dilluns, 6 de juliol de 2009

una alegria que m'entristeix


Aquesta estampa la vaig captar al Kaptol de Zagreb. Uns instants després, en fer uns passos endavant seguint una de les màximes del Capa més conegudes ("If your pictures aren't good enough, you're not close enough"), el pare dels dos nens va entrar en quadre per la dreta, i els va dir en català que deixessin de jugar amb l'aigua. En aquell moment, escoltar el nostre idioma a la plaça de la catedral fou per a mi una sorpresa agradable, alegre.

Avui jeia en una plaça de Manresa i he escoltat tres nens jugant en català. M'he descobert també a mi mateix sorprenent-me, i alegrant-me de que el parlessin els tres. Però a l'instant, assumint el que això significava m'he entristit. Si em tinc d'alegrar i sorprendre'm en veure uns nens parlant en català és que la cosa està pitjor del que sembla.

Potser per això quan sento els lladrucs del Boadella, del Vidal-Quadras o del de Ciutadans que no recordo com es diu i no penso cercar-ho al google, proclamant que a Catalunya es persegueix el castellà, sempre em venen dues paraules al cap: “miserable” i “renegat”.

Publica un comentari a l'entrada