divendres, 2 d’agost del 2019

La infància viscuda es perllonga tota la vida

Un estudi recent constata que els nens de pares afectuosos i amb menys control, creixen més feliços que els que han viscut una infància sota un control excessiu i que no han rebut prou afecte, casos en què solen tenir molt menys benestar mental.

Les persones que han viscut una infància amb afecte i s’han sentit correspostes, tenen una satisfacció amb la vida molt més alta i unes millors condicions mentals, no només en les etapes finals sinó també al principi de l’edat adulta i a mitjana edat. És a dir, en totes les etapes.

Exemples de control parental excessiu serien no permetre que els fills prenguin les seves pròpies decisions, envair la seva privadesa, no tolerar que tinguin opinions pròpies diferents… Totes aquestes actituds gens respectuoses generen una dependència excessiva. Per exemple, els infants no s’atreveixen a opinar per evitar represàlies.

Malgrat que en casos individuals, amb gran fortalesa mental, és possible capgirar aquesta situació i convertir-la en resiliència o en altres habilitats, en general, fins i tot en arribar als 60 anys, devasta de manera similar el fet d’haver patit control i fredor durant la infància que la mort d’un ésser estimat.

Article complet: Happier People Are Raised By Parents Who Do These Two Things

Nota: Amb aquesta referència comença una sèrie d’articles relacionats amb el CFGS en Integració Social que estic cursant a l’IOC.