dijous, 13 d’agost de 2009

estic enganxatós!

de petit teníem una broma amb el meu millor amic, que per desgràcia va morir molt jove, que consistia en agafar l'altre per la màniga i no deixar-lo anar, com si ens hi haguéssim quedat enganxats al seu jersei. "Ets enganxatós!", rèiem.
Ara mateix, i tornant al present o al què percebem com a tal, m'hauria de preocupar si els braços se m'enganxen a la taula de tanta suor? doncs no sé però de moment, com que no puc escriure com se suposa que es té d'actuar a taula, amb els colzes amunt mentre es talla el bistec de mida reglamentària, optaré per la dutxa, que sempre ve de gust; salut!

Publica un comentari a l'entrada