dissabte, 28 de febrer del 2015

Un vessament injustificat de tinta

Escrivint al taller de Llibres Artesans

Donar-me a mi un rotlle de paper de 15 metres deu ser el més semblant a donar un rotlle de paper de 15 metres a un nen petit. Estic escrivint un nou llibre de poemes-o-el-que-sigui després de 7 anys (Ànimes nues, 2008). Vaig a poc a poc perquè escric amb una canya. De moment es diu “Gira-sol nocturn”, és a dir, es diu com jo mateix.

divendres, 20 de febrer del 2015

"Miserable que pretén fer-nos canviar de carril"

Tinc carnet des dels 18 però vaig estar uns anys sense cotxe, una etapa en la que no vaig conduir, entre els 22 i els 28. Quan vaig tornar a la carretera, em vaig trobar que alguna cosa havia canviat. Concretament, la regla:
“Facilitarem la incorporació de vehicles a la via per la que circulem, si cal canviant de carril”,
havia passat a ser la nova regla:
“Dificultarem a qualsevol preu la incorporació de vehicles a la via, mantenint-nos en tot moment en el carril dret, adaptant la velocitat del nostre vehicle a fi i efecte de formar una barrera impenetrable que impossibiliti l’entrada al miserable que pretén fer-nos canviar de carril. Què s’ha cregut?”.
Una altra possibilitat és que tingui els primers anys de conductor mitificats i que en realitat la regla sempre hagi estat l’actual.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Just abans d'obrir el teló

Alai @ home; Ferran Cerdans Serra, 2008

L’Alai rere el teló, els tres primers dies que va ser a casa; poruga, desconfiada, tímida, reservada, atenta a tot allò que passava; un pèl resignada, com si no esperés res de bo de nosaltres que ens la miràvem. Més endavant va aixecar el teló.


Alai @ home; Ferran Cerdans Serra, 2008



dimarts, 10 de febrer del 2015

A La Selva, el paradís retrobat

Ferran Cerdans Serra; La Selva, 2009
Aquest imatge recuperada em duu sensacions contradictòries. D’una banda és tot massa maco, l’Alai és molt salvatge i aquí no ho veig reflectit, sembla el retrat d'una persona! Potser se'm fa estrany perquè la conec massa, hi ha massa proximitat. De l’altra banda m’ha agafat un atac de nostàlgia en contemplar de nou aquest bokeh del 200mm APO, tan preciós que em sembla una aquarel·la. Però enmig de tot el record el paradís, no perdut sinó retrobat. El paradís no es perd, té tantes ubicacions diferents que a voltes sembla que et persegueixi.

diumenge, 8 de febrer del 2015

Integrar-se pels colors

Ferran Cerdans Serra - 2012
Des que vivim a Santpedor no s’integra gaire bé a la ciutat; tampoc és que abans hi estigués molt adaptada, però aquest dia es va llevar camaleònica amb una paleta de colors que sembla dissoldre’s l’entorn: nas/teules, pèls/paret... integrada pels colors.

dijous, 5 de febrer del 2015

Un dia de neu ben aprofitat

Jornada intensiva de neu, fotografia, quissos i bona companyia. Els dies de neu al Bages s'han d'aprofitar, la neu sol durar molt poc per aquí, així que per molta feina que hi hagi s'ha de sortir a gaudir del moment amb la càmera, si és possible!






La resta d'imatges a l'àlbum homònim  "Un dia de neu ben aprofitat"

dimarts, 3 de febrer del 2015

dilluns, 2 de febrer del 2015

Pregunta amb perspectiva

* coses que m'ensenya l'Alai n. 717

Ferran Cerdans Serra, 2015 - Santpedor
Segueixes el camí marcat o bé el deixes de referència i surts a explorar?

diumenge, 1 de febrer del 2015

Neva i fa sol

Ferran Cerdans Serra, 2015 - Santpedor
Una sortida ben diferent la d'avui: saludant caçadors de senglars, la recerca dels gossos perduts, "neva i fa sol"... i tornant cap a casa instants com aquest.