dimecres, 21 de setembre de 2016

Sèrie "Autoretrat amb lloro-cam"

No sóc gaire amic de sortir a les fotos, i encara menys de fer-me autoretrats, però des de FotoArt Manresa em van demanar un autoretrat amb càmera per dissenyar el cartell de la propera exposició del festival Tocats de Lletra, així que he decidit innovar una mica i aquest és el resultat: “Autoretrat amb lloro-cam”.

La primera que m'ha quedat bé, tot i que un pèl seriós (temia per la càmera)

Més relaxat.

Acaronant la lloro-cam

Moment en el que la càmera cau i, per sort, l'agafo al vol.
Què faria jo sense aquesta càmera?!

Em podria haver afaitat, em podria haver “pentinat”, em podria haver posat “guapo”, em podria haver “arreglat”, podria haver netejat el mirall, podria haver-me esperat a un altre dia que hagués dormit més, em podria haver canviat de roba... però llavors ja no seria jo, i això és un autoretrat.

Àlbum al flickr: Autoretrat amb lloro-cam

Ferran Cerdans Serra, escriptor autor-editor a www.llibres-artesans.com, 21/09/2016.

dilluns, 30 de maig de 2016

De safari per Santpedor

La foto que m'agrada més de les d'avui.
Ha entrat només un moment al camp, ep!
No era la meva intenció, però d'una caminada n'ha sortit un safari fotogràfic: l'Alai nedant en una "lluna plena" molt especial, peixos alimentant-se en un toll, vista de Santpedor amb ovelles i, ja gairebé a casa, un gat que acaba de caçar un ratolí.


Alai nedant en "Lluna plena" ;-)
Peixos menjant a la superfície de l'aigua en un toll.
Santpedor entre el Montcau i les ovelles.
Gat que tot just acaba de caçar un ratolí.

dijous, 28 d’abril de 2016

Tornant de la Fira Literària Joan Cid i Mulet

Han passat força dies, però aquí teniu algunes imatges que vaig fer tornant de la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, Tortosa, a la que vaig participar amb els Llibres Artesans. És un plaer visitar les Terres de l'Ebre! Quan hi vaig, de camí a casa sempre miro d'aturar-me en alguna platja; en aquesta ocasió vaig anar a parar a L'Estany (L'Ametlla de Mar).

M'agradaria aprendre l'aquarel·la ni que fos només per poder captar escenes com aquesta. La veig més d'aquarel·la que de fotografia, tot i que té el seu què.

L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

Una caseta que ja ens agradaria poder-ne gaudir; plena de Llibres Artesans i amb l'Alai pel pati o nedant al mar ;-) 

L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

Per dinar vaig baixar a unes roques, vaig descobrir una petita cova a l'ombra, i allí vaig menjar bacallà marinat i suc de tomàquet natural a tocar del mar. Deliciós en tots els sentits, sobretot el del gust, el de l'oïda i el de la vista. Plaers de la vida. Quan mirava a la dreta veia això:


L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

dimarts, 8 de març de 2016

Dia de la dona a cara o creu

Avui és dia 8, dia internacional de la dona. És un d’aquests dies que per anar bé no haurien d’existir (no haurien de ser necessàris) i que, al capdavall, poden resultar força vomitius a causa de tota la hipocresia, mercantilització i rentat de consciència que comporten. Però en aquest cas no us parlo d’hipocresia sinó d’un fet molt paradigmàtic.
Ara mateix ha acabat un concurs a Rock FM que s’anomena ROCK MASTER. És un d’aquells concursos de preguntes en els que participa gent saberuda, d'aquesta tan odiosa que ho saben tot sobre la història del rock. En aquesta ràdio avui fan un especial de música de dones (“Las chicas són guerreras”), així que totes les preguntes tenien a veure amb dones músiques. Doncs bé, dels dos homes saberuts que concursaven —d’aquests que normalment ho saben tot, insisteixo—, de 20 preguntes un no ha encertat ni una i l’altre dues al final, de pura casualitat. Si a més us dic que les preguntes tenen només dues respostes, A/B, se’ns fa evident que fins i tot per probabilitat n’haurien d’haver encertat unes 10 entre tots dos.
Em sembla molt representatiu, en definitiva, que dos saberuts, d’aquests que ho saben tot sobre de la història del rock, hagin encertat menys preguntes sobre músiques roqueres que si haguessin triat a cara o creu. Això evidencia que aquest dia, per molt vomitiu que pugui arribar a ser, continuarà sent necessari durant força temps.


