarga massa (fins a les 9!) i els llibres queden exposats en excés al populatxo.

En canvi, són genials les dues hores i mitja de tancament els migdies, que impedeixen que el lumpen pugui apoderar-se del recinte aprofitant una menor concurrència. Aquí podem dir que han aplicat correctament la recomanació “L’enemic més gran de la biblioteca és la persona que treballa i estudia alhora.

De la mateixa manera, tancar absurdament els dilluns al matí és un cop d’autoritat, una manera de demostrar qui mana i de posar tots els visitants en fila índia a la tarda. El consell El bibliotecari ha de considerar el lector com un enemic” no podia estar més ben aplicat.

Per desgràcia, aquesta biblioteca només pren el relleu de la Biblioteca Popular Sarret i Arbós i la Biblioteca Pública de “La Caixa”. Aprofitant l’avinentesa, podrien haver acabat també amb les de tots els instituts, escoles i parvularis, per tal d’evitar l’accés no responsable als textos sagrats de la literatura universal.

En fi, la meva recomanació professional, si hem de continuar interpretant els consells de l’Umberto al peu de la lletra, és la següent: tapiar portes i finestres. Només així podrem estar segur de complir amb la norma més important de totes i el nucli essencial dels manaments de la gestió de biblioteques: L’ideal seria que l’usuari no pogués entrar a la biblioteca.”Amén.

Adaptació en motiu del concurs de logotips de les Biblioteques de Manresa de l'article amb el mateix títol que vaig publicar al fanzine personal L'iconoplasta l'abril del 2002. 

Més sobre la sèrie/campanya: Quan les biblioteques són un XIST!
Publica un comentari a l'entrada