 |
| De calaix de sastre |
qui crea el joc i les seves regles té massa avantatge, especialment si tira primer [joc dels "dos en ratlla", esbós que vaig crear amb el "White Board" per a iPod, provant aquest programa per primer cop.]
|
| De calaix de sastre |
qui crea el joc i les seves regles té massa avantatge, especialment si tira primer [joc dels "dos en ratlla", esbós que vaig crear amb el "White Board" per a iPod, provant aquest programa per primer cop.]
7 comentaris:
falta convèncer al rival per jugar amb aquestes regles a aquest joc. i, això, sembla el més difícil de tot. :)
jeje i tant, podent triar poca gent acceptaria aquestes regles, el que hi ha jocs que juguem sense gaires opcions a retirar-nos o a passar de torn :D
gràcies pel comentari!
bé, contràriament al tres en ratlla, més democràtic perquè no perd ningú, el dos en ratlla és un exemple de domini clar, extrapolable a tantes coses ... :( ai, callo que avui tinc dia xof.
Sempre hi ha algú disposat a jugar i perdre, no et pensis... a vegades perdre és una manera de guanyar ;)
Clidice, no em diguis que estàs xof, que et necessitem!!! ;-)
jejeje amb el dos en ratlla aquest si tires primer no hi ha manera de perdre, així que ni tan sols ens dóna aquesta opció; d'altra banda tampoc la tindriem perquè nosaltres no solem tenir l'oportunitat de tirar primer en els jocs que ens són imposats; Ara, si que és cert que a vegades perdre és guanyar. Per exemple, recordo un dia que feia de porter suposadament neutral entre dos equips, un de col.legues i un altre de francesos (era amb una sola porteria). Em sembla que encara recorden alguns gols que em vaig deixar fer descaradament pels meus col.legues!! però tot i així vàrem perdre!!!... la "moraleja" que cadascú la tregui, que a mi em fa massa vergonya XDXDXD
Home senquiu :) de tota manera, en això de la porteria, ... i el "gustassu" que et va donar ser una mica déu quan et deixaves colar els gols pels "compis"? (rubor rubor) és que jo vaig "jugar" una mica amb el cronòmetre fent de taula de bàsquet per afavorir els amics ... i vam perdre també :P ara l'emprenyamenta dels contraris i fer-los creure que no passava res va ser genial :P encara ho recordo amb una rialleta per "lo bajini" hihihi
vaia dos tramposos!!! jajajajaja
Publica un comentari a l'entrada