divendres, 19 de febrer de 2016

Taller de comparativa entre abans i ara creatiu

ABANS > ARA
Taller d’escriptura > Taller d’Escriptura Creativa
Taller de pintura > Taller de Pintura Creativa
Taller d’escultura > Taller d’Escultura Creativa
Taller d’enquadernació > Taller d’Enquadernació Creativa
Taller de creativitat > Taller de Creativitat Creativa (!!!)
Taller de fer tallers > Taller Creatiu de Posar Noms a Tallers amb Creativitat mitjançant el Mètode Creatiu d’acabar-los en “Creativa”.
Muero porque no muero > Muero porque no muero creativa
La vida és una tómbola > La vida és una tómbola creativa
Això és un no parar > Això és un no parar creatiu
I un llarg etcètera > I un llarg etcètera creatiu

dijous, 21 de gener de 2016

Menció a la revista Ictinews

Navegant per altres illes he anat a parar a l'Ictinews i hi he trobat aquesta cita del poemari Escrits en tinta invisible:

"Si us sembla acabarem amb un poema de Ferran Cerdans Serra (Escrits en tinta invisible, 2004), que reflecteix perfectament l’esperit monturiol que heu de voler vostre abans no abandoneu el submarí."

Ictinews n.11


      La deu d'origen: Totes les històries són dins els bolígrafs, i quatre temeraris se n'esquitxen intentant dominar-ne el fluir de la tinta • Escrits en tinta invisible •  • 06/2004

Aquest text és del que segueix sent el meu llibre preferit entre tots els que faig escrits a mà a Llibres Artesans. La revista Ictinews és de l'Institut Narcís Monturiol de Figueres, i em fa especial il·lusió haver-hi sortit ja que sóc molt fan de l'obra de Monturiol i de les seves idees per canviar el món. Per exemple, l'Ictineu el va concebre no pas amb finalitats militars sinó per salvar vides entre els pescadors de corall. Moltes gràcies per la menció!


Atreviu-vos a ser temeraris. Escriviu.



Per a llegir més sobre Monturiol: A Utopian's submarine

dimarts, 8 de desembre de 2015

Potser llavors serà massa tard.

Aquest matí algú ha atropellat un cadell a Santpedor i s’ha donat a la fuga, l’ha deixat enrere destrossat. Quan hi he arribat hi havia una Local, hem estat amb ell, hem trucat a 6 veterinaris aviam si algú podia venir o el podien rebre, he dut una manta, però quan ha arribat la veterinària ja no es podia fer res. Duia uns minuts agonitzant, mirant-nos tota l’estona, fent de tant en tant uns udols llastimosos. Tothom pot cometre un error, però fugir com un covard i no fer res per intentar arreglar allò que has provocat no té cap excusa. A qui ha fugit sense aturar-se: si llegeixes això vull que sàpigues que és possible que algun dia, potser d’aquí a molts anys, et trobis tu tirat algun matí fred, humit i de boira com avui, malferit abandonat, i que en aquell moment pensis “Què he fet jo per merèixer això?”. I llavors potser recordaràs el dia que vas deixar un gos ferit de mort, destrossat al mig del carrer, un dia fred com avui. I potser llavors pensaràs que no pots demanar a la vida més del que tu hi poses. I potser llavors l’asfalt et semblarà més moll, més dur i més fred que mai. I potser llavors ja serà massa tard.