dimarts, 29 de setembre del 2009

caient cap al cel


Al contrari dels malsons en els que queia permanentment cap a la incertesa del futur pròxim amenaçador, estic caient permanentment cap el cel, amb alegria.
> , ,

3 comentaris:

Clidice ha dit...

deu ser una deliciosa sensació de vertígen :)

29 de setembre del 2009, a les 21:34
neus ha dit...

doncs que duri! caure damunt dels núvols ha de ser de bon caure :)

29 de setembre del 2009, a les 22:09
sargantana ha dit...

jo vull venir....

30 de setembre del 2009, a les 6:52

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)