dissabte, 19 de setembre de 2009

TENSA ESPERANÇA

Tensa Esperança - Exposició Ferran Cerdans

Una mirada propera al poble de Bòsnia i Hercegovina, que encara el futur amb l'esperança d'una complicada entrada a la UE, vista com a taula de salvació, però que a la vegada afronta un clima social de gran tensió entre ètnies, que es complica per moments i obstaculitza aquesta possible sortida al conflicte.
continua...

El tancament en fals de la guerra a Bòsnia i Hercegovina (BiH) el 1995 va derivar en una “guerra sense bales” que avui en dia es manté encesa: la post-guerra ha enllaçat amb un ambient social de pre-conflicte. Els mateixos partits que atiaren la conflagració el 1992 continuen alimentant els odis entre ètnies per a treure'n el màxim rèdit polític. Les alarmes han saltat a nivell europeu, i diferents estaments alerten sobre la creixent tensió social a BiH.

Al mateix temps, han començat a La Haia els judicis d'alguns dels criminals de guerra més coneguts, que molts bosnians, croates i serbis consideren herois nacionals. Acusats de diferents atrocitats a BiH, entre tots ells destaca Karadzic, el procés del qual començarà el proper 19 d'Octubre. Aquest lider serbobosni està inculpat, entre altres crims, del setge de Sarajevo i de la matança de Srevenica.

Aquestes dues icones de la maldat Sèrbia reflecteixen l'etiquetatge mediàtic, per interessos internacionals, de les parts en conflicte amb dos rols ben diferenciats: mentre els serbis són els “dolents”; els croates i bosnians apareixen com a les úniques víctimes.

Però malgrat es pot afirmar, objectivament, que les més grans atrocitats van ser comeses per l'exèrcit serbobosni, també es pot dir que dotzenes de pobles habitats majoritàriament per serbis van ser arrasats.

Si això no fou notícia en el seu moment, quan els serbis estaven etiquetats mediàticament com a “dolents”, menys ho són ara els patiments dels supervivents actuals. Els romanents als poblets serbis, doncs, són víctimes de tercera categoria: varen néixer en el bàndol equivocat d'una guerra oblidada.

Les guerres no finalitzen quan desapareixen dels televisors. El poble les continua patint durant dècades: les ferides tenen de curar-se, les mutilacions perduren, les mines exploten i causen noves víctimes. El dolor continua latent.

El poble, víctima sempiterna, pateix mentre és ignorat per la comunitat internacional. El clima a BiH recorda a molts habitants el 1992, i llavors, poca gent pensava que esclataria una guerra.

A les escoles, bosnians, serbis i croates reben classes d'història i de religió per separat. També de llengua, malgrat parlen el mateix idioma. En aquest context de pressió política, familiar, mediàtica, social i educativa, el jovent té la paraula i el futur a les seves mans.

La població, en general, compta amb l'esperança d'entrar a la UE: creuen que Europa no permetria una nova guerra als Balcans. Però les condicions imposades pels organismes europeus són inconcebibles pels partits ètnics nacionalistes, que consideren una derrota qualsevol concessió a les altres dues ètnies.

D'aquesta manera, la situació sembla no tenir sortida: les condicions necessàries per a que venci la pau només s'assoliran si entren a EU, on només poden entrar si s'acaben les tensions ètniques.

El poble mira doncs al futur amb esperança i por a la vegada. Amb esperança de que les noves generacions, que no han viscut el conflicte, sabran dur-los a la pau, però amb por de que abans d'aconseguir-ho esclati una nova guerra.

La gran pregunta és: què succeirà abans? Aquesta tensa esperança marca la vida diària a BiH.

TENSA ESPERANÇA
Reportatge fotogràfic de Ferran Cerdans Serra sobre la situació actual a Bòsnia i Hercegovina.
Del 23 de Setembre al 14 d'Octubre a l'Escola d'Art de Manresa
[mapa ubicació]

Seguiment de l'actualitat sobre BiH: BOSNIA REPORTS

Publica un comentari a l'entrada